Salvador Illa inaugura els 110 pisos de lloguer assequible, a Calafell.

(Font: ajuntament de Calafell)

El Molt Honorable President de la Generalitat posa a Calafell com a exemple de la política d’habitatge que cal aplicar a Catalunya.

El passat divendres, 8 de maig, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va inaugurar els 110 habitatges de lloguer assequible que l’empresa Construccions Rubau, S.L. ha construït a Calafell. També hi va assistir la secretària d'Habitatge del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Lídia Guillén. L’acte va comptar, a més amb representants de l’Institut Català de Finances (ICF), el Delegat de la Generalitat al Penedès i representants del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.

Els 110 habitatges de lloguer assequible construïts a Calafell van des dels 54,65 metres quadrats als 81,37 metres quadrats i són de dues i tres habitacions, disposen d’aparcament i estan equipats de manera eficient energèticament. Els preus del lloguer estan entre 434,47€ i 646,89€, en funció de la seva superfície útil. El lloguer ha de representar més del 30% dels ingressos de la unitat familiar sol·licitant. Així doncs, els mínims obligatoris han de ser de 21.000 euros bruts anuals. En el cas dels lloguers més alts, i en proporció als metres quadrats dels habitatges, els ingressos hauran de ser 31.125,60 euros bruts anuals.

Un cop acabats els habitatges, l’empresa Llogueralia Calafell farà el procés d’adjudicació, d’acord amb el llistat de la bossa d’habitatge de la Generalitat de Catalunya. L’adjudicació es farà per ordre d’inscripció en la bossa, prioritzant aquelles persones que portin més de dos anys empadronades al municipi de Calafell i que tinguin el nivell mínim d’ingressos per unitat familiar. Hi ha habitatges destinats persones amb mobilitat reduïda i a col·lectius especials. Aquest procés s’iniciarà durant aquest mes de maig, un cop la Generalitat faciliti el llistat definitiu de persones inscrites a l’empresa Llogueralia Calafell. La previsió és que, durant el mes de juliol, ja es comencin a donar les primeres claus dels habitatges de lloguer assequible.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va reivindicar que la política d'habitatge i urbanística del Govern "dona resultats" i ha permès abaixar els preus dels lloguers a Catalunya. "Regularitzem, intervenim al mercat, per garantir que aquelles persones que viuen i treballen a Catalunya puguin tenir un accés a un habitatge digne", va afirmar aquest divendres en la inauguració d'una promoció de 110 habitatges de lloguer assequible a Calafell.

"És un gran dia per Calafell perquè, des dels anys 80, no es feia habitatge de promoció pública. No hi havia política d’habitatge per part de la Generalitat de Catalunya, havíem de ser els ajuntaments qui impulséssim aquestes polítiques. Estem contents que el president Illa hagi fet d'aquesta política la seva bandera", afirmava l'alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

L’alcalde ha agraït la predisposició de l'empresa Construccions Rubau per embarcar-se en aquest projecte, posant catorze milions d’euros sobre la taula, amb un retorn en 30 anys. “No hi ha moltes empreses que apostin per aquesta política i els agraeixo que hagin confiat en Calafell”, va dir l’alcalde. També, va destacar l'actual impuls de la Generalitat amb el Pla 50.000, que permetrà construir 11 habitatges més, a Calafell. En el cas d'aquesta promoció de 110 habitatges, va haver de ser el consistori qui va fer d'avalador d’11 milions d’euros per poder tirar endavant aquesta inversió, que finalment han comptat amb l'ajut de 3,5 MEUR dels fons Next Generation. L’ajuntament, a més, en va cedir els terrenys durant 75 anys. Finalment, l'Institut Català de Finances és qui va atorgar el préstec d'11 milions d'euros a l'empresa Construccions Rubau.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, també va destacar que fer habitatge públic "és de les coses més transformadores que hi ha, canvies la vida d'una persona". A més, el president socialista va recalcar que “Calafell també viurà una gran transformació gràcies al Pla de Barris, que contempla una inversió de 20 milions d'euros al barri de Cal Bolavà”. En l'acte, ha avançat que les quatre pròximes convocatòries del Pla de Barris i Vil·les de Catalunya beneficiaran un milió i escaig de persones i que permetrà transformar al voltant d'uns 100 barris al país.

Èxit a l'1 de maig

Un nou Primer de Maig, a la Plaça del Port, amb els millor ambient socialista, amb la presència del Primer Secretari del PSC del Camp de Tarragona, del Diputat al Parlament de Catalunya i de regidores i regidors de Cunit i El Vendrell, hem tornat a celebrar la nostra festa del 'Dia del Treballador'.

Més de tres-centes persones han assistit al vermut-dinar organitzat per l'agrupació socialista de Calafell. Aquest any, introduint la novetat del Vermut que ha tingut més èxit que el tradicional esmorzar d'anys anteriors. El vent no ha impedit celebrar la festa històrica de la nostra agrupació, però ha fet que la gent marxés ràpidament, un cop acabat el dinar. Tot i això, hem pogut gaudir, un any més, de l'àmbient magnífic que es respira en aquesta tradicional trobada, al Port de Segur de Calafell. Gràcies a tothom per fer-la possible!

Calafell aprova un pla a 10 anys vista per a reduir les fugues d’aigua a la xarxa

(Font: ajuntament de Calafell)

Actualment, es perd el 50% del cabal pel mal estat de les canonades

L’Ajuntament de Calafell ha aprovat un pla director que té com a finalitat reduir les fugues a la xarxa d’aigües, estimades en un 50% del total del cabal. És un full de ruta a 10 anys vista, que implica una inversió de 31 milions d’euros en la renovació de canonades.

La causa d’aquestes pèrdues es deu al fet que bona part de la xarxa és encara de fibrociment, material que s’esquerda o trenca amb facilitat. Les canonades de polietilè instal·lades durant els darrers 20 o 25 anys tampoc han donat bon resultat i, malgrat que es trenquen menys, també experimenten problemes. Unes i altres, sobretot les primers, s’han de substituir.

L’alcalde, Ramon Ferré, explica que la solució definitiva del problema implicaria més de 100 milions d’euros. “Les actuacions incloses en el pla permeten reduir-ne la major part, perquè incideixen en conduccions de gran volum i que serveixen zones molt poblades I de gran consum”, destaca.

I afegeix: “El pla ens diu quins projectes són necessaris, i el seu import, per a afrontar en una dècada el gruix del problema”.

Mentre posa en marxa les mesures del pla, l’Ajuntament ja fa algunes coses per reduir les pèrdues d’aigua. D’uns anys ençà, impermeabilitza els dipòsits, que són un punt de fugues important. A més, aprofita qualsevol rasa que s’obri a la via pública per treballs a qualsevol altre servei per substituir, de passada, les canonades d’aigua.

Però també està impulsant obres de renovació de carrers en grans sectors del municipi que impliquen la renovació de totes les canaltzacions subterrànies. És el cas de la remodelació en marxa del barri de Segur Platja i el barri de Rodríguez Pita (al centre de Segur). Ho serà també, a partir de 2026, amb la renovació del nucli de la Platja, en el sector comprés entre el carrer Sant Pere i la Carrerada d’En Ralet.

Les actuacions es finançaran prioritàriament amb subvencions d’altres administracions, ajuts europeus i dins del marc dels esmentats projectes de renovació de carrers.

A més, s’han comprat 15.000 comptadors intel·ligents, que començaran a instal·lar-se en breu. Aquests aparells detecten qualsevol alteració del consum domèstic, causada per exemple per fugues. Això permet fer-ne la reparació ràpidament i evitar disgusts posteriors.

Un cost important

La pèrdua no és únicament de cabal, o en termes de sostenibilitat. L’econòmic és un cost important. “L’aigua que consumim al 100% és de l’Ebre, que és cara, perquè en el preu s’hi repercuteix el cost de la infraestructura de transvasament”, diu Ferré. El que paga l’Ajuntament al Consorci d’Aigües de Tarragona pel cabal que li compra és de dos milions d’euros anuals. “Comptant que no n’aprofitem la meitat…”, rebla el clau l’alcalde.

Aprovat l’acord amb la Generalitat per a la construcció d’11 habitatges de protecció oficial a Calafell

Font: ajuntament de Calafell

S’aixecaran a la cruïlla dels carrers Ramon Llull i Joan Nin, prop del Poble

L’Ajuntament de Calafell ha aprovat, en el ple del 27 de febrer, l’acord amb la Generalitat per a la construcció d’11 habitatges de proteccio oficial. La promoció s’aixecarà al solar existent a la cruïlla dels carrers Ramon Llull i Joan Nin, a tocar del nucli del Poble.

