dilluns, 28 de setembre del 2026

Calafell tindrà una nova centralitat en el 2030


(Font: ajuntament de Calafell)

La zona entre Calafell i Segur tindrà un nou hotel, una zona comercial, 500 nous habitatges i prop de 40.000 m2 de zones verdes i jardins.

L’ajuntament de Calafell ha projectat una nova centralitat pel municipi, entre Calafell i Segur, amb l’objectiu de cohesionar els dos nuclis de població. “Aquest nou espai va més enllà d’un desenvolupament urbanístic de la zona que resta per edificar. Pretén fer ciutat i crear una nova centralitat més accessible, més habitable i plena de noves oportunitats”, ha explicat l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

“Fer realitat una nova centralitat de Calafell també significa construir confiança”, ha manifestat l’alcalde. Per aquest motiu, l’ajuntament ha obert un procés participatiu en la plataforma decidim.calafell.cat, on es pot omplir una enquesta ciutadana per a valorar i millorar la proposta presentada. A més, en aquesta plataforma, hi ha tota la informació sobre el projecte i s’anirà actualitzant, a mida que avancin les actuacions. L’ajuntament de Calafell ha enviat a tot el veïnat una peça de Lego amb tota la informació del projecte, a través d’un QR que dirigeix a la pàgina on hi ha tota la informació. “L’objectiu és que tothom pugui participar i opinar de com volen que sigui aquest espai de la ciutat. Ho construirem peça a peça, amb diverses actuacions, però amb la participació de la gent que hi viu”, ha comentat Ramon Ferré.

Durant anys, diferents infraestructures, espais sense ús i recorreguts poc connectats han dificultat la relació entre Calafell i Segur. Barris desconnectats, recorreguts fragmentats i oportunitats per recuperar són el punt de partida d’aquest nou projecte. “Hi havia peces que no acabaven d’encaixar. Aquest projecte neix per connectar Calafell i Segur, crear un nou centre per al municipi i transformar aquest espai buit de la ciutat en un lloc més accessible, més habitable i ple de noves oportunitats”, ha dit Ferré.

Per què una nova centralitat?

Amb els anys, la zona de Mas Mel, Bellamar, Bellamel, Alorda Parc i L’Estany han vist com incrementava la seva població, convertint la segona residència en primera. Però, hi ha un espai buit entre ells que els separa, la zona del “Turó dels Sants”, on encara hi ha restes de Les Trinxeres de la Guerra Civil, i la zona del “Louie Vega”, amb l’antiga discoteca en ple estat d’abandonament i degradació que suposa un perill imminent per als que hi entren sense permís. En definitiva, una zona degradada, just al costat de la Ciutadella Ibèrica, el monument més important del municipi, en quant a nombre de visitants. Cal, per tant, donar forma a aquest espai on el POUM del 2011 ja definia com a “nova centralitat”.

El planejament del 2011 va protegir més de 100 hectàrees de muntanya al nord de Segur, com a zona verda, i va compensar l’edificabilitat perduda en aquest espai entre Calafell i Segur, més cèntric, més urbà i on calia densificar per a crear ciutat.

El mateix POUM ja proposava la transformació de la carretera C-31 en una rambla urbana, amb l’enderroc parcial del pont de Mas Mel, per a generar una gran plaça. També, preveia la construcció d’un nou hotel i d’un Palau de Congressos, en l’antiga discoteca Louie Vega. El POUM preveia 500 habitatges nous, amb un 40% d’habitatge protegit i una cessió obligatòria del 10% del sostre per a l’ajuntament.

L’actual projecte va més enllà d’aquests desenvolupaments proposats i preveu dos eixos verds que connecten barris i pacifiquen el trànsit, dos ponts que fan més permeables la barrera del tren i un nou centre d’activitat que genera oportunitats. Aquestes són cinc de les peces que faran possible el nou centre de Calafell, “perquè les grans transformacions no depenen d’una sola actuació, sinó de moltes peces que, quan encaixen, construeixen ciutat. Les ciutats no es construeixen d’un sol cop, es construeixen peça a peça. És el resultat de diferents projectes que, junts, contribueixen a crear una ciutat més connectada, més habitable, més resilient i amb més oportunitats”, ha definit l’alcalde.

Un eix verd

“Avui, anar de Segur a Calafell a peu o en bicicleta continua sent complicat en molts punts. Calafell i Segur quedaran units per un passeig arbrat continu pensat per caminar, pedalar i gaudir de l’espai públic. Caminar és fer salut i gaudir”, ha manifestat Ramon Ferré.

La transformació de la carretera C-31 en un passeig arbrat que uneix Calafell i Segur, pacificant el trànsit actual, on s’hi crearan prop de 20.000 m2 de zones verdes públiques per als veïns. L’actuació preveu unir la vorera que acaba a la Ciutadella Ibèrica amb la de la zona comercial i els multicines, fent un passeig per a vianants i ciclistes, amb molta vegetació. L’actuació té un cost de 7 milions d’euros i anirà a càrrec dels propietaris dels terrenys.

