BICITANCAT A SEGUR DE CALAFELL

BICITANCAT SEGUR DE CALAFELL

La Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya ha promogut les obres del primer bicitancat del municipi. 

L’espai està ubicat davant de l’estació de Rodalies de Segur de Calafell, a la Plaça de Lola Boronat, i té una capacitat per a 58 bicicletes. El projecte ha estat finançat pels fons Next Generation EU, amb un cost de 19.660 euros

Ens ho explica Miguel Angel Perín, regidor d'urbanisme del PSC

 

La seguretat i la neteja i el manteniment són les prioritats dels calafellencs

(Font: ajuntament de Calafell)

Més d’un 70% dels calafellencs consideren que al municipi s’hi viu bé o molt bé.

L’ajuntament de Calafell està elaborant el Pla de Mandat pel 2027-2031 (PAM), que serà el full de ruta pel proper mandat. Ha fet una consulta a la ciutadania, a través d’un qüestionari digital en la plataforma de participació ciutadana, Decidim.Calafell.cat, entre l’1 de juny i el 31 de juliol, dirigida a un públic major de 16 anys. L’objectiu era conèixer la percepció, les necessitats, les prioritats i les expectatives de la ciutadania de Calafell per orientar la definició de les línies estratègiques i les actuacions del Pla de Mandat 2027-2031.

Els objectius específics són analitzar la percepció de la ciutadania sobre la situació actual de Calafell, identificar les prioritats de futur de la ciutadania, conèixer la percepció de la ciutadania sobre la relació amb l’Ajuntament i la participació ciutadana i proporcionar evidències que permetin orientar la definició del Pla de Mandat.

Han participat prop d’un centenar de persones a títol individual, amb un 82% de residents al municipi. La majoria de participants residien a les urbanitzacions del municipi, amb un 59%. Del nucli de Calafell (Poble i Platja) hi ha participat el 22% i del nucli de Segur de Calafell un 19%. “No és una mostra representativa del municipi, malauradament, però ens ajudarà a complementar la informació que surti de les taules de treball que farem a partir del mes d’octubre”, ha explicat l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

Es divideix en gairebé per la meitat les persones que tenen una visió positiva i les que tenen una visió més negativa sobre la capacitat d’escolta de l’Ajuntament vers la ciutadania. Existeix una alta predisposició a participar més sovint en processos participatius, ja que més de 6 de cada 10 persones consultades responen afirmativament a aquesta pregunta.

Pel que fa a les formes de participació, les opcions que generen una major predisposició són les consultes ciutadanes, seleccionades per més de la meitat de les persones entrevistades (55%), i les enquestes online (51%). Això mostra una preferència destacada per mecanismes de participació que permeten expressar l’opinió de manera relativament directa i individual. També tenen un pes important les sessions de debat presencials, assenyalades pel 42% de les persones, fet que indica que una part considerable de la població també valora espais de participació basats en la interacció, el debat i l’intercanvi d’opinions. En un segon nivell se situen les assemblees (24%), mentre que la participació com a membres d'òrgans de participació (12%) és l’opció menys seleccionada.

Bons resultats

Una de cada tres persones considera Calafell un lloc molt bo per viure-hi. I més del 70% en fa una valoració positiva (molt bé i bé) per viure-hi. Els resultats mostren que les principals necessitats de millora percebudes als barris es concentren sobretot en aspectes relacionats amb l’estat de l’espai públic (51%), la seguretat (50%) i la neteja (40%). En un segon nivell apareixen els equipaments (30%) i les zones verdes (24%). Els aspectes que menys es mencionen són els espais infantils (11%) i la il·luminació (10%).

Pel que fa a les prioritats de futur, destaca clarament la seguretat, assenyalada per 6 de cada 10 persones (61%), que se situa com la qüestió que genera un consens més amplis obre la necessitat d’actuació futura. En segon lloc, apareix la neteja i el manteniment (48%), seleccionada per gairebé la meitat de les persones consultades. A certa distància se situa un segon grup de prioritats, encapçalat per la mobilitat (26%), els espais verds (23%) i la salut i el benestar (21%).

