dimarts, 19 de desembre del 2023

Memòria d'alcaldia del pressupost 2024


La consolidació fiscal, un acte de responsabilitat.

Per aquest 2024, la majoria dels ajuntaments han apostat per una proposta de CONSOLIDACIÓ FISCAL en les seves ordenances fiscals i preus públics. A Calafell, ha estat una acció de responsabilitat amb el futur de la ciutat. S’ha garantit la fiscalitat de l’ajuntament per continuar oferint els serveis públics amb la mateixa qualitat, o millor, i poder fer les inversions necessàries a la ciutat i els seus barris. El Consistori ha de tenir una bona musculatura financera per poder encarar els propers anys. No prendre decisions com aquesta pot comportar una paràlisi de l’economia de la ciutat que no ens podem permetre. No fer-ho, seria una irresponsabilitat.

La proposta de consolidació fiscal ha estat acurada i té en compte una anàlisi de l’entorn fiscal de les ciutats similars. En el cas de Calafell, veníem d’una rebaixa important del 10% de l’IBI, en vigor des del 2016, i d’una congelació d’impostos i taxes des del 2017 fins ara. En canvi, la inflació no ha parat de pujar, impactant en les finances locals. La pressió fiscal s’ha mantingut en els darrers anys, per a recuperar-se dels efectes de la pandèmia que hem viscut i malgrat que des de l’agost 2019 i fins a l’agost de 2023, l’Índex de Preus al Consum (IPC) s’ha incrementat en un 16,6% i s’espera que continuï augmentant.

El Consistori ha vist com s’ha incrementat de forma exponencial els costos en els serveis més bàsics. Per exemple:

• L’obligació d’incrementar els sous del personal estipulats en els PGE, del 9.5% entre els anys 2022 i 2024.

• Els consums: llum, gas, carburants, aigua.

• En la recollida de residus, l’ajuntament assumia prop del 35% del cost del servei. Però, a més, l’eliminació pujarà més de quatre-cents mil euros l’any vinent i el servei prop de mig milió. I la neteja viària, prop de mig milió més.

• La despesa financera. Els interessos bancaris s’incrementaran en prop de 300.000 € pel 2024. Amb l’augment de costos dels darrers 4 anys, paguem més per fer exactament el mateix. Fins que l’economia municipal ho ha permès, en general no s’ha traslladat pressió fiscal a empreses ni ciutadania. L’augment de les despeses bàsiques no es pot compensar amb un discurs populista de baixar despesa que col·loquialment es pugui entendre com “supèrflua” (per exemple: Protocol, Comunicació, estudis i treballs tècnics, salaris polítics,...). Eliminant totes aquestes despeses no n’hi hauria ni per començar a cobrir els costos reals dels serveis.

Les Festes Majors o campanyes de Nadal tampoc són una excusa per retallar. El seu cost no cobreix ni de bon tros les pujades que s’han patit. A més, les campanyes de Nadal suposen un impuls substancial a l’activitat comercial i de restauració de les ciutats i les festes majors suposen un motor cultural.

En molts casos, les pujades es deuen a revisions d’IPC dels contractes signats o decisions que depenen dels Pressupostos de l’Estat (sous dels funcionaris). O bé, a l’obligació per llei de cobrir el 100% del cost de la recollida de residus per part dels usuaris del servei, ja siguin veïns o empreses. També vull recordar que la revisió de l’Impost d’Increments sobre el Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU o plusvàlua) per la sentència del Tribunal Constitucional i el nou mètode de càlcul de l’impost, ha suposat que els Ajuntaments deixin d’ingressar anualment recursos que fins ara disposaven. Per tant, són situacions fora de l’abast de decisions que puguin prendre els governs municipals.

Des de fa anys, els consistoris han assumit costos impropis que correspondrien a d’altres administracions (especialment la Generalitat) i que per voluntat de disposar d’un benestar i cohesió social a les nostres ciutats, s’han assumit als pressupostos municipals. La gestió de les llars d’infants, els serveis socials bàsics, les polítiques d’habitatge, la seguretat ciutadana i despeses en educació i salut pública s’han impulsat des de l’ajuntament, sense tenir-ne la competència pròpia.

D’altres serveis, com el transport urbà i el transport escolar, són molt deficitaris. Fins i tot, aquest últim, no és obligatòria la seva prestació. No obstant, aquest servei fa molts anys que es presta. La proposta de preus fa més viable el servei, tot i que l’ajuntament acaba subvencionant un 60% del seu cost. En el transport urbà, l’increment de tarifes ens permetrà donar un major servei, ampliant l’horari actual, tal i com s’ha fet amb la línia L3, entre les sis del matí i les dotze de la nit.

Ara, calia establir una base financera consolidada, posada al dia amb l’evolució econòmica. No quedava un altre remei que equiparar els tributs a la situació actual. La consolidació fiscal que proposem és assumible i en línia amb el que fan molts Ajuntaments aquest proper exercici.

Però, sobretot, és un acte de responsabilitat amb el futur de Calafell. Tot i això, caldria una revisió de la fiscalitat municipal, per part de l’Estat. Aquest problema porta molts anys sense abordar-se amb profunditat i ja és una prioritat que cal fer-hi front. Si no es dóna, els ajuntaments estem abocats a no poder assumir les despeses en un futur no molt llunyà.

L’esforç val la pena.

Tot l’esforç fiscal fet en l’aprovació de les ordenances fiscals té el seu resultat. Certament, en el pressupost per l’any vinent hi haurà una pujada important dels ingressos de l’ajuntament, per tal de fer front a l’augment de les despeses que hem citat abans. Però, hi haurà un cert marge per a impulsar polítiques noves que, en els darrers anys, no s’hi ha pogut fer front de manera directa en el pressupost.

No obstant, aquesta oportunitat que s’obre amb el pressupost pel 2024 s’ha d’aprofitar i estructurar bé el pressupost, per tal de garantir l’aprovació dels pressupostos futurs i endreçar la despesa com mai s’ha fet a l’ajuntament. En aquest sentit, en la confecció del pressupost pel 2024, ens hem marcat uns objectius de creixement en els capítols més significatius (I, II, IV i VI) que permetran:

- Garantir més d’un milió d’euros d’inversió (Capítol VI i VII), amb recursos propis. Això permetrà fer front a inversions sense haver de demanar tant de crèdit i continuar reduint l’endeutament de l’ajuntament, evitant que creixin, any rere any, les despeses financeres associades a aquests préstecs.

- Augmentar la despesa en personal en un milió d’euros, per a fer front a la nova organització de l’ajuntament, consolidant les places d’interinatge incloses en el procés d’estabilització, preveient possibles indemnitzacions que se’n derivin, i dotant les places vacants dibuixades en la plantilla.

- Destinar prop de dos milions i mig d’euros a despesa corrent, per a assumir l’increment de costos dels serveis i d’altres polítiques socials i de promoció de la ciutat que, fins ara, sempre s’havien dotat amb romanents de tresoreria o altres modificacions de crèdit basades en recursos no exhaurits d’altres capítols.

- Subvencionar entitats i col·lectius del municipi amb un prop d’un milió d’euros, per tal de poder seguir desenvolupant la seva activitat social, cultural o esportiva.

Tot plegat, ha portat a tancar un pressupost total de més de seixanta milions d’euros, per al 2024, amb més de vuit milions per a inversió (entre capítol VI i VII), disset milions per a despeses de personal, un milió d’euros de subvencions i vint-i-vuit milions i mig per a despesa corrent. Per tant, serà el pressupost més alt que ha tingut mai l’ajuntament de Calafell.

Inversió amb fons propis, cap a un nou model

En el 2014, l’ajuntament baixava l’endeutament a base de no generar nous crèdits. Això va portar a que tota la inversió es fes amb fons propis municipals, un milió set-cents mil euros en aquell moment. A partir del 2016, amb el canvi de govern, es va reduir l’IBI un 10%, deixant l’ajuntament sense aquests dos milions d’euros d’inversió amb fons propis. Però, apostant per a augmentar la inversió municipal fins a cinc o sis milions d’euros anuals, amb préstecs d’import inferior a l’amortització anual prevista. Això ha suposat un impuls important a la ciutat, en els darrers vuit anys, posant el municipi en un grau d’excel·lència important, creant nous equipaments culturals, cívics i esportius, i arreglant espais públics degradats.

Aquest esforç inversor anava acompanyat de préstecs amb uns tipus d’interès molt baix, aprofitant la qualificació de l’Estat com a municipi prioritari per a les entitats bancàries que permetia obtenir crèdits en condicions immillorables, pràcticament a interès zero. Aquest model ha estat possible aplicar-lo i mantenir-lo durant els darrers vuit anys. En aquell moment, l’oposició ens deia que no seria possible fer-ho ni tant sols el primer any. S’equivocaven!

No obstant, la pujada dels tipus d’interès fa necessària la variació del model per a millorar el finançament de les inversions futures. És per això que l’equip de govern s’ha marcat l’objectiu de destinar un milió d’euros de fons propis de l’ajuntament a inversió, entre capítol VI (inversió municipal) i VII (aportació per a inversió en l’empresa municipal). La xifra proposada és de 1’3 milions d’euros, entre els dos capítols. L’esforç fiscal permetrà destinar un 20% de l’augment dels impostos a inversió directa de l’ajuntament.

Amb aquest milió tres-cents mil euros, es finançaran les obres de millora de la xarxa d’aigua i clavegueram que executa l’empresa municipal CEMSSA (360.000 euros) i altres inversions de maquinària i millora dels equipaments que gestiona l’empresa municipal (361.169,92 euros).

Però, també, altres inversions com l’ampliació de la cuina de l’escola Santa Creu, la construcció d’una nova deixalleria municipal, l’adequació del torrent de la Casa Vella, l’adquisició anticipada de la Cooperativa agrícola i la dotació de mitjans informàtics per a l’ajuntament.

Precisament, sobre la nova deixalleria, cal dir que s’ha aconseguit, recentment, una subvenció (524.240,71 euros) de l’Agència Catalana de Residus que en finançarà la major part. La resta serà coberta amb la partida que hi havia prevista pel 2023 i la que es preveu pel 2024. La construcció de la nova deixalleria ens permetrà desvincular-nos definitivament de la gestió comarcal dels residus i passarem a tenir una gestió integral municipal pròpia.

En el pressupost municipal pel 2024, també, s’han previst partides obertes per a inversions de menor transcendència que han sol·licitat els departaments per al seu funcionament quotidià que es dotaran amb sobrants de partides de despesa corrent de cadascun d’ells.

Contenció de l’endeutament i planificació de la inversió

L’any 2024 tornaran a ser d’aplicació la regla de la despesa i l’estabilització pressupostària, dues normatives derogades per l’Estat en aquests darrers dos anys. Per tant, tornarem a estar sotmesos a restriccions pressupostàries importants que no permetran endeutar-nos de manera desmesurada. És per això que, continuarem amb la política de demanar nous préstecs per sota de l’amortització anual prevista. Això permetrà reduir l’endeutament municipal o, si més no, mantenir-lo per sota dels límits permesos del 75% dels recursos propis, ja que els possibles romanents de tresoreria que hi puguin haver al final de cada exercici s’hauran de destinar obligatòriament a l’amortització de deute, si no canvien les regles fiscals vigents a data d’avui.

L’increment d’ingressos pel 2024, no es plasmarà en les possibilitats d’inversió fins el 2025. És per això que s’han pres dues decisions estratègiques més:

- Planificar les inversions de manera plurianual, preveient aquesta possibilitat de major inversió en el 2025, amb un potencial major endeutament i amb un gairebé segur romanent de tresoreria que es destinarà a amortitzar deute, a priori.

- Dotar econòmicament les inversions que ja tenen un projecte executiu fet i aprovat, preveient una despesa plurianual que permeti adjudicar i iniciar les obres, absorbint la possible baixa en l’any 2025.

Els nous estudis de Comunicació (Calafell Ràdio i Calafell.tv) de l’Ajuntament de Calafell és un dels projectes executius que ja té redactats el Consistori. El seu cost és de 834.239,79 euros, als què cal afegir el cost del mobiliari (84.285,40 euros) i l’equipament tècnic (299.596 euros).

El finançament de l’obra es farà plurianual, el 70% en el 2024 i el 30% en el 2025. Això permetrà ajustar el cost real en el darrer any. Aquesta inversió és necessària per a reduir les despeses de lloguer d’edificis que té l’ajuntament. El lloguer de l’espai actual, que acaba el mes d’abril del 2025, i les despeses associades suposen prop de cent mil euros pel Consistori.

Altres inversions previstes en el crèdit són l’expropiació de la masia de Cal Rion per a fer l’Escola de Música i Arts (319.169,92 euros) i l’adequació de l’exterior del Mercat Vell per a protegir les caravanes que cedeix el Circ Raluy per al museu del Circ (58.000 euros).

Consolidant la participació ciutadana en el pressupost

Aquesta edició dels pressupostos participatius en consolida el seu procés. Però, caldrà repensar les futures edicions, tenint en compte la nova estructura pressupostària de l’ajuntament de Calafell, fent més ràpida l’execució de les propostes escollides. Vista l’experiència dels darrers anys, es triguen dos anys, com a mínim, a executar les propostes escollides als pressupostos participatius. Això fa que, en la majoria de casos, no es vegi una resposta immediata a les demandes ciutadanes.

Dues de les tres inversions previstes als pressupostos participatius pel 2024 necessiten de projecte per a executar-se. Per tal de no arrossegar la dotació pressupostària d’un any a l’altre, amb la penalització fiscal que això suposa, l’ajuntament ha previst la dotació del projecte (18.000 euros cadascuna) durant el 2024 i dotarà, en el 2025, el cost exacte de la inversió, un cop tingui el projecte definitiu.