Les principals millores que ofereix aquest projecte és l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, a peu, en bicicleta i la reducció del trànsit rodat; nous espais per a passejar i gaudir del litoral i la natura; una major adaptació al canvi climàtic, creant nous espais d’ombra; més zones verdes pel veïnat; més platja per al bany; més protecció davant els temporals; millors accessos a la platja; recuperació del patrimoni històric de Les Trinxeres.

Dos ponts

“La voluntat és unir allò que avui està separat. Aquesta nova centralitat no només ha d’unir en el sentit est-oest, sinó també en el nord-sud”, ha manifestat Ferré. Per aquest motiu, es proposen dues intervencions per a millorar la permeabilitat de la via del ferrocarril.

El pont actual de Mas Mel respon a una manera d’entendre la mobilitat centrada principalment en el vehicle privat. La nova proposta permetrà crear una connexió més accessible, segura i adaptada a les necessitats actuals. L’ampliació del pont de Mas Mel, incorporant un carril bici i l’ampliació de les voreres per a vianants facilitaran els desplaçaments quotidians i ajudaran a connectar millor els dos nuclis. La proposta eleva la carretera per a connectar-la directament amb el pont que travessa la via del ferrocarril. La vialitat en automòbil queda resolta amb una nova rotonda que donarà accés a Bellamar, Bellamel i Mas Mel, permetent els girs als que circulen en sentit Tarragona per a agafar el pont de Mas Mel i creuar la via. La mobilitat a peu i en bicicleta queda resolta perllongant el recorregut cap a Mas Mel muntanya amb un semàfor, per a creuar la carretera, i un camí per a vianants i ciclistes que enllaça amb el carrer Mestral.

La nova passera que unirà la Ciutadella Ibèrica amb els eixos verds del passeig marítim i la rambla entre Calafell i Segur, fent més accessible el monument més visitat de Calafell i integrant-lo dins dels recorreguts quotidians de la ciutat. Aquesta actuació contribuirà a apropar el patrimoni a la ciutadania i convertir-lo en una part viva del nou centre de Calafell. “Perquè construir el futur també significa posar en valor la nostra història”, ha manifestat l’alcalde. L’actuació també contempla la transformació del carrer de Mercè Rodoreda en un recorregut de vianants i té un cost d’un milió d’euros que anirà a càrrec de l’ajuntament de Calafell.

En definitiva, dues actuacions que impliquen una sèrie de millores com una millor connexió entre mar, patrimoni i ciutat; l’ampliació del pont de Mas Mel per a vianants i ciclistes; una millor accessibilitat a la Ciutadella Ibèrica; nous recorreguts per a vianants i ciclistes; i la posada en valor del patrimoni de Calafell.

Un nou centre d’activitat

Amb l’objectiu de convertir un gran buit urbà en un nou centre de ciutat, es projecta una nova centralitat que no pretén substituir les centralitats històriques dels nuclis de Calafell i Segur, sinó reforçar-ne la unió. Entre Calafell i Segur existeix avui un gran espai sense activitat ni continuïtat urbana. La transformació d’aquest àmbit permetrà crear un nou centre de Calafell: una nova centralitat oberta, verda i connectada amb la ciutat.

La proposta combinarà habitatge, espai públic, comerç, patrimoni i natura per construir un nou punt de trobada capaç d’unir barris i generar vida urbana. La nova proposta incorpora un hotel i un centre de convencions pensat per reforçar l’activitat turística del municipi i ampliar les oportunitats durant tot l’any, més enllà de la temporada d’estiu. El projecte incorporarà nous serveis, espais per a esdeveniments i equipaments preparats per acollir activitat professional, turística i social. Aquesta actuació contribuirà a reforçar el comerç local, la restauració, generar ocupació i connectar millor el mar, el patrimoni, els espais verds i la ciutat.

Per què es construeix un hotel? Perquè ajudarà a generar activitat durant tot l’any, atraurà nous visitants i contribuirà a reforçar el comerç, la restauració i l’economia local, convertint Calafell en una destinació turística de primer nivell. El nou hotel generarà uns 300 nous llocs de treball. “Calafell no viu de la indústria, ni de la logística, viu dels serveis i del turisme. A més, cal generar nous llocs de treball per a equilibrar el creixement demogràfic del municipi amb l’oferta de feina. Crear llocs de treball és necessari per a evitar convertir-se en ciutat-dormitori”, ha continuat dient l’alcalde Ramon Ferré.

Per què un Palau de Congressos? Permetrà acollir congressos, festivals i altres esdeveniments que dinamitzaran l’activitat econòmica i cultural de Calafell durant tot l’any, ampliant les oportunitats més enllà de la temporada d’estiu. “Calafell ja és seu, en l’actualitat, del Rockabilly High Festival, del Congrés Internacional d’Arqueologia, del Congrés Carlos Barral, del Congrés Immobiliari i del Congrés d’Intel·ligència Artificial. A més, acull nombrosos esdeveniments com la Fira de l’ocupació, torneigs esportius i el Carnaval. Cal un espai per a poder celebrar-ne més i fer-los en espais adequats”, ha afegit Ferré.

Més de la meitat del sector es destinarà a espais lliures i zones verdes obertes als ciutadans. Al mateix temps, es conservarà la pineda existent i es posarà en valor el patrimoni de Les Trinxeres, la discoteca Louie Vega i la Ciutadella Ibèrica que formen part del catàleg del patrimoni de Calafell.

Nous recorreguts, nous espais de convivència i nous usos ajudaran a convertir aquest àmbit en un espai més habitable i més connectat amb l’entorn. Prop de 40.000 m2 de zones verdes i jardins faran que aquesta nova centralitat sigui un autèntic refugi climàtic per a la ciutat. “Perquè créixer no és ocupar més espai, és fer que l’espai tingui més vida. Donar vida és generar activitat”, ha afirmat l’alcalde de Calafell.

Les principals millores que preveu l’àmbit són els nous espais públics i de convivència; 250 habitatges de protecció oficial; 250 nous habitatges en règim lliure; nous espais comercials de proximitat; una nova centralitat urbana; 20.000 m2 de zones verdes públiques; 20.000 m2 de jardins privats; la conservació de la pineda existent; un nou hotel i un nou Palau de Congressos; nous espais per a esdeveniments; activitat durant tot l’any; creació de llocs de treball de qualitat; reforç del comerç local i la restauració; i la recuperació de l’edifici de l’antiga discoteca Louie Vega.


Les peces encaixen

“Cada actuació dona resposta a un repte diferent: els eixos verds són salut, els ponts connecten i la nova centralitat activa. Per separat són actuacions. Juntes fan el nou centre de Calafell: una ciutat més caminable, més connectada, més verda, més resilient i més viva”, ha conclòs l’alcalde.

divendres, 25 de setembre del 2026

Santa Tecla ampliarà al CAP de Segur de Calafell

(Font: ajuntament de Calafell)

L’Ajuntament dóna concessió per 30 anys del local de l’antic ‘Tamanaco’ per a fer un nou espai amb cinc noves consultes.

L’Ajuntament de Calafell amplia la concessió de l’antic Tennis Esplai, on hi ha l’actual CAP de Segur de Calafell, afegint el local de l’antic ‘Tamanaco’, per a que la Xarxa Sanitària Santa Tecla pugui fer les obres d’ampliació del CAP de Segur. El local és de propietat municipal i restava tancat, des de la seva compra. L’ajuntament l’havia tapiat, anys enrere, ja que hi havia okupes.

El local està situat just a la finca del costat de l’actual CAP i permet la seva connexió, a través d’una passera coberta. El projecte planteja 5 noves consultes per a absorbir la demanda sanitària de Segur de Calafell, deguda al creixement demogràfic que pateix el municipi, especialment aquest nucli. També, hi haurà un espai per a l’atenció sanitària telefònica i telemàtica. El cost de les obres és de 600.000 euros i l’assumirà íntegrament la Xarxa Sanitària Santa Tecla.

La Xarxa Sanitària Santa Tecla preveu que aquest espai pot donar un respir a l’atenció sanitària de Segur de Calafell, en els propers anys, i poder posar-hi algunes especialitats, fins i tot. Cal recordar que, fa un any, el CAP de Segur va haver de traslladar la Pediatria al CUAP de Calafell, ja que no hi havia espai per als metges que s’havien de posar, degut al creixement d’usuaris.

“Aquesta ampliació ens dóna marge per a 6 o 7 anys més de creixement poblacional, mentre preparem un nou CAP a Segur de Calafell. Ja tenim els terrenys i començarem a treballar el programa funcional amb la Xarxa Sanitària Santa Tecla i la Generalitat. Serà a Segur Platja, al carrer del Loira, per a donar més proximitat on hi viu la major part de la població”, ha afegit la regidora de Salut, Helena Rubio.

Local emblemàtic de Segur

L’antic ‘Tamanaco’ era el bar-restaurant del desaparegut Tennis L’Esplai de Segur. Ubicat a l’avinguda d’Espanya, va ser el primer Tennis que hi va haver en el nucli de Segur. Aquest esport es va posar de moda entre la burgesia i els residents i estiuejants de Segur. En molts xalets, s’hi havia construït pistes privades i frontons.

A Segur, si comptem amb el Tennis Mescha, situat al límit de la finca de Segur Platja, a tocar del carrer Tajo, s’hi van instal·lar fins a cinc clubs de tennis més, quatre d’ells a la part alta de Segur. La idea de comunitat es va reforçar amb aquestes instal·lacions, gairebé ubicades en cada una de les cinc fases d’urbanització de Segur de Calafell, aglutinaven la vida social i esportiva de l’entorn més immediat. En ells, s’hi feien festes i celebracions de tota mena.

Joaquim Gómez, el que va ser President del Tennis Segur, explicava en un llibre sobre la història del Tennis Segur que Abans de fer-se el Club Tamanaco, em vaig reunir amb el senyor Costas, que era el propietari del club 62, que avui és el restaurant Mediterrani. Els dos ens vàrem reunir amb Fernando Roura, que era promotor d’obres a Segur, i amb altres veïns vàrem parlar de fer quelcom esportiu, ja que a la part alta de Segur ens trobàvem desplaçats. Vam fer unes reunions en les que vàrem començar catorze persones i a la quarta trobada vam quedar els tres abans esmentats, és a dir, Costa, Roura i jo. Allò ens va fer desistir del projecte. Llavors la nostra distracció es limitava a llogar les pistes del Milan, cada dissabte i diumenge jugava amb els meus fills i el fill del Sr. Roura, però jo estava capficat que calia fer un club esportiu, fins que vàrem formar el Tamanaco Tennis.

El Tamanaco, doncs, va ser el primer club de Tennis que hi va haver a Segur muntanya. Estava ubicat on hi ha l’actual CAP de Segur i va estar en funcionament fins la primera dècada d’aquest segle quan l’ajuntament el va adquirir per un milió i mig d’euros, per a fer-hi el centre mèdic. Es composava per dues pistes de tennis, un frontó, una piscina i una sala de festes. Tot plegat va costar dos milions de pessetes que es van repartir entre cinquanta socis.

Vist l’exit del Tamanaco, i per qüestions d’aforament, es van decidir a impulsar la construcció del Club de Tennis Segur. Els socis van vendre el Tamanaco, per a construir-lo. El club, inicialment, es volia ubicar on, més tard, s’hi va construir el Tennis Sant Miquel, al carrer de Mèxic. En aquell solar, hi havia el camp de futbol de Segur. Però, tenia la qualificació urbanística d’heliport i, finalment, es va desestimar aquest terreny. Finalment, es va poder adquirir la illa on està ubicat el club, actualment. Es van construir cinc pistes i una caseta que feia de vestidor. El Club de Tennis Segur es va federar l’any 1971 i es va construir un any abans. Més tard, es va construir la seu social, la piscina i dues pistes més, amb frontons. Algunes d’aquestes pistes han estat convertides en pistes de pàdel. El 1979 s’inicia l’escola de tennis al club, fent competicions federades, per on van passar noms il·lustres d’aquest esport, com Arantxa Sánchez Vicario, Conchita Martínez, Àlex Corretja, Sergio Casal,...

El 1977 es va construir el Tennis Sant Miquel, com hem dit, situat a l’illa M-11, al carrer de Mèxic i que ocupa més de nou-mil metres quadrats. El 1970, la família Orbaneja va tramitar una modificació del Pla Parcial de Segur de Calafell per a canviar l’ús previst d’heliport a zona esportiva. El club tenia quatre pistes de tennis, tres frontons, una piscina, una pista poliesportiva i una seu social. Es va tancar l’any 2017 i va tenir activitat fins aquell moment. Actualment, la propietat ha passat a mans de l’ajuntament de Calafell que la vol destinar a equipaments esportius pel nucli de Segur.

El 1981, es construïa el Tennis Mescha, en el mateix emplaçament on està actualment. Tot i que la finca ja era a la banda del Mas de la Mel, el Tennis Mescha era el club de referència de Segur Platja. No hi havia cap altre equipament en tota la franja de la carretera fins el mar. El Tennis Mescha disposava de quatre pistes de tennis (una d’elles convertida en pistes de pàdel, actualment), un frontó, una piscina i una seu social. El club continua sent propietat dels socis que viuen pels voltants i enguany ha celebrat el seu 45è aniversari.

El Tennis Bonavista estava ubicat en l’interior de l’illa formada pels carrers de Palestina i Comte Gómez d’Orbaneja, al nord de Segur. Tenia quatre pistes de tennis, una piscina i una seu social. El tennis va deixar la seva activitat en la primera dècada del segle, passant a ser propietat municipal, amb posterioritat. El 2015 es va obrir, en aquest lloc, l’actual cicle d’horticultura de l’Institut La Talaia.

dijous, 24 de setembre del 2026

NOU CAP A SEGUR PLATJA i AMPLIACIO DEL CAP DE SEGUR

AMPLIACIÓ DEL CAP DE SEGUR i NOU CAP A CALAFELL PLATJA AL CARRER LOIRA
 
 
 
 
Punt del ple municipal de demà: "6.- PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL DRET DE SUPERFÍCIE CONCEDIT SOBRE LA FINCA MUNICIPAL, SITUADA A L’AVINGUDA ESPANYA NÚM. 314 DE SEGUR DE CALAFELL, PER DESTINAR-LA A LA CONSTRUCCIÓ D'UN CENTRE D'ATENCIÓ PRIMÀRIA"
 
L’ajuntament i la Xarxa Tecla comencen a treballar en el nou CAP de Segur Platja
 
L’ajuntament de Calafell i la Xarxa Santa Tecla han arribat a un acord per a ampliar el CAP de Segur amb quatre consultes més i un espai de treball per a fer atenció a distància. L’ampliació es farà en un local municipal, l’antic “Tamanaco”, que l’ajuntament cedeix a la Xarxa Tecla durant 30 anys, els mateixos que resten de concessió de l’actual CAP de Segur. “Així els dos espais acabaran la concessió al mateix moment”, ha declarat l’alcalde Ramon Ferré. La inversió serà de més de sis-cents mil euros i anirà a càrrec de la Xarxa Santa Tecla.
 
El projecte, redactat per la Xarxa Santa Tecla, preveu connectar la primera planta del CAP de Segur, on s’hi accedeix ja amb un ascensor, amb el nou local, a través d’una passera tancada. Així, les quatre noves consultes queden completament integrades dins el CAP i els pacients no han de sortir al carrer. En el nou espai, s’hi farà atenció a distància, via telefònica i online. “La sanitat va evolucionant cap a un model més àgil d’atenció, on el pacient no s’ha de desplaçar del seu domicili”, ha aportat el Dr. Joan Maria Adserà, director general de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent.
 
L’ajuntament i la Xarxa Santa Tecla es van posar a treballar, immediatament, en aquest projecte després de l’anunci del Departament de Salut de la Generalitat de concentrar les consultes pediàtriques en el CAR de Calafell. Això va deixar sense atenció pediàtrica el nucli de Segur, degut al creixement demogràfic del nucli que va fer necessari destinar la sisena consulta a l’atenció mèdica de capçalera.
 
L’ampliació prevista donarà servei a Segur, durant 4 o 5 anys més, absorbint el creixement poblacional que pot tenir el barri en el futur a curt termini. Les quatre consultes permetran anar ampliant l’atenció primària a mida que s’incrementin les persones afiliades al CAP de Segur.
 
En paral·lel, l’ajuntament i la Xarxa Santa Tecla ja treballen per a construir un nou CAP, a Segur Platja, concretament al carrer Loira, que podria estar obert en 4 o 5 anys. El primer pas és establir el programa funcional del mateix. “Segur de Calafell podria arribar als 20.000 habitants, en el 2030. Per tant, cal pensar en que aquest nou CAP pugui ser una Àrea Bàsica de Salut, independent del CAR de Calafell. 
 
Així, podrà tenir els mateixos serveis pediàtrics i d’altres especialistes que té el centre de Calafell”, ha remarcat l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré.
 
“Cal ser previsors, vist el creixement que tindrà la població, segons l’IDESCAT”, ha afegit Ferré. En aquest sentit, l’ajuntament ha aprovat una modificació puntual de
planejament, on ha qualificat un solar situat al mateix carrer Loira, per a un futur aparcament del nou CAP que es pugui construir. “Quan acabin les obres del pas soterrani del carrer Rin, ens posarem a fer el projecte del nou pas soterrani que hi haurà entre els carrers Rin i Loira i que connectarà els dos costats de la via, facilitant l’accés a aquest futur CAP.

 

 

dimecres, 9 de setembre del 2026

Calafell escollirà entre 13 propostes els Pressupostos Participatius pel 2027



Els pressupostos participatius arriben a la novena edició

L’ajuntament de Calafell continua la tramitació dels Pressupostos Participatius pel 2027. La primera edició va ser el 2017, amb l’elecció de les propostes pel pressupost municipal del 2018. Enguany, s’ha arribat a la novena edició d’un procés participatiu ja consolidat i que els seus fruits són ben visibles.

“Hi ha moltes propostes que han sorgit dels Pressupostos Participatius i ja són una realitat. Això fa que la gent que hi participa sap que les seves propostes poden fer-se realitat, en un termini proper”, ha explicat l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré. En les darreres edicions, es va modificar el reglament dels Pressupostos Participatius per a fer que les propostes guanyadores fossin més fàcils d’executar.

En aquesta edició, s’han presentat fins a 32 propostes que han estat valorades pels tècnics municipals. Algunes d’elles s’han descartat per l’elevat cost que suposaven, pel manteniment posterior que tenien o per anar en contra dels criteris municipals d’intervenció en l’espai públic o els equipaments, d’acord amb el reglament dels pressupostos participatius vigent. Les propostes que han passat aquest tall han estat:

-        Adequació del Camí de Mas d’en Vives.

-        Adequació del Torrent de la Cobertera.

-        Arreglar voreres i carrers de Calafell Parc.

-        Arreglar voreres a Mas Romeu.

-        Arreglar voreres a Brises, Montmar i Valldemar.

-        Canvi d’arbrat a la platja.

-        Nova àrea d’esbarjo infantil (Parc de la Sínia).

-        Renovació del parc infantil de Mas Romeu.

-        Senyalitzacions d’equipaments.

-        Zones d’ombra.

