diumenge, 18 d’agost de 2019

“Tenim molt de vot prestat i no els fallarem”


(Entrevista publicada el 7 d'agost de 2019, al Diari El Punt Avui).

RAMON FERRé 

ALCALDE DE CALAFELL (PSC)

  •  SENSIBILITATS Creu que han de ser capaços de no ferir sensibilitats ara que s’han guanyat la confiança de tants ciutadans
  •  Diu que el gran projecte d’aquest mandat és la participació ciutadana en majúscules

Hem estat dels pri­mers ajun­ta­ments a esta­blir per con­veni les 35 hores i hem fet una valo­ració dels llocs per equi­pa­rar sous.
Estem pre­pa­rant un pla de man­dat que se sot­metrà a un procés de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana per deba­tre les pri­o­ri­tats.
Hem cres­cut en la muni­ci­pa­lit­zació dels ser­veis, conei­xem més la gestió i estal­viem per rein­ver­tir i millo­rar.
Després de qua­tre anys de govern en mino­ria ha superat els resul­tats de les millors èpoques del PSC a Cala­fell, amb nou regi­dors que el situen en una còmoda posició per acon­se­guir una majo­ria abso­luta per desen­vo­lu­par un pro­grama elec­to­ral de con­tinuïtat res­pecte a la línia de tre­ball ence­tada en el man­dat pas­sat.
Què creu que han valo­rat els elec­tors a l’hora de fer con­fiança al seu pro­jecte?
Jo crec que la clau és que hem demos­trat que som un municipi molt madur democràtica­ment, i han sabut dife­ren­ciar unes elec­ci­ons gene­rals un mes abans d’unes muni­ci­pals o unes euro­pees que es feien el mateix dia.
Quina és la tasca que s’ha fet al llarg d’aquests qua­tre anys per gua­nyar la con­fiança de la gent?
Hem estat molt pro­pers, hem tret el sofà al car­rer, hem escol­tat els veïns, hem inten­tat solu­ci­o­nar els seus pro­ble­mes i ser molt acces­si­bles. I hem tre­ba­llat molt. Però jo crec que la gent ha valo­rat molt la nos­tra pro­xi­mi­tat.
Durant qua­tre anys han tre­ba­llat amb una mino­ria que obli­gava a fer molts equi­li­bris...
Hem pogut fer mol­tes coses, mal­grat que era difícil... S’hi ha sumat el con­text polític gene­ral, que a vega­des feia difícils vota­ci­ons en el ple o ha obli­gat a retar­dar apro­va­ci­ons... No hi ha hagut, però, sobre­salts i hem pogut man­te­nir una certa esta­bi­li­tat.
Qui­nes han estat les actu­a­ci­ons clau?
El camp de fut­bol és una ins­tal·lació que es va fer per als Jocs del Medi­ter­rani, però que s’apro­fita cada dia per al fut­bol de base. Visu­al­ment, hem donat molt de valor al pas­seig de la Unió... La gespa obre una fines­tra a un nou parc.
S’hi van dei­xar la pell com deien en la cam­pa­nya elec­to­ral. Ara la situ­ació és més còmoda. Es rela­xa­ran?
No, no... Ara la situ­ació és més còmoda. Però, pre­ci­sa­ment, el resul­tat el que fa és que tin­guem més res­pon­sa­bi­li­tat perquè repre­sen­tem més gent. Hem tin­gut molt de vot pres­tat que ha vin­gut d’altres for­ma­ci­ons i no els falla­rem. Si en el con­text local aquesta gent ens ha fet con­fiança, hau­rem de ser capaços de no ferir sen­si­bi­li­tats.
Qui­nes són les pri­o­ri­tats del govern?
En aquest man­dat tenim clar que la pri­o­ri­tat són els ser­veis: neteja, brossa, cla­ve­gue­ram. I això implica que hem de fer can­vis orga­nit­za­tius impor­tants dins l’Ajun­ta­ment. Tota l’àrea de Medi Ambi­ent, el que era Via Pública, ho hem redis­tribuït per garan­tir que hi hagi més con­trol uti­lit­zant el model que ja hem implan­tat en la poli­cia local, amb un mapa on es visu­a­litzi on hi ha els cami­ons de la brossa, on es neteja, les freqüències de pas que hi ha... que es pro­fes­si­o­na­litzi molt més el con­trol i el segui­ment de les actu­a­ci­ons i els ser­veis que es fan al car­rer.
Heu dis­se­nyat aquest for­mat a par­tir d’algun exem­ple que ja fun­ci­oni en algun altre muni­cipi?
Sí, sí... hi ha exem­ples d’altres muni­ci­pis que tenen sis­te­mes de con­trol que volem com­bi­nar amb la pri­o­ri­tat de l’empresa muni­ci­pal. L’empresa muni­ci­pal l’any 2015 tenia un pres­su­post de 400.000 euros i 20 tre­ba­lla­dors i el 2019 té un pres­su­post de gai­rebé 3 mili­ons d’euros i 70 tre­ba­lla­dors. A final d’aquest any hau­rem arri­bat als 90 tre­ba­lla­dors. Això vol dir que hem cres­cut molt en la muni­ci­pa­lit­zació dels ser­veis però, alhora, hem dotat de con­tin­gut aquesta empresa que teníem i gene­rem un estalvi que rein­ver­tim en la millora del ser­vei, i no ens pre­nen tant el pèl.
Per tant, està dient que amb la muni­ci­pa­lit­zació dels ser­veis es genera un estalvi?
Sí. Estal­viem i, aquest estalvi, el rein­ver­tim en millo­res dels ser­veis. Hem muni­ci­pa­lit­zat qua­tre llars d’infants. Això ens per­met no haver de pagar l’IVA del ser­vei, conèixer molt millor la gestió, hem millo­rat el sou de totes les tre­ba­lla­do­res que hi havia. I, a més, hem ins­tal·lat mobi­li­ari i acces­so­ris que feien falta a les llars d’infants... I això ens ha permès fer una oferta con­junta, aba­ra­tir el preu a les famílies, i garan­tir un sol pro­jecte edu­ca­tiu igual a tot el muni­cipi. L’any 2015 les llars d’infants esta­ven al 60% d’ocu­pació i ara les tenim totes ple­nes, excepte una que hem reo­bert en una urba­nit­zació i que té una ocu­pació del 50%.
Sovint, els governs exter­na­lit­zen ser­veis per un supo­sat estalvi econòmic...
Exter­na­lit­zar no és estal­viar... Sem­pre et pena­litza. Nosal­tres hem muni­ci­pa­lit­zat la neteja dels edi­fi­cis muni­ci­pals. Tenim 29 per­so­nes en el ser­vei de neteja i això ens ha permès millo­rar els resul­tats perquè podem con­tro­lar les hores que fan aques­tes tre­ba­lla­do­res, men­tre que abans era impos­si­ble. I, amb l’estalvi, hem pogut com­prar nova maquinària per faci­li­tar i sim­pli­fi­car la feina a aquest equip.
Durant el man­dat pas­sat es van reu­bi­car alguns ser­veis muni­ci­pals. Hi haurà més can­vis en els pròxims anys?
Vam fer una reor­de­nació física i vam con­cen­trar ser­veis per estal­viar llo­guers i ara con­so­li­da­rem la reor­ga­nit­zació de les àrees de Ser­veis, Medi Ambi­ent i Via Pública. I la que ens queda per fer és la de Pro­moció Econòmica, que també està sepa­rada en dos edi­fi­cis i la recen­tra­lit­za­rem en un de sol, a la planta baixa de les dependències de la platja. Allà ja hi ha Turisme, Patri­moni i l’Arxiu. I ara hi ins­tal·larem Comerç i Cul­tura. Així millo­ra­rem l’atenció ciu­ta­dana i l’atenció turística, ja que ho uni­fi­ca­rem i podrem tenir atenció de matí i de tarda. A més, ins­tal·larem un ascen­sor a l’edi­fici de l’ajun­ta­ment, que no en té.
Com han aco­llit els tre­ba­lla­dors tots aquests can­vis?
Al prin­cipi esta­ven una mica sor­pre­sos, però jo crec que al llarg dels qua­tre anys pas­sats els tre­ba­lla­dors han vist que nosal­tres apos­tem per ells. Hem estat dels pri­mers ajun­ta­ments a esta­blir per con­veni les 35 hores labo­rals, hem fet una valo­ració de llocs de tre­ball per equi­pa­rar sous per a fei­nes simi­lars.
En la poli­cia local també s’han fet can­vis...
Sí. No tenim un muni­cipi homo­geni i, per tant, no tenia sen­tit el repar­ti­ment dels torns de manera homogènia. Tots els can­vis, els hem fet per millo­rar el ser­vei al ciu­tadà i perquè la feina del tre­ba­lla­dor muni­ci­pal tin­gui més bons resul­tats.
Aquest man­dat ha de ser­vir per cul­mi­nar grans acci­ons?
Hi ha un pro­jecte molt impor­tant que és el de la Par­ti­ci­pació Ciu­ta­dana. El man­dat pas­sat vam cons­ti­tuir els con­sells de par­ti­ci­pació i ara els hem de dotar de con­tin­gut. Vam fer pública una eina, Deci­dim Cala­fell, que ens ha permès tre­ba­llar el pres­su­post par­ti­ci­pa­tiu en dues edi­ci­ons i això també tindrà con­tinuïtat, però a més estem pre­pa­rant un pla de man­dat que apro­va­rem en els pri­mers plens de Par­ti­ci­pació Ciu­ta­dana per poder deba­tre i dis­cu­tir les acci­ons que es faran durant els pròxims qua­tre anys. Mai no hi havia hagut un pla de man­dat d’aquest estil ni s’havia sotmès a un procés de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana en el sen­tit que si hi ha d’haver can­vis o alte­ra­ci­ons en el pla de man­dat es deba­tin i dis­cu­tei­xin amb la resta de ciu­ta­dans. Això implica que els ciu­ta­dans tenen infor­mació sobre el cost de les actu­a­ci­ons, veuen els diners que hi ha per fer-les i que si es volen acce­le­rar s’han de bus­car fórmu­les de finançament que fins ara no tenim. Així tots som cons­ci­ents de la importància de la pla­ni­fi­cació.
Per tant, el pro­jecte del govern amb les seves pri­o­ri­tats es posa a debat...
Sí, però en el sen­tit que hi hagi un debat cons­truc­tiu i ope­ra­tiu. Si veiem que hi ha pro­pos­tes més o menys pri­o­ritàries o si s’ha de subs­ti­tuir per una altra... Així també podrem fer el segui­ment del com­pli­ment de les pro­pos­tes.
L’objec­tiu és com­plir tot el pla en qua­tre anys?
El pla que hem fet ve del pro­jecte Cala­fell 25x25, que el PSC va obrir a la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana l’any 2014 des de l’opo­sició. L’any 2015 vam entrar a gover­nar amb el resul­tat d’aquell procés com a full de ruta fins al 2025. I, per tant, ara aquest pla ens agafa aquests qua­tre anys i dos anys més del següent man­dat. I ara el que hem fet ha estat una actu­a­lit­zació d’aquell full de ruta, ja que pràcti­ca­ment el 60% de les actu­a­ci­ons ja esta­ven fetes.
Ara és dipu­tat a la Dipu­tació de Tar­ra­gona. Serà això bene­ficiós per a Cala­fell?
Sí. Espero que sí. L’objec­tiu és inten­tar acon­se­guir el màxim per a Cala­fell però també per als muni­ci­pis de la comarca i del par­tit judi­cial, i acom­pa­nyar alcal­des i regi­dors perquè tin­guin el seu encaix a la Dipu­tació. Crec que amb el resul­tat elec­to­ral que hem tin­gut era just que hi hagués un repre­sen­tant soci­a­lista de Cala­fell, ja que hem estat de les més impor­tants en nom­bre de mili­tants, però també refe­rents amb una aposta clara per a la democràcia interna, la trans­parència, la par­ti­ci­pació dels mili­tants en la presa de deci­si­ons i crec que som exem­plars en la manera de tre­ba­llar.
Creu que és extra­po­la­ble aquesta manera de tre­ba­llar a la comarca?
La Dipu­tació no té la pro­xi­mi­tat i la capa­ci­tat d’estar tan en con­tacte amb el ciu­tadà, però hem d’estu­diar-ho... tot i que ho hau­rem de fer des de l’opo­sició.
Qui­nes són les pri­o­ri­tats a la comarca?
El Logis Penedès. Estem mirant fins a on és pos­si­ble que Idi­ada esten­gui el seu camp de negoci i ocupi els ter­renys del Logis amb un pro­jecte d’R+D... però men­tres­tant hi ha el polígon de la Bis­bal que s’està con­so­li­dant de facto... Hauríem de veure quins ser­veis neces­sita per com­ple­tar l’oferta. Quant a les auto­pis­tes és impor­tantíssim que, resolt el pro­blema de l’N-340, veiem la fina­lit­zació de les con­ces­si­ons i la gratuïtat de l’AP-7 i veure els can­vis que això pro­vo­carà. Però també s’ha de resol­dre el tema de la C-32: con­ver­tint la C-31 en una tra­ves­sera urbana. Hem posat sobre la taula un model total­ment nou de la C-31. Car­re­te­res ho està estu­di­ant. És un con­cepte nou... I hi ha una altra estratègia, que és con­ti­nuar tre­ba­llant per a la gratuïtat dels peat­ges.
Per gratuïtat, accep­ten vinyeta?
Sí. Accep­tem vinyeta.

Innovar per fer de Calafell un referent de participació.


Va arribar a l’alcaldia fa quatre anys assegut en un Chester que després ha compartit amb els veïns per aconseguir llistar els problemes que realment preocupen la ciutadania. La seva obsessió és que el govern municipal sigui útil al poble. Per això ha liderat una revolució que ha suposat canvis en el funcionament de l’administració local, canvis en la mentalitat dels treballadors i canvis en la mirada política. El poble li ha compensat, donant-li una majoria que els socialistes ja no recordaven a Calafell.

Arquitecte de formació, Ferrer lidera un projecte per dissenyar un municipi que sigui un referent en la resolució de problemes, en l’oferta de serveis i en l’equitat quant a la distribució de la riquesa. Amb 20 anys com a regidor a l’Ajuntament a la motxilla ja té l’experiència municipal necessària per tenir un projecte propi i ara el vol compartir amb els ciutadans.

Cap comentari:

Publica un comentari