(Font: ajuntament de Calafell)
Més d’un 70% dels calafellencs consideren que
al municipi s’hi viu bé o molt bé.
L’ajuntament de Calafell està elaborant el Pla de Mandat
pel 2027-2031 (PAM), que serà el full de ruta pel proper mandat. Ha fet una
consulta a la ciutadania, a través d’un qüestionari digital en la plataforma de
participació ciutadana, Decidim.Calafell.cat, entre l’1 de juny i el 31 de
juliol, dirigida a un públic major de 16 anys. L’objectiu era conèixer la
percepció, les necessitats, les prioritats i les expectatives de la ciutadania
de Calafell per orientar la definició de les línies estratègiques i les
actuacions del Pla de Mandat 2027-2031.
Els objectius específics són analitzar la percepció de la
ciutadania sobre la situació actual de Calafell, identificar les prioritats de
futur de la ciutadania, conèixer la percepció de la ciutadania sobre la relació
amb l’Ajuntament i la participació ciutadana i proporcionar evidències que
permetin orientar la definició del Pla de Mandat.
Han participat prop d’un centenar de persones a títol
individual, amb un 82% de residents al municipi. La majoria de participants
residien a les urbanitzacions del municipi, amb un 59%. Del nucli de Calafell
(Poble i Platja) hi ha participat el 22% i del nucli de Segur de Calafell un
19%. “No és una mostra representativa del municipi, malauradament, però ens
ajudarà a complementar la informació que surti de les taules de treball que
farem a partir del mes d’octubre”, ha explicat l’alcalde de Calafell, Ramon
Ferré.
Es divideix en gairebé per la meitat les persones que
tenen una visió positiva i les que tenen una visió més negativa sobre la
capacitat d’escolta de l’Ajuntament vers la ciutadania. Existeix una alta
predisposició a participar més sovint en processos participatius, ja que més de
6 de cada 10 persones consultades responen afirmativament a aquesta pregunta.
Pel que fa a les formes de participació, les opcions que generen
una major predisposició són les consultes ciutadanes, seleccionades per més de la
meitat de les persones entrevistades (55%), i les enquestes online (51%). Això mostra
una preferència destacada per mecanismes de participació que permeten expressar
l’opinió de manera relativament directa i individual. També tenen un pes important
les sessions de debat presencials, assenyalades pel 42% de les persones, fet que
indica que una part considerable de la població també valora espais de participació
basats en la interacció, el debat i l’intercanvi d’opinions. En un segon nivell
se situen les assemblees (24%), mentre que la participació com a membres d'òrgans
de participació (12%) és l’opció menys seleccionada.
Bons resultats
Una de cada tres persones considera Calafell un lloc molt
bo per viure-hi. I més del 70% en fa una valoració positiva (molt bé i bé) per viure-hi.
Els
resultats mostren que les principals necessitats de millora percebudes als barris
es concentren sobretot en aspectes relacionats amb l’estat de l’espai públic (51%),
la seguretat (50%) i la neteja (40%). En un segon nivell apareixen els equipaments
(30%) i les zones verdes (24%). Els aspectes que menys es mencionen són els espais
infantils (11%) i la il·luminació (10%).
Pel que fa a les prioritats de futur, destaca clarament la
seguretat, assenyalada per 6 de cada 10 persones (61%), que se situa com la qüestió
que genera un consens més amplis obre la necessitat d’actuació futura. En segon
lloc, apareix la neteja i el manteniment (48%), seleccionada per gairebé la meitat
de les persones consultades. A certa distància se situa un segon grup de prioritats,
encapçalat per la mobilitat (26%), els espais verds (23%) i la salut i el benestar
(21%).
Pel que fa a la imatge desitjada de Calafell d’aquí a 10 anys,
destaca especialment la voluntat de construir un municipi amb una major seguretat,
civisme i convivència, aspecte que concentra gairebé dos terços de les mencions
(62%). En aquest àmbit, l’atribut més esmentat, amb molta diferència, és segur,
seguit de cívic i tranquil. En un segon nivell, apareix la voluntat de disposar
d’un municipi més cuidat, net i accessible, vinculada al manteniment i a la qualitat
de la via pública (33%). A continuació, se situa la visió d’un municipi orientat
al resident, no massificat, amb identitat i que sigui verd i sostenible. Per contra,
l’economia, els serveis, la mobilitat, els equipaments i la governança tenen un
menor pes dins de la imatge de futur expressada per la ciutadania.
La mobilitat i el transport és la categoria que agrupa més
respostes (21%), seguida molt de prop per la via pública i el manteniment urbà i
la seguretat, el civisme i la convivència, amb un 20% totes dues. En un segon nivell
apareixen els equipaments i les activitats (18%) i el mediambient i els espais verds
(14%). En conjunt, les demandes apunten sobretot a actuacions vinculades a la mobilitat
del municipi, la qualitat de vida quotidiana, la cura de l’espai públic i la seguretat.
Les actuacions de les categories d’economia, comerç i turisme, habitatge i model
de ciutat i governança i participació es perceben com a més prescindibles, ja que
recullen menys mencions.
Conclusions
Els resultats de la consulta ciutadana permeten establir una
relació clara entre les principals demandes expressades i els cinc eixos que estructuraran
el futur PAM. En conjunt, les prioritats se centren especialment en la qualitat
de l’espai públic, la mobilitat, la seguretat i la convivència, la sostenibilitat
i la proximitat amb la ciutadania.
La ciutat accessible i equipada és un dels eixos que presenta
una major correspondència amb les demandes ciutadanes. La mobilitat i el transport
(21%), la via pública i el manteniment urbà (20%) i els equipaments i activitats
(18%) concentren una part molt important de les prioritats. Apareixen demandes específiques
relacionades amb l’aparcament, el transport públic, els carrils bici, el mobiliari
urbà i el manteniment dels equipaments.
La ciutat ecològica i intel·ligent troba correspondència principalment
en les demandes vinculades al mediambient i els espais verds (14%) i als serveis
públics (13%), amb mencions a la protecció del litoral, els espais verds, la neteja
urbana, la recollida selectiva i altres serveis urbans. La mobilitat sostenible
també apareix com una demanda rellevant, especialment a través dels carrils bici,
la mobilitat i el transport públic.
La ciutat oberta, participativa i connectada es relaciona
sobretot amb la predisposició de la ciutadania a participar i amb la demanda de
reforçar els canals d’escolta. Un 65% afirma que voldria participar més sovint en
processos participatius, i les consultes ciutadanes (55%) i les enquestes online
(51%) són les fórmules que generen una major predisposició.
La ciutat per viure i conviure és un altre dels grans àmbits
de coincidència. La seguretat, el civisme i la convivència (20%) se situen entre
les principals prioritats de la ciutadania, amb demandes específiques relacionades
amb la seguretat ciutadana, la presència policial i el civisme. També hi tenen encaix
les demandes vinculades als equipaments i activitats, així com l’habitatge.
La promoció de la ciutat és l’eix que presenta una correspondència
menys directa amb les principals prioritats de la consulta, tot i que hi apareixen
demandes vinculades a l’economia, el comerç i el turisme (10%), especialment l’impuls
del comerç local, el turisme de qualitat i la creació de negocis sostenibles.
En conjunt, els resultats mostren una major concentració de
les demandes ciutadanes en els àmbits vinculats a una ciutat més accessible i equipada
i a una ciutat per viure i conviure, amb la sostenibilitat i la qualitat de l’entorn
com a elements també molt presents. La participació ciutadana i la promoció de la
ciutat apareixen com a àmbits complementaris dins d’aquesta visió de futur.
