No obstant, també es debatrà sobre Europa, la Mediterrània i el món, sobre què és i què vol ser el PSC, sobre quina societat volem i quines reformes hem d'impulsar, sobre l'organització interna del partit i sobre la construcció d'una alternativa progressista actualitzada i renovada. Aquest NOU PSC ha de servir per recuperar la confiança dels ciutadans en el projecte d'esquerres que necessita el nostre país. Esperem que això sigui una realitat i en sortim reforçats, Catalunya ho necessita.
El primer dia és el divendres 16, on es presentarà la memòria de gestió de l'executiva del partit i que haurà de ser debatuda pels representats de les diverses federacions i votada pels delegats. El dissabte 17 es debatran les esmenes a la ponència marc que han presentat les diverses agrupacions, entre elles la nostra per primer cop. El diumenge s'escollirà la nova executiva del PSC, on tres candidats pugnen per ser el nou Primer Secretari del PSC: Joan Ignasi Elena, Pere Navarro i Àngel Ros.
Un dels temes a parlar, recurrent si es vol des de la fundació del PSC, és el fet de tenir grup parlamentari propi a Madrid, o no. Cada cop són més les veus que ho demanen en el sí del partit i, també, de la militància i la societat. Segurament, la segona generació dels immigrants que en el seu dia vingueren d'Andalusia, ja nascuts aquí, tenen més arrelat el sentiment de pertinença a Catalunya. Fins i tot, alguns d'ells es declaren votants d'ERC o altres opcions independentistes. Altres, de CiU. Però, també és cert, que aquella gent que encara s'identifica amb les sigles PSOE és present a la nostra societat i forma part del socialisme català de forma important. És molt probable que, amb els anys, allò que semblava estar molt lluny, sigui possible. I, afegeixo, segurament estem més a prop del què pensem. En aquest Congrés hi ha dos models que són diferents a l'actual, que és solidari amb el PSOE en les seves votacions al Congrés i al Senat. El primer d'ells, representat per la figura de Pere Navarro, pretén que el PSC tingui un perfil propi, sense arribar a tenir grup parlamentari propi. Això significa votar coherentment a Catalunya i a Madrid, en defensa de l'interès de Catalunya. L'altre model, més rupturista, representat per Joan Ignasi Elena i Àngel Ros, opta per que el PSC es desmarqui del PSOE i tingui grup parlamentari propi. Sens dubte, serà un dels temes estrella d'aquest Congrés. Bàsicament, la diferència programàtica i de model que proposen pel PSC els diversos candidats és aquesta, ja que tots assumeixen un cert gir cap a polítiques més d'esquerres que les actuals i on la militància i la societat tinguin un paper més important en l'elecció dels representants i càrrecs del partit.
La nostra agrupació va celebrar, ahir, una assemblea on es va poder debatre sobre quins han de ser els nous imputs i les noves cares que han de definir el renovat projecte del PSC. Un diàleg interessant i sorprenent, alhora, on els militants van poder manifestar les seves opinions i els delegats al Congrés escoltar la veu d'aquells a qui representen. Això demostra que, almenys a l'Agrupació de Calafell, les formes de fer política ja s'estan renovant i estem sent coherents amb allò que vam dir en el discurs de la constitució del nou Ajuntament, on s'iniciava una nova etapa pel socialisme de Calafell. Esperem que aquesta nova etapa sigui extensiva, ara, a la resta del partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada