dijous, 29 d’agost de 2019

L’Ajuntament treu a licitació la museïtzació de les sitges medievals situades als peus del Castell


(Font: Ajuntament de Calafell)

El projecte inclou millorar l’accessibilitat a aquest indret, amb una prolongació pavimentada del carrer de l’Aire

L’Ajuntament de Calafell ha tret a concurs la museïtzació de les sitges medievals situades als peus del Castell de la Santa Creu. El projecte, valorat en 112.756,70 euros (IVA inclòs), inclou una millora de l’accessibilitat a aquest indret, amb una prolongació pavimentada del carrer de l’Aire. El termini d’execució de les obres serà de dos mesos, a partir del seu inici.
Les sitges medievals van ser descobertes durant una excavació arqueològica a principis del segle XXI. Formaven part del que podia ser un conjunt de cases situat fora de la fortalesa, al seu vessant nord. Les edificacions eren bàsicament de caire industrial, forns, molins i magatzems, segurament relacionats amb el fet que les sitges s’haurien fet servir per guardar gra.
La nova museïtzació, tot i que se centrarà en les sitges, inclourà també aquest espai i explicarà les hipòtesis històriques existents i documentades fins a la data. Les sitges, que ja van ser omplertes amb grava per protegir-les i evitar caigudes, ara seran “decorades” amb graves de colors per tal de fer-les més visibles.

dimecres, 28 d’agost de 2019

L’Ajuntament adjudica la nova museïtzació de la Casa Barral


(Font: Ajuntament de Calafell)

Serà un equipament molt més obert a l’exterior i estarà centrat en la figura del Barral editor

L’Ajuntament de Calafell ha adjudicat el nou projecte museístic de la Casa Barral. L’encàrrec ha recaigut en l’empresa Groop, per un import de 105.491,02 euros (IVA inclòs), que té 10 mesos per a realitzar els treballs.D’aquesta forma, si no hi ha inconvenients o retards, la nova museïtzació serà visitable a principis de l’estiu vinent.
Ha quedat desert el lot d’obres referent a la conversió en cafeteria del magatzem que hi ha al jardí de la Casa Barral, a la banda del carrer Jaume Jané. Aquesta part de l’actuació, pressupostada en 64.508,98 euros (IVA inclòs), es tornarà a licitar per un procediment negociat.
La nova museïtzació agafarà el relleu de la que es va instal·lar, fa dècada i mitja, quan es va obrir al públic la Casa Barral. Era una museïtzació que parlava tant de Barral com del Calafell mariner, que va quedar obsoleta quan va obrir La Confraria, el museu sobre el passat pescador a l’antiga Confraria de Pescadors. “Vam creure que era l’oportunitat per repensar a fons la Casa Barral I s’havia de decidir com s’enfocava aquest equipament i què s’hi explicaria”, diu l’alcalde, Ramon Ferré.
L’alcalde afegeix que “hem parlat amb moltíssima gent, tècnics i historiadors, per aconseguir un projecte que li donés sentit i autèntica vida a la Casa Barral. No ha estat un procés ràpid, certament, perquè calia pensar molt bé què hi faríem”.
L’opció escollida és centrar el museu en la figura del Barral editor, un personatge clau en l’aparició del boom literari llatinoamericà de la segona meitat del segle XX. Carlos Barral Agesta (Barcelona, 1928-1989) va ser el “descobridor” d’una generació d’autors repleta de premis Nobel de Literatura. Molts d’ells van passar per Calafell, convidats per Barral a la casa d’estiueig que tenia al Passeig Marítim. L’immoble va ser adquirit per l’Ajuntament el 1999.
“El que es veurà a la Casa Barral és la petjada que aquests escriptors van deixar a Calafell”, subratlla Ferré. Però l’alcalde també apunta que “no estem davant d’una simple reformulació de la museïtzació sinó d’una aposta per fer-ne un espai més obert”.
La planta baixa de la casa es convertirà en una sala d’exposicions, que exhibirà la col·lecció pictòrica de Barral. A més d’aquesta mostra permanent, podrà acollir exposicions temporals. I a la part final del jardí posterior, l’actual magatzem esdevindrà una cafeteria i crearà una doble entrada al recinte.
De la seva banda, la primera planta acollirà la part més museogràfica, en la línia d’explicar la transcendència de Barral en la literatura del segle XX. El nou projecte preveu recuperar alguns dels mobles originals, que havien estat retirats amb la museïtzació anterior. Això permetrà veure més fidelment com eren les diferents estances.

dilluns, 26 d’agost de 2019

Calafell tindrà un hort terapèutic a la masia del Vilarenc


(Font: ajuntament de Calafell)

Conveni entre l’Ajuntament i l’entitat Ahesat

Calafell tindrà un hort terapèutic que funcionarà com a punt de trobada i activitat per a ajudar a recuperar la salut els seus usuaris. Estarà a l’antic hort de la masia de la Vilarenc, a la cantonada del Passeig de la Unió i l’avinguda del Vilarenc i serà possible gracìas a un conveni entre l’Ajuntament i l’entitat Ahesat.
L’Ajuntament cedirà gratuïtament a Ahesat l’ús del terreny de l’antic hort de la masia. Quan es va restaurar la masia per fer-ne seu dels serveis locals d‘ocupació, es va reservar i habilitar  aquest espai per a la futura instal·lació d’horts urbans o projectes emblants. Tanmateix, l’espai estava en desús. També se cedeix l’ús d’una caseta per guardar les eines.
Ahesat havia presentat a l’Ajuntament el projecte “tot d’hOrt”, la finalitat del qual és la creació d’un hort terapèutic adreçar a persones amb unes necessitats definides, tan físiquis com emocionals i anímiques. Aquí, els usuaris podran tenir un espai on trobar-se, recuperar-se i aprendre sobre alimentació saludable o plantes medicinals. Segons els promotors, l’hort serà una eina per ajudar a restablir la salut i la qualitat de vida, a la vegada que es dona vida a l’hort del Vilarenc.
Ahesat es defineix com una entitat participativa en l’acció social i té la intenció de “portar al municipi i entorn, activitats, coneixements i experiències que contribueixin a l’empoderament, la convivència i la passió per construir una societat sana i responsable”. L’entitat desenvolupa projectes com el Banc del Temps o el Banc d’Aliments per a Mascotes.

dijous, 22 d’agost de 2019

El medi ambient i la neteja seran la prioritat absoluta 


El medi ambient i la neteja seran la prioritat absoluta del govern socialista de l’Ajuntament de Calafell. Ho hem dit per activa i per passiva, i així serà. Algunes actuacions programades s’han precipitat aquest mateix estiu per l’altíssim incivisme que s’està produint, agreujat per circumstàncies meterològiques com les altes temperatures o la sequera.

L’Ajuntament ha començat a fer actes d’autoritat en aquest sentit. Ja s’estan veient als mercadals setmanals, en els quals hi havia un seriós problema de brutícia. Però aquests actes es traslladaran també a l’incivisme dels particulars, i amb sancions incloses: ja n’hem posat més de dues dotzenes per deixar la brossa fora del contenidor o fora d’hores, i més de 100 per no recollir els excrements dels gossos.

Hem estat molt temps fent campanyes informatives i de conscienciació, perquè també són part de la solució. I han fet més efecte del que podria sembla a primera vista. Però hi ha una minoria de persones que s’agafen el carrer com el seu abocador particular. I això no pot seguir així un dia més. Entenem que hi ha contenidors que no funcionen bé, o que són massa alts; i que caldria ampliar el seu nombre en algunes zones. Estem treballant-hi per aprofitar una gran oportunitat de fer canvis: en poc temps vencen els contractes de recollida de residus i de neteja viària i podem replantejar el servei des de zero.

Però hi ha conductes que no tenen res a veure amb si hi ha més o menys contenidors, o si la tapa s’obre. És el cas de persones que deixen la brossa al mig del carrer per no caminar deu metres. I que prefereixen anar a tirar mobles vells o restes de poda a qualsevol raconada del municipi, quan l’Ajuntament ho recull a la porta de casa, i gratuïtament. És incomprensible, no hi ha forma d’entendre-ho..., però no es pot tolerar. I per això anunciem que hi haurà mà dura amb aquestes situacions, amb les sancions que calgui.

No deixarem de fer accions constructives. Aquest estiu hem engegat una campanya per fomentar el reciclatge de vidre al sector de l’hosteleria, que produeix el 52% de la totalitat dels envasos d’un sol ús. I una altra per recollir, amb l’ajut de voluntaris, burilles i microplàstics a les platges. Una cosa no treu l’altra. El dia que tots siguem conscients del cost que té la brutícia, tant ambiental i per la salut, com econòmic, no caldran campanyes. I segurament tampoc multes.

No tot són males notícies. N’hi ha dues que són molt positives per al medi ambient del municipi de Calafell. La primera és que Costs de l’Estat es farà càrrec del 100% de la inversió del projecte de dunes per a la regeneració natural de les platges. Aquesta actuació costarà més de 300.000 euros i vol assegurar la sorra a llarg termini. I l’altra notícia és que la Generalitat ha posat en marxa el procés per ampliar la depuradora d’aigües residuals, obra que inclourà també la millora de l’estació de bombament que hi ha a la Creu Roja. Aquesta obra va per a llarg, ja que ara per ara només es redactarà el projecte tècnic, però el fil ja està posat a l’agulla. L’ampliació solucionarà l’actual saturació de la depuradora i el desgast de les instal·lacions, tant en equips tècnics com en l’obra civil, després de més d’un quart de segle funcionant. 

Hi ha molta feina a fer. Però ens hi hem posat des del primer dia. Als mercadals setmanals ja es nota el resultat. Aviat es veurà en altres àmbits. Nosaltres, com en tot, ens hi deixarem la pell, una vegada més.

diumenge, 18 d’agost de 2019

“Tenim molt de vot prestat i no els fallarem”


(Entrevista publicada el 7 d'agost de 2019, al Diari El Punt Avui).

RAMON FERRé 

ALCALDE DE CALAFELL (PSC)

  •  SENSIBILITATS Creu que han de ser capaços de no ferir sensibilitats ara que s’han guanyat la confiança de tants ciutadans
  •  Diu que el gran projecte d’aquest mandat és la participació ciutadana en majúscules

Hem estat dels pri­mers ajun­ta­ments a esta­blir per con­veni les 35 hores i hem fet una valo­ració dels llocs per equi­pa­rar sous.
Estem pre­pa­rant un pla de man­dat que se sot­metrà a un procés de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana per deba­tre les pri­o­ri­tats.
Hem cres­cut en la muni­ci­pa­lit­zació dels ser­veis, conei­xem més la gestió i estal­viem per rein­ver­tir i millo­rar.
Després de qua­tre anys de govern en mino­ria ha superat els resul­tats de les millors èpoques del PSC a Cala­fell, amb nou regi­dors que el situen en una còmoda posició per acon­se­guir una majo­ria abso­luta per desen­vo­lu­par un pro­grama elec­to­ral de con­tinuïtat res­pecte a la línia de tre­ball ence­tada en el man­dat pas­sat.
Què creu que han valo­rat els elec­tors a l’hora de fer con­fiança al seu pro­jecte?
Jo crec que la clau és que hem demos­trat que som un municipi molt madur democràtica­ment, i han sabut dife­ren­ciar unes elec­ci­ons gene­rals un mes abans d’unes muni­ci­pals o unes euro­pees que es feien el mateix dia.
Quina és la tasca que s’ha fet al llarg d’aquests qua­tre anys per gua­nyar la con­fiança de la gent?
Hem estat molt pro­pers, hem tret el sofà al car­rer, hem escol­tat els veïns, hem inten­tat solu­ci­o­nar els seus pro­ble­mes i ser molt acces­si­bles. I hem tre­ba­llat molt. Però jo crec que la gent ha valo­rat molt la nos­tra pro­xi­mi­tat.
Durant qua­tre anys han tre­ba­llat amb una mino­ria que obli­gava a fer molts equi­li­bris...
Hem pogut fer mol­tes coses, mal­grat que era difícil... S’hi ha sumat el con­text polític gene­ral, que a vega­des feia difícils vota­ci­ons en el ple o ha obli­gat a retar­dar apro­va­ci­ons... No hi ha hagut, però, sobre­salts i hem pogut man­te­nir una certa esta­bi­li­tat.
Qui­nes han estat les actu­a­ci­ons clau?
El camp de fut­bol és una ins­tal·lació que es va fer per als Jocs del Medi­ter­rani, però que s’apro­fita cada dia per al fut­bol de base. Visu­al­ment, hem donat molt de valor al pas­seig de la Unió... La gespa obre una fines­tra a un nou parc.
S’hi van dei­xar la pell com deien en la cam­pa­nya elec­to­ral. Ara la situ­ació és més còmoda. Es rela­xa­ran?
No, no... Ara la situ­ació és més còmoda. Però, pre­ci­sa­ment, el resul­tat el que fa és que tin­guem més res­pon­sa­bi­li­tat perquè repre­sen­tem més gent. Hem tin­gut molt de vot pres­tat que ha vin­gut d’altres for­ma­ci­ons i no els falla­rem. Si en el con­text local aquesta gent ens ha fet con­fiança, hau­rem de ser capaços de no ferir sen­si­bi­li­tats.
Qui­nes són les pri­o­ri­tats del govern?
En aquest man­dat tenim clar que la pri­o­ri­tat són els ser­veis: neteja, brossa, cla­ve­gue­ram. I això implica que hem de fer can­vis orga­nit­za­tius impor­tants dins l’Ajun­ta­ment. Tota l’àrea de Medi Ambi­ent, el que era Via Pública, ho hem redis­tribuït per garan­tir que hi hagi més con­trol uti­lit­zant el model que ja hem implan­tat en la poli­cia local, amb un mapa on es visu­a­litzi on hi ha els cami­ons de la brossa, on es neteja, les freqüències de pas que hi ha... que es pro­fes­si­o­na­litzi molt més el con­trol i el segui­ment de les actu­a­ci­ons i els ser­veis que es fan al car­rer.
Heu dis­se­nyat aquest for­mat a par­tir d’algun exem­ple que ja fun­ci­oni en algun altre muni­cipi?
Sí, sí... hi ha exem­ples d’altres muni­ci­pis que tenen sis­te­mes de con­trol que volem com­bi­nar amb la pri­o­ri­tat de l’empresa muni­ci­pal. L’empresa muni­ci­pal l’any 2015 tenia un pres­su­post de 400.000 euros i 20 tre­ba­lla­dors i el 2019 té un pres­su­post de gai­rebé 3 mili­ons d’euros i 70 tre­ba­lla­dors. A final d’aquest any hau­rem arri­bat als 90 tre­ba­lla­dors. Això vol dir que hem cres­cut molt en la muni­ci­pa­lit­zació dels ser­veis però, alhora, hem dotat de con­tin­gut aquesta empresa que teníem i gene­rem un estalvi que rein­ver­tim en la millora del ser­vei, i no ens pre­nen tant el pèl.
Per tant, està dient que amb la muni­ci­pa­lit­zació dels ser­veis es genera un estalvi?
Sí. Estal­viem i, aquest estalvi, el rein­ver­tim en millo­res dels ser­veis. Hem muni­ci­pa­lit­zat qua­tre llars d’infants. Això ens per­met no haver de pagar l’IVA del ser­vei, conèixer molt millor la gestió, hem millo­rat el sou de totes les tre­ba­lla­do­res que hi havia. I, a més, hem ins­tal·lat mobi­li­ari i acces­so­ris que feien falta a les llars d’infants... I això ens ha permès fer una oferta con­junta, aba­ra­tir el preu a les famílies, i garan­tir un sol pro­jecte edu­ca­tiu igual a tot el muni­cipi. L’any 2015 les llars d’infants esta­ven al 60% d’ocu­pació i ara les tenim totes ple­nes, excepte una que hem reo­bert en una urba­nit­zació i que té una ocu­pació del 50%.
Sovint, els governs exter­na­lit­zen ser­veis per un supo­sat estalvi econòmic...
Exter­na­lit­zar no és estal­viar... Sem­pre et pena­litza. Nosal­tres hem muni­ci­pa­lit­zat la neteja dels edi­fi­cis muni­ci­pals. Tenim 29 per­so­nes en el ser­vei de neteja i això ens ha permès millo­rar els resul­tats perquè podem con­tro­lar les hores que fan aques­tes tre­ba­lla­do­res, men­tre que abans era impos­si­ble. I, amb l’estalvi, hem pogut com­prar nova maquinària per faci­li­tar i sim­pli­fi­car la feina a aquest equip.
Durant el man­dat pas­sat es van reu­bi­car alguns ser­veis muni­ci­pals. Hi haurà més can­vis en els pròxims anys?
Vam fer una reor­de­nació física i vam con­cen­trar ser­veis per estal­viar llo­guers i ara con­so­li­da­rem la reor­ga­nit­zació de les àrees de Ser­veis, Medi Ambi­ent i Via Pública. I la que ens queda per fer és la de Pro­moció Econòmica, que també està sepa­rada en dos edi­fi­cis i la recen­tra­lit­za­rem en un de sol, a la planta baixa de les dependències de la platja. Allà ja hi ha Turisme, Patri­moni i l’Arxiu. I ara hi ins­tal·larem Comerç i Cul­tura. Així millo­ra­rem l’atenció ciu­ta­dana i l’atenció turística, ja que ho uni­fi­ca­rem i podrem tenir atenció de matí i de tarda. A més, ins­tal·larem un ascen­sor a l’edi­fici de l’ajun­ta­ment, que no en té.
Com han aco­llit els tre­ba­lla­dors tots aquests can­vis?
Al prin­cipi esta­ven una mica sor­pre­sos, però jo crec que al llarg dels qua­tre anys pas­sats els tre­ba­lla­dors han vist que nosal­tres apos­tem per ells. Hem estat dels pri­mers ajun­ta­ments a esta­blir per con­veni les 35 hores labo­rals, hem fet una valo­ració de llocs de tre­ball per equi­pa­rar sous per a fei­nes simi­lars.
En la poli­cia local també s’han fet can­vis...
Sí. No tenim un muni­cipi homo­geni i, per tant, no tenia sen­tit el repar­ti­ment dels torns de manera homogènia. Tots els can­vis, els hem fet per millo­rar el ser­vei al ciu­tadà i perquè la feina del tre­ba­lla­dor muni­ci­pal tin­gui més bons resul­tats.
Aquest man­dat ha de ser­vir per cul­mi­nar grans acci­ons?
Hi ha un pro­jecte molt impor­tant que és el de la Par­ti­ci­pació Ciu­ta­dana. El man­dat pas­sat vam cons­ti­tuir els con­sells de par­ti­ci­pació i ara els hem de dotar de con­tin­gut. Vam fer pública una eina, Deci­dim Cala­fell, que ens ha permès tre­ba­llar el pres­su­post par­ti­ci­pa­tiu en dues edi­ci­ons i això també tindrà con­tinuïtat, però a més estem pre­pa­rant un pla de man­dat que apro­va­rem en els pri­mers plens de Par­ti­ci­pació Ciu­ta­dana per poder deba­tre i dis­cu­tir les acci­ons que es faran durant els pròxims qua­tre anys. Mai no hi havia hagut un pla de man­dat d’aquest estil ni s’havia sotmès a un procés de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana en el sen­tit que si hi ha d’haver can­vis o alte­ra­ci­ons en el pla de man­dat es deba­tin i dis­cu­tei­xin amb la resta de ciu­ta­dans. Això implica que els ciu­ta­dans tenen infor­mació sobre el cost de les actu­a­ci­ons, veuen els diners que hi ha per fer-les i que si es volen acce­le­rar s’han de bus­car fórmu­les de finançament que fins ara no tenim. Així tots som cons­ci­ents de la importància de la pla­ni­fi­cació.
Per tant, el pro­jecte del govern amb les seves pri­o­ri­tats es posa a debat...
Sí, però en el sen­tit que hi hagi un debat cons­truc­tiu i ope­ra­tiu. Si veiem que hi ha pro­pos­tes més o menys pri­o­ritàries o si s’ha de subs­ti­tuir per una altra... Així també podrem fer el segui­ment del com­pli­ment de les pro­pos­tes.
L’objec­tiu és com­plir tot el pla en qua­tre anys?
El pla que hem fet ve del pro­jecte Cala­fell 25x25, que el PSC va obrir a la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana l’any 2014 des de l’opo­sició. L’any 2015 vam entrar a gover­nar amb el resul­tat d’aquell procés com a full de ruta fins al 2025. I, per tant, ara aquest pla ens agafa aquests qua­tre anys i dos anys més del següent man­dat. I ara el que hem fet ha estat una actu­a­lit­zació d’aquell full de ruta, ja que pràcti­ca­ment el 60% de les actu­a­ci­ons ja esta­ven fetes.
Ara és dipu­tat a la Dipu­tació de Tar­ra­gona. Serà això bene­ficiós per a Cala­fell?
Sí. Espero que sí. L’objec­tiu és inten­tar acon­se­guir el màxim per a Cala­fell però també per als muni­ci­pis de la comarca i del par­tit judi­cial, i acom­pa­nyar alcal­des i regi­dors perquè tin­guin el seu encaix a la Dipu­tació. Crec que amb el resul­tat elec­to­ral que hem tin­gut era just que hi hagués un repre­sen­tant soci­a­lista de Cala­fell, ja que hem estat de les més impor­tants en nom­bre de mili­tants, però també refe­rents amb una aposta clara per a la democràcia interna, la trans­parència, la par­ti­ci­pació dels mili­tants en la presa de deci­si­ons i crec que som exem­plars en la manera de tre­ba­llar.
Creu que és extra­po­la­ble aquesta manera de tre­ba­llar a la comarca?
La Dipu­tació no té la pro­xi­mi­tat i la capa­ci­tat d’estar tan en con­tacte amb el ciu­tadà, però hem d’estu­diar-ho... tot i que ho hau­rem de fer des de l’opo­sició.
Qui­nes són les pri­o­ri­tats a la comarca?
El Logis Penedès. Estem mirant fins a on és pos­si­ble que Idi­ada esten­gui el seu camp de negoci i ocupi els ter­renys del Logis amb un pro­jecte d’R+D... però men­tres­tant hi ha el polígon de la Bis­bal que s’està con­so­li­dant de facto... Hauríem de veure quins ser­veis neces­sita per com­ple­tar l’oferta. Quant a les auto­pis­tes és impor­tantíssim que, resolt el pro­blema de l’N-340, veiem la fina­lit­zació de les con­ces­si­ons i la gratuïtat de l’AP-7 i veure els can­vis que això pro­vo­carà. Però també s’ha de resol­dre el tema de la C-32: con­ver­tint la C-31 en una tra­ves­sera urbana. Hem posat sobre la taula un model total­ment nou de la C-31. Car­re­te­res ho està estu­di­ant. És un con­cepte nou... I hi ha una altra estratègia, que és con­ti­nuar tre­ba­llant per a la gratuïtat dels peat­ges.
Per gratuïtat, accep­ten vinyeta?
Sí. Accep­tem vinyeta.

Innovar per fer de Calafell un referent de participació.


Va arribar a l’alcaldia fa quatre anys assegut en un Chester que després ha compartit amb els veïns per aconseguir llistar els problemes que realment preocupen la ciutadania. La seva obsessió és que el govern municipal sigui útil al poble. Per això ha liderat una revolució que ha suposat canvis en el funcionament de l’administració local, canvis en la mentalitat dels treballadors i canvis en la mirada política. El poble li ha compensat, donant-li una majoria que els socialistes ja no recordaven a Calafell.

Arquitecte de formació, Ferrer lidera un projecte per dissenyar un municipi que sigui un referent en la resolució de problemes, en l’oferta de serveis i en l’equitat quant a la distribució de la riquesa. Amb 20 anys com a regidor a l’Ajuntament a la motxilla ja té l’experiència municipal necessària per tenir un projecte propi i ara el vol compartir amb els ciutadans.

dimarts, 13 d’agost de 2019

Amb la participació seguirem fent-ho


La participació ciutadana serà una de les claus del nou mandat municipal. Era un dels nostres compromisos en les recents eleccions i així ho farem.

Ja ho deiem el 2015 i en el passat mandat ja ho vam fer. I això que no va va ser fàcil, governant en minoria com governàvem. I tot i així, vam aconseguir que el reglament de participació ciutadana, que és la base de tot, s’aprovés per unanimitat. 

Vam arribar a temps de constituir els nous consells de participació, que ara es posaran a treballar. Després de l’estiu, els consells es començar a reunir de forma plenament operativa. 

Hi ha molta feina a fer i estem segurs que la seva intervenció és notarà, i per a bé. Això no treu que s’estiguen mantenint reunions amb les associacions veïnals i altres col·lectius i entitats. Són trobades normals i habituals amb diferents departaments de l’Ajuntament per intercanviar informació i posar sobre la taula problemàtiques dels barris. És un altre canal de comunicació i participació. 

Però ja estem treballant també en els tercers pressupostos participatius, després dels referits als exercicis de 2018 i 2019, processos tots dos que van ser un èxit. Tothom podrà, de nou, votar una part de les inversions municipals de l’any 2020. Concretament, es podrà votar un import de 500.000 euros. I avancem que farem alguns canvis. Per exemple, la possibilitat que es puguin votar grans projectes, fins i tot per l’import de tota la partida dedicada a pressupostos participaius. És a dir, és podrà proposar i votar un sol projecte que valgui aquests diners. 

Volem recordar que les obres dels dos pressupostos paricipatius anteriors ja es van materialitzant. Una, el pàrquing del Clos del Becu, ja està acabat i funcionant. I estem a punt de començar les altres dues obres d’aquell any. D’altra banda, estem acabant els projectes per a les obres votades en els pressupostos participatius de 2019. 

Volem acabar aclarint una qüestió important. Les obres provinents dels pressupostos participatius no van lentes, o més lentes que les inversions que decideix l’Ajuntament. És que els terminis legals actuals són molt dilatats i allarguen el calendari de qualsevol actuació. Des del dia que prens una decisió, fins que comencen les obres, passa més d’un any. De vegades, dos. 

Tanmateix, la força dels fets al final es fa evident. Ja ens agradaria anar més ràpid... Però nosaltres, quan prometem alguna cosa, és perquè volem complir-la. I ens hi deixem la pell per aconseguir-ho. És quelcom que vam dir que seguiríem fent. Ja estem mans a la feina.

diumenge, 11 d’agost de 2019

Recta final de les obres del pavelló Joan Ortoll i el teatre Joan Colet de Calafell

Les obres del pavelló Joan Ortoll de Calafell, en la seva recta final.


(Font: Tarragona Digital 7/8/2019)

La part del pavelló estarà a punt per l'inici de la pretemporada de l'equip d'hoquei


Les obres de remodelació del pavelló Joan Ortoll i el teatre Joan Colet de Calafell es troben ja a la seva recta final. Deu mesos després del seu inici, un dels equipaments més importants del municipi està a punt de reobrir de nou les seves portes. Segons han apuntat des de l'Ajuntament de Calafellla part del pavelló ja es podrà fer servir per a la pretemporada de l'equip d'hoquei, el Club Patí Calafellque ha de començar el 16 d'agost.

Aquesta és la part que s'ha mirat de prioritzar, de manera que l'equip que competeix a la màxima categoria de l'hoquei nacional pugui recuperar les seves instal·lacions. La temporada passada, el CP Calafell va entrenar i jugar els seus partits al pavelló del CE Vendrell. Amb la part interior ja en ús, el consistori afegeix que s'aniran acabant les altres parts de l'obra, que es poden seguir fent de forma independent al seu ús interior. 


