ON ESTAVES CALAFELL, QUAN VAN DONAR LES AJUDES..??

L’Unitat de Medi Ambient, Salut Pública i Territori, del Servei d’Assitència Municipal, de la Diputació de Tarragona, va otorgar un total de 85 subvencions per valor de 499.992,02 €. La notícia apareguda en el setmanari de la “Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla”, assenyala que les ajudes s’han concedit a 71 municipis de la província de Tarragona, en el marc del programa de promoció de la Salut Pública. Per a poder accedir a elles, calia presentar projectes. Els presentats estaven dirigits principalment a la creació de ”parcs de salut municipals”, “itineraris saludables” i per dur a terme “accions d’informació i educació”. En definitiva les àrees municipals que amb aquests competències havien de treballar en desenvolupar aquests projectes, presentar-los i defensar-los perquè Calafell, i els seus ciutadans es beneficiessin d'alguna d’aquestes subvencions, que en funció del nombre d’habitants del municipi i la valoració técnica dels projectes han estat concedides. On estaves Calafell? Per què no s’ha rebut cap subvenció del programa de la Salut Pública?

Segons destaca el setmanari; “per cada euro invertit en accions de Salut Pública és 50 vegades més productiu en termes de salut que l’assitència sanitària a la malaltia, davant de malalties com per exemple l’obesitat", que ja ha arribat a nivells d’epidèmia, especialment entre la població infantil. Fomentar els hàbits de vida saludable i lluitar contra el sedentarisme, a qui se li associa un gran nombre de malalties és de vital importància. Cal que siguin les iniciatives municipals qui liderin les actuacions dirigides en aquest àmbit i en benefici de la salut i el benestar dels ciutadans de Calafell. Les àrees de salut i esports o viceversa han de treballar conjutament i en xarxa perquè així sigui.

Diríem metafòricament; que “no està el pati” com per a deixar que s’escapi cap ajut, ni tampoc per a estar veient-les venir. Cal anar a buscar-les, cal moure’s. A Calafell necessitem dinamisme, i no pessimisme o anar de victimes. Ara més que mai cal treballar. En temps de crisis i de cruels retallades de la dreta catalana, amb la que es pretén minvar la moral del ciutadà reduint l'estat del benestar, parant radicalment les polítiques socials portades a terme pels socialistes, emparant-se en la fal·làcia i ja avorrida frase de; "no ens han deixat un duro en la caixa". Però pel que ells volen no tenen cèntims, en canvi per d’altres no només el tenen, sinó que el malgasten com per exemple: incrementant en 12.000 € bruts el sou de set càrrecs de confiança de les delegacions territorials .

El discurs de la dreta catalana ja cansa. No tenen projectes, ni tampoc saben com desenvolupar-los, com complir amb la seva promesa de treure'ns a tots de la crisi. Ni saben, ni poden perquè el seu objectiu principal és fer més rics als rics, i més pobres als que menys tenen. Així podran mantenir-se en el poder durant molts i molts anys més. Però, per a poder portar-lo a terme, retallen sense cap remordiment i ens emplacen a ser més austers.

A Calafell està passant el mateix, sous que s'havien d'haver baixat, càrrecs de confiança, retallades i, en definitiva, la mateixa història que en la Generalitat. Els ciutadans de Calafell hem d'escoltar constanment l’única frase i discurs polític que saben pronunciar, “no tenim un duro”. Però en lloc de passar a l'acció i posar-se a treballar de debó, la realitat és una altra i a data d'avui, no tenim, des de l’actual equip de govern municipal de Calafell format per la coalició CiU i PP, cap concreció de res, cap projecte a curt o mig termini, cap projecte de futur, cap programació de accions turístiques per dinamitzar econòmicament Calafell en els propers quatre anys. No tenim res de res.

Mentrestant, els cada vegada menys "trens carregats d'ajuts i subvencions", passen de llarg quan arriben a Calafell, tot i tenir dues estacions. Potser cal comprar el billet i, com que diuen no tenir un duro, volen pujar sense pagar o, simplement, no fer res al·legant, novament i com excusa fàcil, que no tenen un duro. Però el que si és una realitat, és que per a no perdre el tren cal treballar i cal saber moure’s. I segueixo insistint: " Houston tenim un problema" i afegiria "Cada vegada més gran"