dilluns, 7 d’octubre del 2013

Un caramel enverinat


Fa pocs dies, el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, anunciava una rebaixa en els peatges de les autopistes de la Generalitat de Catalunya. Les negociacions amb ABERTIS s'havien produït, seguint el mandat del Parlament, i s'havia aconseguit una rebaixa dels peatge, tal i com havien acordat tots els grups parlamentaris. Però, la negociació també era per a posar mesures en favor de l'empresa concessionària que ha vist reduït el nombre d'usuaris, en gran part, degut a la crisi. Per tant, al darrera de la bona notícia que suposa la minva en el preu dels peatges s'amaga un reajustament econòmic de la concessió a ABERTIS per a pal·liar aquestes pèrdues de clients.

L'acord inclou també la construcció d'un tram de la C-32, fins a Lloret, que pagarem entre tots! Si la concessió s'acabava el 2024, aquesta s'ha allargat fins més enllà del 2080. A més de condemnar-nos a pagar peatges tota la vida, també ens haurem de fer càrrec del finançament d'aquest tram d'autopista que no gaudim. Segurament, el fet de que el Conseller sigui de Girona ha estat important per a incloure'ns dins l'acord el finançament d'aquest tram de C-32.


Per tant, es tracta d'una rebaixa que amaga un increment d'anys de concessió i el finançament d'un nou tram que no gaudirem directament nosaltres, sinó els ciutadans que vagin a Lloret. Podríem dir que pagarem menys quota d'hipoteca, però durant molts més anys! Cadascú que hi valori com li sembli. Però, per a mi, em sembla un mal acord. Sincerament, jo hagués preferit augmentar les tarifes i reduir els anys de concessió. Però escurçar l'horitzó d'aconseguir unes autopistes lliures de peatges.

No obstant, aquest acord no té res a veure amb els motius que ens mouen als grups polítics del Baix Penedès a demanar la gratuïtat dels peatges de les autopistes. D'entrada, la crisi podria ser un dels arguments que ens ajuden a aconseguir suports i ens motiven, encara més, a demanar la gratuïtat. Però, no és el motiu principal de la demanda. Tampoc ho és, és clar, la reducció d'usuaris que han notat les concessionàries... com volen que anem per l'autopista amb aquests preus? Jo, cada cop més, viatjo en tren.

El motiu principal que ens mou a l'hora de demanar la gratuïtat dels peatges és la mancança d'una via ràpida alternativa a l'autopista i gratuïta per a desplaçar-nos des del Baix Penedès a Barcelona. I no tant sols a Barcelona, sinó a Sitges, Vilanova, El Vendrell, Cubelles i Cunit. La C-31 ha perdut tota essència com a carretera i ja no pot fer aquesta funció, amb el temps s'ha convertit en una autèntica travessera urbana, de fet. En pocs trams es pot superar els 50 km/h, ja que es passa, constantment, per nuclis urbans consolidats. El gran nombre de semàfors i rotondes del seu recorregut marquen el progressiu caràcter urbà que té a hores d'ara, ja.

Volem el mateix que es va fer i s'està fent, encara, als peatges de Torredembarra i Tarragona: gratuïtat fins que es pogués anar per l'A-7. Per tant, no ens inventem res... o ens fan l'autovia (el tram que falta de l'A-7) o ens tracten igual que a Tarragona i Torredembarra, posant els peatges gratuïts. Creiem que és just que el Baix Penedès pugui tenir una via ràpida d'accés i gratuïta per a garantir la competitivitat de les nostres empreses i dels nostres productes i serveis, alhora que afavorir l'accés del turisme a la nostra comarca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada