(Font: ajuntament de Calafell)
En una entrevista amb els canals d’informació municipal, l’alcalde diu també que estem millor en seguretat i en activitat econòmica
El 17 de juny va fer un any de l’inici del mandat municipal 2023-2027. Aquell dia va constituir-se l’Ajuntament sorgit de les eleccions del 28 de maig anterior. Amb aquest motiu, els canals d’informació municipals han fet una nova entrevista a l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré i li han preguntat pel balanç que pot fer-se’n.
En aquesta entrevista, Ferré ha apuntat que ja han començat algunes de les obres més importants previstes per a aquest període, que són també de les més destacades en dècades. “I en tenim altres a punt de començar en qüestió de mesos, a més d’altres que vindran dins del mandat”, diu.
Pregunta: Un any després de la constitució de l’Ajuntament, com van les coses al municipi?
Resposta: Van bé. Fins i tot molt bé, si se’m permet dir-ho. Hi haurà qui no hi estigui d’acord, per descomptat, però les xifres són clares i indiscutibles. A Calafell anàvem bé des de feia temps, fet que potser explica el resultat electoral de 2023. Però en el tercer mandat de l’equip que presideixo, les coses estan anant millor. I se superaran en la resta del mandat.
Pregunta: Això que diu es veu en algun lloc concret?
Resposta: Convido la ciutadania a anar allà on hi ha la Masia de la Sínia. Veuran les obres de la nova residència per a persones grans i per a persones amb diversitat funcional. I que mirin a l’altre costat del mateix carrer, on estan començant les obres de construcció de 110 habitatges de lloguer assequible, la primera promoció de protecció oficial en més de 40 anys al municipi.
Afegiria un altre fet, per no allargar-me massa. Que hom miri la neteja general del municipi. Segur que podem millorar-la, però que cal comparar amb la situació de fa uns pocs anys, abans que muncipalitzéssim el servei.
Pregunta: Les obres que ha esmentat són les úniques en marxa ara mateix?
Resposta: Doncs no. Hem iniciat ja les de millora del torrent de la Casa Nova a Segur. És un projecte destacat, pel seu import, però sobretot per una nova forma de gestionar els torrents que ja vam iniciar temps enrere. Estem implantant el projecte del Vilamar Centre, amb la idea de fer un centre comercial a l’aire lliure al nucl de la Platja. Hem deixat a punt l’espai de lleure infantil i familiar del Mercat Vell i, allí mateix, s’hi està creant el Museu del Circ, que serà un dels grans atractius del municipi. Hem acabat el Museu de l’Hoquei i el Patinatge Artístic. I estem acabant el nou parc a Mas Mel, que serà el més gran del municipi. Puc parlar de projectes a punt de començar?
Pregunta: Faci, sisplau.
Resposta: Ja tenim en licitació les obres de remodelació integral del barri de Segur Platja. I s’hi han presentat cinc empreses potents: senyal que fins i tot per a elles és una gran oportunitat ajudar-nos a transformar aquella zona. Serà la inversió municipal més important feta mai i amb una reurbanització cridada a ser estudiada i copiada arreu.
Pregunta: Hi qui diu que perquè aquesta zona i no altres del mateix Segur, potser aigües amunt?
Resposta: La pregunta dona feta la resposta. Els carrers de tot Segur estan fets malbé per qüestions històriques. Resoldre els seus problemes costarà anys i moltíssims milions d’euros, inassumibles d’avui per demà. No n’hi ha d’altra que prioritzar. A prop del mar, els carrers, a banda d’estar fets malbé, s’inunden quan plou. S’entén, oi? A més, a Segur Platja hi coindeix una altra dada poc coneguda: hi viu el 25% de la població empadronada. No em sembla una prioritat petita, ja que resoldrem problemes a la quarta part de la població.
Pregunta: Alguna altra actuació prevista?
Al mateix Segur és imminent l’inici de les obres per acabar la remodelació integral del barri de RodrIguez Pita, que s’ha anat desenvolupant en diverses fases en els darrers anys. En aquest mandat, al mateix Segur també completarem el que queda per fer del carrer Baixador i la plaça Lola Boronat.
A més, hi ha dos grans projectes culturals que, per fi, veuran la llum. Tots dos, al nucli del Poble. D’una banda, la creació de l’escola municipal de música i arts, a la masia de Cal Rion. De l’altra, el museu i el centre cívic a la Cooperativa Agrícola. Això darrer desmenteix de passada aquella cançó de la desertització d’aquest nucli, on la població creix de fa molt.
Pregunta: Els fons europeus Next Generation estan ajudant a la realització de tots aquests projectes?
Resposta: I tant. Calafell ha aconseguit 10,2 milions d’euros. És una xifra importantíssima. Som el municipi que més n’ha rebut de tot el Baix Penedès, de fet de tota la província de Tarragona. I això no és casualitat ni cap loteria. Hi ha una feinada al darrere. De l’equip de govern, dels serveis tècnics municipals i d’entitats com la Fundació Santa Teresa, que han col·laborat per a aconseguir els diners per a la residència.
Pregunta: A Calafell apareix periòdicament una preocupació per la seguretat ciutadana. Les dades ho confirmen?
Resposta: Les xifres no avalen la sensació. El 2023, la dada més recent, els delictes van baixar un 1,1% al municipi. A algú pot semblar-hi que és un descens migrat. Però cal tenir en compte que, mentrestant, a Catalunya, els delictes van pujar un 8,8%. I a la mateixa comarca del Baix Penedès l’augment va ser de l’11%.
És més, els robatoris a domicilis van baixar un 31%; i en el cas dels establiments, el 36,8%. Els atracaments al carrer van disminuir un 20,8%.
Sempre hi haurà moments que les coses puguin empitjorar momentàniament. Però estem, any rere any, en un camí positiu. I no és per causalitat, sinó per la feina feta. I un detall important. Que al nostre municipi la Policia local i els Mossos resolguin més casos i practiquin més detencions no vol dir que hi hagi més delictes, sinó més eficàcia policial.
Pregunta: Una qüestió molt reclamada és l’ampliació d’horaris del transport públic municipal. Com està aquest tema?
Resposta: Hem anat introduint millores al llarg del temps. Potser la més important és la recent remodelació de la Línia L3 del bus urbà. És impossible que agradi a tothom, ja ho dic. Però hem buscat horaris i recorreguts realistes, i amb vehicles de molta més capacitat. Aprofito per explicar que, de vegades, és difícil mantenir parades on pugen a l’autobús entre 1 i 4 persones en tot el dia. El repte és que hi hagi una alternativa no gaire llunyana. I són qüestions que hem de resoldre en un proper contracte de transport públic.
Pregunta: Perquè?
Resposta: Perquè tenim vigent un contracte que s’ha ampliat en diverses ocasions, però que ja no pot ampliar-se més, segons la normativa de contractes públics. Estem al limit del 20% per sobre del contracte original i ja no pot estirar-se més.
Per això, traurem a concurs una nova adjudicació, molt més àmplia i que inclogui els compromisos d’ampliació horària que tenim pendents. A més, aprofitarem aquesta oportunitat per fer un replantejament general del servei, que l’optimitzi per a arribar al màxim d’usuaris amb recorreguts i freqüències més racionals. Anuncio que hi haurà un procés de participació ciutadana per intentar el màxim consens social i ciutadà possible, ja que haurà de ser un servei que duri uns quants anys per tal que, a més d’útil, sigui viable.
Pregunta: Aquest primer aniversari del mandat arriba amb controvèrsia per les zones d’estacionament regulat. Perquè els canvis que hi ha hagut?
Resposta: Cap problema a explicar-ho, i a fer-ho les vegades que calgui. Arran de sentències judicials, s’ha hagut de suprimir el descompte per a residents de la zona blava. I s’han buscat solucions per oferir una alternativa. No és fàcil, per exemple, al nucli de la Platja, on en poc espai conviu el moviment del veïnat i el generat per ser el principal focus d’activitat econòmica del municipi. També és cert que el problema principal és a l’estiu.
I per això, hem habilitat una zona taronja, activa únicament el juliol i l’agost, dalt de la via del tren. Amb tarifes de zona taronja, que poden arribar a ser gratuïtes en el cas de residents al nucli que no disposen d’aparcament propi. Per tant, hi ha la possibilitat d’estacionar a un preu mòdic només traspassant la via.
Pregunta: S’ha eliminat del tot l’aparcament gratuït en aquest sector?
Resposta: Rotundament, no. Per començar, reitero que la zona taronja de dalt de la via funcionarà només el juliol i l’agost, i la resta de l’any serà gratuïta. I continua havent-hi centenars de places gratuïtes al voltant de la Platja: al mercat municipal, a l’estació, al costat i davant de la Policia local i, fins i tot, al pavelló Joan Ortoll. A l’estiu costa més trobar-hi lloc? Sí, de tota la vida. I tampoc estan tan lluny del rovell de l’ou; de fet, estan molt més a prop que en altres localitats.
Pregunta: Ja fa uns dies que el nou sistema està actiu. Com està funcionant?
Resposta: Hi ha hagut problema amb els parquímetres traslladats de zona. Res que no sigui esperable. Però una vegada resolts, podrem valorar millor el comportament quan arribi la temporada alta. De moment, les coses no van malament. A la nova zona taronja hi ha espai disponible. Com ha passat en altres sectors del municipi, on la zona taronja ha estat un èxit. Des que la vam crear, a l’estiu es pot tornar a aparcar amb més facilitat, quan abans no es podia o era dificilíssim. I ha anat tan bé que municipis propers han acabat imitant el model.
Pregunta: La situació econòmica general del municipi ja està completament recuperada?
Resposta: Diria que pràcticament sí, però que encara falta una mica. A tot arreu passa una mica el mateix: les xifres generals són gairebé les de 2019, però la crisi inflacionista i les guerres que han alterat la situació no han permès una plena normalització. Cal una empenta renovada. Aquest estiu, que sembla que serà bo, hi ajudarà molt.
També és important dir que l’acció dels serveis socials, que s’ha de reconèixer que continua alta, està assolint resultats. Gràcies al pla de xoc contra la pobresa hem tret 150 famílies, unes 500 persones, del cercle viciós de la pobresa. I aquesta iniciativa estat posada com a exemple de bones pràctiques per la Federació de Municipis de Catalunya.
Pregunta: El lema “Aquí s’hi Viu Bé” és discutit de vegades. Però vostè el considera vàlid?
Resposta: I tant. És un eslògan que convida a empadronar-se les persones que ja viuen a Calafell sense estar-hi censades, però també reflecteix una realitat. Una qualitat de vida d’un municipi que combina allò bo de viure a un poble amb els avantatges d’una ciutat petita. La població no està creixent perquè sí.
Hi ha dades molt aclaridores. Alguns barris i urbanitzacions que eren només d’estiueig, ara s’hi viu tot l’any al 90% dels habitatges. El desplegament de la fibra òptica a la pràctica totalitat del municipi, que ens ha costat anys de bregar amb els operadors, hi ha contribuït de forma decisiva. El que ens toca en aquests propers anys és que, amb nous equipaments i més oportunitats, a Calafell s’hi visqui encara millor.
.jpg)
