Personatges: Josep Pallach.

Avui fa 35 anys de la mort de Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i socialista (Figueres 1920 - Barcelona 1977).

Diccionari biographic del movement obrer al Països Catalans, Editions Universitat de Barcelona-Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 2000.

De familia pagesa, als catorze anys s'afilià al BOC i el 1936 esdevingué secretari de les joventuts del POUM a Figueres. Participa en diversos actes públics al costat d'Andreu Nin. També fou president de la FNEC de Figueres. Durant la guerra civil, forma part del comite local de Cultura i Art, encarregat de salvar el patrimoni cultural i artístic de l'Alt Emporda.

Després dels fets de Maig de 1937, durant els quals defensà els locals del POUM de Figueres, s'amagà a Roses, on féu de mestre en una escola de la CNT, sindicat al qual s'afilià. El gener de 1938 fou mobilitzat i va romandre en un batalló de càstig controlat pel PSUC. Acabada la guerra, s'exilià a França i sofrí camps de concentració a Sant Llorenç de Cerdans, els Banys d'ArIes i Sant Cebrià. 

En esclatar la guerra mundial va participar en el grup de resistencia Martin, creat per Josep Rovira, i s'incorpora al Front de la Llibertat. El 1942 va travessar la frontera clandestinament i va retornar a Catalunya. Va participar en la I Conferència Nacional del POUM, celebrada a Valldoreix el novembre de 1943, on fou elegit membre del primer Comitè Executiu de l'interior i va asistir també a la II Conferència, celebrada a Barcelona el juny de 1944, on es confirmà la seva pertinença al Comitè Executiu. El novembre de 1944 fou delegat de l'interior a la Conferencia del POUM celebrada a Tolosa de Llenguadoc i pocs dies després de retornar a Catalunya, el 24 de desembre de 1944, fou detingut per la policia mentre dinava en un restaurant de Barcelona. Fou empresonat a Figueres i a Girona, d'on s'escapolí el febrer de 1946. 

Retornà a França i s'afilià al MSC, que Rovira amb altres militants del POUM havia constituit a l'exili frances. S'instal.là a París, on estudià pedagogia i psicologia a la Sorbona. Entre 1946 i 1948 realitzà diversos viatges clandestins a Catalunya. El 1948 es casà amb Teresa Juvé. Professionalment féu de pedagog a diverses ciutats franceses. Dedicat a les tasques d´organitzaçió del MSC fins a 1968, tingué una destacada participació en la publicació d'Endavant.

El febrer de 1957 firmà, en representació del MSC, el pacte de París, un intent de crear un organisme unitari entre l'oposició republicana i els monàrquics. El 1962 entra clandestinament a Catalunya per tal de col.laborar en la constitució de l'Aliança Sindical Obrera (ASO). El 1966, arran de l'escissió soferta pel MSC, passa a encapçalar el sector que defensava el socialisme moderat enfront del sector més radical liderat per Joan Reventós. El mateix any 1966, mentre era jutjat a Espanya per pertànyer a l'ASO, creava amb membres de l'ERC, Acció Catalana i la CNT el Secretariat de la Democràcia Social Catalana. 

El 1970 retornà definitivament a Catalunya. Fou professor d'Història de l'Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1972 contribuí a la creació de l'Escola de Mestres de Sant Cugat i el 1975 es doctorà. El novembre de 1974 participà activament en la constitució, a Montserrat, del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, i l'abril de 1975, en representació del corrent socialdemòcrata, va participar en el cicle de «Les terceres vies a Europa», que va tenir lloc a ICESB i on es varen donar a conèixer les diverses ideologies democràtiques existents a Catalunya. Després de la mort de Franco, es va bolcar a l'organització del socialisme a Catalunya, en clara competència amb la Convergencia Socialista de Reventós. El gener de 1976, en el segon congrés del Reagrupament, fou elegit copresident, conjuntament amb Josep Verde i Heribert Barrera. Convertit el Reagrupament en Partit Socialista de Catalunya, a partir de maig de 1976, el 9 de gener de 1977 fou elegit secretari general del Partit Socialista-Reagrupament i moria dos dies després, víctima d'un infart. Exponent màxim de l'anomenat socialisme reformista, catalanista i partidari d'un solució federal per l'Estat espanyol, va publicar nombrosos treballs, tant de teoria política com de pedagogia.