Una mort no pot ser en va!

Aquestes setmanes han estat notícia a la premsa per la mort d'una dona de 74 anys d'edat, atropellada pel tren a l'alçada de Mas Mel. Tots els diaris provincials, comarcals i els blocs locals s'han fet ressò. Nosaltres, com a PSC, lamentem profundament la mort de l'Angelita, especialment després de saber el motiu pel qual va creuar la via del tren.

Ja vam avisar a ADIF que el tancament de les vies no impediria més morts. Segur que ha donat major seguretat al traçat, però la manca de passos de vianants soterrats per creuar la via, fa que els veïns se les inventin per poder creuar-la sense donar grans voltes. D'això n'érem conscients quan es realitzava el tancament i vam demanar a ADIF que ho fes acompanyat de passos de vianants o els propis veïns trencarien la tanca per poder creuar. No es podia dividir una ciutat en dos, sense permeabilització! Els veïns, alguns d'ells que no poden fer grans rutes caminant, han buscat els punts febles de la tanca i els han explotat. Un d'ells era el lloc on va morir l'Angelita. Per això, sabent que la prioritat d'ADIF era tancar la via, vam oferir els trams on ja hi havia permeabilitat de la mateixa i, ara, s'està ja executant.

Queda molt per fer, sobretot a Segur. L'anterior govern va començar a posar-hi fil i agulla. En primer lloc, en el POUM es van definir els llocs on havia d'anar un pas al llarg de tota la via del ferrocarril. En segon lloc, es van definir com havien de ser aquests passos (de vianants exclusivament o de vianants i vehicles combinat). En tercer lloc, vam demanar a ADIF, en reiterades ocasions, que abans de tancar la via, especialment en el tram de Segur, es fessin els passos oportuns.

La gran densitat de població que hi ha a ambdues bandes de la via del ferrocarril i la gran quantitat de "passos a nivell improvitzats" que hi trobem al llarg del recorregut el fan el tram més perillós de tot el traçat que travessa Calafell, sense cap mena de dubte. A més, ja tenim l'experiència del tancament que es va fer el 2002 de 250 metres a Segur, en què els veïns van trencar un tram de tanca i de mur per poder creuar la via. Per tant, és necessari permeabilitzar abans de tancar.

Per això, la nostra prioritat va acabar sent el pas del carrer Pisuerga, després de veure com altres opcions no tenien èxit o n'era molt difícil assolir el finançament. Així que vam encarregar un projecte executiu del pas del carrer Pisuerga, un pas intermig entre el pas de l'Estació de Segur i el pont que hi ha a límit de terme amb Cunit. Aquest pas era demanat de forma insistent pels veïns que, fins i tot, volien veure un rètol posat abans de les eleccions on s'indiqués l'obra. Per no enganyar a ningú, vam creure oportú no posar cap rètol abans de tenir el finançament i el projecte acabat. Després diuen que els polítics prometen i no compleixen! Però, sí que va donar temps a deixar encarregat el projecte executiu del pas soterrani de vianants a l'empresa TRAIN ESTUDIOS Y PROYECTOS, una empresa de Madrid especialista en aquest tipus de projecte, per un import de 24.367€ (IVA inclòs). A sota, veieu l'acord de la Junta de Govern de data 6 d'abril de 2011.

Arran d'això, l'alcalde ha fet unes declaracions dient que no hi havia res, que "no s'ha trobat cap projecte concret". També ha dit que estaven fent un avantprojecte. Estem tips que l'alcalde menteixi de forma descarada! L'anterior equip de govern va deixar contractat un projecte executiu. És a dir, un projecte complert per poder començar l'obra immediatament, quan es disposés del finançament per fer-la. I, en el contracte, es donava un temps a l'empresa per a fer l'esmentat projecte que, a hores d'ara, ja hauria d'estar fet. No volem polèmiques inútils, ni cap protagonisme polític. Els ciutadans volen respostes, i les volen ja!

Però, no volem entrar en polèmiques. Només volem explicar la veritat i, sobretot, mirar endavant. Ara, cal posar els diners per fer l'obra. L'Ajuntament hauria de prioritzar aquest pas, especialment, després de veure com, una vegada darrera una altra, ADIF ens dóna llargues i ens prèn el pèl. L'alcalde i el regidor d'Obres, en la seva darrera visita a Madrid, van dir que havien vingut amb bones sensacions. Nosaltres també les teníem, però en quatre anys res de res! Al final, ens remetien al Ministeri de Foment, que havia retallat les partides per fer passos.

Creiem que, després d'acabar el Passeig Marítim i de remodelar la C-31, els dos grans eixos cívics de Calafell estan completats. Aquestes dues artèries que ens travessen de punta a punta el municipi ja estan endegades. Ara, cal posar tots els esforços i prioritzar l'adequació i permeabilització de l'altra gran barrera que travessa el nostre municipi, la via del ferrocarril. Aquest ha de ser el nostre gran objectiu d'ara en endavant! Sembla un problema de seguretat, però suposa una gran oportunitat per transformar la nostra ciutat de forma espectacular, una oportunitat per a créixer dels barris que estan limitats i coartats per la pròpia via del ferrocarril. Poder anar més enllà, poder travessar les vies, dóna noves oportunitats de relació comercial, de crear nous aparcaments, de definir nous eixos cívics al voltant de la via del ferrocarril,... no només es tracta de posar tanques i fer passos. Aquest ha de ser el nou gran projecte de Calafell!

La mort de l'Angelita no ha de ser en va! Hem d'adonar-nos que la via suposa un problema i no tant sols de seguretat. Hem d'aixecar el cap i veure des de més amunt. La permeabilització de la via del ferrocarril ha de permetre una major integració dels barris i una major cohesió social. Els ciutadans d'una i d'altra banda han de poder aprofitar els equipaments, zones d'oci, zones d'esbarjo, a aparcaments i zones comercials que hi ha a cada banda de la via del ferrocarril, sense haver de patir per la seva integritat.

Estic segur que les reivindicacions veïnals seran molt importants per a moure la voluntat política, però també la política ha de ser important per a escoltar, recollir, debatre i proposar respostes als ciutadans que beneficiïn més al conjunt de la ciutadania. Per això, ens oferim al diàleg i a la col·laboració per poder buscar solucions i estudiar propostes que vagin en aquesta línia. Però, també ens afegim a les reivindicacions veïnals que volen més implicació política en els pressupostos municipals. Ja no es pot esperar més!