Imatge del pavelló Joan Ortoll en obres.

Deu mesos d'obres, amb un pressupost de 4,3 milions d'euros

La reforma del pavelló i el teatre va començar el 15 d'octubre de l'any passat, amb un pressupost de 4,3 milions d'euros. A més de renovar de forma integral les instal·lacions i els serveis, el projecte preveia suprimir les barreres arquitectòniques, millorar la pista interior i exterior del pavelló, així com l'àrea de restauració i les oficines del club d'hoquei, i garantir una bona acústica pel teatre.

L'espai que ocupava la biblioteca, que es va traslladar al nucli antic, serà destinada a usos vinculats a l'esport. També estava previst modernitzar l'aspecte exterior de l'equipament, retirar la coberta de fibrociment i crear un nou espai per a la pràctica de l'skate. Des del consistori han apuntat que s'ha tractat d'una obra «excepcionalment difícil, per ser la reforma d'unes edificacions ja existents, que ha fet aflorar, quan ja s'hi treballava, un munt d'imprevistos». Tot i això, des del consistori esperen que d'aquí a unes setmanes pugui estar completament acabada.

dimecres, 7 d’agost de 2019

L’Ajuntament posa mà contra la brutícia dels mercadals setmanals


(Font: ajuntament de Calafell)

La campanya s’ampliarà amb accions contra l’incivisme general amb la neteja

L’Ajuntament de Calafell ha començat una campanya contra l’incivisme amb els residus en els mercadals setmanals. La campanya, que inclou informació i sancions, es desplega als dos mercats, el dels dimarts a Calafell i el dels divendres, a Segur. L’objectiu és que els paradistes deixin els residus recollits correctament perquè puguin ser retirats pels serveis de neteja, un cop acabada la jornada. També es busca que triïn i separin els residus perquè puguin ser reciclats.

La brutícia que queda als mercadals quan acaben la jornada és un dels principals motius de queixa dels veïns de les respectives zones. I per això, l’àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament ha decidit posar-hi mà. “Estem posant ordre. Informant tot el que calgui, però sancionant quan toca”, explica el tinent d’alcalde de l’àrea, Aron Marcos.

Si els paradistes compleixen, la recollida dels residus i la neteja de l’espai és més fàcil i ràpida i els carrers i aparcaments on es fan els mercadals poden tornar-se a obrir més aviat. Aquesta és una altra queixa ciutadana. En els darrers anys, s’ha aconseguit reduir el temps de neteja, però encara hi ha marge per reduir-lo més.

L’Ajuntament ha posat en marxa un equip de treball de deu persones, que visita les parades una per una. Sobre el terreny, l’equip es divideix en diferents grups. A cada grup hi ha com a mínim un inspector de les concessionàries del servei de neteja i recollida, un educador ambiental i un agent de la Policia local. La presència de la policia en aquestes visites té la finalitat de reforçar l’acte d’autoritat que està fent el consistori.

L’ordenança municipal de mercats ambulants preveu sancions a partir de 600 euros. Però l’acumulació de faltes lleus pot comportar fins i tot la pèrdua de la llicència per parar. És més, la campanya en curs permet detectar altra mena d’infraccions. Ja s’han aixecat algunes actes.

Hem millorat molt el reciclatge als mercadals i ja es recicla més de la meitat dels residus que deixen els paradistes. Per millorar-ho encara més, i que la recollida sigui més eficient, necessitem la seva col·laboració activa. Per això els estem informat sobre com actuar”, diu Marcos.

El regidor recorda que no és només una qüestió de reciclar, sinó de neteja en general. I posa un exemple clarificador: “Si el plàstic no és recull adequadament, el vent se l’emporta i l’escampa per tot arreu, tot creant un nou problema”. I un altre: “El cartró, ben plegat i apilat, es recull més ràpid i i ocupa menys espai a l’hora d'endur-se'l”.

La campanya iniciada en el cas dels mercadals s’ampliarà amb accions contra l’incivisme dels particulars amb la neteja i els residus. Una situació que està tocant fons en les darreres setmanes, davant la qual s’adoptaran mesures enèrgiques. Amb la filosofia d’informar, però a la vegada imposant sancions per a reconduir una situació que perjudica la salubraitat i la imatge pública del municipi.

dimarts, 6 d’agost de 2019

L’Agència Catalana de l’Aigua licita la redacció del projecte d’ampliació de la depuradora de Calafell


(Font: ajuntament de Calafell)

Les futures obres han de servir per posar solució a l’actual saturació i al desgast de les instal·lacions

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha tret a licitació la redacció del projecte d’ampliació de l’estació depuradora d’aigües residuals de Calafell. Els treballs objecte de subhasta no són les obres pròpiament dites, sinó l’elaboració del projecte. Aquesta feina, preliminar, costarà 109.773,71 euros, a càrrec íntegrament de l’ACA, i tindrà un termini d’execució de 9 mesos.
Es calcula que la futura ampliació costarà entre 2 i 3 milions d’euros. No hi ha data encara per a l’inici de les obres, ja que les disponibilitats pressupostàries de l’ACA provoquen una “llista d’espera llarga”. Tanmateix, el procés ja és marxa, un any després que l’Agència prengués la decisió d’encarar aquesta obra.
La futura ampliació ha de servir per posar solució a l’actual saturació de la depuradora, que no dóna a l’abast durant la temporada alta d’estiu, quan la població del municipi es multiplica per més de quatre. L’ACA planteja també una rehabilitació a fons de les instal·lacions existents, que pateixen un important desgast després de més d’un quart de segle de funcionament. El desgast produeix deteriorament tant en certs equips com en l’obra civil.
A més, també es rehabilitarà i millorarà l’estació de bombament que hi ha a la rotonda de la Creu Roja. Aquesta instal·lació també necessita una reparació estructural i corregir-hi moltes deficiències.
La depuradora de Calafell té capacitat per tractar 12.000 metres cúbics d’aigües residuals al dia. Permet atendre una mitjana de població de 70.000 habitants, que resulta insuficient durant la temporada alta d’estiu. L’estació compta amb 10,3 quilòmetres de col·lectors i sis bombaments.

dilluns, 5 d’agost de 2019

Calafell se suma a una campanya per potenciar el reciclatge de vidre al sector de l’hosteleria


(Font: ajuntament de Calafell)

És un sector clau, perquè genera el 52% dels envasos de vidre d’un sol ús

Calafell s’ha adherit aquest estiu a la campanya Banderes Verdes d’Ecovidrio i l’Agència Catalana de Residus. És un pla integral per potenciar el reciclatge d’envasos de vidre al sector de l’hostaleria durant els mesos estiuencs. Una vintena de localitats catalanes hi participen: en el cas de la Costa Daurada, a més de Calafell,
La campanya consisteix a lliurar cubells i contenidors gratuïts a desenes d’establiments d’hostaleria dels municipis durant la temporada turística d’estiu amb l’objectiu d’augmentar l’índex del reciclatge de vidre. “El sector hostaler és clau, perquè genera el 52% dels envasos de vidre d’un sol ús que existeixen”, ha alertat la gerent d’Ecovidrio, Silvia Mayo.
Una campanya com aquesta, realitzada el 2018 a diferents municipis, va evidenciar que es pot incrementar el volum del vidre reciclat, fins a un 10%. La gerent d’Ecovidrio ha explicat la campanya d’enguany dins el marc “d’una societat cada cop més preocupada per les qüestions ambientals i el canvi climàtic”, i ha instat a les entitats, les administracions i la ciutadania a “prendre mesures i treballar de forma conjunta”.

dijous, 1 d’agost de 2019

La Diputació concedeix 30.000 euros per a arranjar tres pisos de l’Ajuntament com a habitatges socials


(Font: ajuntament de Calafell)

Seran per a emergències habitacionals i l’embrió d’una borsa municipal d’habitatge

La Diputació de Tarragona ha aprovat concedir 30.000 euros de subvenció a l’Ajuntament de Calafell per al projecte d’arranjar tres pisos de propietat municipal com a habitatges socials. A raó de 10.000 euros per habitatge, que representa poc menys de la meitat del pressupost, aquesta actuació permetrà disposar d’immobles per a emergències habitacionals derivades, per exemple, de casos de maltractaments o de desnonaments.
Dos dels tres habitatges que s’arranjaran són antigues cases de mestres al nucli del Poble. L’altre és a les conegudes popularment com a cases barates, al carrer de Cosme Mainé. Hi ha un quart habitatge en aquesta situació i que podrà usar-se amb la mateixa finalitat, però requereix unes obres molt menors, valorades en uns 1.000 euros, i no se n’ha demanat ajut.
L’Ajuntament ha anat recuperant l’ús d’aquests immobles, que estaven cedits d’una forma o altra, i ja en disposa per a formar l’embrió d’una borsa d’habitatge públic al municipi. De moment, per a atendre les necessitats més urgents i peremptòries.
La Diputació farà aquesta aportació amb càrrec al seu programa de subvencions per a inversions en habitatges municipals per a destinar-los a desenvolupar polítiques socials. Calafell és un dels pocs municipis que rebran aquest finançament, ja són només cinc els ajuntaments beneficiaris: Amposta, Calafell, Gandesa, Valls i la Bisbal del Penedès.