(Font: ajuntament de Calafell)
La quarta edició d’un pla de xoc torna a fer palès que sortir-se’n és possible, amb un enfocament diferent del problema
El pla de xoc que per quart any consecutiu impulsa l’Ajuntament de Calafell, ha aconseguit treure, en el que portem de 2024, 43 famílies del cercle viciós de la pobresa. Són les que han aconseguit que un dels seus membres aconsegueixi una inserció laboral plena i duradora, que els ha permès normalitzar la seva situació i començar a caminar sense el suport dels serveis socials.
La inserció laboral és l’objectu final d’aquest pla de xoc, però inclou tota mena d’accions i mesures. Sempre amb un enfocament diferent, orientat a famílies que tenen una oportunitat real de sortir-se’n, amb una empenta relativament petita, i sobretot compromeses autènticament a aconseguir-ho.
La tinent d’alcalde de Drets Socials, Helena Rubio, explica: “Com en els anys anteriors, hem prioritzat unitats familiars que, tot i estar en risc o directament en situació d’exclusió social, podien aconseguir un canvi de debò en les seves vides”. Rubio diu també: “El pla ha prioritzat també qui ha mostrat compromís autèntic i real per a sortir-se’n. I això s’ha notat en els resultats”.
Les xifres
Durant els tres primers trimestres de 2024, el pla ha atés i acompanyat 231 persones, en una acció combinada dels serveis socials i dels d’ocupació de l’Ajuntament. 144 d’aquestes persones són noves usàries del pla. La resta, correspon al seguiment de casos de l’any anterior.
Fins al 30 de setembre, el pla ha fet 776 atencions, amb una mitjana de 5,39 accions per persona usuària. És una mitjana superior a la d’edicions anteriors, atés que s’han modificat els paràmetres de derivació i alta.
La inserció laboral està millorant resultats anteriors, ja que en nou mesos supera els de tot l’any passat. La ràtio d’inserció en aquests tres trimestres és el 44,33%, quan en tot el 2023 va ser del 26,75%. De les 43 persones que han aconseguit un lloc de treball, 36 tenen feina al sector privat (restaurants, empreses de neteja, hotels, residències, empreses de logística...). I les 7 restants, en el sector públic (empreses de serveis d'àmbit municipal, centres sanitaris i centres educatius).
Una eina clau és la formació de les persones víctimes de la pobresa, ja que augmenta les seves opcions de trobar feia. En aquest sentit, s’ha aconseguit que diversos usuaris del pla hagin continuat estudis que tenien aturats, convalidar estudis antics o hagin iniciat estudis nous.
Un altre instrument ha estat un programa per a millorar les habilitats socials, les competències familiars i la cohesió familiar. Anar fent vida normal, i accedir allò que està a l’abast de les persones que no són vulnerables és un ajut de primera per retrobar el propi camí.
“Cal insistir que aquest pla és una nova forma de treballar. No és un pla assistencialista, sinó reversor de situacions”, subratlla Helena Rubio. “Volem anar més enllà de donar ajuts a qui els necessiti, perquè els serveis socials no han de ser una mera gestoria de subvencions, sinó un instrument per revertir la pobresa i l’exclusió social”, diu.
Afegeix: “La pobresa és quelcom més que un problema econòmic. Però la despesa pública reactiva puja, mentre baixa la proactiva i preventiva. Això ha creat cercles viciosos, que estigmatitzen i cronifiquen les situacions d’exclusió social, que, tanmateix, podem revertir avançant-nos-hi”.