La millora del Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) en va ser la guanyadora, per votació popular. El projecte Calafell accessible per a tothom va sortir escollida, també, en segona posició. Aquestes dues inversions no disposen de projecte, ja que no estaven contemplades en el Pla de Mandat de l’ajuntament. Per tant, s’ha fet aquesta programació plurianual per a dur-les a terme.

La tercera proposta que va aconseguir entrar en el finançament va ser la instal·lació de contenidors d’oli usat, amb 100.000 euros. Aquesta formarà part de les inversions de l’empresa municipal CEMSSA, ja que no en cal fer projecte. És la única que podrà executar-se durant el 2024.

Aquesta problemàtica amb els pressupostos participatius ens ha de fer reflexionar a l’ajuntament que cal una revisió del reglament dels pressupostos participatius per a fer que les demandes ciutadanes puguin materialitzar-se dins l’any següent al del procés participatiu, d’aquesta manera se’n veuran més aviat els resultats i el model participatiu tindrà més èxit i millor impacte entre la ciutadania.

Màxima inversió a Segur

L’Ajuntament de Calafell disposa de dos projectes executius més redactats que cal dotar pressupostàriament per a poder materialitzar-los. El més important és el dels carrers de Segur Platja, entre el carrer Rin i el carrer Loira, entre la via del tren i el passeig. La renovació d’aquests carrers (Maria Desvalls, Marta Moragas, Sena, Antoni Almazor, Llobregat, Consell, Besós, David de Mas, Xúquer i Loira) suposa una millora important en els carrers de Segur, aproximadament un terç del seu barri marítim. Però, també, la inversió més alta de la història del municipi, uns deu milions i mig d’euros.

L’obra l’assumirà l’empresa municipal CEMSSA, serà la segona obra que es realitza a través del servei d’aigües. L’Ajuntament ja va destinar un import important de la inversió del 2023 a aquesta obra. Però, també, l’empresa CEMSSA va destinar part important del préstec de tres milions d’euros que va demanar el 2022 per a inversió. Amb els 3.477.623’91 euros que contempla el pressupost del 2024, s’obté el 100% del finançament d’aquesta obra. Per tant, ja es podrà licitar i executar d’una sola tacada i no en les dues fases previstes en el projecte.

Aquest fet permetrà una rebaixa important del seu cost, tot i que serà una obra molesta pel veïnat, pel seu tamany. El resultat serà una renovació integral dels carrers compresos en el projecte, amb criteris de sostenibilitat ambiental i de millora de la resposta hidràulica vers les pluges intenses. En definitiva, una obra que permetrà millorar de manera important la qualitat de vida al barri de Segur.

Un altre dels projectes de què disposa l’ajuntament és la segona fase dels carrers de Segur, entre la via del tren i la C-31. Ja ha finalitzat l’execució de la primera fase que comprenia la renovació integral del carrer Baixador, entre el límit de terme amb Cunit i l’estació de tren de Segur. Ara, cal afrontar la renovació dels carrers Emigdio Rodríguez Pita, Segura i Xúquer. El total de la segona fase és de 1.507.531,56 euros. La Diputació aportarà una subvenció nominativa de 250.000 euros, en el pressupost del 2024. El pressupost 2024 contempla el 60% de la resta de la inversió. Es deixa pel 2025 el 40% de l’import del projecte. Amb aquestes dues inversions més es completa el préstec que sol·licitarà l’ajuntament pel 2024, d’uns cinc milions i mig d’euros.

Acte de realisme en la despesa de personal

Durant el 2024, s’hauran d’estabilitzar les cent seixanta-tres places de funcionaris i laborals ocupades en règim d’interinatge que té la plantilla de l’ajuntament. Això suposa una millora important en les condicions laborals dels nostres treballadors municipals. Però, alhora, es consolida una despesa important per l’ajuntament en els exercicis futurs. A més, durant aquest 2024, aquelles persones que no hagin aconseguit consolidar la seva plaça i estiguin ocupant-la de manera interina, s’hauran d’indemnitzar econòmicament. Per a fer front a aquesta potencial despesa, existeix el coixí de les places vacants de la plantilla que, mentre no s’ocupin, poden servir per a finançar aquestes possibles indemnitzacions.

Però, a més, fa molts anys que el capítol I, s’ha fet un exercici de realisme i deixar en la plantilla del 2024 aquelles places que, realment, es puguin cobrir i ocupar durant l’any en curs. Aquest esforç suposa la supressió de diverses places que s’havien creat a la plantilla, però que mai havien estat ocupades.

Les places vacants que s’han deixat en la plantilla del 2024 ajudaran a estructurar millor la gestió interna de l’ajuntament, optimitzant el seu funcionament i generant una millor eficàcia.

L’objectiu és el de continuar la tecnificació de la plantilla i augmentar les responsabilitats en la gestió documental i procedimental dels expedients, donant oportunitats de millora contínua i de progressar dins l’organització a aquelles persones que tinguin més potencial. També, ajudaran a completar la plantilla policial i millorar la seguretat al municipi.

A l’empresa municipal, també s’apliquen els increments salarials que estipula l’Estat i els pactes assolits en els diferents convenis col·lectius que s’han aprovat, recentment.

Per tant, podríem dir que, en el pressupost pel 2024, s’ha fet un esforç de realisme i s’ha estructurat la despesa de personal dins les possibilitats que té l’ajuntament avui dia, donant oportunitats als seus treballadors de progressar i consolidar el seu lloc de treball en l’organització, tot millorant l’organització estructural de l’ajuntament per a ser més eficients.

Resposta al canvi climàtic i sensibilitat pels animals

Sense cap dubte, una de les noves apostes del pressupost 2024 és el manteniment de les platges. Conjuntament amb l’Ajuntament del Vendrell, es treballarà per a consolidar la cèdula de platja compresa entre el Port de Segur i el Port de Coma-ruga. L’increment de 150.000 euros en aquest àmbit, permetrà moure més de 40.000 metres cúbics de sorra anuals, mentre no es materialitzin les solucions definitives que preveu l’Estat, en els propers anys. Aquesta aposta permetrà fer front als efectes dels temporals de mar de manera més efectiva i ràpida, intentant respondre als efectes del canvi climàtic.

La despesa del Centre d’Acollida i Adopció de Gossos i el Centre de Recuperació Felí s’incrementa en uns dos-cents mil euros (un 81% més que en el pressupost del 2023), dotant els centres de personal suficient per a fer una millor atenció als animals domèstics i ferals que hi passen. Concretament, es passa de quatre a vuit persones la plantilla d’aquests centres. Això consolida l’aposta per ser un municipi Pet Friendly que l’Ajuntament de Calafell va fer, en el seu moment.

La subvenció al CREAC s’incrementarà dels 12.000 euros actuals als 18.000 euros, ja que l’associació de voluntaris que el gestiona, cada cop més, participa en la recollida d’espècies i la gestió de la fauna del municipi. A més, és un centre pioner en la recuperació de la posidònia marina, la recuperació del Tritó del Montseny i segueix treballant en la investigació per obtenir medicaments dels verins de rèptils. 

En el servei de jardineria que presta CEMSSA, pel 2024, s’incrementaran quatre efectius més per a poder completar l’ambiciosa programació de neteja i manteniment dels espais verds, torrents i poda d’arbrat. Hi ha feina endarrerida, ja que només es porta un any de servei. A més, caldrà afegir el manteniment del nou Parc de Mas Mel que s’està executant.

Nova despesa social i de promoció de la ciutat

Els problemes de subministrament del Banc d’aliments de Calafell implica que l’Ajuntament ha de fer un canvi de model en la gestió i el repartiment d’aliments a les famílies en situació de pobresa. El pressupost del 2024 aposta per dotar amb cent mil euros una partida per al repartiment de targetes per a la compra de productes alimentaris en aquest col·lectiu. El nou model evitarà els problemes de logística actuals i facilitarà la compra de productes frescs en els establiments locals d’alimentació.

Enguany, s’ha recuperat l’activitat a la Llar de Jubilats del Poble i a Càrites de Calafell. Per això s’han dotat les ajudes que tenen la resta d’associacions socials.

Una altra de les despeses que pateix un increment important (més d’un 17%) és la gestió de les escoles bressol, incrementant-se en més de dos-cents vuitanta mil euros. Això és degut a la dotació de personal necessària per a l’atenció d’infants amb necessitats especials, d’acord amb els nivells d’exigència que s’imposa l’ajuntament de Calafell, una clara aposta per millorar la qualitat de la cura i atenció als més menuts. Hi ha quatre professionals més a les llars d’infants que atenen als nens i nenes d’aquest col·lectiu. A més, cada aula disposa d’una TEI i una auxiliar. També, hi ha dues monitores més de menjador, ja que s’ha incrementat la quantitat d’alumnes que utilitzen aquest servei. Per tant, estem oferint el millor servei de la comarca per a la cura dels nostres infants.

Per primer cop, l’Ajuntament de Calafell dota amb cent mil euros la campanya de Bons pel comerç de Calafell, en el pressupost municipal. Les altres edicions s’havien finançat amb romanent de tresoreria o amb modificacions de crèdit de despeses no executades. Aquesta aposta per l’ajut al comerç consolida una campanya d’èxit com són els Bons de Calafell, assegurant l’import del 2023 pel 2024. Aquest import es podrà incrementar, durant l’any, en funció de les possibilitats. No obstant, cal buscar noves fórmules d’ajut al comerç i la restauració que no sigui aportant diners a fons perdut, com s’ha fet fins ara. Però, ens volem donar un temps de marge per a trobar aquesta nova fórmula que permeti aconseguir un resultat similar.

El pressupost 2024 incrementa les partides de turisme i de dinamització, dotant els recursos necessaris per a fer una quarta rua de Carnaval, per exemple. El 2024 portarà canvis en l’organització del Carnaval, l’esdeveniment on més s’inverteix, buscant un públic més familiar i que es millorin els horaris per a compatibilitzar l’esdeveniment amb l’horari comercial i d’oci.

La variació més significativa, en les partides de subvencions, es produeixen en el pressupost d’Esports. L’aposta feta pel pilot Àlex Toledo, en els darrers anys, conjuntament amb el pilot, ha dut a orientar la seva activitat esportiva en una nova direcció. La figura creixent d’un altre pilot, l’Èric Ruz, fa necessari augmentar l’ajut per a poder continuar la seva progressió esportiva, durant els dos anys següents.

L’aposta, però, pel món de l’hoquei com a promoció de la ciutat ha donat els seus fruits. La celebració de la Copa del Rei del 2023 ha suposat una rellevant promoció de Calafell arreu del territori nacional, amb una mínima inversió. A més, l’èxit de la Copa del Rei del 2023, ha fet que la Real Federación Española de Patinaje hagi repetit confiança, pels dos propers anys, en l’organització exemplar que ha fet Calafell d’aquest esdeveniment.

Això, afegit a l’èxit esportiu assolit pel Club Patí Calafell, en la temporada passada, on va ser Campió de la Lliga Catalana, el seu segon títol important en la màxima categoria, i tercer en la classificació en l’OK Lliga, per darrera del Futbol Club Barcelona i el Liceo Hockey Club de La Corunya, han posat l’hoquei patins com a l’esport més destacat del municipi. L’espai museogràfic de l’OK Experience que l’ajuntament està muntant en el Pavelló Joan Ortoll, fa de Calafell un municipi referent en el món de l’hoquei i en el món de l’esport. Per a poder gestionar aquest espai, l’ajuntament farà un conveni amb el club. Però, a més, n’incrementarà l’import del patrocini per a poder assumir les despeses addicionals que implica la professionalització del primer equip.

La despesa en transport urbà s’incrementa de manera important per a assumir l’actualització de preus del 2023 i la del 2024, ja que no s’ha pogut fer enguany. Cal dir, però, que contempla l’ampliació horària de la línia L-3 que s’ha activat el mes de desembre d’enguany. Aquesta ampliació d’horari dóna servei des de les sis del matí a les dotze de la nit, en aquesta línia. L’Ajuntament de Calafell està treballant per a poder ampliar l’horari, també, en la resta de línies d’autobús urbà.

L’obertura del nou Centre Cívic de Valldemar suposa un increment necessari en la partida de cursos i esdeveniments prevista al pressupost dels Centres Cívics. Això permetrà dotar d’activitat aquest nou equipament, tant esperat a les urbanitzacions de Valldemar, Les Brises i Montmar.

En matèria de seguretat, el pressupost del 2024 proposa augmentar el rènting de vehicles policials, en una furgoneta i sis motocicletes. El nou parc mòbil serà amb vehicles elèctrics, esperant a la renovació dels automòbils actuals de benzina en el 2025. CEMSSA assumirà la gestió integral del servei de retirada de vehicles.

El pressupost pel 2024, també contempla un increment de l’aportació de l’ACA per a fer front al manteniment i millora de la xarxa en alta i l’EDAR de Calafell. Es passarà d’un milió d’euros a 1’7 milions, aproximadament. Això permetrà fer front a la posada en marxa de l’ampliació de la depuradora que està executant la Generalitat de Catalunya que estarà llesta al mes de juny, si es compleix el calendari d’obres previst.

Un pressupost per a viure millor!

És per tot plegat que, el pressupost pel 2024, suposarà una millora important en la gestió dels recursos municipals, un augment de la despesa social i de promoció de la ciutat, un increment de la inversió i alhora una reducció de l’endeutament municipal que permetrà afrontar els reptes dels propers quatre anys i seguir millorant la qualitat de vida a la ciutat.

dimarts, 5 de desembre del 2023

Calafell aconsegueix el finançament per a la deixalleria municipal i començarà a construir-la en breu



Font: ajuntament de Calafell

Subvenció de mig milió d’euros de l’Agència Catalana de Residus

L’Ajuntament de Calafell ha tancat el finançament per a la nova deixalleria municipal i, per tant, podrà començar a construir-la en breu. El municipi ha aconseguit una subvenció de 500.000 euros de l’Agència Catalana de Residus. Amb els 100.000 euros que ja té pressupostats l’Ajuntament, es cobreixen els 600.000 euros que costarà el projecte.

La nova deixalleria es construirà al Parc Empresarial. Concretament,al carrer de la Bassa Miquela, en el terreny que ocupa actualment el dipòsit municipal de vehicles. Aquest dipòsit es traslladarà uns metres més enllà, a un altre solar de propietat municipal.

La deixalleria permetrà dipositar-hi els residus habituals en aquesta mena d’instal·lació: aerosols, càpsules de café, CD i DVD, envasos perillosos, equips informàtics, equips elèctrics, electrodomèstics, fluorescents i bombetes, llibres i revistes, pneumàtics, oli vegetal i de motor, petites eines elèctriques, piles i bateries de cotxe, productes de neteja, radiografies, mobles i andròmines voluminoses...

La ubicació que tindrà és fàcil i accessible. Tanmateix, per acostar el reciclatge a la població, sobretot a la que no compti amb vehicle propi, es mantindrà el servei itinerant de la deixalleria mòbil, que recull la mateixa gamma de residus, i el de les minideixalleries, que recull els de petit volum.

El regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos, explica: “El nou equipament permetrà pujar el percentatge de reciclatge, que, tot i que ha millorat en els darrers temps, continua estant molt endarrerit i ens provoca costos elevats de tractament dels residus”. Marcos afegeix: “Quan assolim un determinat percentatge, l’estalvi serà molt important i els diners es podran destinar a millorar la neteja en general en comptes de pagar recàrrecs”.

Amb l’entrada en funcionament de la nova deixalleria, Calafell es desvincularà definitivament del projecte comarcal de residus EcoBP. Calafell ja va sortir-ne, pel que fa a la recollida de brossa, quan va municipalitzar-la aviat farà tres anys. Quedava pendent el servei de deixalleria fixa, que continuava sent prestat per l’empresa comarcal, a la deixalleria que té a Bellvei. Una vinculació que Calafell mantenia per no disposar de deixalleria pròpia, però que distava molt de ser a satisfacció de l’Ajuntament.

Calafell aprova un pla de mobilitat sostenible amb 23 grans línies d’actuació



Font: ajuntament de Calafell

És un full de ruta per als propers anys, amb una inversió que pot arribar als 11 milions d’euros

El ple de l’Ajuntament de Calafell ha aprovat el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), un document que serà el full de ruta en aquesta matèria en els propers anys. S’hi preveun 23 grans línies d’actuació, que representaran una inversió que pot arribar als 11 milions d’euros. L’existència d’aquest propi document i el procés de participació ciutadana amb què s’ha redactat, permetran, però, accedir a importants subvencions europees per a implantar les mesures previstes.

El tinent d’alcalde d’Estratègia Urbana, i regidor responsable de Mobilitat,  Miguel Ángel Perín,  explica: “El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible no tracta únicament, malgrat el seu nom, de qüestions ambientals. Volem reduir la contaminació i fomentar el transport públic, sí. Però també millorar la seguretat viària, pacificar carrers de molt trànsit, facilitar la mobilitat a peu i, en general, fer un municipi més amable per a tothom”.

Perín diu també: “Ara mateix tenim serveis molt deficitaris, com el transport públic o el transport escolar, que podrien aconseguir subvencions gràcies al fet de disposar d’un instrument com aquest pla de mobilitat sostenible”.

Les mesures planificades tenen els següents objectius:

  • Millorar la qualitat de la mobilitat i la seguretat viària, reduint l'accidentalitat i
  • respectant l'espai públic destinat a cada mode de transport.
  • Sectoritzar el municipi, per a incrementar la superfície d’espai públic de qualitat urbana en accessibilitat, espais verds i seguretat.
  • Augmentar l’ús de la bicicleta, amb noves infraestructures i itineraris al front litoral i vertebrant el territori de muntanya.
  • Ordenar el transport col·lectiu, de qualitat i competitiu, respecte al vehicle privat, i analitzar la viabilitat de sistemes flexibles o a demanda.
  • Fomentar l’ús racional del vehicle privat, amb l’aplicació de mesures que facilitin el traspàs de ciutadans a altres transports més sostenibles.
  • Optimitzar l’oferta d’aparcament, amb la possibilitat d’implantar sistemes de regulació orientats a ofeir als residents més espais a la calçada i als no residents, en espais específics.
  • Garantir una distribució de mercaderies àgil i ordenada, amb nous sistemes via app. Es tracta de facilitar les activitats econòmiques, de forma compatible amb la mobilitat general. Es treballarà la generació de punts de recollida per al comerç electrònic.
  • Controlar i disminuir els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica provocats pel
  • trànsit.
  • Sensibilitzar i conscienciar la ciutadania sobre els valors de la mobilitat sostenible i segura.
  • Aplicar un protocol amb indicadors de seguiment del pla i compromís de partida pressupostària.


Horitzó temporal

El pla aprovat traça un horitzó temporal. Sempre supeditat a la disponibilitat econòmica, aquest plantejament defuig que el full de ruta sigui indefinit. En concret, estableix dos horitzonts. Un, de mesures a curt termini, a realitzar en un màxim de dos anys. L’altre, de mig-llarg termini, de 3 a 6 anys.

“Aquest plantejament també ha tingut en compte els escenaris de creixement demogràfic del municipi en els propers anys i la seva lògica repercussió en les dinàmiques de mobilitat”, subratlla Perín.

dissabte, 25 de novembre del 2023

Calafell, pioner a criar posidònia en aquaris per replantar-la després al fons marí



(Font: ajuntament)

Aquesta planta és clau per a consolidar les platges davant els embats dels temporals

Calafell està completant una primera iniciativa per a recuperar la vegetació pròpia del fons marí mediterrani. I és una iniciativa pionera i inèdita, ja que consisteix a criar posidònia en aquaris. Tant feixos de posidònia expulsats a la platja pels temporals, com llavors d’aquesta platna marina.

És el projecte “Pulmó del Mediterrani”, sorgit de la iniciativa ciutadana, mitjançant els pressupostos participatius de l’Ajuntament, en l’edició corresponent a l’any 2022.

La posidònia és una planta aquàtica molt característica de la Mediterrània. Les praderies que forma són bàsiques per a la biodiversitat, però, a més, resulta clau per a la consolidació de les platges i prevenir la pèrdua de sorra. “Només ho vèiem quan el mar en treu. En general, no, perquè està sota l’aigua. Però aquest treball de recuperació és importantíssim. La prova pilot que estem fent està resultant un èxit”, explica el regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos.

El regidor afegeix: “La posidònia és refugi de moltes espècies, aporta oxígen i a més frena la força de les onades quan hi ha temporals. I això darrer és importantíssim, perquè l’experiència ens ensenya que reforçar les defenses naturals és el que realment funciona

Els feixos de posidònia es reintrodueixen al medi marí, després d’estar uns mesos als aquaris del Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC). Van ser recollits al mar durant els mesos de gener i febrer, a més de llavors de l’espècie. A les instal·lacions del CREAC s’hi ha fet una criança acurada per a garantir la seva viabilitat. La germinació va produir-se entre el juny i el juliol. I ara ja poden tornar al mar.