Pel que fa a la imatge desitjada de Calafell d’aquí a 10 anys, destaca especialment la voluntat de construir un municipi amb una major seguretat, civisme i convivència, aspecte que concentra gairebé dos terços de les mencions (62%). En aquest àmbit, l’atribut més esmentat, amb molta diferència, és segur, seguit de cívic i tranquil. En un segon nivell, apareix la voluntat de disposar d’un municipi més cuidat, net i accessible, vinculada al manteniment i a la qualitat de la via pública (33%). A continuació, se situa la visió d’un municipi orientat al resident, no massificat, amb identitat i que sigui verd i sostenible. Per contra, l’economia, els serveis, la mobilitat, els equipaments i la governança tenen un menor pes dins de la imatge de futur expressada per la ciutadania.

La mobilitat i el transport és la categoria que agrupa més respostes (21%), seguida molt de prop per la via pública i el manteniment urbà i la seguretat, el civisme i la convivència, amb un 20% totes dues. En un segon nivell apareixen els equipaments i les activitats (18%) i el mediambient i els espais verds (14%). En conjunt, les demandes apunten sobretot a actuacions vinculades a la mobilitat del municipi, la qualitat de vida quotidiana, la cura de l’espai públic i la seguretat. Les actuacions de les categories d’economia, comerç i turisme, habitatge i model de ciutat i governança i participació es perceben com a més prescindibles, ja que recullen menys mencions.

Conclusions

Els resultats de la consulta ciutadana permeten establir una relació clara entre les principals demandes expressades i els cinc eixos que estructuraran el futur PAM. En conjunt, les prioritats se centren especialment en la qualitat de l’espai públic, la mobilitat, la seguretat i la convivència, la sostenibilitat i la proximitat amb la ciutadania.

La ciutat accessible i equipada és un dels eixos que presenta una major correspondència amb les demandes ciutadanes. La mobilitat i el transport (21%), la via pública i el manteniment urbà (20%) i els equipaments i activitats (18%) concentren una part molt important de les prioritats. Apareixen demandes específiques relacionades amb l’aparcament, el transport públic, els carrils bici, el mobiliari urbà i el manteniment dels equipaments.

La ciutat ecològica i intel·ligent troba correspondència principalment en les demandes vinculades al mediambient i els espais verds (14%) i als serveis públics (13%), amb mencions a la protecció del litoral, els espais verds, la neteja urbana, la recollida selectiva i altres serveis urbans. La mobilitat sostenible també apareix com una demanda rellevant, especialment a través dels carrils bici, la mobilitat i el transport públic.

La ciutat oberta, participativa i connectada es relaciona sobretot amb la predisposició de la ciutadania a participar i amb la demanda de reforçar els canals d’escolta. Un 65% afirma que voldria participar més sovint en processos participatius, i les consultes ciutadanes (55%) i les enquestes online (51%) són les fórmules que generen una major predisposició.

La ciutat per viure i conviure és un altre dels grans àmbits de coincidència. La seguretat, el civisme i la convivència (20%) se situen entre les principals prioritats de la ciutadania, amb demandes específiques relacionades amb la seguretat ciutadana, la presència policial i el civisme. També hi tenen encaix les demandes vinculades als equipaments i activitats, així com l’habitatge.

La promoció de la ciutat és l’eix que presenta una correspondència menys directa amb les principals prioritats de la consulta, tot i que hi apareixen demandes vinculades a l’economia, el comerç i el turisme (10%), especialment l’impuls del comerç local, el turisme de qualitat i la creació de negocis sostenibles.

En conjunt, els resultats mostren una major concentració de les demandes ciutadanes en els àmbits vinculats a una ciutat més accessible i equipada i a una ciutat per viure i conviure, amb la sostenibilitat i la qualitat de l’entorn com a elements també molt presents. La participació ciutadana i la promoció de la ciutat apareixen com a àmbits complementaris dins d’aquesta visió de futur.

La FMC premia les bones pràctiques de Calafell

(Font: ajuntament de Calafell)

El premi és pel programa del Pla de xoc contra la pobresa

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) premia l’ajuntament de Calafell pel Pla de xoc contra la pobresa, el programa d'integració social i orientació laboral per als habitants en situació de pobresa. En el marc de l’Assemblea General de la FMC i amb motiu de l’acte commemoratiu del 45è aniversari de l’entitat, que tindrà lloc el divendres dia 9 d’octubre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, l’ajuntament de Calafell rebrà un premi com a reconeixement especial per les polítiques públiques innovadores de l’ajuntament que han estat recollides al Banc de Bones Pràctiques al llarg d’aquests anys.

Aquest guardó vol posar en valor la contribució que Calafell ha fet a la difusió i l’intercanvi d’experiències innovadores entre els governs locals. El Banc de Bones Pràctiques s’ha consolidat com una eina de referència per impulsar la millora contínua, la qualitat dels serveis públics i la capacitat d’innovació dels ajuntaments, afavorint una administració local més eficient, propera i compromesa amb la ciutadania.

La participació de l’ajuntament de Calafell ha estat una mostra del compromís amb aquests valors i ha contribuït a enriquir un espai de coneixement compartit que, durant aquest temps, ha esdevingut un dels principals instruments d’innovació en l’àmbit municipal. Per aquest motiu, la FMC vol reconèixer públicament aquesta trajectòria en un acte tan significatiu per a la Federació de Municipis de Catalunya com és la celebració del seu 45è aniversari.

En el programa hi treballen una orientadora laboral i una treballadora social. “Cal agrair a les professionals que treballen en el Pla de xoc contra la pobresa, ja que fan una tasca important per Calafell, ajudant els més necessitats, a gent que vol sortir de la situació en què s’ha trobat i que vol recuperar la normalitat familiar. També, a tots els organismes que hi col·laboren. Amb aquest programa, ajudem a persones a sortir de la situació de necessitat d’ajuda permanent i de la cultura de la subvenció, fent que tornin a ser persones que es puguin valer per sí mateixes i puguin funcionar amb independència dels serveis socials”, ha explicat la regidora de Qualitat de Viva, Helena Rubio.

El Pla de xoc contra la pobresa ha tingut enguany un total de 134 usuaris/es, 63 han estat noves altes d’aquest any 2025. D’aquestes persones, 85 han sigut donades d’alta a l’àrea d’orientació laboral per a fer seguiment i assessorament en la recerca de feina. Les 49 restants han sigut íntegrament ateses per l’àrea de treball social.

Enguany Pla de Xoc contra la Pobresa conclou amb un total de 54 insercions amb contractació al mercat laboral. Aquesta dada total representa una inserció del 40,3% dels usuaris derivats al pla. Aquest percentatge d’inserció representa un augment de 10,5 punts percentuals respecte a l’edició anterior (que va tancar amb un 29,8%), equivalent a un increment del 35,2% en termes relatius.

“S’està fent molt bona feina, amb el temps hem après a quin perfil d’usuaris de serveis socials podem ajudar i insertar laboralment. Han d’estar motivats i deixar-se ajudar. Els hem buscat feina i els hem tret de la situació de pobresa o de vulnerabilitat en la que estaven. És una inversió que surt rentable, ja que deixem d’ajudar a aquestes persones de manera permanent”, ha conclòs la regidora Helena Rubio.

PLA DE VORERES, ASFALTAT i ESCOCELLS 2026

L'Ajuntament de Calafell executa el pla de voreres i asfaltat 2026 amb una inversió d' 1,5 milions d'euros. 

Les obres ja han completat zones de Calafell Parc i l'Estany-Mas Mel, i a partir de setembre s'inicien a Segur de Calafell per l'avinguda d'Espanya i altres vials propers.

On s'actua en el pla de voreres de 2026

Calafell Parc: Trams finalitzats a l'estiu en zones verdes i solars.

L'Estany i Mas Mel: Millores d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.

Segur de Calafell: Inici de treballs al setembre a l'avinguda d'Espanya, avinguda d'Alemanya, Lluís Companys, Catalunya i Ronda Sant Miquel.

Reparació d'escocells: Més de 600.000 euros destinats a arreglar voreres aixecades per arbres en diferents punts del municipi.

Ens ho explica en aquest reportatge Miguel Angel Perín, regidor d'Urbanisme. 

 

DESPLEGAMENT DELS NOUS CONTENIDORS A CALAFELL

Ja s'estan substituint els vells contenidors des de fa setmanes. La fase de renovació durarà 4 mesos i per l'octubre s'hauran substituït tots.

Semblen més petits, però no ho són. Els antics contenidors no es podien omplir fins a dalt mentre que aquests sí i, a més, són més accessibles.

A més, cal explicar que hem començat a sancionar als incívics que degraden la imatge del municipi. El servei, quan ja s'ha realitzat a la nit, deixa tot net. Ara bé, s'ha localitzat a veïns de Cunit i el Vendrell que venen a Calafell a deixar els seus residus.

ES FARA UNA ROTONDA AL COLL DE CALAFELL

(Font: RTV El Vendrell)

El Coll de l'Argila (o Coll de Calafell) és un punt de la carretera C-31 a Calafell on se succeeixen els accidents des de fa molts anys. 

Des que es va construir fa uns anys molts ja van alertar que aquesta cruïlla al Coll de Calafell seria problemàtica. Durant aquests anys s'ha reclamat una solució a la sinistralitat.

La Generalitat, titular de la via, deia que la visibilitat és correcta. Però ara el departament de Territori de la Generalitat ha aprovat el projecte de fer una rotonda en aquest punt. Una proposta que el Psc Calafell i l‟Ajuntament de Calafell planteja des de fa anys.

El pressupost és de 1,7 milions. La Generalitat assenyala que la intervenció té l'objectiu de «garantir la fluïdesa del trànsit i la seguretat viària en aquest punt conflictiu descrit com a tram de concentració d'accidents».

Els molts usuaris de la via han assenyalat durant anys aquest encreuament com a perillós i reclamaven una intervenció. Fa uns quants ja es va col·locar il·luminació, però els accidents s'han succeït igualment a tota hora.

Ramon Ferré, destaca que és un projecte “molt esperat per molts. Hem reclamat durant anys aquesta actuació i Carreteres ens deia que no era viable pel desnivell de la carretera». Afegeix que s'ha demostrat que sí que era viable «i ja està redactat el projecte». Ara espera que no quedi en un calaix.

 

 

La Generalitat aprova el projecte de la nova rotonda al Coll del Vendrell

També aprova el projecte per a fer les expropiacions dels terrenys que manquen per a poder fer la nova rotonda

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el projecte de la “Nova rotonda a l'accés a la C-31 al PK 137+500 a Calafell” i la relació de béns afectats pel mateix projecte, per tal d’iniciar les expropiacions oportunes. L’import del projecte és de 1.719.132,29 euros, dividits en dos lots (lot 1: 1.364.974,67 euros i lot 2: 354.157,62 euros).

“L’objecte del present projecte constructiu és definir i justificar tècnicament les obres necessàries per resoldre la intersecció de la carretera C-31 amb la carretera C-246a al PK 13+500 mitjançant la implantació d’una nova rotonda. Aquesta actuació té com a finalitat principal garantir la fluïdesa del trànsit i la seguretat viària en aquest punt conflictiu, descrit com a tram de concentració d'accidents, tot integrant funcionalment l’actuació amb el sistema viari i urbà existent al municipi de Calafell”, descriu l’autor del projecte.

“El projecte era molt esperat per tothom. Hem estat molts anys demanant aquesta actuació i Carreteres ens deia que no era viable pel desnivell que té la carretera. Però, finalment, s’ha demostrat que sí que ho era i ja està redactat el projecte”, ha manifestat l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré. “Esperem que sigui una realitat ben aviat!”, ha conclòs l’alcalde.

L’edicte del 23 de juliol de 2026, pel qual es dona publicitat a la resolució que assenyala el 16 de setembre per a la redacció d’actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades d’expropiació per l’execució del Projecte: “Nova rotonda a l’accés a la C-31 al PK 137+500. Calafell”, del terme municipal de Calafell. Aquest assenyalament s’ha de notificar als interessats convocats, que són els que consten a la relació exposada al tauler d’anuncis de l’Alcaldia corresponent. També es pot consultar aquest edicte seguint aquest enllaç https://seu.gencat.cat

Han d’assistir a l’acte els titulars dels béns i els drets afectats, personalment o representats per persona autoritzada, aportant els documents acreditatius de la seva titularitat i l’últim rebut de la contribució que correspon al bé afectat, i poden fer-se acompanyar, a compte seu, de perits i/o notari. El lloc de reunió són les dependències de l'ajuntament de Calafell. Tot seguit els assistents es traslladaran, si escau, als terrenys afectats, per tal de redactar les actes.

Segur de Calafell tindrà el primer aparcament de bicicletes del municipi

(Font: ajuntament de Calafell)

La Generalitat ha cedit a l’ajuntament la gestió del bicitancat

La Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya ha promogut les obres del primer bicitancat del municipi. L’espai està ubicat davant de l’estació de Rodalies de Segur de Calafell, a la Plaça de Lola Boronat, i té una capacitat per a 58 bicicletes. El projecte ha estat finançat pels fons Next Generation EU, amb un cost de 19.660 euros.

Les obres es troben totalment acabades i en servei. La recepció de les mateixes va ser el passat 28 de juliol. A partir d’aquesta data, l’Ajuntament de Calafell es fa càrrec del correcte manteniment i explotació de la infraestructura. “És una aposta per la mobilitat sostenible tant de la Generalitat, com de l’ajuntament de Calafell. Fomentar l’ús de la bicicleta és fonamental per a evitar l’increment de trànsit i de la contaminació”, ha explicat el Regidor de Planificació Urbana, Miguel Ángel Perín.

La Generalitat de Catalunya, en virtut de l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025 (ECB25), està impulsant en tot el territori català la implementació d’aparcaments segurs per bicicletes a les estacions ferroviàries amb la voluntat de potenciar la complementarietat d’aquests dos modes de transport sostenibles.

La Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat ha executat les obres del projecte finançat íntegrament a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i articulat a través del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea – Next Generation EU -, a càrrec de les dotacions previstes per la línia d’inversió del pressupost del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

És un dels tres (Sant Celoni, La Garriga i Segur de Calafell) que s’han fet arreu de Catalunya, dins el “Projecte d’execució d’aparcaments de bicicletes segurs (Bicitancats), en el marc del “Pla de xoc de mobilitat sostenible, segura i connectada en entorns rurals i metropolitans del Pla de recuperació, transformació i resiliència”.

Com funciona?

Per a deixar la bicicleta cal descarregar l’app gratuïta PVerde o bé entrar a www.parkingverde.com i registrar-se. Després, s’obté un codi personal d’accés per a registrar la bicicleta. Per a donar-se d’alta, cal acceptar-ne les condicions. Per a qualsevol incidència es pot trucar al 673 692 043.

Aquest aparcament és exclusiu per a bicicletes registrades. Només es pot usar una plaça per bicicleta, a més cal encadenar-la. No es pot reservar plaça, però si que pot tenir elements pel transport d’infants o mercaderies. L’horari d’estacionament és de 24 hores i 365 dies l’any. El temps màxim d’estacionament és de 3 dies laborables seguits. Si un vehicle supera aquest temps, es retirarà i se li aplicaran les taxes que estableixi l’ajuntament.