L’Espanya constitucional és l’Espanya democràtica, avançada i moderna en la qual avui vivim. Una Espanya que per l’esforç i el sacrifici de molts i moltes demòcrates va fer possible el naixement d’una Constitució sobre la qual la societat espanyola ha construït un sistema de drets i llibertats, una democràcia que és reconeguda internacionalment com una de les més avançades del món.
Els demòcrates reivindiquem la Transició com un dels moments més brillants de la història d’Espanya. Un moment històric que va suposar passar, de manera pacífica, d’una cruel dictadura a la democràcia avançada amb l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, que es va fonamentar en un ampli compromís social i polític per superar les greus i profundes ferides que havia sofert la societat espanyola amb el cop d’estat de 1936 contra el Govern de la Segona República triat democràticament, al qual van seguir una cruenta guerra i quaranta anys de dictadura i repressió franquista.
La Transició assumia el llegat democràtic i de dignitat que diverses generacions d’espanyols i espanyoles havien forjat entorn de la defensa de la democràcia, la lluita antifeixista a Europa i la recuperació de les llibertats individuals i col·lectives al nostre país. En aquest marc, la societat espanyola té un deure de memòria amb les persones que van ser perseguides, empresonades, torturades i, fins i tot, van perdre els seus béns i fins a la seva pròpia vida en defensa de la democràcia i la llibertat. La memòria de les víctimes del cop d’estat, la Guerra d’Espanya i la dictadura franquista, el seu reconeixement, reparació i dignificació, representen, per tant, un inexcusable deure moral en l’acció política i és signe de la qualitat de la nostra democràcia. La història no pot construir-se des de l’oblit i el silenciament dels vençuts.
En aquest context, la Llei de memòria democràtica, aprovada fa ara un any en les Corts Generals, es fonamenta en el ferm convenciment que el coneixement del nostre passat recent contribueix a assentar la nostra convivència sobre bases més fermes, protegint-nos de repetir els seus errors. La consolidació del nostre ordenament constitucional ens permet avui afrontar la veritat i la justícia sobre el nostre passat. L’oblit no és opció per a una democràcia. En aquest sentit, la memòria democràtica suposa la culminació del camí democràtic i de reconciliació emprès per la Transició.
En coherència amb tot l’anterior, la Llei de memòria democràtica situa les víctimes de la guerra i la dictadura franquista en el centre de l’acció pública i de les polítiques de memòria democràtica, que tenen per objecte donar compliment als principis del dret internacional dels Drets Humans de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Per a això, defineix el concepte de víctima en la línia de la Resolució 60/147, aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides, de 16 de desembre de 2005, incloent-hi en aquest concepte totes les víctimes de la guerra, així com totes les persones que van patir qualsevol tipus de forma de repressió o persecució durant la Dictadura i fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.
Singularment, la Llei declara el 31 d’octubre com el dia de record i homenatge a totes les víctimes, perquè és la data en la qual es va aprovar la Constitució espanyola per part de les Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat l’any 1978, i en la qual es va produir, vint-i-nou anys després, l’aprovació en ple de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com de Memòria Històrica. En compliment de l’anterior, el 31 d’octubre de 2022, només una setmana després de l’entrada en vigor de la Llei, es va celebrar per primera vegada el Dia de les Víctimes del Cop Militar, la Guerra i la Dictadura a l’Auditori Nacional a Madrid en un acte d’Estat, presidit pel president de Govern.
En aquest acte solemne, que començava amb un minut de silenci, es va fer lliurament de declaracions de reparació a una vintena de víctimes i familiars, honrant així moltes vides anònimes soterrades sota una llosa d’indiferència imperdonable i tractant de saldar el deute de gratitud que el nostre país encara té amb aquells i aquelles que es van comprometre amb una Espanya democràtica.
És per això que els i les socialistes ens comprometem a:
- Treballar pel reconeixement de totes aquelles persones que van patir, individualment o collectivament, mal físic, moral o psicològic, danys patrimonials, o menyscapte substancial dels seus drets fonamentals, a conseqüència d’accions o omissions que constitueixin violacions de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari durant el període que abasta el cop d’estat de 18 de juliol de 1936, la posterior Guerra i la Dictadura, incloent-hi el transcorregut fins a l’entrada en vigor de la Constitució espanyola de 1978.
- Retre homenatge als homes i dones d’Espanya que van comprometre la seva vida i la seva llibertat en la lluita per la democràcia i les llibertats, i van contribuir amb el seu sacrifici al règim constitucional i democràtic de convivència i pluralisme que avui gaudim.
- I desenvolupar les actuacions que siguin necessàries per preservar i mantenir la memòria de les víctimes del cop militar, de la Guerra i la Dictadura franquista, a través del coneixement de la veritat, com un dret de les víctimes, l’establiment de la justícia i foment de la reparació i l’establiment d’un deure de memòria dels poders públics, per evitar la repetició de qualsevol forma de violència política o totalitarisme.