En concret, s’han tirant endavant 11 rixomes i 166 plàntules. Les plàntules són exemplars molt joves, de fet el primer resultat de la germinació d’una llavor. La major part es transplantaran, però una part romandrà al CREAC per continuar treballant-hi.

Una prova complementària d’aquest projecte és l’ús de materials biodegradables per protegir les plantes quan siguin transplantades al fons marí. Aquests materials desapareixeran quan la planta estigui arrelada.

En els propers mesos es farà un seguiment dels exemplars transplantats. I a principis de 2024 es recolliran nous feixos i llavors per tornar a fer-ne una criança a les instal·lacions del CREAC.

diumenge, 19 de novembre del 2023

La L-3 del bus urbà de Calafell ampliarà els horaris a partir de l’1 de desembre



També es canvia el tipus de vehicle per a augmentar la capacitat

La línia L-3 del bus urbà de Calafell ampliarà els seus horaris a partir del proper 1 de desembre. Amb aquesta mesura, el servei s’iniciarà més aviat i acabarà també més tard. A la matinada, el primer viatge dels dies feiners s’iniciarà a les 6:25 hores, en comptes de les 7. I al final del dia, l’última expedició arrancarà a les 21:35 hores, en comptes de les 20 hores, tot acabant el servei a les 22:55.

Una altra novetat és que canviarà el tipus de vehicle, que serà més gran que l’actual, per tal d’augmentar -ne la capacitat. Amb els nous busos, del model de color groc, es duplicarà aquesta capacitat. A la vegada, ha calgut retocar el recorregut de la línia, perquè els carrers estrets pels quals passa el bus petit, el de color blanc, no són aptes pel vehicle gran. S’ha buscat que les noves parades estiguin el més prop possible de les antigues.

A més, aprofitant la necessitat del canvi de l'itinerari s'ha assolit la demanda ciutadana dels veïns de la zona nord de l'avinguda Espanya i Comte Gómez de Orbaneja, i carrers propers, al nucli de Segur de Calafell. Aquest barri passa a poder usar totes les expedicions, tots els dies. Fins ara, només en tenia dues i de dilluns a divendres.

Un altre canvi és adaptar l’horari a la realitat d’una ruta molt llarga i amb nombroses parades, fet que provocava retards molt importants. El temps d’una hora havia esdevingut irreal. En el nou horari, les expedicions surten cada hora i 20 minuts. És un temps realista que es podrà realitzar amb puntualitat. Això beneficiarà l’usuari, que podrà preveure l’hora en què haurà d’apropar-se a la parada, o saber l’hora arribarà al seu destí.

Els nous horaris i parades poden veure’s en l’arxiu adjunt a aquesta notícia. Recordeu que són a partir de l’1 de desembre, no abans.

El tinent d’alcalde de Mobilitat de l’Ajuntament, Miguel Ángel Perín, explica: “La L-3 tenia unes mancances històriques, relacionades precisament amb la capacitat i la fiabilitat respecte a la puntualitat, que eren diana de totes les queixes”. Perín afegeix: “Garantir la capacitat i la puntualitat obliga a modificar l’itinerari, però hem aconseguit un bon compromís entre tots els factors implicats i amb un increment del cost del servei raonable”.

L’Ajuntament recorda que l’ampliació dels horaris del bus urbà és un dels seus compromisos més prioritaris. I que aquí comença a complir-se. De cara a l’any vinent, confia poder ampliar l’horari de totes les línies del servei.

diumenge, 12 de novembre del 2023

Surten a licitació els primers treballs de la residència de persones grans i discapacitades de la Masia de la Sínia



(Font: ajuntament de Calafell)

L’equipament, que s’aixecarà en dues fases, oferirà 120 places amb un model innovador, centrat en la autonomia de les persones residents

Han sortit a licitació les primeres obres del futur complex residencial per a persones grans i persones amb diversitat funcional, que es crearà a la Masia de la Sínia de Calafell. Són els treballs de moviment de terres i fonamentació i els treu a subhasta la Fundació Santa Teresa del Vendrell, entitat que ha rebut la concessió de l’Ajuntament per a construir i gestionar aquest nou equipament.

Fins al proper 17 de novembre, les empreses que hi estiguin interessades poden consultar les bases de la licitació a l’apartat corresponent de la web de la Fundació.

La residència s’aixecarà en l’espai adjacent a l’actual centre de dia i centre ocupacional, també gestionar per la mateixa Fundació, que ha esdevingut un referent d’innovació social i de qualitat assistencial a Catalunya.

Segons expliquen els responsables de la Fundació Santa Teresa, la residència serà també un referent en l’atenció residencial, tant a persones grans com a persones amb diversitat funcional. El plantejament serà molt innovador, basat en el model d’atenció centrat en la persona i en la seva integració a la comunitat.

L’equipament, inspirat en models dels països nòrdics, comptarà amb 20 unitats de convivència, de 6 persones cadascuna, que permetrà viure en un ambient molt familiar, disposant de tots els serveis i suports que puguin necessitar les persones que hi resideixin, però alhora amb una flexibilitat que permeti a cada persona gaudir de la seva autonomia.

Es tracta d’un projecte que incorpora la domòtica i les tecnologies que faciliten la vida de les persones, i alhora els suports professionals que garanteixen una atenció de qualitat.

Aquest projecte també tindrà un impacte important en la creació d’ocupació, ja que es crearan més de 80 llocs de treball directes.

Fons Next Generation

La inversió total en el nou centre es farà en dues fases, atés el seu elevat import: 13 milions d’euros, una de les inversions més importants que s’hagi fet mai a Calafell. Es finançaran per diverses vies. D’una banda, els fons europeus Next Generation hi aportaran 5 milions. La Generalitat en posarà uns 4 milions. Finalment, la Fundació Santa Teresa hi invertirà 4,3 milions.

L’alcalde, Ramon Ferré, destaca: “Tenir una residència pública per a persones grans és una demanda històrica al nostre municipi. Des de fa dècades que es reclama un equipament així. Ens n’hem d’alegrar per aconseguir-ho i, a la vegada, retre homenatge a moltes persones que hi han lluitat, part de las quals no ho podran veure”.

Ferré afegeix: “És molt important que una part de la residència estigui reservada a persones amb discapacitats intel·lectuals. Serà una fórmula importantíssima per a fer de Calafell un municipi inclusiu i amb qualitat de vida per a tothom".

dimarts, 31 d’octubre del 2023

31 Octubre - Dia de record i homenatge a les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la Dictadura

 

L’Espanya constitucional és l’Espanya democràtica, avançada i moderna en la qual avui vivim. Una Espanya que per l’esforç i el sacrifici de molts i moltes demòcrates va fer possible el naixement d’una Constitució sobre la qual la societat espanyola ha construït un sistema de drets i llibertats, una democràcia que és reconeguda internacionalment com una de les més avançades del món. 

