dijous, 25 d’octubre de 2012

Tan senzill com fer els passos!

Editorial del Diari del Baix Penedès publicada el 19 d'octubre de 2012

Sorprenentment, l'editorial del Diari del Baix Penedès de la setmana passada reflexionava sobre la necessitat de fer els passos soterrats a la via del tren de Segur, demanant als veïns que no creuin les vies del ferrocarril. Però això només pot ser una reflexió d'algú que no viu la realitat quotidiana de Segur ni és conscient del que representa no poder creuar les vies.


Certament, el primer que es va implantar va ser el traçat del ferrocarril. Per això, el creixement de Segur havia d'haver estat acompanyat de la construcció dels oportuns passos per creuar la via del tren. No va ser així, l'urbanisme dels anys seixanta-setanta no era tant exigent com l'actual, eren altres temps. El resultat és que tenim un nucli travessat pel traçat viari sense gaires punts de permeabilitat.

No travessar les vies del tren pels passos que els propis veïns han habilitat suposa haver de caminar més de mitja hora per persones amb mobilitat reduïda i sense mitjans per anar en vehicle o un altre mitjà de transport. l'opció de creuar és més ràpida, en dos minuts són a l'altre costat. Evidentment, creuar les vies suposa un perill. Però l'opció de creuar pels passos, en el tram des de l'estació fins el límit de terme amb Cunit, resulta una excursió que pocs estan disposats a fer. Per què? Per que hi ha massa distància i es triga molt de temps en arribar a l'altre costat. A més, fer-ho en cotxe pot suposar no trobar aparcament a prop d'on es vol anar i haver de donar voltes i voltes per estacionar el vehicle. I, també, resulta més car.


Però, afegit a la necessitat constant que tenen els veïns de creuar la via, diàriament, per anar a comprar al mercadal de Segur, els divendres, per anar a la platja, a l'estiu, per anar a les Dependències Municipals, per anar al metge, per anar a correus o, simplement, per anar a veure els veïns i amics, fa que no es pugui plantejar haver de fer una excursió per cada una d'aquestes situacions quotidianes. Per tant, ni s'ho plantegen. Acostumats al camí més curt que, per altra banda, sempre han fet, és impensable per ells haver d'anar a tombar pels passos habilitats que existeixen. Us imagineu els veïns de la Rambla d'El Vendrell que per anar al carrer Doctor Robert haguessin d'anar fins la plaça de l'Ajuntament i baixar fins el carrer dels cafès?

Dit això, no es pot demanar que no es creuin les vies i molt menys simplificar la solució d'aquest problema a un eufemisme com aquest. La solució és fer els passos i que tothom pugui creuar amb seguretat, seguint els recorreguts lògics que farien en qualsevol ciutat. Per tant, el més senzill i pràctic és fer els passos que calguin per travessar la barrera de la via del tren i cosir bé el barri de Segur, fent que el traçat del ferrocarril sigui molt més permeable que ho és ara. Això és el que demanen els veïns!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada