(Font: Ajuntament de Calafell)
Els treballs han significat un pas endavant molt important en el coneixement d’aquest jaciment
Les excavacions arqueològiques que s’han fet recentment a la balma de la Graiera de Calafell han posat al descobert noves ocupacions neandertals de fa prop de 100.000 anys. Els treballs realitzats en les darreres setmanes signifiquen, segons els seus responsables, un pas endavant molt important en el coneixement d’aquest jaciment, que és clau per entendre la vida I l’evoluciò dels neandertals al litoral nord-est peninsular.
Durant aquesta campanya, s’ha iniciat l’excavació en extensió de la Unitat IV, un nivell amb una cronologia propera als 100.000 anys. En aquest sector s’han recuperat més de 2.000 restes arqueològiques, principalment eines de pedra i ossos d’animals consumits pels grups neandertals que van ocupar la balma.
El material lític està format sobretot per eines de sílex, entre les quals destaquen rascadores i denticulats, destinats majoritàriament a la descarnació i l’esquarterament de les preses. Les restes faunístiques indiquen que el cavall sembla, de moment, la principal presa caçada i processada en aquest nivell, tot i que també s’hi ha documentat de manera puntual altres herbívors (com el cérvol i el conill), així com petits carnívors com el linx.
Aquests materials permetran reconstruir amb detall quines espècies caçaven els habitants de la balma i com aprofitaven els recursos disponibles en el seu entorn immediat.
Paral·lelament a l’excavació en extensió, s’ha continuat ampliant el sondeig estratigràfic que explora les parts més antigues del jaciment. En aquesta campanya s’han abordat específicament els nivells V i VI, amb cronologies anteriors als 150.000 anys.
Aquests treballs són fonamentals per documentar les ocupacions més antigues de la Graiera i entendre com han anat canviant el paisatge, el clima i les estratègies d’adaptació dels neandertals al llarg de desenes de milers d’anys. La bona conservació dels sediments en aquests nivells obre la porta a futurs estudis especialitzats que ajudaran a reconstruir les condicions ambientals i les formes de vida d’aquests grups humans.
En conjunt, la seqüència de la Graiera confirma que es tracta d’un dels registres més amplis i continus d’ocupació neandertal al nord-est de la Península Ibèrica, amb evidències que abracen fins als darrers 200.000 anys.
Un jaciment obert a la ciutadania
Més enllà de la recerca científica, la campanya ha tornat a apostar per apropar la prehistòria al conjunt de la ciutadania.Les jornades de portes obertes, coorganitzades amb l’Ajuntament de Calafell i Calafell Històric, han tingut una gran acollida, amb la participació de més de 70 veïns i visitants. Els participants han pogut conèixer de primera mà la història més antiga de Calafell, veure com es desenvolupa una excavació arqueològica, quines eines s’utilitzen i com es documenten les troballes.
A aquestes jornades s’hi ha sumat un taller de prehistòria conduït per Andrea Alías, tècnica de socialització de l’IPHES-CERCA, on el públic familiar ha pogut experimentar amb tècniques i materials inspirats en la vida quotidiana dels neandertals. Finalment, la visita interactiva al laboratori de camp, instal·lat a l’Espai Palou de Calafell, ha permès mostrar el “dia a dia” del treball científic: la neteja i classificació de les restes, els primers estudis de laboratori i la importància de registrar cada detall del context d’aparició dels materials.
Aquest conjunt d’activitats reforça el paper de la Graiera com un espai de referència per a la divulgació i socialització del patrimoni prehistòric al municipi de Calafell.
Finançament i suport institucional
La campanya d’excavacions ha estat dirigida pel doctor Juan I. Morales, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES-CERCA, i el doctor Diego Lombao, de la Universidade de Santiago de Compostela. Ha comptat amb una participació internacional i interdisciplinària molt destacada.
Hi han pres part investigadores i investigadors de l’IPHES-CERCA, la Universidade de Santiago de Compostela, el Centro de Investigación Interuniversitario de los Paisajes Atlánticos Culturales (CISPAC), la Universidad Autónoma de Madrid, el CNRS–Muséum national d’Histoire naturelle, el Museum für Naturkunde – Leibniz-Institut für Evolutions- und Biodiversitätsforschung de Berlín i la University of Lancashire.
Al mateix temps, La Griera consolida el seu paper com a espai de formació pràctica per a estudiants universitaris. En aquesta campanya hi han participat estudiants del grau d’Arqueologia de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona; del Màster d’Arqueologia i Patrimoni de la Universidad Autónoma de Madrid; i dels programes de Doctorat en Prehistòria i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili i del Doctorado Interuniversitario en Estudios del Mundo Antiguo (Universidad Autónoma de Madrid).
Aquesta combinació de recerca puntera, formació especialitzada i divulgació converteix la Graiera en un autèntic “camp escola”, on es formen les noves generacions d’arqueòlogues i arqueòlegs mentre s’avança en el coneixement de la història més antiga del nostre territori.
Aquesta intervenció arqueològica s’emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022, Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral–prelitoral de Catalunya, vinculat a la Universitat de Barcelona i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Les excavacions compten amb el suport i finançament de l’Ajuntament de Calafell, amb el qual l’IPHES-CERCA ha signat recentment un conveni per impulsar la recerca i la socialització del jaciment en el marc d’una estratègia a llarg termini de posada en valor del patrimoni prehistòric del municipi.