Els demòcrates reivindiquem la Transició com un dels moments més brillants de la història d’Espanya. Un moment històric que va suposar passar, de manera pacífica, d’una cruel dictadura a la democràcia avançada amb l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, que es va fonamentar en un ampli compromís social i polític per superar les greus i profundes ferides que havia sofert la societat espanyola amb el cop d’estat de 1936 contra el Govern de la Segona República triat democràticament, al qual van seguir una cruenta guerra i quaranta anys de dictadura i repressió franquista. 

La Transició assumia el llegat democràtic i de dignitat que diverses generacions d’espanyols i espanyoles havien forjat entorn de la defensa de la democràcia, la lluita antifeixista a Europa i la recuperació de les llibertats individuals i col·lectives al nostre país. En aquest marc, la societat espanyola té un deure de memòria amb les persones que van ser perseguides, empresonades, torturades i, fins i tot, van perdre els seus béns i fins a la seva pròpia vida en defensa de la democràcia i la llibertat. La memòria de les víctimes del cop d’estat, la Guerra d’Espanya i la dictadura franquista, el seu reconeixement, reparació i dignificació, representen, per tant, un inexcusable deure moral en l’acció política i és signe de la qualitat de la nostra democràcia. La història no pot construir-se des de l’oblit i el silenciament dels vençuts.

En aquest context, la Llei de memòria democràtica, aprovada fa ara un any en les Corts Generals, es fonamenta en el ferm convenciment que el coneixement del nostre passat recent contribueix a assentar la nostra convivència sobre bases més fermes, protegint-nos de repetir els seus errors. La consolidació del nostre ordenament constitucional ens permet avui afrontar la veritat i la justícia sobre el nostre passat. L’oblit no és opció per a una democràcia. En aquest sentit, la memòria democràtica suposa la culminació del camí democràtic i de reconciliació emprès per la Transició.

En coherència amb tot l’anterior, la Llei de memòria democràtica situa les víctimes de la guerra i la dictadura franquista en el centre de l’acció pública i de les polítiques de memòria democràtica, que tenen per objecte donar compliment als principis del dret internacional dels Drets Humans de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Per a això, defineix el concepte de víctima en la línia de la Resolució 60/147, aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides, de 16 de desembre de 2005, incloent-hi en aquest concepte totes les víctimes de la guerra, així com totes les persones que van patir qualsevol tipus de forma de repressió o persecució durant la Dictadura i fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978. 

Singularment, la Llei declara el 31 d’octubre com el dia de record i homenatge a totes les víctimes, perquè és la data en la qual es va aprovar la Constitució espanyola per part de les Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat l’any 1978, i en la qual es va produir, vint-i-nou anys després, l’aprovació en ple de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com de Memòria Històrica. En compliment de l’anterior, el 31 d’octubre de 2022, només una setmana després de l’entrada en vigor de la Llei, es va celebrar per primera vegada el Dia de les Víctimes del Cop Militar, la Guerra i la Dictadura a l’Auditori Nacional a Madrid en un acte d’Estat, presidit pel president de Govern. 

En aquest acte solemne, que començava amb un minut de silenci, es va fer lliurament de declaracions de reparació a una vintena de víctimes i familiars, honrant així moltes vides anònimes soterrades sota una llosa d’indiferència imperdonable i tractant de saldar el deute de gratitud que el nostre país encara té amb aquells i aquelles que es van comprometre amb una Espanya democràtica. 

És per això que els i les socialistes ens comprometem a:

- Treballar pel reconeixement de totes aquelles persones que van patir, individualment o collectivament, mal físic, moral o psicològic, danys patrimonials, o menyscapte substancial dels seus drets fonamentals, a conseqüència d’accions o omissions que constitueixin violacions de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari durant el període que abasta el cop d’estat de 18 de juliol de 1936, la posterior Guerra i la Dictadura, incloent-hi el transcorregut fins a l’entrada en vigor de la Constitució espanyola de 1978. 

- Retre homenatge als homes i dones d’Espanya que van comprometre la seva vida i la seva llibertat en la lluita per la democràcia i les llibertats, i van contribuir amb el seu sacrifici al règim constitucional i democràtic de convivència i pluralisme que avui gaudim. 

- I desenvolupar les actuacions que siguin necessàries per preservar i mantenir la memòria de les víctimes del cop militar, de la Guerra i la Dictadura franquista, a través del coneixement de la veritat, com un dret de les víctimes, l’establiment de la justícia i foment de la reparació i l’establiment d’un deure de memòria dels poders públics, per evitar la repetició de qualsevol forma de violència política o totalitarisme.

dissabte, 28 d’octubre del 2023

L’Ajuntament complementarà el projecte europeu per combatre la pobresa energètica als barris de cases barates



Destina 42.000 euros per ajudar famílies vulnerables que no poden costejar la part que el tocaria assumir

L’Ajuntament de Calafell ha aprovat destinar 42.000 euros a complementar el projecte per combatre la pobresa energètica als barris de cases barates del municipi. El veïnat ha d’assumir una petita part del cost, però es tracta de persones i famílies en situació de gran vulnerabilitat econòmica. Aquests diners faran que ningú no es quedi fora d’aquesta iniciativa.


L’alcalde, Ramon Ferré, explica que “el 88% del veïnat és format per persones vulnerables, gent humil, gran o que viu sola, que no poden permetre’s reformes. En realitat, no pot afrontar la petita despesa que els correspondria i, per això, cal fer-hi una empenta final”.

El projecte ha rebut una subvenció de 1,76 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. Els dos barris de cases barates on s’actuarà estan al nucli del Poble i al nucli de la Platja. Entre tots dos, sumen més de 80 habitatges, amb una pobresa energètica molt marcada. Entre les mesures que s’aplicaran hi haurà aïllament tèrmic, canvi de fusteries, instal·lació de plaques solars...

Ferré destaca que “no és tan sols una qüestió de sostenibilitat i estalvi econòmic, sinó d’autèntica política social”. “Estem parlant”, afegeix, “d’habitatges on es passa fred a l’hivern i calor, a l’estiu. I sense un projecte com aquest seria impossible revertir-ho”.

El contribuent calafellenc mig pagarà 59 cèntims diaris més d’impostos municipals



L'Ajuntament demana un esforç, assumible per tothom, per a corregir el dèficit dels serveis

El contribuent calafellenc mig pagarà 59 cèntims diaris més d’impostos municipals. És l’esforç que l’Ajuntament demana a la ciutadania, després d’anys de fiscalitat congelada, o rebaixada en figures tan importants com l’IBI. Un esforç que ha de servir per a corregir el dèficit dels serveis municipals i garantir la realització d’inversions.

Aquest import equival a 17,7 euros mensuals. Pot variar uns cèntims amunt o avall, segons si el contribuent té un habitatge unifamiliar o un pis en un edifici plurifamiliar, la seva superfície o situació, o si disposa de gual. Però el càlcul, realitzat pels serveis econòmics municipals, és representatiu de conjunt del municipi.

“L’esforç que demanem és inevitable, però també és assumible per la major part de famílies. Més, després d’uns anys amb la fiscalitat congelada o rebaixada”, diu l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

Ferré afegeix: “Com sap tothom, els costos s’han disparat, energia, salaris, interessos... I per això necessitem recuperar la fiscalitat que hi havia el 2017”.

El regidor d’Hisenda, Joan Carles Guasch, també planteja la necessitat de recuperar aquella fiscalitat, amb un objectiu clar: “S'ha de corregir el dèficit dels serveis municipals, tot i saber que ara no ho aconseguirem del tot, i anar-ho fent de forma progressiva”.

A més, Guasch defensa la necessitat de la pujada pensant en el pressupost municipal de 2024. “Durant alguns anys hem pogut usar el romanent anual de tresoreria, que ens ha permés anar encaixant la situació. Però l’any vinent, no serà possible, ja que tot el romanent haurà de destinar-se a amortitzar deute”.

El regidor anuncia més canvis: “Estem revisant coses per tal de contenir costos i una d’elles serà finançar una part de les inversions municipals amb fons propis. Fins ara, es fa via bancària, però els interessos s’han disparat”. Guasch afegeix: “Diners que no demanem als bancs, interessos que estalviarem. Ens hem posat com a primer objectiu, autofinançar el 5% de les inversions, però la idea és acabar autofinançat un milió d’euros de les inversions anuals”.

Es mantenen totes les bonificacions i les facilitats de pagament

El projecte d’ordenances fiscals per a 2024 anirà al ple que l’Ajuntament celebrarà divendres vinent, 27 d’octubre. Una de les previsions del document és mantenir totes les bonificacions existents, així com les facilitats de pagament. El pagament podrà fraccionar-se en diversos terminis al llarg de l’any. A més, recordem que hi ha el Compte de Pagament Personalitzat de BASE, que permet agrupar tributs municipals i fraccionar-ne el pagament en nou mensualitats.

dilluns, 23 d’octubre del 2023

Aquesta setmana comença la replantació de posidònia a la costa de Calafell


El projecte “Pulmó del Mediterrani” sorgeix de la iniciativa ciutadana, mitjançant els pressupostos participatius de l’Ajuntament

Aquesta setmana, si l'estat del mar no ho impedeix, comencen els treballs de replantació de posidònia al fons marí de la costa de Calafell. Aquestes feines formen part del projecte “Pulmó del Mediterrani, sorgit de la iniciativa ciutadana, mitjançant els pressupostos participatius de l’Ajuntament.

La posidònia és una planta aquàtica molt característica de la Mediterrània. Les praderies que forma són bàsiques per a la biodiversitat, però, a més, resulta clau per a la consolidació de les platges i prevenir la pèrdua de sorra.

“Només ho vèiem quan el mar en treu. En general, no, perquè està sota l’aigua. Però aquest treball de recuperació és importantíssim. La prova pilot que hem fet ha estat un èxit”, explica el regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos.

Els feixos de posidònia es reintrodueixen al medi marí, després d’estar uns mesos als acuaris del Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC). Van ser recollits al mar durant els mesos de gener i febrer, a més de llavors de l’espècie. A les instal·lacions del CREAC s’hi ha fet una criança acurada per a garantir la seva viabilitat. La germinació va produir-se entre el juny i el juliol. I ara ja poden tornar al mar.

En concret, s’han tirant endavant 11 rixomes i 166 plàntules. Les plàntules són exemplars molt joves, de fet el primer resultat de la germinacio d’una llavor. La major part es transplataran, però una part romandrà al CREAC per continuar treballant-hi.

Una prova complementària d’aquest projecte és l’ús de materials biodegradables per protegir les plantes quan siguin transplantades al fons marí. Aquests materials desapareixeran quan la planta estigui arrelada.

En els propers mesos es farà un seguiment dels exemplars transplantats. I a principis de 2024 es recolliran nous feixos i llavors per tornar a fer-ne una criança a les instal·lacions del CREAC.

dissabte, 9 de setembre del 2023

Solidaritat amb el Marroc


Des del PSC de Calafell ens sumem a les mostres de suport i solidaritat amb el poble del Marroc, després del terratrèmol debastador que han patit. Així mateix, ens oferim als nostres veīns/es del nostre municipi que s'hagin vist afectats per aquest desastre natural i que necessitin el nostre escalf i ajut.

diumenge, 6 d’agost del 2023

El consell comarcal del Baix Penedès comença el mandat 2023-2027, amb l’alcalde de Calafell com a nou president



El consell comarcal del Baix Penedès ha començat el mandat 2023-2027, en el qual tindrà com a president l’alcalde de Calafell Ramon Ferré. Ferré encapçalarà un govern comarcal de PSC, Impulsem-Junts i Ara-Pacte Local, que suma 21 dels 33 escons de la institució. L’acte de constitució s’ha celebrat aquest 19 de juny a la Vil·la Casals, al Vendrell.


En la seva primera intervenció com a president comarcal, Ferré ha anunciat una línia de continuïtat amb l’anterior mandat, per tres motius principals. El primer, la unitat política davant els problemes i dèficits de la comarca. Una unitat, segon motiu, que ha començat a donar resultats, com l’ampliació de l’hospital i les bonificacions en els peatges. I tercer motiu, perquè cal continuar amb la lluita amb les assignatures pendents del Baix Penedès: les comunicacions, les oportunitats econòmiques i la creació de llocs de treball...



En aquest sentit, Ferré ha avançat que convocarà immediatament la Mesa d’Alcaldes de la comarca per a establir les prioritats del Baix Penedès dels propers quatre anys.

dilluns, 24 de juliol del 2023

El PSC guanya al municipi, amb el 37,40% dels vots



La participació a Calafell en les eleccions generals d’aquest 23 de juliol de 2023 ha estat del 59,81%, menys de 5 punts que en els anteriors comicis generals, celebrats el 10 de novembre de 2019. La jornada s’ha desenvolupat sense incidències remarcables als 8 col·legis electorals del municipi.

El PSC ha estat la força més votada, seguida del PP, Sumar-ECP, Vox, ERC i Junts, pel que fa als partits que han obtigut representació. La resta de forces que es presentaven no estaran en les futures Corts Generals. Aquests són els resultats en dades de l’escrutini del Congrés (*):

 


Vots emesos: 12.143 (59,81%)

Abstencions: 8.157 (40,18%)

 

Vots nuls: 124 (1,02%)

Vots en blanc: 98 (0,81%)

 


PSC: 4.496 (37,40%)

PP: 2.013 (16,74%)

Sumar-ECP: 1.518 (12,63%)

Vox: 1.456 (12,11%)

ERC: 1.194 (9,93%)

Junts: 822 (6,83%)

CUP: 171 (1,42%)

PACMA: 154 (1,28%)

PDeCAT-E-CiU: 54 (0,44%)

FO: 16 (0,13%)

PCTC: 14 (0,11%)

UNIDOS SI: 7 (0,05%)

Recortes Cero: 6 (0,04%)


(*) Falta recomptar els vots emesos per les persones incloses en el cens electoral de residents absents, que són les que viuen a l’estranger i el seu darrer domicili aquí va ser a Calafell.