-        Zones verdes en aparcaments.

-        Estudi per a declarar la tripulació del Bot Salvavides com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

-        Menjadors per a colònies de gats.

“Els barris petits saben aprofitar els pressupostos participatius per a fer realitat les seves demandes. És sorprenent com la participació de la gent que viu als barris grans sigui tant minsa, especialment de Segur de Calafell, el barri més gran del municipi i el més reivindicatiu. És una llàstima que no aprofitin aquestes oportunitats, per a demanar allò que tant reclamen. Esperem que es pugui corregir això en un futur”, ha conclòs l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

El Consell Ciutadà ha aprovat la proposta tècnica presentada, en la sessió d’ahir dimarts i ha proposat que passin a votació. Aquesta s’iniciarà el proper dilluns 14 de setembre, a les 9 del matí, i acabarà el 9 d’octubre, a les 14 hores. En la votació, hi podran participar els empadronats a Calafell, majors de 16 anys. Un cop acabi la fase de votació, les propostes guanyadores s’incorporaran al Pressupost Municipal pel 2027.

divendres, 4 de setembre del 2026

Calafell licita les obres del primer tram del nou carril bici entre els carrers Priorat i Gironès

(Font: ajuntament de Calafell)

Serà la primera obra del Pla de Barris de Cal Bolavà i el primer tram de carril bici del municipi

La Junta de Govern ha aprovat la licitació de les obres del primer tram de Carril Bici entre els carrers Priorat i Gironès. Es tracta del primer tram que unirà el Passeig de la Unió amb la Rambla Mossèn Jaume Tobella, en l’antic traçat de la línia d’alta tensió. El pressupost és de 509.103,17€, dels quals el 60% els aportarà la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Pla de Barris. “Aquesta obra serà la primera actuació del nou Pla de Barris de Cal Bolavà i el primer tram de carril bici serà que s’executarà al municipi”, ha explicat el regidor d’Estratègia Urbana, Miguel Ángel Perín.


El projecte desenvolupa una primera fase d’un Carril Bici més llarg que continuarà en direcció El Romaní, seguint l’antic traçat que seguia la línia d’alta tensió, entre els carrers Priorat i Gironès, fins a arribar a la Carrerada d’en Ralet, al límit del terme municipal. “Aquest carril bici serà l’eix estructurant i l’espina dorsal d’una nova xarxa ciclable en la que estem treballant. L’aposta per la mobilitat sostenible serà molt visible en el proper mandat, on culminarem bona part d’aquesta xarxa”, ha declarat Perín.


L’actuació no és un simple carril bici, “també hi haurà vegetació i més arbrat, un camí peatonal i s’urbanitzaran els dos extrems per a permetre els creuaments en perpendicular, fent nous passos adaptats per a vianants. Es tracta, doncs, d’una mena de Parc lineal que suposarà un nou refugi climàtic al municipi”, ha afegit el regidor.



Aquest tram connectarà amb les obres d’urbanització del nou Esclat que es construirà a tocar del barri de Cal Bolavà i que donarà continuïtat als carrers Priorat i Gironès, executant el carril bici previst entre ells. “En un futur, quan fem el desviament de la rotonda de la Creu Roja, aquest carril bici enllaçarà amb el que estem planificant a la C-31 i arribarà fins a Cunit”, ha conclòs el regidor d’Estratègia Urbana.

dijous, 27 d’agost del 2026

BICITANCAT A SEGUR DE CALAFELL

BICITANCAT SEGUR DE CALAFELL

La Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya ha promogut les obres del primer bicitancat del municipi. 

L’espai està ubicat davant de l’estació de Rodalies de Segur de Calafell, a la Plaça de Lola Boronat, i té una capacitat per a 58 bicicletes. El projecte ha estat finançat pels fons Next Generation EU, amb un cost de 19.660 euros

Ens ho explica Miguel Angel Perín, regidor d'urbanisme del PSC


 

dimecres, 26 d’agost del 2026

La seguretat i la neteja i el manteniment són les prioritats dels calafellencs

(Font: ajuntament de Calafell)

Més d’un 70% dels calafellencs consideren que al municipi s’hi viu bé o molt bé.

L’ajuntament de Calafell està elaborant el Pla de Mandat pel 2027-2031 (PAM), que serà el full de ruta pel proper mandat. Ha fet una consulta a la ciutadania, a través d’un qüestionari digital en la plataforma de participació ciutadana, Decidim.Calafell.cat, entre l’1 de juny i el 31 de juliol, dirigida a un públic major de 16 anys. L’objectiu era conèixer la percepció, les necessitats, les prioritats i les expectatives de la ciutadania de Calafell per orientar la definició de les línies estratègiques i les actuacions del Pla de Mandat 2027-2031.

Els objectius específics són analitzar la percepció de la ciutadania sobre la situació actual de Calafell, identificar les prioritats de futur de la ciutadania, conèixer la percepció de la ciutadania sobre la relació amb l’Ajuntament i la participació ciutadana i proporcionar evidències que permetin orientar la definició del Pla de Mandat.

Han participat prop d’un centenar de persones a títol individual, amb un 82% de residents al municipi. La majoria de participants residien a les urbanitzacions del municipi, amb un 59%. Del nucli de Calafell (Poble i Platja) hi ha participat el 22% i del nucli de Segur de Calafell un 19%. “No és una mostra representativa del municipi, malauradament, però ens ajudarà a complementar la informació que surti de les taules de treball que farem a partir del mes d’octubre”, ha explicat l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

Es divideix en gairebé per la meitat les persones que tenen una visió positiva i les que tenen una visió més negativa sobre la capacitat d’escolta de l’Ajuntament vers la ciutadania. Existeix una alta predisposició a participar més sovint en processos participatius, ja que més de 6 de cada 10 persones consultades responen afirmativament a aquesta pregunta.

Pel que fa a les formes de participació, les opcions que generen una major predisposició són les consultes ciutadanes, seleccionades per més de la meitat de les persones entrevistades (55%), i les enquestes online (51%). Això mostra una preferència destacada per mecanismes de participació que permeten expressar l’opinió de manera relativament directa i individual. També tenen un pes important les sessions de debat presencials, assenyalades pel 42% de les persones, fet que indica que una part considerable de la població també valora espais de participació basats en la interacció, el debat i l’intercanvi d’opinions. En un segon nivell se situen les assemblees (24%), mentre que la participació com a membres d'òrgans de participació (12%) és l’opció menys seleccionada.

Bons resultats

Una de cada tres persones considera Calafell un lloc molt bo per viure-hi. I més del 70% en fa una valoració positiva (molt bé i bé) per viure-hi. Els resultats mostren que les principals necessitats de millora percebudes als barris es concentren sobretot en aspectes relacionats amb l’estat de l’espai públic (51%), la seguretat (50%) i la neteja (40%). En un segon nivell apareixen els equipaments (30%) i les zones verdes (24%). Els aspectes que menys es mencionen són els espais infantils (11%) i la il·luminació (10%).

Pel que fa a les prioritats de futur, destaca clarament la seguretat, assenyalada per 6 de cada 10 persones (61%), que se situa com la qüestió que genera un consens més amplis obre la necessitat d’actuació futura. En segon lloc, apareix la neteja i el manteniment (48%), seleccionada per gairebé la meitat de les persones consultades. A certa distància se situa un segon grup de prioritats, encapçalat per la mobilitat (26%), els espais verds (23%) i la salut i el benestar (21%).

Pel que fa a la imatge desitjada de Calafell d’aquí a 10 anys, destaca especialment la voluntat de construir un municipi amb una major seguretat, civisme i convivència, aspecte que concentra gairebé dos terços de les mencions (62%). En aquest àmbit, l’atribut més esmentat, amb molta diferència, és segur, seguit de cívic i tranquil. En un segon nivell, apareix la voluntat de disposar d’un municipi més cuidat, net i accessible, vinculada al manteniment i a la qualitat de la via pública (33%). A continuació, se situa la visió d’un municipi orientat al resident, no massificat, amb identitat i que sigui verd i sostenible. Per contra, l’economia, els serveis, la mobilitat, els equipaments i la governança tenen un menor pes dins de la imatge de futur expressada per la ciutadania.

La mobilitat i el transport és la categoria que agrupa més respostes (21%), seguida molt de prop per la via pública i el manteniment urbà i la seguretat, el civisme i la convivència, amb un 20% totes dues. En un segon nivell apareixen els equipaments i les activitats (18%) i el mediambient i els espais verds (14%). En conjunt, les demandes apunten sobretot a actuacions vinculades a la mobilitat del municipi, la qualitat de vida quotidiana, la cura de l’espai públic i la seguretat. Les actuacions de les categories d’economia, comerç i turisme, habitatge i model de ciutat i governança i participació es perceben com a més prescindibles, ja que recullen menys mencions.

Conclusions

Els resultats de la consulta ciutadana permeten establir una relació clara entre les principals demandes expressades i els cinc eixos que estructuraran el futur PAM. En conjunt, les prioritats se centren especialment en la qualitat de l’espai públic, la mobilitat, la seguretat i la convivència, la sostenibilitat i la proximitat amb la ciutadania.

La ciutat accessible i equipada és un dels eixos que presenta una major correspondència amb les demandes ciutadanes. La mobilitat i el transport (21%), la via pública i el manteniment urbà (20%) i els equipaments i activitats (18%) concentren una part molt important de les prioritats. Apareixen demandes específiques relacionades amb l’aparcament, el transport públic, els carrils bici, el mobiliari urbà i el manteniment dels equipaments.

La ciutat ecològica i intel·ligent troba correspondència principalment en les demandes vinculades al mediambient i els espais verds (14%) i als serveis públics (13%), amb mencions a la protecció del litoral, els espais verds, la neteja urbana, la recollida selectiva i altres serveis urbans. La mobilitat sostenible també apareix com una demanda rellevant, especialment a través dels carrils bici, la mobilitat i el transport públic.

