divendres, 10 de desembre del 2021

Un bon acabament d’any

 Calafell tanca l’any amb dues bones notícies. Una, l’èxit rotund de la nova campanya de bons per a comprar al comerç local. L’altra, l’inici imminent d’un paquet d’obres per import de 3,4 milions d’euros. Hi ha altres fets positius, com la consolidació de la programació teatral i musical al Teatre Joan Cole o la millora que s’està fent a l’atenció ciutadana

Estem particularment orgullosos dels bons. Vam ser dels primers municipis a creure en aquesta fórmula tan directa, senzilla i eficaç, per donar suport a un teixit comercial molt tocat per la pandèmia. Vam ser dels que més diners vam destinar-hi l’any passat, i hem estat dels que més n’han posat també ara. Més del doble que altres poblacions que ens dupliquen en població... I la resposta de la ciutadania ha estat magnífica: s’hi ha abocat, la qual cosa haurà estat un bon ajut a la conservació de l’activitat i els llocs de treball en el que és un dels nostres principals sectors econòmics.

De la seva banda, les inversions que s’iniciaran són d’autèntic pes. Són els carrers pendents del centre de Segur, el centre cívic de Valldemar i un nou accés de vianants a la Ciutadella Ibèrica. Obres totes elles molt necessàries i esperades, que, per fi, tiraran endavant. I que seran seguides per noves actuacions, per exemple als centres educatius del municipi. I és que la pandèmia ha pogut retardar alguns projectes, però totes aquelles iniciatives que formaven el nostre programa van tenint sortida i convertint-se en realitat.

I tot això, i moltes altres coses, amb una gestió neta i transparent. Perquè de tant en tant algú ho posa en dubte, però després les denúncies s’arxiven i les acusacions es retiren. Fora bo que també es retiressin els escarafalls interessats.

Finalment, encarem 2022 amb un optimisme raonable. La pandèmia no acaba de cedir i això condiciona moltes coses. Però recordem on érem fa només un any i el que hem aconseguit. Ara toca lluitar per conservar-ho i continuar avançant. Amb seny i prudència, com a principals eines a l’abast de tots nosaltres. I amb mesures com la reactivació del centre de vacunació massiva del pavelló Joan Ortoll, que ha estat un exemple de funcionament reconegut arreu i de solidaritat del nostre municipi ja no amb els seus propis habitants, sinó amb tot el país.

dijous, 18 de novembre del 2021

Una nova empenta d’inversions per a millorar el municipi

 L’Ajuntament de Calafell activa aquest final d’any un nou paquet d’obres al municipi. Són projectes en els quals venim treballant de fa temps, però que ara arriben a la fase executiva: la licitació de les obres, la seva adjudicació i, a continuació, l’inici dels treballs. Els tempos de l’Administració són lents, més del que voldríem, però això no ens impedeix continuar millorant el municipi amb noves inversions. De vegades, fins i tot en forma de paquet.

És el cas, de les obres per import de 3,4 milions d’euros que han sortit a licitació, és a dir, la subhasta en què les empreses interessades presenten ofertes per a realitzar les obres. Estem parlant d’actuacions d’autèntica entitat en l’àmbit de la millora dels carrers i els vials, i de la cohesió social i l’equilibri territorial als barris i urbanitzacions del nostre municipi.

D’una banda, destinem 1,4 milions d’euros a millorar els carreres del centre de Segur, entre la via del tren i la carretera. En una primera fase actuarem al carrer Baixador, entre el carrer uerga i la plaça Lola Boronat, i al passatge Baixador. Quan acabi aquesta fase, n’hi ha haurà una segona amb un import equivalent, que inclourà el carrer Emigdio Rodríguez Pita (fins al carrer Pisuerga), el carrer Segura i el carrer Xúquer.

A més dedicarem 1,3 milions d’euros a la construcció del nou centre cívic de Valldemar, Montmar i Brises. No és un projecte com l’anterior, però en tots dos casos són demandes històriques del veïnat que, per fi, podran ser satisfetes.

Finalment, crearem un nou accés de vianants a la Ciutadella Ibèrica. En aquest cas, hi destinarem 0,7 milions d’euros. En farem un accés segur i planer i que en el futur podrà integrar-se en la via urbana en què volem convertir l’actual carretera C-31.

Són actuacions d’una gran transcendència, més enllà del seu cost econòmic, perquè venen a respondre qüestions importants del municipi, tant pel que fa posar al dia els carrers com per anar deixant enrere greuges històrics entre els diferents nuclis. I com és habitual, torna a ser el govern del PSC qui impulsa aquestes polítiques i mesures, amb el reiterat objectiu de canviar el que mai no canviava i d’equilibrar tot allò que ha estat dècades desequilibrat i tants problemes ens ha causat com a col·lectivitat.

dimarts, 19 d’octubre del 2021

La Generalitat ens deixa penjats als ajuntaments una vegada més

 És un clàssic que la Generalitat deixi penjats els ajuntaments. Amb el cul a l’aire en sanitat, seguretat ciutadana, inversió pública... També ens va deixar absolutament sols en els moments més durs del principi de la pandèmia: només els municipis sabem les mans i mànigues que vam haver de fer per evitar que el desastre es convertís en catàstrofe.

Però el problema ve de lluny i és de fons. De forma molt acusada a la nostra comarca. Per això, ara fa unes setmanes els alcaldes i alcaldesses dels 14 municipis del Baix Penedès ens vam plantar davant del Palau de la Generalitat i davant del Parlament per cantar la canya per l’abandonament que patim. Ens van rebre amb bones paraules, però no van passar d’aquí. Ni passaran. I això no és cosa de la Providència ni de l’Esperit Sant, sinó d’un govern català que està per a que està i el país li és igual.

Fa uns dies, el nostre alcalde va entrevistar-se amb el delegat del govern al Penedès i li va fer dos reclamacions molt concretes. I les respostes són molt il·lustratives d’això que estem explicant.

Una, més mossos d’esquadra, ja que la ràtio agent-habitants no es compleix des del primer dia, quan érem la meitat d’habitants. Resposta: s’enviaran alguns dels agents acabats de sortir de l’Escola de policia... Farem sort si podem tenir una patrulla més al dia per a tota la comarca i amb això no n’hi ha ni per a començar.

L’altra, fer que el CAP de Segur funcioni realment com un CAP i no com un consultori. Perquè allí s’hi va fer una gran inversió (també l’Ajuntament, que va posar els terrenys) per tenir un servei de CAP, no l’inferior servei de consultori. Resposta? Ens van fer un Rajoy: “ya, tal”.

Però tot això arriba al súmmum amb la política d’habitatge públic amb què la Generalitat porta anys marejant la perdiu. No han fet res, fora de canviar d’opinió contínuament, ni han deixat fer. Han volgut centralitzar aquestes polítiques, però quan la situació els ha superat i no han sabut mobilitzar ni un pis buit dels bancs, han volgut passar la patata calenta als ajuntaments. Fa vergonya aliena llegir, de boca de la mateixa Generalitat o dels partits que formen el govern, com ens fan culpables als que ens han tingut amb les mans lligades.

Per això, a Calafell hem decidit tirar pel dret i hem anunciat que treurem a concurs una promoció d’habitatge públic, que en dues fases significarà la creació d’un centenar d’habitatges. Tenim el terreny i la fórmula econòmica per a tirar-ho endavant. I sobretot no estem per la feina d’esperar eternament que la Generalitat decideixi què vol ser quan sigui gran. En aquesta i en tantes altres matèries.

dijous, 30 de setembre del 2021

Una bona temporada turística i una bona expectativa de recuperació

La temporada turística d’aquest estiu hem de reconèixer que ha estat rara. Però això no vol dir que hagi estat negativa. No ha estat com els estius anteriors a la pandèmia, però ha estat molt millor que l’estiu de 2020. Potser enguany teníem unes expectatives alimentades per la marxa de la vacunació i la possibilitat que s’aixequessin la major part de restriccions. I no ha estat exactament així, però malgrat tot, i malgrat un juliol fluix, el global de l’estiu ha acabat sent bo.

Només cal escoltar el que comenten els empresaris del sector turístic, molt singularment els restauradors i els hotelers. Entenem perfectament que els empresaris del lleure nocturn no ho vegin així, però les restriccions que els aplica la Generalitat no estan en les nostres mans. Si de cas, els hem donat el màxim suport possible mitjançant una campanya com el “Pica-tapa” al carrer Monturiol, que ha tingut un gran resultat.

És el mateix que podem dir d’altres iniciatives i campanyes que hem impulsat, sempre de la mà dels sectors econòmics, per dinamitzar econòmicament el municipi en temps complicats com els presents. I no és estrany que una bona feina, desenvolupada d’acord amb els sectors afectats per la pandèmia, tingui un bon resultat. És com aquella campanya de bons per aconseguir descomptes al comerç local, que va ser un èxit sense precedents, per l’acollida de la ciutadania i pel salvavides que va representar per a tants i tants establiments.

Però no podem oblidar les diverses campanyes de promoció de la gastronomia local, altres iniciatives en pro del comerç. o el suport via tributària a equipaments culturals i de lleure privats. Hem fet tantes coses que segurament ens en deixem alguna. La pandèmia ha estat una hora greu, sobretot en municipis que tenen en el turisme i els serveis la base de la seva economia. Però hem abocat tots els esforços possibles, econòmics i no econòmics. Perquè no era només salvar empreses, sinó milers de llocs de treball...

En el curt termini, si podem completar uns bons setembre i octubre la temporada serà encara millor. Per això hem activat campanyes que poden reforçar-ho, com la Calafell Wellness i d’altres que vindran a continuació.

Si tot va bé, i les nostres vides continuen la normalització que sembla que tindran. haurem d’encarar projectes a mig i llarg termini. Alguna d’aquestes idees, com convertir l’illa de vianants de la Platja en un centre comercial a l’aire lliure, té ja un estudi bastant concret i ha passat ja un primer filtre de participació ciutadana. No serà l’única cosa que haurem de fer, però ja hi estem a sobre, pensant en un futur tan immediat com a uns anys vista.


dijous, 9 de setembre del 2021

Obrim una nova etapa. Declaració del PSC per la Diada del 2021

 La Diada d’enguany ens ofereix l’oportunitat de repensar i de posar en comú les prioritats de la ciutadania de Catalunya.

L’economia catalana es va refent dels efectes de la pandèmia, ajudada pels estímuls i ajudes proporcionats per les diferents administracions i governs, i comencen a arribar els fons europeus, que han de contribuir a la transformació i modernització del nostre model productiu. La societat catalana també va superant de mica en mica els efectes socials del dur cop que ha suposat el combat contra la pandèmia de la covid-19, ajudada per les mesures protectores i de mitigació de l’anomenat escut social. Tot i això, caldrà més esforços per capgirar la tendència a l’augment de les desigualtats que es manifesta en les situacions crítiques des del punt de vista econòmic.

La política catalana també té l’oportunitat de deixar enrere una etapa nefasta, no sense resistències dels qui, incapaços i incapaces de bastir res, proven de bloquejar- ho tot i neguen una oportunitat al diàleg. Un diàleg que s’ha encetat entre governs, però que és més important encara que es produeixi Catalunya endins, entre els seus agents polítics i socials, i entre la mateixa ciutadania, per tal de fer front amb el màxim consens possible als importants reptes que Catalunya té plantejats.

És hora, doncs, d’obrir una nova etapa.

Els socialistes i les socialistes de Catalunya, primera força política del país en les darreres eleccions al Parlament, proposem mobilitzar totes les energies al voltant de les següents propostes:

1. L’impuls de la reactivació econòmica, a partir del lideratge públic i de l’establiment d’amplis consensos sobre prioritats i estratègies, aprofitant els fons europeus. Catalunya necessita desenvolupar projectes tractors que serveixin per modernitzar i transformar la nostra economia i el teixit productiu.

2. L’impuls de la reconstrucció social, a través de l’enfortiment dels serveis públics, les inversions, l’aposta per l’enfortiment del teixit industrial i productiu, i també les polítiques de garantia de rendes, amb la prioritat de posar el focus en les causes de les desigualtats i trencar el cicle de la seva reproducció social.

3. El reforçament de l’educació i la sanitat públiques, com a pilars bàsics per assolir l’equitat entre ciutadans, amb la posada a la seva disposició dels mitjans materials i personals necessaris per acomplir amb la seva funció.

4. L’impuls de la transició ecològica, amb els canvis en la mobilitat, en els usos del territori o en la producció de béns i serveis que implica, i assegurant el seu caràcter socialment just.

5. El suport a la gent jove, colpejada ja per dues crisis, amb un compromís del conjunt de les administracions públiques posant a disposició totes les eines per a la seva formació, inserció laboral i accés a l’habitatge.

6. L’impuls de mesures efectives per combatre les desigualtats encara existents entre homes i dones en tots els àmbits socials, inclòs el laboral.

7. La preservació i enfortiment del caràcter obert, plural i divers de la nostra societat, enfront de la creixent desinhibició dels discursos de l’odi i la seva traducció en tota mena de violències.

8. La garantia del caràcter plural i divers dels mitjans de comunicació públics.

9. La transformació federal de les institucions d’Espanya i d’Europa, no tan sols des de la perspectiva de la millora de l’autogovern o del reconeixement, sinó com a eina imprescindible per tal de fer front de manera coordinada, cooperativa i solidària als reptes que la nostra societat ha d’afrontar.

10. L’impuls del diàleg polític i social per trobar, en aquest marc, els consensos necessaris per dur a terme aquestes transformacions.

És hora de tornar a tenir horitzons col·lectius, de donar forma política als anhels, afanys i esperances que podem i volem compartir. És hora d’obrir una nova etapa per a Catalunya i per a la seva ciutadania.

Els i les socialistes de Catalunya, afermats en les idees del socialisme democràtic, l’internacionalisme, el federalisme, el catalanisme, l’ecologisme, el feminisme i la pau, entossudits en sumar i construir, ens oferim a aquesta tasca.



 

dijous, 12 d’agost del 2021

Ens hem abocat a la pandèmia, però no ens poden demanar miracles


 

 

Tots pensàvem que la vacunació estava dominant ja la pandèmia i va i resulta que ha començat una cinquena onada. Hi ha perills gravíssims en tot plegat i que no siguin evidents no vol dir que no siguin reals. Sense entrar en qüestions epidemiològiques molt tècniques, que seria molta presumpció per part nostra, sí que volem dir algunes altres coses.

 

–El govern català va pecar potser d’un excés d’optimisme aprovant una “desescalada” de cara a l’estiu, animada per unes bones dades de vacunació. Ells mateixos ho han reconegut i poc més podem afegir-hi.

 

–Com a partit de govern a Calafell, no podem tenir més clara la idea de lleialtat institucional. I més en una època tan complicada com la present. Però hi ha coses que tampoc no poden ser.

 

–Els ajuntaments ens hem trobat venuts per enèsima vegada des que va esclatar la pandèmia. La Generalitat ens traspassa la patata calenta del que li correspon i que no vol o no sap atendre.

 

–Ens demanaven que tanquéssim platges i altres espais públics... I amb quins mitjans? A Calafell tenim 60 agents de policia local i amb un cost econòmic important. Amb els mateixos quilòmetres de platja, la guàrdia urbana de Barcelona disposa de més de 3.000 agents.

 

–Però no volem criticar l’Ajuntament de Barcelona, sinó posar de relleu que l’efecte equilibrador de país que, en matèria de seguretat ciutadana, haurien de representar els Mossos d’Esquadra, està en realitat descompensat.

 

–A la nostra comarca, la ràtio d’agents per habitants dels Mossos vigent arreu no s’ha complert mai. Tenim els mateixos policies i patrulles operatives que l’any 2008, quan es va fer el desplegament al Baix Penedès. I si llavors ja era insuficient, imagineu-vos ara que hem duplicat la població empadronada. Imagineu-vos també com va la cosa a l’estiu.

 

–Els ajuntaments que ens podem permetre tenir una policia local, encara que sigui petita, fem no d’ara, sinó des de sempre, una tasca substitutòria que supleix la responsabilitat de qui li pertoca. I des que va començar la pandèmia ens hi hem abocat, posant-hi els recursos que teníem i els que no teníem. Hem complert amb escreix. El que no està escrit i més. Però no ens poden demanar miracles.

 

–I és més, i finalment, la lluita contra la pandèmia no és únicament qüestió de policia i seguretat. Les conseqüècies socials i econòmiques de la Covid-19 piquen també contra l’escullera dels ajuntaments. Tenim els serveis socials desbordats i hem hagut de multiplicar l’esforç de promoció econòmica, per pal·liar el desastre, fins on hem pogut i una mica més. O molt més. No demanem que ens ho reconeguin, sinó que no continuïn demanant més i més, pràcticament sense cap límit, mentre ells no hi posen res.

 

Una reflexió final... Estem en un moment molt difícil. Sabem que tothom està molt cansat, i més quan això es fa llarg. Però malgrat tots els errors oficials que s’hagin produït, tots i totes tenim una responsabilitat individual. La d’ajudar a superar aquest malson, que estaria molt més ben encarat si no haguéssim defallit. Ni  com a persones, ni com a col·lectivitat.

 

A un municipi turístic, on l’economia i els llocs de treball depenen d’una certa normalitat, encara més. No podem posar en risc la forma de guanyar-se la vida de tanta gent, per coses que si no són enguany, seran l’any vinent o el següent, i amb menys costs. És una qüestió d’empatia cap als que més pateixen, potser difícil d’entendre pels que pateixen menys aquesta situació.

dissabte, 26 de juny del 2021

Un estiu proper a la normalitat

Comença un estiu que s’assemblarà més als estius d’abans de la pandèmia que al de l’any passat. La progressió de la vacunació dibuixa un panorama sanitari optimista: ara sí que de debò hi ha llum al final del túnel i anem recuperant parcel·les de vida que la Covid-19 ens havia pres. Poder dir que al nostre municipi hi recuperem les festes majors n’és un símptoma clar, fins i tot esperançador. 

Evidentment, encara amb restriccions i mesures de seguretat. I no és tan sols la festa major, sinó el conjunt de l’activitat cultural i social. No és menys significatiu que Calafell no hagi perdut la capacitat d’atreure grans esdeveniments i inversions en aquells sectors econòmics vitals per al municipi. I confiem que l’estiu, clau per a la nostra economia i l’ocupació, serà bo. 

 És possible que no arribi a ser com l’estiu de 2019 i els anteriors, però sense cap mena de dubte serà millor que el de 2020. Tot això continuarà progressant bé i sent cada cop més “normal” si entenem que encara hem d’actuar amb precació i seguretat.

Que hi ha determinades restriccions que encara són imprescindibles, com les de la festa major, com esmentàvem fa dos paràgrafs. Perquè la feina de posar-li el peu al coll a la pandèmia està molt ben encarrilada, però no acabada. Anem bé, molt bé, només cal una mica més de constància i responsabilitat. Aprofitem per dir que ens sentim orgullosos del centre de vacunació massiva del pavelló Joan Ortoll. 

Milers de persones d’arreu de Catalunya, no tan sols del municipi, ja s’han immunitzat en les seves instal·lacions. Calafell està en primera línia de la solució. L’organització és modèlica i digna d’elogi. Entenem que tots tenim pressa i ganes de deixar enrere aquest malson, i esperar uns dies se’ns fa costa amunt. Tanmateix, recordem d’on venim i pensem en el prodigi que la ciència ha aconseguit en poc temps i la resposta organitzativa de les nostres societats.

dissabte, 19 de juny del 2021

... i la Casa Barral


 

 

Escrivim aquestes línies amb la Casa Barral encara fent unes jornades de portes per la seva reobertura, amb la nova museïtzació: un èxit de públic i de ressó. I tenint recent a la memòria la prova pilot de funcionament del remodelat Teatre Joan Colet, que va superar amb nota alta. 

 La cultura són els projectes que es desenvolupen en uns determinats equipaments. Però permeteu-nos afegir que sense equipaments, o amb equipaments antiquats o insuficients, no hi ha projectes culturals possibles. O aquests no es poden gaudir com mereixen. Un exemple perquè ho entengui tothom... És importantíssim que la Ciutadella Ibèrica continuï fent les seves activitats científiques i divulgatives, però també que tingui per fi accessos decents i compti amb un centre d’interpretació que la complementi. I és clau conservar el Castell i dotar-lo d’una nova museïtzació, però també haver-lo il·luminat de forma que ha esdevingut un nou referent local i fins i tot comarcal. 

Per això és tan important la inversió cultural que en el darrer mandat i mig està fent el govern municipal liderat pel PSC. I són tant els equipaments que s’han posat al dia, com els que estan projectant-se, com les adquisicions de terrenys que anunciàvem el mes passat, l’ús dels quals serà cultural, a més de cívic i social. I amb els equipaments nous o renovats, vindran els projectes i les programacions. Ja s’ha informat de les línies mestres i, en les properes setmanes, parlarem ja de programacions concretes. I que no perdin els nervis, ni tinguin tanta pressa, els qui, durant les dècades que van manar, no van tenir esma de posar al dia els equipaments, ni de fer el que ara reclamen des d’abans del minut 1 i tot. Que la seva “política cultural” no era exemple de res.

dimecres, 5 de maig del 2021

Molts metres quadrats per a equipaments públics

 

El govern municipal del PSC ha tancat dos acords que aconsegueixen milers de metres quadrats per a equipaments públics. El primer ha estat el relatiu a l’antic Tennis Sant Miquel de Segur, on s’aconsegueixen 7.000 metres quadrats. I el segon, és l’adquisició de l’antiga discoteca Louie Vega i els terrenys annexos, que sumen 23.000 metres quadrats. En total, 30.000 metres quadrats que passen a l’Ajuntament per dedicar-los a equipaments.

A les respectives operacions els queda encara una llarga i feixuga tramitació. Les coses no són tan automàtiques com ens agradaria, però el botó d’arrencada ja està premut. És més, les primeres idees per usar aquests espais ja estan sobre la taula. Al Tennis Sant Miquel reobrir les instal·lacions, ni que sigui parcialment, tan aviat com sigui possible. A la Louie Vega, fer-hi un centre d’interpretació del món dels ibers.

Tanmateix, més enllà de projectes concrets, el més decisiu és que estem revertint un dels dèficits més importants del municipi: la manca d’espais per a equipaments, que és el mateix que dir per a escoles, centres de salut, centres culturals, aparcament públic, habitatge social...

 

Cert és que, en l’última mitja dotzena d’anys, hem aconseguit millorar la situació reaprofitant uns quants edificis manifestament infrautilitzats. La qual cosa ens ha permés aconseguir dues bibilioteques noves, un segon centre empresarial, un centre cívic més... I tot plegat amb un important estalvi econòmic, perquè l’edifici ja estava fet. Serà el cas també, i només per posar un exemple, de la futura escola municipal de música i arts.

Però la manca de terrenys públics continua sent un problema, que s’incrementarà en la mateixa mesura que ho està fent la població del municipi, que torna a créixer a ritmes de fa una quinzena d’anys... Sense anar més lluny haurem d’encabir a algun lloc un nou centre educatiu a l’àmbit del nucli de la Platja, amb unes alternatives limitadíssimes.

Per tant, caldrà persistir en aquesta línia de treball. El que no pot negar-se és que en els darrers dos mesos hem tingut dues notícies molt bones en aquest àmbit. Dues passes en la direcció correcta.



dissabte, 1 de maig del 2021

S'ha fet justícia


Manuel González Ruíz ja té una plaça a Calafell. Aquesta fita, més enllà de reconèixer una "bellíssima persona", com a dit l'alcalde de Calafell del Manuel, suposa un reconeixement a un dels impulsors de la lluita pels drets dels treballadors/es del nostre municipi, un homenatge a aquells calafellencs d'orígen andalús que van decidir arrelar al nostre municipi i que tant han lluitat per a fer-lo créixer i avançar, un símbol pel sector de la construcció que tant ha aportat al nostre municipi,... però, també, un record per a una persona que va impulsar els moviments d'esquerres al municipi, en el postfranquisme, on aquestes opcions polítiques estaven mal vistes i, fins i tot, anys abans, eren perseguides.

 

A l'acte hi han assistit la Diputada al Parlament de Catalunya i Alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras; la Diputada a la Diputació de Tarragona i regidora de l'ajuntament del Montmell, Imma Costa; i el President del Consell Comarcal i Alcalde de l'Arboç, Joan Sans. També, hi ha hagut regidores/s dels diversos grups polítics amb representació al Consistori. Finalment, la família al complert de Manuel González i amics.


