Calafell aprova el primer tram del nou carril bici entre els carrers Priorat i Gironès

(Font: ajuntament de Calafell)

El projecte està inclòs dins el Pla de Barris de Cal Bolavà i en serà la seva primera actuació.

20/05/2026

La Junta de Govern ha aprovat inicialment el projecte del primer tram de Carril Bici entre els carrers Priorat i Gironès. Es tracta del primer tram que unirà el Passeig de la Unió amb la Rambla Mossèn Jaume Tobella, en l’antic traçat de la línia d’alta tensió. El pressupost és de 509.103,17€, dels quals el 60% els aportarà la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Pla de Barris. “Aquest tram de carril bici serà el primer que s’executarà al municipi i serà, també, la primera actuació del Pla de Barris”, ha remarcat el regidor d’Estratègia Urbana, Miguel Ángel Perín.

El projecte desenvolupa una primera fase d’un Carril Bici més llarg que continuarà en direcció El Romaní, seguint l’antic traçat que seguia la línia d’alta tensió, entre els carrers Priorat i Gironès, fins a arribar a la Carrerada d’en Ralet, al límit del terme municipal. “Aquest carril bici serà l’eix estructurant i l’espina dorsal d’una nova xarxa ciclable en la que estem treballant. L’aposta per la mobilitat sostenible serà molt visible en el proper mandat, on culminarem bona part d’aquesta xarxa”, ha declarat Perín.

Aquest tram connectarà amb les obres d’urbanització del nou Esclat que es construirà a tocar del barri de Cal Bolavà i que donarà continuïtat als carrers Priorat i Gironès, executant el carril bici previst entre ells. “En un futur, quan fem el desviament de la rotonda de la Creu Roja, aquest carril bici enllaçarà amb el que estem planificant a la C-31 i arribarà fins a Cunit”, ha afegit el regidor.

“La xarxa ciclable que estem dissenyant està pensada per a funcionar de manera segregada amb els vehicles rodats i amb els vianants, tot i que coincideix en alguns punts i en els creuaments. L’estem dissenyant per a fer-la molt segura i que els ciclistes puguin circular amb les màximes garanties, sense por a tenir accidents”, ha afegit l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré. “La idea és aprofitar alguns dels vials existents, transformant-los en ciclables. Però, intentant no treure molt d’espai a l’automòbil i al transport públic. No volem generar embussos de trànsit amb la nova xarxa ciclable, creiem que hi ha espai suficient per a tots els mitjans de transport. Tampoc volem carrils bici separats dels cotxes amb topalls de goma, com fan a la majoria de llocs”, destaca l’alcalde.

“El disseny de la nova xarxa ciclable és una de les actuacions previstes al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) que l’ajuntament està revisant. S’inspira en ciutats nòrdiques, on la bicicleta té un protagonisme important, com Copenhage o Amsterdam. La xarxa ciclable és una malla de viaris independent que se superposarà a la xarxa viària actual de vehicles i de vianants. No volem carrers compartits entre bicicletes i cotxes, tot i que, en algun cas, per raons d’espai, haurà de ser així”, ha afegit Ferré.

L'ajuntament treu a licitació les obres del pas soterrani del carrer Rin

 

(Font: ajuntament de Calafell)

El pas connectarà l’eix principal de Segur amb el carrer més comercial de Segur Platja i recuperarà el traçat de l’històric pas a nivell.

15/05/2026

La Junta de Govern de l’ajuntament de Calafell va aprovar, dilluns passat, la licitació de les obres del pas soterrani de la via del ferrocarril que unirà el carrer Baixador i el carrer Rin. Les obres tenen un pressupost de 2.001.371,57 euros i començaran abans de que acabi l’any 2026. El projecte ja va ser exposat al públic i compta amb el permís d’ADIF per a poder materialitzar-se.

El pas soterrani articularà l’eix principal de Segur de Calafell, des de l’Avinguda Catalunya, passant pel carrer Baixador i enllaçant el carrer Rin. El pas permetrà lligar els equipaments principals del nucli de Segur, com les Dependències Municipals, l’estació del ferrocarril i el Port. Però, també, articularà l’eix comercial principal de Segur, unint l’avinguda Catalunya amb el carrer Rin, que havia quedat tallat al desaparèixer el pas a nivell de la via del ferrocarril que hi havia hagut en aquest punt.

“Des de que es va fer el tancament de la via del ferrocarril, el pas de gent d’un costat a l’altre de la via del ferrocarril va quedar interromput. Això va provocar que el carrer Rin perdés potencial comercial i alguns establiments van tancar. Amb aquest pas, es recuperarà el flux de vianants que hi havia i tornarà a revitalitzar el comerç en aquest eix”, ha assenyalat l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

El pas soterrani serà exclusiu per a vianants i serà compartit amb ciclistes. Es tracta d’un pas ample que tindrà dues rampes lineals en els dos extrems, facilitant l’accessibilitat als vianants i sense barreres arquitectòniques. “Aquest pas tindrà la mateixa importància per a Segur que té el pas del carrer Sant Pere al Barri de la Platja”, ha afegit l’alcalde.

Compartim algunes imatges de l’antic pas a nivell, l’any 1969, cedides per la família Freixinet. En aquestes fotografies es veu el pas d’una prova ciclista travessant la via del ferrocarril. En elles, es veuen les barreres que prohibien el pas de vehicles quan circulaven els trens.

Entrevista a Ramon Ferré, alcalde de calafell, al diari "El Punt"

 

L’alcalde de Calafell va aprofitar la visita del President de la Generalitat per a tractar els temes clau pel futur de Calafell

(Font: ajuntament de Calafell)

Ramon Ferré va explicar al President Illa quines són les qüestions que li preocupen i aquelles en les que es fa necessària la intervenció de la Generalitat.

En la seva visita a Calafell, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va poder parlar amb l’alcalde de la ciutat, Ramon Ferré, sobre els temes d’interès per a la població, on es fa necessària la intervenció de la Generalitat. L’alcalde va exposar al President diversos temes:

-        - L’encaix territorial del Baix Penedès dins la vegueria Penedès.

-        - L’impacte de la població no empadronada, per motius sanitaris.

-       -  La problemàtica del finançament dels municipis, especialment en els serveis socials.

-       -  Les polítiques del litoral, sobre els moviments necessaris de sorra per al manteniment de les platges.

-       -  La necessitat d’una nova Comissaria de Mossos d’Esquadra, entre Calafell i Cunit.

-        - La construcció de la nova seu del Consell Comarcal, per a desenvolupar els serveis de la Generalitat en els municipis de la comarca.

-        - El desviament de la C-31, en la rotonda de la Creu Roja, degut a les nombroses retencions de trànsit.

-       -  La nova centralitat que es pretén desenvolupar al municipi, entre Calafell i Segur, generant noves activitats econòmiques.

-        - La problemàtica de l’habitatge al municipi.

-       -  La declaració del Bot Salvavides com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

“Va ser una reunió d’aproximadament mitja hora, molt profitosa, on es va fer molta feina i es van arribar a molts acords que, ara, caldrà desenvolupar i fer el seguiment”, segons ha comentat l’alcalde de Calafell. “El President Illa es va fer una idea molt sintètica, però molt clara, de les necessitats del municipi i la comarca, ja que té els problemes del país al cap i amb l’experiència d’haver estat alcalde”, ha subratllat Ramon Ferré.

El President de la Generalitat va signar el llibre d’honor del municipi i l’alcalde el va obsequiar amb una rèplica de l’agulla d’arreglar xarxes de pesca que hi ha al passeig marítim, obra de l’artista local Fina Olivé. També, Ramon Ferré va obsequiar a Salvador Illa amb tres llibres: “una arquitectura d’avantguarda” sobre el Sanatori de Sant Joan de Déu de Calafell; “Segur de Calafell, la Ciutat-Jardí més gran d’Europa”, que descriu el creixement de Segur de Calafell i els esforços municipals per a millorar-la; i “El Bot salvavides”, on s’explica la història de l’embarcació de rescat. Els tres llibres han estat editats pels amics del Patrimoni i l’alcalde, Ramon Ferré, n’ha estat autor en dos d’ells.

En la seva visita als habitatges, el President de la Generalitat va poder rebre l’explicació del Pla de Barris de Cal Bolavà i les actuacions previstes per a millorar el barri i canviar la dinàmica actual. Des del balcó d’un dels pisos de lloguer assequible, Salvador Illa va poder veure alguns dels espais on s’intervindrà. El Pla de Barris de Cal Bolavà ha estat un dels 22 projectes escollits en aquesta primera convocatòria de la Llei de Barris i suposa una inversió de més de 20 milions d’euros en els propers cinc anys, en aquest barri del sud del nucli històric del Poble de Calafell.

“El Bolavà ha estat un dels millors projectes de reforma integral de barris que s’ha presentat en aquesta convocatòria, on hi havia 83 projectes de diverses ciutats i pobles d’arreu de Catalunya. Calafell ha fet molt bé els deures i és un exemple de transformació urbana. El seu alcalde té una idea molt clara de com vol la seva ciutat i de què ha de fer per a aconseguir-ho. Té un projecte de ciutat molt clar i que comparteixo plenament”, va manifestar el President.

Salvador Illa inaugura els 110 pisos de lloguer assequible, a Calafell.

(Font: ajuntament de Calafell)

El Molt Honorable President de la Generalitat posa a Calafell com a exemple de la política d’habitatge que cal aplicar a Catalunya.

