dilluns, 16 de setembre de 2013

Universitats i ciència: nou fracàs de la dreta en democràcia.


Encara està per començar el nou curs a les universitats del nostre país i els ànims estan més calents que mai; es respira més indignació que quan va finalitzar el curs anterior. El motor de la defensa de les Universitats públiques ja s’ha posat en marxa i es preveu la convocatòria de vagues generals dels sistema educatiu. Les aules tornaran a quedar buides en senyal de protesta i de reivindicació de les retallades en polítiques educatives.

Ja s’olora la necessitat de tornar a sortir al carrer i provocar una gran mobilització per part dels diferents col·lectius que formen la comunitat universitària. No només els partits polítics de l’oposició, els sindicats, el professorat i l’alumnat, sinó que, aquesta vegada, també s’afegiran els rectors, el Consell d’Estat i inclús consellers i demés polítics del mateix Partit Popular. Tot un fracàs de la dreta en democràcia.

El ministre Wert i les seves tisores en matèria educativa han aconseguit el que no aconseguia un polític des dels inicis del període democràtic (a excepció de l’expresident Aznar amb el seu suport a la Guerra del Golf Pèrsic): fer un front comú de tot el país contra els decrets de les retallades en educació. Una marea verda de ciutadans, estudiants i pares surten de casa per reivindicar una educació universitària pública i de qualitat per tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país. La vulneració de la llei d’igualtat d’oportunitats és precisament el motiu pel qual els socialistes espanyols portaran al Tribunal Suprem el contingut del reial decret sobre les retallades del sistema de beques. Un decret regressiu i totalment inequitatiu.

Per què inequitatiu? Doncs perquè fruit d’aquestes noves condicions del sistema de beques, els alumnes que no aconsegueixin treure un 6.5 com a mínim, no podran optar a una beca compensatòria (mobilitat i allotjament) per a poder continuar els seus estudis. I això precisament afectarà a les famílies amb menys recursos que, a sobre, veuran com aquestes beques, en cas d’aconseguir la nota, es redueixen a la meitat. A tall d’exemple, abans, un estudiant que aconseguia la nota de tall i que havia de cursar una carrera universitària fora de la seva província o comunitat, aconseguia una beca per curs equivalent a uns 10.000€ (taxes, mobilitat i allotjament), ara, el mateix estudiant, només aconseguirà uns 4500€. Tot un cop d’estat a la justícia i a la igualtat d’oportunitats ja que acabarà tornant a passar que aquella persona que no disposi d’una situació econòmica acomodada no podrà estudiar.

Però la injustícia envaeix també altres qüestions a part de les beques. Els preus que paguen els alumnes per matricular-se d’una mateixa carrera en diferents universitats pot variar molt. Per exemple, un estudiant de medecina català o madrileny pagarà més del doble que un andalús. Mentre que la carrera de Medecina a Andalusia pot costar uns 750 euros de mitjana, a Catalunya costaria entre 1700 i 2300€ i a Madrid uns 2000€.

A continuació, la pregunta que ens podem fer és la següent: de què depèn el preu de les taxes universitàries a les diferents comunitats autònomes? Doncs sembla que els preus estan fixats per criteris polítics, de manera que a les comunitats on governa la dreta, les taxes s’han apujat fins un 20% i, juntament amb les pujades de l’anterior curs poden arribar a un 60%. En canvi a les comunitats socialistes, les taxes s’han congelats o apujat mínimament. Això té conseqüències de gran repercussió social, ja que els ciutadans més necessitats de les comunitats governades per l’esquerra podran tenir accés a l’ensenyament superior. Però també significa una gran desigualtat pels diferents ciutadans d’un mateix estat. En funció de la comunitat on es visqui, es tindrà més o menys possibilitats d’accedir a estudiar una carrera universitària.

Totes aquestes situacions de provocació de desequilibris entre els diferents territoris acaben sent estressors socials que s’afegeixen a les ja greus distàncies entre comunitats i que acabaran minant la cohesió social i la confiança entre els ciutadans del nostre país. Sens dubte, un altre fracàs de la dreta que ens governa.


1 comentari:

  1. A la derecha nunca le interesó el tema de la cultura y la educación, y menos como bien social de acceso público, lo suyo es privatizar, formar élites para perpetuarse en el poder. Hacer que cunda el desánimo por la formación universitaria. Para mano de obra es suficiente con el graduado escolar.
    Es de vergüenza ajena escucahar las declaraciones de nuestros bien formados (dicen) ministros,todos ellos con títulos y grado de excelencia, tratando de justificar lo imposible o dando peregrinas explicaciones con argumentos sin sentido.
    Están a lo suyo, cargarse el Estado social, y la educación está en la línea de flotación.

    Un saludo

    ResponSuprimeix