Manifest dels Socialistes de Catalunya amb motiu del Primer de Maig

La Diada del Treball del 1er de maig és per als treballadors i les treballadores una celebració reivindicativa en la conquesta del reconeixement del dret al treball i dels drets laborals pels quals hem lluitat al llarg de molts anys.

Avui, els i les socialistes seguim reivindicant i defensant, no tan sols el dret al treball sinó també el treball amb drets. I ho fem davant l’alarmant nombre de persones en situació de desocupació -668.600 a la darrera EPA publicada-, les poques oportunitats per a amplis col·lectius amb especials dificultats per inserir-se laboralment, la baixa cobertura de les prestacions (57,52% de taxa de cobertura i 216.733 persones registrades a les oficines de treball que no cobren ni prestació ni subsidi) i les condicions laborals tan deteriorades per la reforma laboral de PP i CiU que comporten situacions de pobresa salarial i social per a moltíssimes persones.

L’extensió de la pobresa i de la manca d’ingressos que s’ha produït durant la crisi té en bona mesura com a origen la falta d’ocupació i la manca de cobertura per desocupació. La seva profunditat i durada ha generat un coll d’ampolla, especialment dramàtic en les persones aturades de llarga durada. Un drama que es complica a mesura que s’avança en edat, i que encara es complica més en famílies amb tots els seus membres en atur. És urgent millorar i ampliar el sistema de protecció per desocupació. Els treballadors i les treballadores que perden la feina han de quedar dins del sistema de protecció per desocupació i vincular-se a polítiques d’activació. Per a les persones aturades demandants d’ocupació, l’alternativa a no tenir feina ha de consistir en un ingrés i un compromís d’itinerari d’inserció sociolaboral.

La situació no és menys dramàtica per a les persones que treballen: treball a temps parcial no volgut, ultratemporalitat, salaris de pobresa, degradació de les condicions de treball, debilitament de la negociació col·lectiva, davallada salarial, abús del contracte temporal, augment de la bretxa salarial i explotació laboral. Els i les socialistes derogarem la reforma laboral del PP, un model que ja ha estat desautoritzat per la jurisprudència del Tribunal Suprem i que preocupa l’OIT i l’OCDE, i la substituirem per una norma dialogada amb els agents socials, recuperant el sentit original de l’Estatut dels Treballadors com a carta de drets, garantint els drets laborals com el dret a la formació professional o la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació i també incorporant-hi el reconeixement de drets tan bàsics com la seguretat i salut en el treball, la llibertat religiosa, el secret de les comunicacions i el dret a la propietat científica i intel·lectual dels treballadors i les treballadores.

Els i les socialistes ens reconeixem en el repte fonamental de la nostra societat: promoure llocs de treball de qualitat que garanteixin una vida digna, augmentar les oportunitats per als i les joves, garantir de forma real i efectiva la igualtat entre dones i homes tant en la distribució social de les cures i els treballs domèstics, com en la retribució per l’exercici d’un treball d’igual valor i, per tant, garantir la igualtat de gènere en l’ocupació, en el seu accés i permanència, en la formació i en la promoció interna en les empreses, removent els obstacles que la impedeixen o dificulten.

Ens reafirmen en la necessitat de tirar endavant reformes, a través del diàleg social amb els agents socials, que facin possible una societat que garanteixi el dret al treball i el treball amb drets. Seguirem fent front comú amb els treballadors, les treballadores i els seus representants sindicals.

Des del PSC cridem a la mobilització de tots els treballadors i totes les treballadores a participar a les manifestacions del Primer de Maig.

Visca la Diada del Treball!
Visca el Primer de Maig!

Vine a la Festa del Primer de Maig, al Port

Una nova biblioteca no és un caprici

Font: Mapa de Lectura Pública de la Generalitat de Catalunya (2014)

Fer una nova biblioteca no és un caprici, sinó una necessitat. Només cal veure què diu el Mapa de Lectura Pública de la Generalitat de Catalunya on s'estableixen les necessitats d'aquests equipaments comparades amb la realitat. En la comparació, en sortim molt mal parats! Per a una població com Calafell, superior a 20.000 habitants, el mapa estableix una biblioteca local mínima de 1.773 metres quadrats. Actualment, Calafell disposa d'una biblioteca de 344 metres quadrats i una filial, a Segur, de 138 metres quadrats. Sumant els dos equipaments, podem dir que Calafell disposa de 482 metres quadrats de biblioteques. Per tant, tenim un dèficit de 1.289 metres quadrats. O, dit d'una altra manera, només disposem del 27'18% de l'espai necessari, segons els estàndards de la Generalitat.

Tampoc sortim massa bé en la comparativa de fons bibliotecari. Calafell disposa de 40.568 llibres (29.720 a la biblioteca Ventura Gassol i 10.848 llibres a la biblioteca de la Casa Nova de Segur) i hauria de disposar d'un mínim de 49.344 llibres, segons la Generalitat. Per tant, tenim un dèficit de gairebé 9.000 llibres. A més, tant el personal com l'horari d'obertura estan per sota dels mínims necessaris per a una població com Calafell.

És per tot això que una nova biblioteca és absolutament necessària. L'actuació recomanada per la pròpia Generalitat és la d'ampliació o trasllat, tal i com es veu al quadre. No es tracta d'un caprici. Per aquest motiu, l'equip de govern de l'ajuntament de Calafell ha apostat per un equipament cultural de tal importància, en un nou emplaçament, al nucli antic de Calafell Poble. L'emplaçament és molt idoni per a aquest equipament, ja que suposa un impuls cultural al nucli antic i un nou centre d'activitat social i formativa per a un nucli que ha patit un procés llarg de decadència, amb el temps.

Aprofitar el Pla de Barris i l'edificació existent de l'antic Sindicat, al que li convé un bon canvi d'aspecte i una important millora, permet fer més econòmica la construcció d'un equipament tant necessari i costós. Construir una nova biblioteca de 1.700 metres quadrats estaria entre 4 i 5 milions d'euros. En canvi, el cost de la biblioteca planejada en aquest edifici ja existent és de dos milions d'euros, la meitat. Però, a més, a l'estar dins del Pla de Barris, es disposa d'un finançament de la Generalitat del 50%. Això fa que l'ajuntament només hagi d'invertir un milió d'euros en aquest equipament. Sense cap dubte, la viabilitat econòmica i l'oportunitat que suposa pel nucli antic, la fa una operació molt atractiva.

Però, el fet que l'edifici va ser concebut com a centre cívic i l'ús actual com a espai per a entitats, han generat dubtes entre alguns veïns, més propis del desconeixement que d'altra cosa. La nova biblioteca disposarà d'un gran espai polivalent, a la planta baixa (actualment magatzem) i diversos espais de formació, a les plantes pis, que podran aprofitar les entitats i col·lectius que utilitzen, actualment, aquest equipament. A més, ho faran en millors condicions, ja que l'actual edifici no disposa de climatització adequada, ni d'un bon aïllament tèrmic. Per tant, podem dir que la nova biblioteca serà compatible amb l'ús de centre cívic i es convertirà, en el seu conjunt, en un gran espai cívic i social pel nucli antic de Calafell.

El nostre "Parlem Clar" d'abril de 2016

El grup municipal del PSC explica la seva acció a l'Ajuntament de Calafell mitjançant el butlletí "Parlem clar". En els propers dies, el rebreu o el podreu recollir a la nostra agrupació.

En aquesta edició, el grup municipal explica els diferents projectes en marxa per donar vida al nucli antic a través dels equipaments culturals i cívics. També s'informa del guardó a la transparència, atorgat per la Universitat Autònoma de Brcelona, a la web municipal. I es fa un recull de xifres rellevants de la gestió feta a l'Ajuntament en els darrers mesos.

Finalment, s'anuncia la Festa del Primer de Maig, que els socialistes celebrem des de fa molts anys, els darrers al Port de Segur.

Resum de la sessió plenària d'avui

Aquesta nit s'ha celebrat una nova sessió plenària a l'ajuntament de Calafell, la corresponent al mes d'abril. El ple ha tingut punts d'interès, com les subvencions a establiments comercials, les subvencions per a la rehabilitació d'immobles al nucli antic del poble, la desestimació de les al·legacions a l'expropiació de la zona d'equipaments de la Rafela i la ratificació del conveni amb la Fundació del Futbol Club Barcelona pel projecte FutbolNET. També hi ha hagut algunes modificacions de crèdit de poca rellevància i dues mocions presentades per diversos grups municipals.

S'ha aprovat donar subvencions a 15 immobles dins la zona del Pla de Barris per a la seva adequació i rehabilitació, per import de 60.000 euros. Poc a poc, el nucli antic va canviant el seu aspecte, gràcies a la implicació dels propietaris dels immobles i l'administració. També s'ha bonificat l'Impost de Construccions i Obres de l'immoble catalogat, situat al carrer Principal, 1.

També s'han aprovat 25.951,91€ per a l'adequació de 12 comerços i establiments comercials del municipi, dins la convocatòria "Calafell actiu" que va aprovar el Consistori, fa uns mesos enrere. Finalment, s'han aprovat les subvencions a les carrosses i comparses de Carnaval per l'any 2016.

Les modificacions pressupostàries eren de 5.000 euros i de 8.500 euros, per a fer millores i ajustos en el pressupost i afrontar despeses inesperades de mobiliari i millores d'edificis. També hi ha hagut reconeixements de crèdit per a pagar algunes factures a diversos proveïdors que no tenien prou consignació en el pressupost del 2015.

Les al·legacions presentades per l'administrador concursal d'una empresa que havia signat un conveni amb l'ajuntament, quan es va fer el POUM, per a fer una planta de reciclatge de residus de la construcció, en la zona d'equipaments de la Rafela que, recentment, es va expropiar per a ampliar la planta comarcal de tractament de residus, s'han despatxat no donant la raó a l'interessat.

També s'ha donat compte de l'informe sobre el nombre de càrrecs de confiança que hi ha a la plantilla de l'ajuntament que, en l'actualitat, és de zero. Aquesta és una de les apostes del govern municipal en aquesta legislatura, reduir els càrrecs de confiança a la mínima expressió.

Finalment, s'han quedat sobre la taula les mocions presentades per diversos grups sobre la reclamació a la Generalitat del pagament del deute pendent de 2'8 milions d'euros que té amb l'ajuntament de Calafell. Aquest import que no paga la Generalitat suposa greus problemes de tresoreria pel Consistori calafellenc. L'altra moció era sobre l'ús de l'herbicida denominat Glifosat.

En el seu lloc, han entrat dues urgències sobre l'aprovació del conveni de patrocini amb el Club Patí Calafell per a aquest any, per import de 60.000 euros, i l'aprovació del Pla especial urbanístic que regula els establiments de cannabis al municipi. Aquest darrer punt no ha tingut la majoria absoluta necessària i s'haurà de continuar treballant.

Acabat el torn de Precs i Preguntes dels Regidors, s'ha passat al torn de Precs i Preguntes del Públic. La Maribel ha preguntat si el departament de Via Pública passaria a l'empresa municipal CEMSSA, l'alcalde ha aclarit que no seria així. El Manel ha preguntat si l'hoquei era amateur o professional i sobre la situació de l'escola bressol de Calafell Park, el Petit Príncep. Per a tancar el punt, el Joan ha demanat que es netegi el solar del Vilarenc on s'hi havia de construir un centre de dia.

SOBRESALIENTE, EN TRANSPARENCIA

Calafell ha pasado del suspenso en transparencia (39'02% en el 2014) al sobresaliente (94'23% en el 2016). ¿Qué ha cambiado? Pues que el nuevo gobierno ha apostado por la transparencia como nunca antes se había hecho. No sólo poniendo todos los datos y documentos en la página web, sino creando también la Comisión Informativa, al inicio del mandato, y poniendo de presidente a un concejal de la oposición. El pacto con C's fue el punto de partida para hacer del ayuntamiento de Calafell, un Consistorio que apostaba por la transparencia como ninguno.

En pocos meses, los frutos han llegado. Y, aparte de lo que exige la propia Ley de Transparencia, el ayuntamiento ha conseguido el premio, en el Mapa InfoParticip@ que atorga la Universidad Autónoma de Barcelona, pasando del 90% en la valoración anual que realiza dicho organismo. Concretamente, Calafell ha sido valorado con un 94'23%, muy por encima del resto de municipios de la comarca (El Vendrell, 65'38%; Banyeres del Penedès, 50%; Cunit, 30'77%; Bellvei, 30%; Albinyana, 25%;...). De hecho, sólo Cambrils (98'08%) i Reus (96'15%) superan Calafell en este ranking en la Provincia de Tarragona.

Al iniciar este mandato, CiU se "reía" de la transparencia de este gobierno, el tiempo los ha puesto en su lugar. Aunque ya estamos acostumbrados a sus erróneas profecías. También decían que no podríamos bajar el IBI un 10% y que no podríamos aprobar los presupuestos con esa rebaja. El tiempo nos ha dado la razón. Quizá deberían de hacérselo mirar...

Felicitamos a los trabajadores que lo han hecho posible, como Joan Colet, al concejal de la Comisión de Transparencia, José Manuel Tejedor, y a los técnicos que han colaborado en la consecución de dicho objetivo. ¡Felicidades a tod@s!

MOCIÓ PER RECLAMAR A LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL RECONEIXEMENT I PAGAMENT DEL DEUTE AMB L’AJUNTAMENT DE CALAFELL

El Senyor Miguel Ángel Perín Tienda, com a Portaveu del grup municipal del PSC, exposa,

Des de 2010 el volum de transferències econòmiques de la Generalitat als ens locals ha davallat un 62%. Pel que fa a les transferències que corresponen al finançament de serveis amb competències compartides i/o a serveis sobre els quals els ajuntaments no tenen competències, han baixat un 56%. Malgrat tot, els ajuntaments catalans han continuat prestant els serveis per responsabilitat política i respecte democràtic a la ciutadania. En el cas de les subvencions per inversió (PUOSC i altres) la baixada ha estat del 92%. Igualment els ajuntaments, malgrat les limitacions imposades pel govern del PP i la manca d’ajuda de la Generalitat, han continuant invertint en el necessari manteniment de les infraestructures i equipaments locals (s’han recuperat nivells d’inversió similars als anys anteriors a la crisi), ja que malgrat tot són les administracions més sanejades del país (durant el 2015, en el seu conjunt, són les úniques que varen tenir superàvit, concretament del 0,5%).

En aquest context, reiteradament els consistoris catalans hem reclamat, a través de múltiples vies, a la Generalitat de Catalunya el pagament dels deutes que té reconeguts amb els ajuntaments. Es tracta en aquest cas de subvencions aprovades i concedides a obres i serveis municipals ja efectuats i que la Generalitat no abona als ajuntaments. Aquesta situació ens pot abocar a la impossibilitat de complir com voldríem amb els terminis legals de pagaments a proveïdors i ens converteix, de facto, en finançadors obligats de la Generalitat de Catalunya.

Però els perjudicis que l’actuació de la Generalitat provoca als ajuntaments no acaben aquí.  

A més de no pagar el que deu, la Generalitat de Catalunya no està reconeixent comptablement les obligacions de pagaments envers els ajuntaments, inflingint un doble càstig: no paga els deutes i no reconeix el deute real que té amb nosaltres.

Moltes entitats locals hem desenvolupat i desenvolupem activitats pròpies de la Generalitat assumint per responsabilitat una activitat de suplència amb els diners del municipi. Hem rebut l’atorgament de subvencions per poder finançar inversions, hem realitzat les activitats i inversions d’acord amb els preceptes signats, hem enviat les justificacions signades pels interventors i rebem, com a resposta, el silenci.

El silenci pot provocar manca de liquiditat. La Generalitat de Catalunya no ens paga. Però, en canvi, els ajuntaments hem d’abonar les factures dels nostres proveïdors en un termini de 30 dies.

A més, disminueix greument la solvència dels ajuntaments. No és només que no cobrem, és que ni tan sols ens volen reconèixer que ens deuen diners. Per tant, hem d’aplicar estrictament la normativa pressupostària i, segons aquesta, si no disposem de confirmació del fet quela despesa està justificada no podem registrar el deute de la Generalitat, posant en risc l’equilibri econòmic dels ajuntaments i la continuïtat dels serveis públics.

A dia d’avui, el deute que la Generalitat de Catalunya ha reconegut que té amb l’Ajuntament de Calafell és de 2.834.397,52 euros.

A banda d’aquest deute reconegut per la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Calafell també hi ha un deute no reconegut pel departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya que es correspon amb subvencions justificades per part de l’Ajuntament en conceptes d’inversió i que no han estat reconegudes.

Un principi essencial en les relacions entre les administracions com a ens territorial és el PRINCIPI DE LLEIALTAT INSTITUCIONAL, i els ajuntaments, com estableix l’article 86 de l’Estatut, som  un “ens local bàsic d’organització territorial i un mitjà essencial de participació de la comunitat”. Aquest principi impregna totes les nostres resolucions, convenis i acords, reconeixent a l’altre la seva autonomia, la seva singularitat i la seva capacitat com a representat de la ciutadania.

Per tot això, el grup socialista proposa al Ple de l’Ajuntament de Calafell l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar a la Generalitat de Catalunya a fer efectius de manera prioritària els pagaments pendents reconeguts amb l’Ajuntament de Calafell.

Segon.- Instar a la Generalitat de Catalunya a reconèixer els deutes no reconeguts que té amb l’Ajuntament de Calafell i a planificar una data de pagament.

Tercer.-  Incorporar el deute pendent als ajuntaments de Catalunya per municipi al denominat “portal de la transparència” de la Generalitat de Catalunya.

Quart.- Traslladar aquesta resolució a la conselleria d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a la totalitat dels Grups del Parlament de Catalunya i a la Presidència del Parlament.

Calafell, 15 de març de 2016.

Resum de la sessió plenària d'ahir

Ahir es va celebrar una sessió plenària extraordinària a la nova Sala de plens de l'ajuntament de Calafell. Hi havia tres punts a tractar, dos convenis de patrocini a esportistes locals i l'adjudicació definitiva del nou contracte de manteniment i renovació de l'enllumenat públic del municipi.

Abans de començar el ple, es va fer un minut de silenci per les víctimes dels atemptats terroristes de Brussel·les.

Els convenis de patrocini són amb el jove pilot de motociclisme, Àlex Toledo, i la campiona del món de petanca, Rosario Inés Lizón. Els imports dels patrocinis són de 8.000 i 2.000 euros, respectivament. Àlex Toledo es troba en una temporada clau de la seva carrera esportiva, on ha de sentar les bases per a poder fer el salt al món professional en un parell d'anys.

Pel què fa al nou contracte de l'enllumenat públic, es va donar compte de la ressolució del Tribunal Català de Contractes que dóna la raó a l'ajutament en l'adjudicació feta a l'empresa Rubatec, després de que una de les empreses va impugnar aquesta adjudicació. A partir d'aquí, l'ajuntament ja pot signar el contracte amb la nova empresa i iniciar el manteniment de l'enllumenat públic, amb les noves condicions. El contracte tindrà una durada de 15 anys i un cost de 14,5 milions d'euros.

El nou contracte subrogarà els 4 treballadors de l'antiga empresa que feia aquest servei, tal i com contemplava el plec de condicions aprovat en l'anterior legislatura. No obstant, els 4 treballadors ja sortien en el contracte de 1995, el darrer que es va fer d'aquest servei. L'empresa que, fins ara, feia el servei, Instal.lacions Manyé, disposava de 8 treballadors que, a més de fer el manteniment de l'enllumenat públic, també feien feines a particulars i empreses. No obstant, el creixement del municipi i del nombre de punts de llum, des de l'any 1995, feia necessària una plantilla més alta que els 4 treballadors que constaven al contracte. El nou plec no preveia aquest servei millorat i, ara, l'equip de govern està intentant que la nova empresa assumeixi bona part, o la totalitat, dels treballadors que hi havia a l'antiga empresa.