Després de descobrir la placa, per part de la seva vídua, Montserrat Papiol, el seu fill, Jaume González, ha destacat el paper del seu pare en la lluita pels drets col·lectius i dels treballadors/es. També, molt emocionat, ha descrit al seu pare com a persona i com a pare. La vídua ha rebut un ram de flors, en nom de l'ajuntament de Calafell, i un llibre de la Història de Calafell, recentment editat.


La Plaça de Manuel González està, pràcticament, llesta. Només resta col·locar el mobiliari urbà (bancs i jocs infantils) per a ser completada. Les obres del gimnàs, a punt d'acabar, han impedit la seva col·locació. Fa pocs dies, es va procedir a la plantació de la vegetació que completarà la imatge de plaça verda, enmig del nucli històric. La Plaça Manuel González ha estat una de les últimes obres que ha comptat amb el finançament del Pla de Barris del Nucli Antic del Poble de Calafell.


L'alcalde de Calafell, Ramon Ferré, ha destacat tots els aspectes que representava Manuel González i el greuge històric de Calafell amb les persones que no havien nascut al municipi, però que havien decidit viure-hi, fent-lo millor. Manuel González era una d'aquelles persones que no volien reconeixements, ni privilegis, ni fer-se veure. Era una de les moltes persones anónimes que han treballat pel municipi, amb humilitat i discreció. Però que, amb aquest homenatge, s'ha fet justícia, després de molts anys sense reconeixements a persones amb ideals d'esquerres i lluitadores que han fet molt per Calafell.

dimecres, 28 d’abril del 2021

Manuel González ja té la seva plaça


L'ajuntament de Calafell estrenarà la Plaça de Manuel González, situada al nucli antic del Poble, just davant la llar d'infants dels Terrossets, el proper 1 de maig, a les 13:30 hores, en un acte d'homenatge a un dels històrics fundadors del PSC de Calafell. 

Manuel González va ser l'impulsor de la lluita obrera al municipi, un dels pilars dels moviments d'esquerres de Calafell. Va ser regidor de l'ajuntament de Calafell i va dur la cartera d'Obres. Immigrant andalús, va arrelar al municipi, on va crear la seva pròpia família i va tenir dues filles i un fill. Constructor de professió, Manuel González va construir, restaurar i reformar molts dels edificis actuals de Calafell. Però, va ser, per damunt de tot, una persona molt respectada pel seu caràcter senzill, lleial, lluitador i humil, propi d'una gran persona.

És per tot això que, l'homenatge a Manuel González és un reconeixement a totes aquelles persones anònimes que han treballat pel municipi, a la immigració andalusa que va assumir tasques dures i, en molts casos, mal pagades. Manuel González representa aquests valors i el reconeixement municipal és més que merescut. No hi falteu!

dilluns, 22 de març del 2021

Una altra municipalització: la brossa

 

 

El passat 15 de març, Calafell va recuperar el servei de recollida de la brossa, que durant una dècada havia estat delegat en el consell comarcal, via l’empresa mixta Ecobp. És una gran fita dins del procés de municipalització de serveis que estaven externalitzats, per la quantia econòmica implicada, però també perquè permet un amplíssim marge de millora.

En definitiva, com en tots els serveis anteriorment municipalitzats, que ja en són 14, l’estalvi és un argument important. Però no l’únic. La gestió directa d’un servei permet una gran flexibilitat i adaptabilitat, no limitada per la rigidesa d’un contracte. Això darrer val tant per a stiuacions puntuals que poden sorgir en un moment donat, però també per als canvis de més abast que poden sorgir al llarg dels anys.

La pandèmia ens ha donat una gran lliçó en aquest sentit. Al servei de neteja d’edificis i equipaments hi hem hagut d’implantar un munt de nous protocols. Però, a la vegada, en els primers dies vam haver d’improvisar solucions sobre la marxa, davant d’una situació que cap contracte podia preveure. Creiem que ens n’hem sortit bé. Però hauria estat molt més difícil estan subjectes a un operador extern.

Pel que fa al servei de la brossa, com ja va passar en el de la neteja viària municipalitzat fa poques setmanes, tenim una oportunitat de fer un servei ja no més barat, sinó adaptat a la realitat actual del municipi i més sostenible ambientalment. No és només recollir i netejar, sinó com recollim i netegem: amb quina mena de vehicles ho fem, quines emissions contaminants tenen, si fan molt o poc soroll... Sense oblidar unes condicions laborals dignes per als treballadors, lluny de la precarietat freqüent en empreses subcontractades.

En el cas concret de la recollida de residus tenim l’oportunitat de revertir una trista situació. La nostra comarca, i per tant Calafell, està a la cua de Catalunya en recollida selectiva. La qual cosa representa una penalització econòmica, cada any més important en el tractament i eliminació. Una dècada de col·laboració comarcal, i de les economies d’escala que s’haurien d’haver produït, no ha estat capaç de canviar-ho. Ara podem canviar-ho i la nostra gestió anirà encaminada a aconseguir-ho.

Hem patit tota mena de pressions i traves per tirar endavant aquesta municipalització, com sabrà tothom que segueixi els mitjans de comunicació. Algunes actituds han estat del tot incomprensibles. Semblava que algú volgués demostrar que no érem capaços d’assumir un servei com aquest. I ens hem vist obligats a cobrir-nos, prenent mesures que no haurien d’haver estat necessàries, com llogar vehicles i maquinària pel que pogués ser.

Tanmateix, i afortunadament, ens hem fet amb el control de la situació des del primer dia i el servei ha funcionat sense cap incidència destacable. Hi haurà, lògicament, un període de transició fins que comptem amb la maquinària definitiva. Però de moment, les coses van bé. I un bon indicador és que ens hem trobat amb un personal motivat i amb ganes de fer feina.

 

Imatge: Els vehicles que l'Ajuntament ha hagut de llogar per curar-se en salut i poder garantir la continuïtat del servei.

dijous, 4 de març del 2021

Les dones necessitem governs feministes (Manifest del PSC amb motiu del Dia Internacional dels Drets de les Dones)

 

De nou, el 8 de març commemorarem el Dia internacional dels Drets de les Dones. Una data d’homenatge al moviment feminista i també de reivindicació: hem de continuar denunciant les discriminacions estructurals que patim les dones només pel fet de ser dones.