Mesos enrere, Calafell va cedir els terrenys, atenent la demanda de terrenys que el govern català havia fet als municipis per a construir 50.000 habitatges públics arreu del país fins al 2030. Ara, el convenio aprovat regula les obligacions de les dues parts per a l’execució del projecte, el cost del qual anirà a càrrec de la Generalitat.

El tinent d’alcalde d’Estratègia Urbana, Miguel Ángel Perín, explica: “Aquests 11 primers habitatges són els que podien tirar-se endavant ara mateix, perquè els terrenys estaven disponibles immediatament, sense desaprofitar la primera convocatòria del pla”.

Perín afegeix: “Disposarem de més espais per a cedir a la Generalitat, en les posteriors convocatòries del pla”.

L’alcalde, Ramon Ferré, diu: “Amb la promoció municipal de 110 habitatges, nosaltres ja estàvem fent els deures”. “Però”, afegeix, “no podem desantendre la petició de la Generalitat, ja que a Calafell continuem tenint necessitat d’habitatge protegit, que ajudi a baixar els preus alts actuals”.

Aprovat el projecte per a renovar la pavimentació dels carrers Mallorca, Carme i Montserrat

Font: ajuntament de Calafell

El pressupost és de 550.000 euros i es finançarà via les millores de l’adjudicació de les obres del carrer Sant Pere a la Carrerada d’En Ralet

La junta de govern local de l’Ajuntament de Calafell ha aprovat el projecte per a renovar dels carrers Mallorca, Carme i Montserrat. L’actuació consistirà en la substitució de les actuals llambordes, grans i que es trenquen amb facilitat, per llambordins, que en ser més petits no suporten tanta càrrega al pas dels vehicles i resulten més resistents.

El pressupost és de 551.739,42 euros, amb aquest desglossament:

• Carrer Mallorca: 182.724,86 euros.
• Carrer del Carme: 186.670,37 euros.
• Carrer Montserrat: 182.344,17 euros.

Aquesta adtuació es finançarà via les millores que presentin les empreses aspirants a l’adjudicació de les obres del barri comprés entre el carrer Sant Pere i la Carrerada d’En Ralet, al mateix nucli de la Platja.

Recordem que aquest gran projecte preveu una inversió de 7,8 milions d’euros, per a la renovacio integral dels carrers i de la plaça de l’Alcalde Romeu. En total, 17.000 metres quadrats de via pública, on fa dècades que no s’hi actua i existeixen problemàtiques importants.

L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, ha explicat que “en aquest projecte hi hem treballat molt, perquè és una actuació molt complexa”. Ferré ha afegit que al barri hi ha problemes, com la inundabilitat, que “són més difícils que a la zona de Segur Platja, i mira que és dir”.

Les obres del barri de Rodríguez Pita estan pendents dels últims detalls i els carrers estan ja oberts al trànsit

(Font: Ajuntament de Calafell)

L’Ajuntament ha fet una inversió d’1,9 milions d’euros en la renovació integral d’aquest sector, entre la C-31 i la via del tren

Les obres de renovació del barri de Rodríguez Pita, a Segur de Calafell, estan prácticament acabades, pendents dels últims detalls. Però els carrers ja estan oberts al trànsit i tot el veïnat pot accedir als seus pàrquings La inversió reaitzada ha estat d’1’9 milions d’euros.

Segons s’ha informat en una visita que hi ha fet l’equip de govern de l’Ajuntament, nomes resten dues qüestions:

- Instal·lació dels nous fanals, pendents de ser subministrats pel proveïdor.

- Retirada del cablejat elèctric aeri i dels pals de fusta que el sostenen. Està pendent que Endesa posi data per a recollir aquest material i instal·lar els nous cables en les conduccions subterrànies que s’han habilitat durant les obres.

L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, explica que es tracta “d’una actuació molt important, tant pel seu cost econòmic com per la seva repercussió i impacte”. Ferré afegeix: “És acabar el centre de Segur, cosa que intentem fer a tot arreu, i anar satisfent reivindicacions històriques dels veïnats”.

El projecte ha remodelat integralment els carrers que encara no s’havien fet, després de les actuacions dels darrers anys: una, l’any 2010 i l’altra, el 2022. En concret, s’ha intervingut a la zona delimitada per la carretera de Barcelona, el carrer Baixador, el carrer Pisuerga i la plaça Lola Boronat. Inclou el Passatge Baixador. És a dir entre la C-31 i la via del tren.