La ciutat oberta, participativa i connectada es relaciona sobretot amb la predisposició de la ciutadania a participar i amb la demanda de reforçar els canals d’escolta. Un 65% afirma que voldria participar més sovint en processos participatius, i les consultes ciutadanes (55%) i les enquestes online (51%) són les fórmules que generen una major predisposició.

La ciutat per viure i conviure és un altre dels grans àmbits de coincidència. La seguretat, el civisme i la convivència (20%) se situen entre les principals prioritats de la ciutadania, amb demandes específiques relacionades amb la seguretat ciutadana, la presència policial i el civisme. També hi tenen encaix les demandes vinculades als equipaments i activitats, així com l’habitatge.

La promoció de la ciutat és l’eix que presenta una correspondència menys directa amb les principals prioritats de la consulta, tot i que hi apareixen demandes vinculades a l’economia, el comerç i el turisme (10%), especialment l’impuls del comerç local, el turisme de qualitat i la creació de negocis sostenibles.

En conjunt, els resultats mostren una major concentració de les demandes ciutadanes en els àmbits vinculats a una ciutat més accessible i equipada i a una ciutat per viure i conviure, amb la sostenibilitat i la qualitat de l’entorn com a elements també molt presents. La participació ciutadana i la promoció de la ciutat apareixen com a àmbits complementaris dins d’aquesta visió de futur.

divendres, 21 d’agost del 2026

La FMC premia les bones pràctiques de Calafell


(Font: ajuntament de Calafell)

El premi és pel programa del Pla de xoc contra la pobresa

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) premia l’ajuntament de Calafell pel Pla de xoc contra la pobresa, el programa d'integració social i orientació laboral per als habitants en situació de pobresa. En el marc de l’Assemblea General de la FMC i amb motiu de l’acte commemoratiu del 45è aniversari de l’entitat, que tindrà lloc el divendres dia 9 d’octubre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, l’ajuntament de Calafell rebrà un premi com a reconeixement especial per les polítiques públiques innovadores de l’ajuntament que han estat recollides al Banc de Bones Pràctiques al llarg d’aquests anys.

Aquest guardó vol posar en valor la contribució que Calafell ha fet a la difusió i l’intercanvi d’experiències innovadores entre els governs locals. El Banc de Bones Pràctiques s’ha consolidat com una eina de referència per impulsar la millora contínua, la qualitat dels serveis públics i la capacitat d’innovació dels ajuntaments, afavorint una administració local més eficient, propera i compromesa amb la ciutadania.

La participació de l’ajuntament de Calafell ha estat una mostra del compromís amb aquests valors i ha contribuït a enriquir un espai de coneixement compartit que, durant aquest temps, ha esdevingut un dels principals instruments d’innovació en l’àmbit municipal. Per aquest motiu, la FMC vol reconèixer públicament aquesta trajectòria en un acte tan significatiu per a la Federació de Municipis de Catalunya com és la celebració del seu 45è aniversari.

En el programa hi treballen una orientadora laboral i una treballadora social. “Cal agrair a les professionals que treballen en el Pla de xoc contra la pobresa, ja que fan una tasca important per Calafell, ajudant els més necessitats, a gent que vol sortir de la situació en què s’ha trobat i que vol recuperar la normalitat familiar. També, a tots els organismes que hi col·laboren. Amb aquest programa, ajudem a persones a sortir de la situació de necessitat d’ajuda permanent i de la cultura de la subvenció, fent que tornin a ser persones que es puguin valer per sí mateixes i puguin funcionar amb independència dels serveis socials”, ha explicat la regidora de Qualitat de Viva, Helena Rubio.

El Pla de xoc contra la pobresa ha tingut enguany un total de 134 usuaris/es, 63 han estat noves altes d’aquest any 2025. D’aquestes persones, 85 han sigut donades d’alta a l’àrea d’orientació laboral per a fer seguiment i assessorament en la recerca de feina. Les 49 restants han sigut íntegrament ateses per l’àrea de treball social.

Enguany Pla de Xoc contra la Pobresa conclou amb un total de 54 insercions amb contractació al mercat laboral. Aquesta dada total representa una inserció del 40,3% dels usuaris derivats al pla. Aquest percentatge d’inserció representa un augment de 10,5 punts percentuals respecte a l’edició anterior (que va tancar amb un 29,8%), equivalent a un increment del 35,2% en termes relatius.

“S’està fent molt bona feina, amb el temps hem après a quin perfil d’usuaris de serveis socials podem ajudar i insertar laboralment. Han d’estar motivats i deixar-se ajudar. Els hem buscat feina i els hem tret de la situació de pobresa o de vulnerabilitat en la que estaven. És una inversió que surt rentable, ja que deixem d’ajudar a aquestes persones de manera permanent”, ha conclòs la regidora Helena Rubio.