El lema de Nacions Unides per a aquest dia és “Per un futur igualitari al món de la covid-19”, perquè justament aquesta pandèmia ha posat en relleu com les crisis, una vegada més, afecten de diferent manera dones i homes no només des de l’àmbit de la salut, sinó també en l’àmbit econòmic i social (més atur, més precarietat, menys conciliació...), tot visualitzant la fonamental contribució de les dones en sectors precaris, però essencials com són el de cures o neteges, i les càrregues de feina desproporcionades que suporten.

És necessari reivindicar la política com l’eina vital per transformar la realitat i assolir una societat de ciutadanes i ciutadans lliures, que neixin i creixin en igualtat d’oportunitats, en plena fraternitat i respecte. Això només serà possible amb governs feministes. Una societat que aspira a ser realment democràtica i socialment justa no es pot permetre que la meitat de la població, les dones, siguin discriminades en cap àmbit (educació, ocupació, política, mitjans de comunicació, cultura...). I de cap manera, cap, podem permetre que una sola dona pateixi violència masclista.

Les dones necessitem governs feministes. Governs que prioritzin acabar amb la violència masclista. Les dades són esfereïdores: des que es comptabilitzen (any 2003) han estat assassinades 1.081 dones a Espanya, 169 a Catalunya (Dades en data 17 de febrer 2021). Aquests assassinats han deixat més de 800 menors orfes per violència masclista des de 2002. A més, des de 2013, els pares maltractadors han assassinat 37 menors (4 a Catalunya). I recordem que les dades oficials són només la punta de l’iceberg.

A Catalunya, l’any 2020 es varen presentar 9.252 denúncies per violència de gènere (6.377 a Barcelona,1.085 a Girona, 637 a Lleida i 1.153 a Tarragona). I tot i això, Catalunya segueix sent la comunitat autònoma amb el percentatge més baix d’ordres de protecció concedides (46 % de mitjana) i, més alt de denegades (54 %). La mitjana a Espanya és del 65 % de concedides i només 35 % de denegades. Als centres penitenciaris un 93 % de les persones internes són homes, mentre a les oficines d’atenció a la víctima del delicte el 85 % de les persones ateses són dones.

Necessitem governs feministes amb voluntat de lluita contra la feminització de la pobresa i el sostre de vidre que ja és de formigó armat: a Catalunya, les dones titulades són majoria en qualsevol dels tipus d’estudis universitaris en un 57,2 % dels casos, però l’any 2020 teníem només 1.579.300 de dones ocupades (182.000 menys que homes) i cobrant amb una mitjana de 23 % menys que ells, arribant al 40% a les pensions. A més, la crisi de la covid-19 també ha causat un fort impacte, agreujant la situació de les dones, ocupades sistemàticament en un mercat laboral desigual, segregat, feminitzat i més precaritzat que en el cas dels homes.

Necessitem governs feministes que treballin realment per a la conciliació, la corresponsabilitat i els nous models de masculinitat. Les dones dediquen gairebé el doble de temps a tasques domèstiques i un 85 % de les persones que demanen excedència per tenir cura de filles, fills o d’altres familiars són dones. En ple s. XXI encara hi ha homes que es creuen amb dret a comprar o llogar el cos de les dones. És senzillament inacceptable. Necessitem un govern feminista, per tant, abolicionista!

Tenim molts reptes al davant i un serà no fer cap pas enrere en la defensa dels drets de les dones, encara més ara que al Parlament ens trobarem un partit que té el masclisme i el negacionisme de la violència masclista a la base ideològica del seu discurs. Hem estat el partit amb més suport de les dones en aquestes darreres eleccions, i això ha estat possible gràcies al nostre compromís amb el feminisme, en defensa dels drets de les dones, i per la nostra constant reivindicació que no hi ha res més transgressor que lluitar contra el patriarcat i el neoliberalisme que treballen conjuntament per transformar les dones en objectes de mercat sense drets.

Des del PSC reivindiquem que el masclisme és incompatible amb la democràcia, la llibertat i la igualtat reals. El feminisme està en el nostre ADN socialista. Som un partit transformador de la societat. Som l’esquerra que sap que no hi ha més revolució que la que es tradueix en fets, en compromisos i en realitat. Som el partit dels Fets, no només Paraules.

El PSC és l’únic partit que ha prioritzat sempre, i per damunt de tot, les polítiques feministes, per sobre de banderes, per sobre de guerres nacionalistes. I reivindiquem amb orgull que les dones només han avançat en drets amb governs socialistes, a l’Estat, als Ajuntaments, i ho tornarem a fer a la Generalitat.

En l’àmbit intern, el nostre compromís amb la plena igualtat queda recollit al III Pla d’Igualtat de partit per garantir la plena participació política de les dones i el foment de nous models masculins a la política, i el Protocol contra l’assetjament sexual o per raó de sexe. En l’àmbit institucional, fa anys que apliquem les llistes cremallera, hem tingut paritat a caps de llista al Parlament i tenim un grup parlamentari amb més dones que homes.

Des del PSC volem fer de la coeducació el motor vital transformador de la societat per impulsar un nou contracte social lliure de masclisme, que prioritzi la tolerància zero envers les violències masclistes (psicològica, física, sexual, laboral i institucional), aprovarem el Pacte català contra la violència masclista amb 50M€, fomentarem la corresponsabilitat entre dones i homes per implementar polítiques de conciliació de la vida familiar, laboral, social i personal.

Volem garantir la igualtat laboral real, amb publicitat de les taules salarials i més inspeccions laborals per evitar situacions de bretxa salarial, polítiques contra la segregació vertical i horitzontal, i garantir la participació de les dones professionals en els espais de presa de decisió. Volem lluitar contra la mercantilització del cos de les dones (prostitució, pornografia, ventres de lloguer...).

Són moltes encara les discriminacions, prejudicis i obstacles a superar, els objectius per assolir. Per això, en el marc del 8 de març, des del PSC reivindiquem la necessitat d’unir forces i apel·lem a la gran aliança de totes les dones progressistes i del moviment feminista.

Les dones necessiten governs feministes que prioritzin la defensa dels seus drets. Perquè sense drets no hi ha igualtat. Perquè sense igualtat no hi ha llibertat, les dones necessitem governs feministes, JA!


-------------


De nuevo, el 8 de marzo conmemoraremos el día internacional de los Derechos de las Mujeres. Una fecha de homenaje al movimiento feminista y también de reivindicación: tenemos que continuar denunciando las discriminaciones estructurales que sufrimos las mujeres solo por el hecho de ser mujeres.

El lema de Naciones Unidas para este día es “Por un futuro igualitario al mundo de la Covid-19”, porque justamente esta pandemia ha puesto de relieve cómo las crisis, una vez más, afectan de diferente forma a mujeres y hombres no solo desde el ámbito de la salud, sino también en el nivel económico y social (más paro, más precariedad, menos conciliación...), visualizando la fundamental contribución de las mujeres en sectores precarios pero esenciales como son el de cuidados o limpieza, y las cargas de trabajo desproporcionadas que soportan.

Es necesario reivindicar la política como la herramienta vital para transformar la realidad y lograr una sociedad de ciudadanas y ciudadanos libres, que nazcan y crezcan en igualdad de oportunidades, en plena fraternidad y respeto. Esto solo será posible con gobiernos feministas.

Una sociedad que aspira a ser realmente democrática y socialmente justa no se puede permitir que la mitad de la población, las mujeres, sean discriminadas en ningún ámbito (educación, ocupación, política, medios de comunicación, cultura...). Y de ninguna forma, ninguna, podemos permitir que una sola mujer sufra violencia machista.

Las mujeres necesitamos gobiernos feministas. Gobiernos que prioricen acabar con la violencia machista. Los datos son aterradores: desde que se contabilizan (año 2003) han sido asesinadas 1.080 mujeres a España, 169 en Cataluña. Estos asesinatos han dejado más de 800 menores huérfanos por violencia machista desde 2002. Además, desde 2013, los padres maltratadores han asesinado 37 menores (4 en Cataluña). Y recordamos que los datos oficiales son solo la punta del iceberg.

En Cataluña, en 2020 se presentaron 9.252 denuncias por violencia de género (6.377 en Barcelona , 1.085 a Girona, 637 en Lleida y 1.153 a Tarragona). Y aun así, Cataluña sigue siendo la comunidad autónoma con el porcentaje más bajo de órdenes de protección concedidas (46% de media) y, más alto de denegadas (54%). La media en España es del 65% concedidas y solo 35% denegadas. En los centros penitenciarios un 93% de personas internas son hombres, mientras que en las oficinas de atención a la víctima del delito el 85% de las personas atendidas son mujeres.

Necesitamos gobiernos feministas con voluntad de luchar contra la feminización de la pobreza y el techo de cristal que ya es de hormigón armado: en Cataluña, las mujeres tituladas son mayoría en cualquier de los tipos de estudios universitarios en un 57,2% de los casos, pero en 2020 teníamos solo 1.579.300 de mujeres ocupadas (182.000 menos que hombres) y cobrando con una media de 23% menos que ellos, llegando al 40% a las pensiones. Además, la crisis de la COVID-19 también ha causado un fuerte impacto, agravando la situación de las mujeres, ocupadas sistemáticamente en un mercado laboral desigual, segregado, feminizado y más precario que en el caso de los hombres.

Necesitamos gobiernos feministas que trabajen realmente para la conciliación, la corresponsabilidad y los nuevos modelos de masculinidad. Las mujeres dedican casi el doble de tiempo a tareas domésticas y un 85% de las personas que piden excedencia para tener cura de hijas, hijos u otros familiares son mujeres. En pleno s.XXI todavía hay hombres que se creen con derecho a comprar o alquilar el cuerpo de las mujeres. Es sencillamente inaceptable. ¡Necesitamos un gobierno feminista, por lo tanto, abolicionista!

Tenemos muchos retos por adelantado y uno será no hacer ningún paso atrás en la defensa de los derechos de las mujeres, todavía más ahora que en el Parlamento nos encontraremos un partido que tiene el machismo y el negacionismo de la violencia machista en la base ideológica de su discurso. Hemos sido el partido con más apoyo de las mujeres en estas últimas elecciones, y esto ha sido posible gracias a nuestro compromiso con el feminismo, en defensa de los derechos de las mujeres, y por nuestra constante reivindicación que no hay nada más transgresor que luchar contra el patriarcado y el neoliberalismo que trabajan conjuntamente para transformar las mujeres en objetos de mercado sin derechos.

Desde el PSC reivindicamos que el machismo es incompatible con la democracia, la libertad y la igualdad reales. El feminismo está en nuestro ADN socialista. Somos un partido transformador de la sociedad. Somos la izquierda que sabe que no hay más revolución que la que se traduce en hechos, en compromisos y en realidad. Somos el partido de los Hechos, No solo Palabras. El PSC es el único partido que ha priorizado siempre, y por encima de todo, las políticas feministas, por encima de banderas, por encima de guerras nacionalistas.

Y reivindicamos con orgullo que las mujeres solo han avanzado en derechos con gobiernos socialistas, en el Estado, en los Ayuntamientos, ¡y lo volveremos a hacer en la Generalitat!

A nivel interno, nuestro compromiso con la plena igualdad queda recogido en el III Plan de Igualdad de partido para garantizar la plena participación política de las mujeres y el fomento de nuevos modelos masculinos a la política, y el Protocolo contra el acoso sexual o por razón de sexo. A nivel institucional, llevamos años aplicando las listas cremallera, hemos tenido paridad en cabezas de lista en el Parlamento y tenemos un grupo parlamentario con más mujeres que hombres.

Desde el PSC queremos hacer de la coeducación el motor vital transformador de la sociedad para impulsar un nuevo contrato social libre de machismo, que priorice la tolerancia cero hacia las violencias machistas (psicológica, física, sexual, laboral e institucional), aprobaremos el Pacto catalán contra la violencia machista con 50M€, fomentaremos la corresponsabilidad entre mujeres y hombres para implementar políticas de conciliación de la vida familiar, laboral, social y personal.

Queremos garantizar la igualdad laboral real, con publicidad de las mesas salariales y más inspecciones laborales para evitar situaciones de brecha salarial, políticas contra la segregación vertical y horizontal, y garantizar la participación de las mujeres profesionales en los espacios de toma de decisión.

Queremos luchar contra la mercantilización del cuerpo de las mujeres (prostitución, pornografía, vientres de alquiler...).

Son muchas aún las discriminaciones, prejuicios y obstáculos a superar, los objetivos para lograr. Por eso, en el marco del 8 de marzo, desde el PSC reivindicamos la necesidad de unir fuerzas y apelamos a la gran alianza de todas las mujeres progresistas y del movimiento feminista.