El passat divendres, 8 de maig, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va inaugurar els 110 habitatges de lloguer assequible que l’empresa Construccions Rubau, S.L. ha construït a Calafell. També hi va assistir la secretària d'Habitatge del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Lídia Guillén. L’acte va comptar, a més amb representants de l’Institut Català de Finances (ICF), el Delegat de la Generalitat al Penedès i representants del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.

Els 110 habitatges de lloguer assequible construïts a Calafell van des dels 54,65 metres quadrats als 81,37 metres quadrats i són de dues i tres habitacions, disposen d’aparcament i estan equipats de manera eficient energèticament. Els preus del lloguer estan entre 434,47€ i 646,89€, en funció de la seva superfície útil. El lloguer ha de representar més del 30% dels ingressos de la unitat familiar sol·licitant. Així doncs, els mínims obligatoris han de ser de 21.000 euros bruts anuals. En el cas dels lloguers més alts, i en proporció als metres quadrats dels habitatges, els ingressos hauran de ser 31.125,60 euros bruts anuals.

Un cop acabats els habitatges, l’empresa Llogueralia Calafell farà el procés d’adjudicació, d’acord amb el llistat de la bossa d’habitatge de la Generalitat de Catalunya. L’adjudicació es farà per ordre d’inscripció en la bossa, prioritzant aquelles persones que portin més de dos anys empadronades al municipi de Calafell i que tinguin el nivell mínim d’ingressos per unitat familiar. Hi ha habitatges destinats persones amb mobilitat reduïda i a col·lectius especials. Aquest procés s’iniciarà durant aquest mes de maig, un cop la Generalitat faciliti el llistat definitiu de persones inscrites a l’empresa Llogueralia Calafell. La previsió és que, durant el mes de juliol, ja es comencin a donar les primeres claus dels habitatges de lloguer assequible.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va reivindicar que la política d'habitatge i urbanística del Govern "dona resultats" i ha permès abaixar els preus dels lloguers a Catalunya. "Regularitzem, intervenim al mercat, per garantir que aquelles persones que viuen i treballen a Catalunya puguin tenir un accés a un habitatge digne", va afirmar aquest divendres en la inauguració d'una promoció de 110 habitatges de lloguer assequible a Calafell.

"És un gran dia per Calafell perquè, des dels anys 80, no es feia habitatge de promoció pública. No hi havia política d’habitatge per part de la Generalitat de Catalunya, havíem de ser els ajuntaments qui impulséssim aquestes polítiques. Estem contents que el president Illa hagi fet d'aquesta política la seva bandera", afirmava l'alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

L’alcalde ha agraït la predisposició de l'empresa Construccions Rubau per embarcar-se en aquest projecte, posant catorze milions d’euros sobre la taula, amb un retorn en 30 anys. “No hi ha moltes empreses que apostin per aquesta política i els agraeixo que hagin confiat en Calafell”, va dir l’alcalde. També, va destacar l'actual impuls de la Generalitat amb el Pla 50.000, que permetrà construir 11 habitatges més, a Calafell. En el cas d'aquesta promoció de 110 habitatges, va haver de ser el consistori qui va fer d'avalador d’11 milions d’euros per poder tirar endavant aquesta inversió, que finalment han comptat amb l'ajut de 3,5 MEUR dels fons Next Generation. L’ajuntament, a més, en va cedir els terrenys durant 75 anys. Finalment, l'Institut Català de Finances és qui va atorgar el préstec d'11 milions d'euros a l'empresa Construccions Rubau.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, també va destacar que fer habitatge públic "és de les coses més transformadores que hi ha, canvies la vida d'una persona". A més, el president socialista va recalcar que “Calafell també viurà una gran transformació gràcies al Pla de Barris, que contempla una inversió de 20 milions d'euros al barri de Cal Bolavà”. En l'acte, ha avançat que les quatre pròximes convocatòries del Pla de Barris i Vil·les de Catalunya beneficiaran un milió i escaig de persones i que permetrà transformar al voltant d'uns 100 barris al país.

Èxit a l'1 de maig

Un nou Primer de Maig, a la Plaça del Port, amb els millor ambient socialista, amb la presència del Primer Secretari del PSC del Camp de Tarragona, del Diputat al Parlament de Catalunya i de regidores i regidors de Cunit i El Vendrell, hem tornat a celebrar la nostra festa del 'Dia del Treballador'.

Més de tres-centes persones han assistit al vermut-dinar organitzat per l'agrupació socialista de Calafell. Aquest any, introduint la novetat del Vermut que ha tingut més èxit que el tradicional esmorzar d'anys anteriors. El vent no ha impedit celebrar la festa històrica de la nostra agrupació, però ha fet que la gent marxés ràpidament, un cop acabat el dinar. Tot i això, hem pogut gaudir, un any més, de l'àmbient magnífic que es respira en aquesta tradicional trobada, al Port de Segur de Calafell. Gràcies a tothom per fer-la possible!

Calafell aprova un pla a 10 anys vista per a reduir les fugues d’aigua a la xarxa

(Font: ajuntament de Calafell)

Actualment, es perd el 50% del cabal pel mal estat de les canonades

L’Ajuntament de Calafell ha aprovat un pla director que té com a finalitat reduir les fugues a la xarxa d’aigües, estimades en un 50% del total del cabal. És un full de ruta a 10 anys vista, que implica una inversió de 31 milions d’euros en la renovació de canonades.

La causa d’aquestes pèrdues es deu al fet que bona part de la xarxa és encara de fibrociment, material que s’esquerda o trenca amb facilitat. Les canonades de polietilè instal·lades durant els darrers 20 o 25 anys tampoc han donat bon resultat i, malgrat que es trenquen menys, també experimenten problemes. Unes i altres, sobretot les primers, s’han de substituir.

L’alcalde, Ramon Ferré, explica que la solució definitiva del problema implicaria més de 100 milions d’euros. “Les actuacions incloses en el pla permeten reduir-ne la major part, perquè incideixen en conduccions de gran volum i que serveixen zones molt poblades I de gran consum”, destaca.

I afegeix: “El pla ens diu quins projectes són necessaris, i el seu import, per a afrontar en una dècada el gruix del problema”.

Mentre posa en marxa les mesures del pla, l’Ajuntament ja fa algunes coses per reduir les pèrdues d’aigua. D’uns anys ençà, impermeabilitza els dipòsits, que són un punt de fugues important. A més, aprofita qualsevol rasa que s’obri a la via pública per treballs a qualsevol altre servei per substituir, de passada, les canonades d’aigua.

Però també està impulsant obres de renovació de carrers en grans sectors del municipi que impliquen la renovació de totes les canaltzacions subterrànies. És el cas de la remodelació en marxa del barri de Segur Platja i el barri de Rodríguez Pita (al centre de Segur). Ho serà també, a partir de 2026, amb la renovació del nucli de la Platja, en el sector comprés entre el carrer Sant Pere i la Carrerada d’En Ralet.

Les actuacions es finançaran prioritàriament amb subvencions d’altres administracions, ajuts europeus i dins del marc dels esmentats projectes de renovació de carrers.

A més, s’han comprat 15.000 comptadors intel·ligents, que començaran a instal·lar-se en breu. Aquests aparells detecten qualsevol alteració del consum domèstic, causada per exemple per fugues. Això permet fer-ne la reparació ràpidament i evitar disgusts posteriors.

Un cost important

La pèrdua no és únicament de cabal, o en termes de sostenibilitat. L’econòmic és un cost important. “L’aigua que consumim al 100% és de l’Ebre, que és cara, perquè en el preu s’hi repercuteix el cost de la infraestructura de transvasament”, diu Ferré. El que paga l’Ajuntament al Consorci d’Aigües de Tarragona pel cabal que li compra és de dos milions d’euros anuals. “Comptant que no n’aprofitem la meitat…”, rebla el clau l’alcalde.

Aprovat l’acord amb la Generalitat per a la construcció d’11 habitatges de protecció oficial a Calafell

Font: ajuntament de Calafell

S’aixecaran a la cruïlla dels carrers Ramon Llull i Joan Nin, prop del Poble

L’Ajuntament de Calafell ha aprovat, en el ple del 27 de febrer, l’acord amb la Generalitat per a la construcció d’11 habitatges de proteccio oficial. La promoció s’aixecarà al solar existent a la cruïlla dels carrers Ramon Llull i Joan Nin, a tocar del nucli del Poble.

Mesos enrere, Calafell va cedir els terrenys, atenent la demanda de terrenys que el govern català havia fet als municipis per a construir 50.000 habitatges públics arreu del país fins al 2030. Ara, el convenio aprovat regula les obligacions de les dues parts per a l’execució del projecte, el cost del qual anirà a càrrec de la Generalitat.

El tinent d’alcalde d’Estratègia Urbana, Miguel Ángel Perín, explica: “Aquests 11 primers habitatges són els que podien tirar-se endavant ara mateix, perquè els terrenys estaven disponibles immediatament, sense desaprofitar la primera convocatòria del pla”.

Perín afegeix: “Disposarem de més espais per a cedir a la Generalitat, en les posteriors convocatòries del pla”.

L’alcalde, Ramon Ferré, diu: “Amb la promoció municipal de 110 habitatges, nosaltres ja estàvem fent els deures”. “Però”, afegeix, “no podem desantendre la petició de la Generalitat, ja que a Calafell continuem tenint necessitat d’habitatge protegit, que ajudi a baixar els preus alts actuals”.