Ferré indica explica: “S’ha treballat seguint la línia i imatge de les anteriors actuacions als carrers del barri, però un tret bàsic és la renovació de la xarxa d’aigües”. Ferré afegeix:“Això evitarà fuites d’aigua i la corresponent pèrdua de cabal. I aquest és el motiu principal pel qual la Diputació ens ha donat una subvenció de 250.000 euros”.

La renovació del barri inclou paviments i voreres i tots els serveis. També el mobiliari urbà i la senyalització. A més, s’ha canviat l’arbrat provinent d’intervencions antigues, que no és adequat a la configuració dels carrers. Un altre aspecte destacat és l’accessibilitat de les voreres i els passos de vianants.

El tinent d’’alcalde d’Estratègia Urbana, Miguel Ángel Perín, comenta: “La normativa actual és tan estricta que, a les voreres, hi ha fins a quatre tipus diferents d’enrajolat”.

I precisa: “Un, serveix per guiar les persones cegues. Un altre, per avisar que estem a punt de creuar la calçada. Són els que ja coneixíem. Ara, a més, hi ha un tipus de paviment que avisa que ens acostem a una cruïlla. I al final l’enrajolat normal”.

“Tot això encareix les obres, però estem per complir i garantir la qualitat i el confort dels espais públics, i sobretot la seguretat de qui els usa en el seu dia a dia”, conclou.

Carreteres renovarà el ferm de la C-31 entre la Ciutadella i el límit amb Cunit

(Font: Ajuntament de Calafell)

També hi farà treballs de senyalització per controlar la velocitat i facilitar el pas de vianants

La direcció general de Carreteres de la Generalitat renovarà a fons el ferm de la carretera C-31, al seu pas pel municipi de Calafell. Serà en el tram comprés entre la Ciutadella Ibèrica i el límit amb Cunit, de tres quilòmetres de longitud. Aquesta actuació, que es realitzarà enguany, continua la realitzada temps enrere entre la rotonda de la Creu Roja i la Ciutadella.

Carreteres ha mantingut una reunió aquest 14 de gener amb l’Ajuntament per concretar detalls del calendari de l’obra i de les mesures de trànsit que caldrà adoptar. Avui mateix s'instal·larà ja senyalització d'obres, que començaran immediatament. Duraran quatre mesos: s'interrompran durant Setmana Santa i seguiran tot seguit.

La renovació del ferm serà integral i no un simple reasfaltat. La C-31, en aquest tram, registra una circulació diària d’uns 25.000 vehicles. Això implica un grau de deteriorament que cal corregir.

A més, segons el projecte de Carreteres s’introduiran millores per controlar la velocitat facilitar el pas de vianants. Són mesures destinades a incrementar la seguretat viària d’aquest tram. En concret, es preveu crear un pas de vianants a l’altura de l’Escola Vilamar o un altre, a la zona de les benzineres. Es millorarà l'illeta d'entrada a Bellamar. També s’instal·larà nova senyalització en general.

L’alcalde, Ramon Ferré, explica: “Aquesta és una millora important, que inclou actuacions necessàries que veníem reclamant i que, per fi, anem aconseguint”. Ferré afegeix: “Aquestes actuacions no interfereixen en la futura transformació de la C-31 en un vial urbà, en la qual continuem treballant. Tot el que es fai quedarà inclòs en el projecte definitiu que s’està elaborant”.

Les últimes excavacions a la balma de la Graiera posen al descobert noves ocupacions neandertals de fa prop de 100.000 anys

(Font: Ajuntament de Calafell)

Els treballs han significat un pas endavant molt important en el coneixement d’aquest jaciment

Les excavacions arqueològiques que s’han fet recentment a la balma de la Graiera de Calafell han posat al descobert noves ocupacions neandertals de fa prop de 100.000 anys. Els treballs realitzats en les darreres setmanes signifiquen, segons els seus responsables, un pas endavant molt important en el coneixement d’aquest jaciment, que és clau per entendre la vida I l’evoluciò dels neandertals al litoral nord-est peninsular.

Durant aquesta campanya, s’ha iniciat l’excavació en extensió de la Unitat IV, un nivell amb una cronologia propera als 100.000 anys. En aquest sector s’han recuperat més de 2.000 restes arqueològiques, principalment eines de pedra i ossos d’animals consumits pels grups neandertals que van ocupar la balma.

El material lític està format sobretot per eines de sílex, entre les quals destaquen rascadores i denticulats, destinats majoritàriament a la descarnació i l’esquarterament de les preses. Les restes faunístiques indiquen que el cavall sembla, de moment, la principal presa caçada i processada en aquest nivell, tot i que també s’hi ha documentat de manera puntual altres herbívors (com el cérvol i el conill), així com petits carnívors com el linx.

Aquests materials permetran reconstruir amb detall quines espècies caçaven els habitants de la balma i com aprofitaven els recursos disponibles en el seu entorn immediat.

Paral·lelament a l’excavació en extensió, s’ha continuat ampliant el sondeig estratigràfic que explora les parts més antigues del jaciment. En aquesta campanya s’han abordat específicament els nivells V i VI, amb cronologies anteriors als 150.000 anys.

Aquests treballs són fonamentals per documentar les ocupacions més antigues de la Graiera i entendre com han anat canviant el paisatge, el clima i les estratègies d’adaptació dels neandertals al llarg de desenes de milers d’anys. La bona conservació dels sediments en aquests nivells obre la porta a futurs estudis especialitzats que ajudaran a reconstruir les condicions ambientals i les formes de vida d’aquests grups humans.

En conjunt, la seqüència de la Graiera confirma que es tracta d’un dels registres més amplis i continus d’ocupació neandertal al nord-est de la Península Ibèrica, amb evidències que abracen fins als darrers 200.000 anys.

Un jaciment obert a la ciutadania

Més enllà de la recerca científica, la campanya ha tornat a apostar per apropar la prehistòria al conjunt de la ciutadania.Les jornades de portes obertes, coorganitzades amb l’Ajuntament de Calafell i Calafell Històric, han tingut una gran acollida, amb la participació de més de 70 veïns i visitants. Els participants han pogut conèixer de primera mà la història més antiga de Calafell, veure com es desenvolupa una excavació arqueològica, quines eines s’utilitzen i com es documenten les troballes.

A aquestes jornades s’hi ha sumat un taller de prehistòria conduït per Andrea Alías, tècnica de socialització de l’IPHES-CERCA, on el públic familiar ha pogut experimentar amb tècniques i materials inspirats en la vida quotidiana dels neandertals. Finalment, la visita interactiva al laboratori de camp, instal·lat a l’Espai Palou de Calafell, ha permès mostrar el “dia a dia” del treball científic: la neteja i classificació de les restes, els primers estudis de laboratori i la importància de registrar cada detall del context d’aparició dels materials.

Aquest conjunt d’activitats reforça el paper de la Graiera com un espai de referència per a la divulgació i socialització del patrimoni prehistòric al municipi de Calafell.

Finançament i suport institucional

La campanya d’excavacions ha estat dirigida pel doctor Juan I. Morales, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES-CERCA, i el doctor Diego Lombao, de la Universidade de Santiago de Compostela. Ha comptat amb una participació internacional i interdisciplinària molt destacada.

Hi han pres part investigadores i investigadors de l’IPHES-CERCA, la Universidade de Santiago de Compostela, el Centro de Investigación Interuniversitario de los Paisajes Atlánticos Culturales (CISPAC), la Universidad Autónoma de Madrid, el CNRS–Muséum national d’Histoire naturelle, el Museum für Naturkunde – Leibniz-Institut für Evolutions- und Biodiversitätsforschung de Berlín i la University of Lancashire.

Al mateix temps, La Griera consolida el seu paper com a espai de formació pràctica per a estudiants universitaris. En aquesta campanya hi han participat estudiants del grau d’Arqueologia de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona; del Màster d’Arqueologia i Patrimoni de la Universidad Autónoma de Madrid; i dels programes de Doctorat en Prehistòria i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili i del Doctorado Interuniversitario en Estudios del Mundo Antiguo (Universidad Autónoma de Madrid).

Aquesta combinació de recerca puntera, formació especialitzada i divulgació converteix la Graiera en un autèntic “camp escola”, on es formen les noves generacions d’arqueòlogues i arqueòlegs mentre s’avança en el coneixement de la història més antiga del nostre territori.

Aquesta intervenció arqueològica s’emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022, Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral–prelitoral de Catalunya, vinculat a la Universitat de Barcelona i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les excavacions compten amb el suport i finançament de l’Ajuntament de Calafell, amb el qual l’IPHES-CERCA ha signat recentment un conveni per impulsar la recerca i la socialització del jaciment en el marc d’una estratègia a llarg termini de posada en valor del patrimoni prehistòric del municipi.