Las mujeres necesitan gobiernos feministas que prioricen la defensa de sus derechos. Porque sin derechos no hay igualdad. ¡Porque sin igualdad no hay libertad, las mujeres necesitamos gobiernos feministas YA!

dilluns, 15 de febrer del 2021

Gràcies per una nova victòria electoral

 

El PSC de Calafell vol mostrar el seu agraïment a les 2.124 persones que ens van donar el seu vot a les eleccions al Parlamente de Catalunya d’aquest 14 de febrer. Uns vots que ens han ratificat, una vegada més, en la primera força política del municipi, després de guanyar també les últimes eleccions municipals, generals (dos cops) i europees.

És ben diferent el resultat aconseguit ara del de les anteriors eleccions catalanes, el desembre de 2017. En aquell clima de tensió i d’extrema polarització, vam quedar en quart lloc. Però les coses han canviat molt des de llavors i el missatge dels socialistes i les socialistes s’ha anat obrint camí, fins tornar a ser el partit més votat a Catalunya, i també a Calafell.

Un missatge de canvi que es resumeix en passar pàgina i obrir una nova etapa a Catalunya. Una etapa de canviar per retrobar-nos, de retrobar-nos per avançar, per tornar a escoltar-nos, a mirar-nos, a trobar-nos, en paraules del nostre candidat guanyador, Salvador Illa.

El país necessita passar pàgina d’una dècada estèril, de deu anys perduts, per tornar-se a centrar en el bon govern i les solucions als problemes reals de la ciutadania. Una majoria ho volia i el resultat ho ha ratificat. Només el PSC podia encarnar aquest canvi. Perquè amb el PSC sempre s’hi pot comptar quan es tracta de millorar el país. Perquè sempre hi som en els moments decisius de la nostra història.

Ho hem demostrat sempre que n’hem tingut ocasió. Sigui governant la Generalitat en els mandats dels presidents Maragall i Montilla. Sigui participant en els governs de progrés d’Espanya. Sigui al capdavant dels ajuntaments, on hem realitzat un paper fonamental i insubstituïble.

Per això sentim una gran alegria perquè el PSC torni a ser el partit que lidera el país, però també perquè aquesta oportunitat de canvi per a tothom s’ha construït per la base, amb el treball de moltíssimes persones progressistes als municipis. Un treball que fa palés que els socialistes i les socialistes mai no fallem.

dijous, 11 de febrer del 2021

Un gran paquet d’inversions a Segur

L’últim any de les nostres vides ha estat dominat tothora per la pandèmia. També ho ha estat, en bona mesura, per a l’Ajuntament, que ha vist aturats en alguns moments i retardats sempre, els projectes i actuacions que tenia previstos o fins i tot en marxa. Ens hem abocat a la situació sanitària i a pal·liar els seus efectes, amb un pla de rescat dels més importants de tota la zona, fins i tot per sobre de municipis molt més grans. Hem dedicat molts diners a ajuts socials i a subvencions al teixit econòmic local, amb la idea de no deixar-nos a ningú enrere. Sabem que falten molts recursos, però nosaltres, com a Ajuntament, hem posat tots els que teníem disponibles al llarg de 2020. I en el pressupost de 2021 tenim reserves per continuar actuant en aquest terreny.

Però dins del fet que la pandèmia continua, la llum al final del túnel que signifiquen les vacunes ens fa plantejar la necessitat de recuperar el ritme del municipi. No podem encara fer festes o actes culturals. Però sí que hem de reprendre, amb més força, les polítiques d’infraestructures i de creació de nous equipaments que necessita el municipi.

Per això, i com a conseqüència de la feina feta també durant la pandèmia, en la seva primera part teletreballant des de casa fins i tot, aquest 2021 comença amb un gran paquet d’inversions al nucli de Segur. Un paquet que, entre obres en marxa, obres licitant-se i projectes en la fase final d’elaboració, suma el respectable import de set milions d’euros.

El compromís amb el nucli més gran i poblat del municipi, a la vegada el que té més mancances i un sentiment de greuge més que justificat, queda renovat i ampliat per part del govern municipal del PSC. I en les tres línies principals de treball que ja vam iniciar el 2015. En primer lloc, continuar la millora de carrers. En segon, incrementar amb nous passos la permeabilitat de la via del tren. I en tercer, ampliar els equipaments cívics, socials i culturals, a més d’altres espais de socialització com els parcs, que tant necessita Segur.

Som plenament conscients del molt que queda per fer, perquè el punt de partida era el que era. Però també es fa evident a tothom que ens hi estem deixant la pell, com diu el nostre lema, per reconduir les problemàtiques històriques de Segur.

diumenge, 3 de gener del 2021

Temps per al consens

(Article escrit i publicat a Info Calafell abans de l’aprovació del pressupost municipal per a 2021)


El pressupost de l’Ajuntament de Calafell per a 2021 s’aprovarà amb un ampli suport. Hem tancat un acord amb ERC que farà que aquesta força aprovi els comptes per a l’any vinent, amb propostes seves de molta entitat. I un altre, amb Sumem+ Junts i la CUP, que incorpora al pressupost vuit propostes dels dos grups, que, de la seva banda, facilitaran l’aprovació del pressupost amb la seva abstenció.

Prèviament, els grups que donen suport al govern (PP, En Comú Podem i UAM) havien fet les seves aportacions durant el procés d’elaboració del projecte pressupostari. Per tant, no estem parlant només d’una aprovació amb un ampli nombre de suports. Parlem també d’una participació activa de la major part de forces polítiques.

Amb aques treball conjunt, hem consolidat una línia de diàleg que pot tenir continuïtat. Les circumstàncis que ens toca viure són difícils i això està facilitant graus importants de consens a l’Ajuntament. Ja es va veure quan es van aprovar les mesures d’emergència davant de la pandèmia, en forma de Pla de Rescat. Un exemple a seguir, si ens permeten la immodèstia, en mig de tanta tensió política a tot arreu.

Encara falta molt temps perquè la pandèmia pugui ser dominada i, per tant, no hem de preveure canvis a curt termini en la situació. La mateixa elaboració del pressupost municipal per a l’any vinent ens ho ha fet ben palès. Però el que encara ens queda per passar anirà millor si tots i totes persistim en anar plegats.