diumenge, 9 de setembre de 2012

Un 11 de setembre més reivindicatiu que mai!


Aquest any, la Diada Nacional de Catalunya es celebra sota un clar protagonisme de la manifestació organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa". Els fracassos d'Artur Mas en l'intent de derivar la mobilització cap a una reivindicació en favor del pacte fiscal, han propiciat que la manifestació no fos de caràcter unitari de totes les forces polítiques i tingués un objectiu molt clar: la independència de Catalunya.

El PSC és un partit catalanista, ni independentista (ERC) ni nacionalista (CiU). Com a tal, hem de reivindicar sempre el millor pels interessos dels catalans i del poble de Catalunya. Després de les retallades que està portant a terme el Govern Central, sumades a l'anticatalanisme manifest del Partit Popular, molts socialistes es sumaran a la marxa per manifestar el seu descontent per la situació actual. Cal entendre aquesta postura com una simplificació de la ràbia continguda davant la impotència d'avançar, sobretot, econòmicament tenint el potencial suficient per a fer-ho de forma autònoma.

La petició de 5.023 milions d'euros al Fons de Liquiditat Autonòmica ha estat venut a Europa com una sol·licitud de rescat de Catalunya, sense fer esment a la solidaritat catalana vers la resta d'autonomies i el dèficit fiscal de Catalunya dins d'Espanya. El PP projecta a Europa la mala imatge de Catalunya com un fracàs del model d'Estat de les Autonomies que tant ha costat desenvolupar i aconseguir. Sembla que Catalunya estigui en fallida tècnica i un problema de liquiditat (que es resoldria si l'Estat fes front, d'una vegada per totes, al pagament que ha de fer d'allò que li pertoca a Catalunya d'acord amb el nou Estatut que es va aprovar) sembla un problema de despesa desmesurada i descontrolada que ha acabat amb dèficit. Així, doncs, el tancament de l'aixeta de l'Estat es pretén projectar com una mala gestió exclusivament dels catalans per demostrar que el model de les autonomies està obsolet i tenir el camí planer, així, per imposar un model centralitzat basat en el reforç del paper de les Diputacions, amb menys poder polític i major funcionarització de les decisions que fins ara. Per tant, un model més llunyà del ciutadà.

D'altra banda, anar a la marxa independentista pot suposar també una vàlvula d'escapament per molts catalans i, fins i tot, socialistes catalans que vulguin protestar per les retallades de CiU a la Generalitat en matèries socials, com la sanitat i l'ensenyament, bàsicament, però també en serveis i prestacions socials o l'atur. La manca de fe i esperança en el futur dels ciutadans, per l'obsessió constant i compulsiva en les retallades del Govern català, sense la creació de dinàmiques positives que puguin generar sinèrgies que potenciïn l'activitat i el creixement econòmic del país també serà, sens dubte, un motiu per manifestar-se. Per tant, la independència pot representar, també, per alguns, un trencament d'aquella soga que ens estreny el coll des de la pròpia administració autonòmica (disfressada, o no, com una nova imposició de Madrid).

La manca de consens polític per un canvi de model estatal, cap a un Estat Federal, deixa el PSC en una posició complexa. La societat catalana està farta i vol un canvi profund. Com a PSC hem de seguir defensant un Estat Federal, que segurament hauria de ser ja a nivell europeu, fruit del debat intern en el nostre Congrés. Però davant la disjuntiva que es planteja en els posicionaments radicalitzats entre el model centralista (pretès pel PP) i el model sobiranista (pretès per l'Assemblea Nacional Catalana), si no aconseguim fer entendre que el pas que toca fer ara és el federalisme asimètric de l'Estat Espanyol, els socialistes ens veurem abocats a haver de posicionar-nos entre un model o l'altre. Davant d'això, com a partit d'esquerres, caldria tenir molt en compte l'opinió dels ciutadans i fer nostre allò que manifesti la majoria del poble català, respectant així la seva decisió, defensant el dret a decidir de tots i cadascun dels ciutadans, de forma individualitzada. Per tant, hem de superar el carreró sense sortida al que s'ha arribat en el model federal i apostar per defensar el dret a decidir del poble català, no veig res que sigui més d'esquerres i catalanista que això.

9 comentaris:

  1. Em sembla una patinada que des d'un bloc socialista s'animi a un referéndum, quan el partit dels Psc ja fa dies que no dóna suport a aquesta idea. Dir que la idea Federal ha arribar a un carreró sense sortida, home em sembla més que sorprenen quan avui mateix el vostre Primer Secretei ho ha defensat davant d'un Comitè Federal a Madrid. La teva opinió és molt lloable i respectable, però no deixa de ser incongruent que la facis dins de les sigles PSC quan aquest acaba de marcar un nou full de ruta, molt diferent al que escrius. Ho podries haver fet en el teu bloc personal, o en el Facebook o en un altre medi, como hofan els altres me entès de partit que volen expressar la seva idea allunyada a la marca el partit. Jo et faré la matiexa pregunta que va fer en Pere Navarro a una entrevista concedida Josep Cuni fa pocs dies:" que vol dir ser catalinista?". I acabare com va acabar en l'entrevista, el PSC està per sobre de confrontacions que volen amagar la realitat de les persones, el PSC es centra en les persones, és igual d'on vinguin, som partit per vetllar pel benestar de les persones, catalans i catalanes, per unir no per dividir.
    Moltes gràcies

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. On s'anima a un referèndum? Jo només he dit que em sembla bé que, en el cas extrem d'haver de decidir cap on ha d'anar el país i si fracassa el model federal, el PSC doni llibertat a cada individu per escollir lliurement. Dins el partit socialista hi ha veus de tota mena. Hi ha independentistes i espanyolistes, tots fent un front comú davant la dreta rància que pretén (a Espanya i Catalunya) augmentar les diferències socials entre rics i pobres.
      Certament, el model que defensa el PSC és el federal. Però mai serà possible sense un pacte amb altres forces, es necessiten dos terços del Congrés y votarse en referèndum per canviar el model. Això, a hores d'ara, sembla lluny d'aconseguir-se. Però em sembla més lluny la independència, a qui les urnes (tant per les autònòmiques com per les estatals) donen suports més minoritaris.
      Jo no dono la meva opinió sota cap sigles, signo jo l'article. I ho faig en el blog del PSC perque soc socialista. Aquest blog és de les gent d'esquerres, plural i respectuós amb tothom i totes les maneres de pensar, dins i fora del mateix partit. Qui vulgui fer creure que el PSC ha de ser un partit amb un sol pensament i una sola forma de veure les coses monolítica i estàtica, s'equivoca. Els partits d'esquerres, tradicionalment, són plurals. I el PSC, com una de les forces majoritàries del país, té gent que opina en la mateixa direcció, però amb diversos matisos.
      Per mi, catalanista és pensar en allò que és millor pels catalans (ho dic a l'article). I amb això no veig cap incongruència amb la resposta de Pere Navarro.

      Suprimeix
    2. Sense semblar oportunista, avui mateix el PSC ha apostat per incorporar una consulta tenint en compte el "dret a decidir" en el seu programa electoral.
      En aquest blog em vaig avançar a demanar-ho, precisament, en aquest escrit. I algú va titllar-ho de "patinada".
      Això demostra que la política ha d'evolucionar en funció del debat ciutadà i de les sensibilitats ciutadanes. No és immòbil, com alguns pretenen. És canviant i alguns la volem adaptar a les necessitats i els interessos de la ciutadania.
      Per aconseguir això, algú ho havia d'escriure, en el seu dia, i arriscar-se a que li diguessin de tot i més, fins i tot posant en dubte el seu socialisme.
      Avui, estic encara més orgullós i satisfet d'haver escrit aquesta entrada en el seu dia, quan el debat tot just s'iniciava.

      Suprimeix
  2. Tanto CIU como PP son dos partidos nacionalistas neoliberales con una hoja de ruta común y que se escudan el patriotismo y en enarbolar la bandera: el desmantelamiento del estado de bienestar y la privatización. Prentenden rentabilizar económicamente nuestros derechos para repartírselos entre unos pocos, entre aquellos que se desgarran las vestiduras en aras de su patriotismo.
    Y que mejor discurso puede tener un patriota? El discurso polulista, bandera en mano.
    Diganme que diferencia hay entre Rajoy y Mas, los dos han recortando por los mismos sitios para hacerse su traje a mida,por cierto, a costa de nuestros sacrificios.

    ResponSuprimeix
  3. Ramon, la teva idea és bona, llastima que els dirigents del teu partit no pensin el mateix. S'ha de marcar el cami per tots, no depenent del moment.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bé, com he dit, hi ha de tot. Però també és bo que tothom diui el què pensa i no es quedin coses al tinter. Del debat permanent ha de sortir el nou PSC.

      Suprimeix
  4. Una votant vostre preocupada12 de setembre de 2012, a les 17:08

    Hola bon dia,

    estic preocupada per la deriva del PSC. Tot i que alguns dels seus dirigens van acudir a la manifestació d'ahir, avui he llegit que fareu front comú amb el PP per lluitar contra la independència (Europa Press). Què en pensa els socialistes de Calafell? Quina postura teniu al respecte?

    Us demano si us plau que respongeu el meu comentari. Sempre he pensat que el PSC té una ànima catalanista molt important, no us la deixeu prendre!

    ResponSuprimeix
  5. Entiendo la gran afluencia a la manifestación de la diada desde la indignación que sentimos todos por la situación social y laboral y la falta de soluciones propuestas tanto a nivel estatal como autonómico.

    Aunque al parecer la soberanía se reduce a una cuestión de dinero, la gestión independiente de la pasta que se recauda en Cataluña, está claro que podría paliar muchas situacíones de angustia de utilizarlo en promocionar la actividad económica.

    Pero no me parece acertada la forma de gestionar los recursos por el gobierno de CIU, no estoy de acuerdo con los recortes ni en el fondo ni en la forma y dudo que sean capaces de dar solución a los problemas del momento actual aunque dispongan de una mayor cantidad, el modelo social de los convergentes no va en ese sentido, no saben aplicar la solidaridad ni en la propia Cataluña, pueden ser autonomistas, soberanistas o independentístas, pero en ningún caso catalanistas, el primer valor de Cataluña.

    Un cordial saludo

    J. Navarro

    ResponSuprimeix
  6. Bon dia, com ja s'ha dit abans, el PSC és un partit plural on hi caben moltes voluntats i posicionaments, sempre ens hem caracteritzar per tenir lliure pensament. Ara bé, això sempre dintre d'unes acotacions idiològiques, és a dir, sense que hi càpiga absolutament tot. Nosaltres, com a socialistes, tenim una voluntat federalista del nostre país i de l'estat però entenc que a aquest nivell costarà moltíssim d'arribar com també a la independència. Això no treu que treballem tots plegats per aconseguir els nostres reptes catalanistes i d'esquerres dintre d'un país plural que defensi la igualtat d'oportunitats i la justicia social.

    A diferencia dels partits catalanistes, el PP, com ja saps, vol la unitat absoluta d'Espanya, i ho estan demostrant des de que governen amb majoria absoluta treient cada vegada més competències a les comunitats autònomes. Les seves reformes no són més que una cortina de fum per implantar les seves idiologies de dretes i de desigualtats entre els ciutadans i nosaltres això no ho secundarem mai.
    El PSC no lluita contra la independència ja que dintre les nostres files també hi ha dirigents i militants que recolzen un estat propi català, encara que aquesta ni sigui la veu principal.
    En el PSC de Calafell hi ha la mateixa varietat que a la resta del PSC del país. Persones amb un caire més espanyolista i persones amb un caire més independentista i ens entenem bé sense cap problema ja que per sobre de tot hi ha el sentiment de ser d'esquerres i de treballar per la nostra terra i aconseguir el que realment necessitem els ciutadans en aquesta moments, és a dir, superar la situació crítica a nivell social i económic que estem patint i crear més llocs de treball. Només així podrem tirar endavant i superar aquest estat de por psicologica i de desconfiança que ens envaeix.

    ResponSuprimeix