Article publicat a la web de la Fundació Rafel Campalans, en data 6 d'octubre del 2011.
La Fundació Rafael Campalans va organitzar ahir un debat, impulsat per la sectorial de Competitivitat i Empresa del PSC amb Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.
Especialment crític amb moltes de les polítiques dutes a terme pel govern central, així com les que impulsa ara el Govern Mas, el professor Navarro va lamentar que "Espanya i Catalunya tinguin un sector públic tan poc desenvolupat, un Estat del Benestar molt poc finançat, i un percentatge de població adulta treballant al sector públic molt baix".
Per a Navarro, per cada retallada de despesa pública social hi ha alternatives que serien més eficaces i menys nocives per a la ciutadania, que permetrien aconseguir igual o més recursos per part de l'administració. Per al professor, doncs, "l'argument de la inevitabilitat de les retallades és profundament erroni". A banda, "assegurar que les retallades de la despesa pública social es deuen a la pressió dels mercats és mentida: demanen una reducció del dèficit, sí, però no expliquen com". Una alternativa, explica Navarro, seria augmentar els impostos. Així, en lloc de congelar les pensions (amb la qual cosa s'intenten estalviar 1.200 milions d'euros), es podrien haver aconseguit 2.100 milions d'euros mantenint l'Impost del Patrimoni, o 2.552 milions sis'haguessin anul·lat les rebaixes dels impostos de successions, o 2.500 milions si s'hagués revertit la baixada d'impostos de les persones que ingressen més de 120.000 euros a l'any, retallades dels impostos que van tenir el suport -totes elles- dels partits que ara fan aquestes retallades de despeses.
O, enlloc de les enormes retallades en sanitat que intenten aconseguir un estalvi de 6.000 milions, podrien haver anul·lat la baixada de l'Impost de Societats deles grans empreses que facturen més de 150 milions d'euros l'any (i que representen només el 0,12% de totes les empreses), recollint-hi 5.300 milions d'euros. O, en lloc de retallar els serveis públics com sanitat, educació i serveis socials (aconseguint-hi un total de 25.000 milions d'euros), podrien haver corregit el frau fiscal de les grans fortunes, de la banca i de les grans empreses (que representa el 71 % de tot el frau fiscal), recollint-hi molt més,és a dir, 44.000 milions
Per al professor Navarro, doncs, "la reducció del dèficit públic podria haver-se aconseguit revertint les enormes rebaixes d'impostos que han beneficiat primordialment a les rendes superiors".
La Fundació Rafael Campalans va organitzar ahir un debat, impulsat per la sectorial de Competitivitat i Empresa del PSC amb Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.
Especialment crític amb moltes de les polítiques dutes a terme pel govern central, així com les que impulsa ara el Govern Mas, el professor Navarro va lamentar que "Espanya i Catalunya tinguin un sector públic tan poc desenvolupat, un Estat del Benestar molt poc finançat, i un percentatge de població adulta treballant al sector públic molt baix".
Per a Navarro, per cada retallada de despesa pública social hi ha alternatives que serien més eficaces i menys nocives per a la ciutadania, que permetrien aconseguir igual o més recursos per part de l'administració. Per al professor, doncs, "l'argument de la inevitabilitat de les retallades és profundament erroni". A banda, "assegurar que les retallades de la despesa pública social es deuen a la pressió dels mercats és mentida: demanen una reducció del dèficit, sí, però no expliquen com". Una alternativa, explica Navarro, seria augmentar els impostos. Així, en lloc de congelar les pensions (amb la qual cosa s'intenten estalviar 1.200 milions d'euros), es podrien haver aconseguit 2.100 milions d'euros mantenint l'Impost del Patrimoni, o 2.552 milions sis'haguessin anul·lat les rebaixes dels impostos de successions, o 2.500 milions si s'hagués revertit la baixada d'impostos de les persones que ingressen més de 120.000 euros a l'any, retallades dels impostos que van tenir el suport -totes elles- dels partits que ara fan aquestes retallades de despeses.
O, enlloc de les enormes retallades en sanitat que intenten aconseguir un estalvi de 6.000 milions, podrien haver anul·lat la baixada de l'Impost de Societats deles grans empreses que facturen més de 150 milions d'euros l'any (i que representen només el 0,12% de totes les empreses), recollint-hi 5.300 milions d'euros. O, en lloc de retallar els serveis públics com sanitat, educació i serveis socials (aconseguint-hi un total de 25.000 milions d'euros), podrien haver corregit el frau fiscal de les grans fortunes, de la banca i de les grans empreses (que representa el 71 % de tot el frau fiscal), recollint-hi molt més,és a dir, 44.000 milions
Per al professor Navarro, doncs, "la reducció del dèficit públic podria haver-se aconseguit revertint les enormes rebaixes d'impostos que han beneficiat primordialment a les rendes superiors".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada