Opinión sobre las propuestas del 15M (II).

Para poder hacer un seguimiento del tema os adjunto la dirección donde encontraréis el documento íntegro de dichas propuestas:

http://www.democraciarealya.es/documento-transversal/

Analicemos, pues, su contenido:

3. DERECHO A LA VIVIENDA:

Estoy deacuerdo en facilitar ayudas, no expropiar, para que las viviendas construidas en stock puedan ser alquiladas en régimen de alquiler protegido o, incluso, cambiar su régimen a viviendas de protección oficial para ser vendidas. Creo, si no tengo mal entendido, que las ayudas para el alquiler son las únicas que se han mantenido.

También estoy a favor de la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas. Hay que reformar la Ley hipotecaria para hacerlo posible. Aunque, hay que estudiar muy bien su "letra pequeña" para evitar que los bancos pierdan solvencia y aumenten los precios de las hipotecas.

En este tema seré, aún, más atrevido que las propuestas de los indignados: habría que regular el precio de la vivienda libre (tal y como se regula la de protección oficial, en todas sus variantes, y las de régimen especial). Esa es la única forma de garantizar el control en el precio del valor del suelo, uno de los motivadores del alza en los precios de las viviendas estos últimos años. De momento, una rebaja al 4% del IVA en la compra de viviendas:

http://www.psoe.es/saladeprensa/news/594627/page/gobierno-rebaja-del-4-iva-para-adquisicion-vivienda-nueva-.html

4. SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD:

No tengo ninguna duda de que las Administraciones Públicas deberán hacer un esfuerzo para suprimir y recortar los gastos inútiles de sus políticas y de sus presupuestos. ¡Habrá que saber, primero, cuáles son esos gastos inútiles! En lo referente al control, no existe nada más controlado que los presupuestos de la propia administración, podéis creerlo, si se hacen bien los procedimientos. Por ello, propongo un mayor control de los mismos, pero con más agilidad, a la vez, para hacer una gestión más eficiente.

Mejorar los servicios sanitarios, reducir las listas de espera, mejorar la educación, reduciendo la ratio de alumnos por aula, reduciendo el coste de la matrícula universitaria, financiar la investigación con fondos públicos, reducir el precio del transporte público, mejorar su calidad y hacerlo más ecológico, desplegar la Ley de la Dependencia y mejorar las redes de cuidadores locales municipales, servicios locales de mediación y tutelaje forman parte de la ideología de izquierdas. Estoy deacuerdo con todo. Sólo hay un inconveniente: encontrar la formas de financiarlo.

Cap a on ha de caminar la política municipal del futur?

Qualsevol formació política que tingui pretensions de governar o bé qualsevol equip de govern que tingui la voluntat de continuar la seva marxa política, té l’obligació de treballar en una direcció concreta: enfortir la política municipal, crear sistemes de gestió i de comunicació més robustos, actuals i eficients. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, caldria incidir en dues qüestions rellevants:

En primer lloc, dotar l’administració de noves eines i recursos que facilitin la pròpia gestió interna de l’ajuntament per tal de crear una estructura cohesionada, així com una metodologia de treball competent i productiva. El futur passa per buscar l’excel·lència en la gestió, per modernitzar la forma de fer política tot utilitzant les noves tecnologies amb l’objectiu de que la informació que es transmet sigui més immediata i actualitzada. D’aquesta manera, els producte de la feina feta arribarà més directament als ciutadans.

En segon lloc, millorar i potenciar el procés de comunicació entre els polítics i el teixit social. A tal efecte, les formacions polítiques i els mateixos polítics estan experimentant els beneficis d’aplicar els recursos que la societat de la informació i la digitalització els ofereix. Una manera diferent de fer política “real” és possible emprant un mitjà virtual, utilitzant la política 2.0 com una nova forma de compartir experiències, transmetre informació i, en definitiva, connectar amb la societat.

A la vegada, de tant en tant, caldria treure l’administració al carrer, acostumar-se a fer gestió política de qualitat al carrer, fora de les parets dels edificis de l’ajuntament. Per exemple, anar als negocis dels empresaris i oferir-los formació, als espais de les entitats, etc. No ens hauríem de limitar a gestionar d’esquenes al municipi i tancats als despatxos, ja que això fa que la ciutadania no ens entengui com a part del seu teixit social. Això pot tenir conseqüències molt negatives ja que deixem de tenir contacte amb la vida real, amb la realitat d’allò que preocupa i interessa als nostres ciutadans, objectiu principal d’un polític. El nostre ha de ser un sistema de treball actiu i que sàpiga implicar els ciutadans en l’acció de govern.

Un altre aspecte important per tal de reforçar la forma de fer política local passa pel fet que els polítics coneguin els punts forts i les oportunitats del seu municipi per tal de d’aprofitar-los, potenciar-los i posar-los al servei de la ciutadania. Això s’aconsegueix apostant per un cos de polítics i treballadors de les administracions locals amb un alt grau de coneixements de les característiques i idiosincràsia del seu municipi i territori. D’aquesta manera es podria arribar a pretendre una forma de governar i de treballar que s’encamini en la recerca de l’excel·lència en la gestió pública local. Un altre factor a tenir en compte seria la necessitat d’una vocació de servei i professionalitat que haurien de fer gala els regidors i regidores d’un municipi o ciutat per tal de garantir uns resultats òptims de la seva tasca i dedicació.

El futur de la política municipal ben feta no té sentit sense els conceptes d’implicació i participació ciutadana. Cal treballar per aconseguir que els ciutadans s’impliquin en les polítiques municipals. La participació ciutadana com a instrument de representació i accés a les decisions polítiques de la base social dels municipis. Un espai on la voluntat individual i col·lectiva es faci sentir. Fins el moment pocs són els municipis que durant la seva governança hagin obert els seus pressupostos a la ciutadania per tal que aquests, a través d’un procés obert de consulta, deixin palesa la seva aportació en determinades temàtiques. Doncs si, del que es tracta és de convèncer de que els polítics tenim la voluntat ferma i clara de prendre les millors decisions a l’hora d’implantar la nostra forma de gestionar els ingressos de les administracions locals. El que no seria descabellat és que el ciutadà tingués alguna cosa a dir, es a dir, obrir un espai per tal que intervingui i participi de la presa de decisions de temes de caràcter o interès públic.

Un equip de govern que pretengui ser valorat i dur a terme una gestió transparent, també hauria de vetllar pel foment de la participació de les entitats i altres grups o formacions polítiques, tinguin o no representació al consistori, a través d’espais de debat que tinguin la capacitat de generar opinió i debat en temes específics que puguin arribar a preocupar al conjunt de la ciutadania, és a dir, obrir espais democràtics d’opinió.

Un equip de govern també haurà de saber adaptar el projecte de govern a les necessitats i circumstàncies del municipi i del moment social i econòmic que es viu, és a dir, tenir la cintura política i la sensibilitat humana necessària per redirigir el programa de govern. De la mateixa manera, aquesta sensibilitat cap al ciutadà es demostra fomentant aspectes essencials per generar credibilitat com una política de valors, una forma de fer política on els valors siguin l’eix vertebrador de la seva acció, on es busquin polítiques afavoridores pels diferents col·lectius representats en la ciutadania i sobretot, fomentant la cohesió social. D’aquesta manera, aconseguirem que la desafecció dels ciutadans envers la política i els polítics es redueixi i així poder començar a restablir el vincle de confiança entre polítics i ciutadania.

Opinión sobre las propuestas del 15M (I).

Para poder hacer un seguimiento del tema os adjunto la dirección donde encontraréis el documento íntegro de dichas propuestas:
http://www.democraciarealya.es/documento-transversal/

Analicemos, pues, su contenido:

1. ELIMINACIÓN DE LOS PRIVILEGIOS DE LA CLASE POLÍTICA:

Es cierto que las imágenes del Congreso de los Diputados vacío, mientras se discuten temas de interés para los ciudadanos, da un poco de escalofrío. No creo que deba de haber un control estricto del absentismo, pero sí más compromiso y disciplina personal de los políticos. Eso también favorece el descrédito de la política, pero tiene a los políticos como principal culpable. Hay que poner remedio desde los propios partidos. No creo que deba sancionarse a nivel económico, pero sí tenerse en cuenta, dentro de los partidos, tales actitudes al elegir a sus representantes.

Equiparar al salario medio los sueldos de los políticos no es garantía de mejora del sistema político. Estoy deacuerdo en que se regulen los salarios por ley, como los de cualquier cargo de libre designación y funcionario. También creo que, aquellos “expolíticos” que ya tengan otro trabajo, no deberían cobrar otro sueldo de la administración. No es justo cobrar dos sueldos cuando, uno de ellos, no está justificado.

También creo que debería revisarse la inmunidad diplomática, especialmente en los casos de corrupción o de delitos que afectan a terceros (guerras y otros casos). No puede ser que un político meta a un país en guerra y ordene “matanzas” indiscriminadas de civiles, sin responsabilidad alguna.

No veo inconveniente en publicar el patrimonio de todos los cargos públicos, aunque lo importante, de verdad, es establecer un control de que su declaración de bienes se corresponda con la realidad y no haya usado el cargo para su lucro personal o el familiar.

No sólo creo que hay que limitar los cargos de libre designación, sino que hay que evitar que se cubran plazas de forma interina con pruebas “light” o, incluso, sin pruebas (a dedo). Creo que debería ser obligatoria la convocatoria abierta de plazas en la administración pública y definir muy bien los criterios de la elección, no dejarlos a criterio de los funcionarios de cada administración. También creo que, incluso, para los casos de promoción interna, debería haber un porcentaje mínimo de convocatorias abiertas. Sino, sólo tendrían ese derecho los mismos funcionarios.

De momento, Rubalcaba propone reducir los 1.000 políticos de las Diputaciones:
http://www.psoe.es/saladeprensa/pressnotes/595143/page/rubalcaba-propone-sustituir-las-diputaciones-por-consejos-alcaldes-con-ahorro-1-000-millones.html

2. CONTRA EL DESEMPLEO:

La propuesta de los “indignados” es no reducir empleos. Repartir el trabajo equitativamente y proporcionalmente, tanto en sueldo como en horarios. No sé si todo el mundo estaría deacuerdo, pero, eso sí, acabaría con el desempleo y permitiría la conciliación laboral y familiar. Aunque, sólo con esa medida, los sueldos, quizá, no fueran suficiente para llegar a final de mes. Otra cosa cierta es que no fomentaría la competitividad, puesto que todo el mundo tendría un sueldo asegurado. Entiendo que se trata de una buena utopía, para conseguir un objetivo menos ambicioso: que el máximo de gente tenga trabajo y mejores condiciones laborales. De momento, mantener el subsidio de 400 euros a los parados.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/gobierno-mantendra-seis-meses-mas-ayuda-400-euros-los-parados-1126882

Sobre la jubilación a los 65, pienso que hay que buscar un equilibrio entre aportación al Fondo de Pensiones y el cobro de las propias pensiones. ¿De qué nos sirve jubilarnos a los 65 si con esas pensiones no nos llega para vivir? ¿Habrá suficiente dinero en el Fondo para conseguir no tocar la edad de jubilación? ¿Mantener la edad de jubilación nos llevará a erradicar el desempleo juvenil? Creo que el propio mercado ya da más posibilidades a la gente joven para trabajar que a los mayores. Rubalcaba propondrá, no obstante, un plan de choque para el empleo juvenil.

http://www.psoetv.es/video/13692/El-gran-objetivo-del-PSOE-es-crear-nuevos-yacimientos-de-empleo-juvenil/index.php

http://www.diarioabierto.es/19105/la-mitad-del-plan-de-choque-contra-el-desempleo-saldra-del-presupuesto-de-los-ministerios

El major espectacle del món!

Durant els darrers dies,s’ha instal·lat el circ a Calafell. Un enorme circ de quatre pistes, que garanteix estar entretinguts en aquestes jornades darreres del mes d’agost. Us mostrem el programa:

A la pista 1, la primera tinent d’alcalde i regidora de Turisme ha pres aquests dies d’agost (que com tothom sap són d’escassa feina al nostre poble) i ha marxat uns dies a descansar! La responsable del turisme i del comerç, de vacances al mig de la temporada turística! No tenim paraules. Potser és per agafar forces i un dia ocupar ella mateixa l’alcaldia?

A la pista 2, el regidor d’esports ha tocat també el dos (al mateix lloc que la primera tinent d’alcalde) i ha abandonat el seu estimat Segur al mig de les festes de l’Assumpció. I com que no en devia tenir prou, ha repetit dies lliures aquest darrer cap de setmana. Potser és per agafar forces i un dia ocupar ell mateix l’alcaldia?

A la pista 3, tenim un alcalde que tampoc no es priva de marxar de vacances just en el moment de màxima activitat turística. Ell, que havia criticat tant al Jordi Sánchez per haver fet el mateix feia anys (i això que era amb tota la capacitat hotelera plena!), ara fa el mateix, a penes quatre mesos després d’ocupar la cadira. No és que no creiem que no se les mereixi, com qualsevol altre ciutadà, però si creu que la gestió socialista va ser tan dolenta com diu, no entenem com no està fent hores extra per desfer un suposat desastre tant gran. Sr. Alcalde, no marxi molts dies, no sigui que algú li agafi el gust a l’alcaldia!

Per acabar, a la pista 4 ens trobem ja la carpa que tots podeu veure aquests dies al Vilarenc. Un circ que potser té la funció d’entretenir al personal mentre els responsables municipals estan fora i no poden fer aquesta funció.

¡Es cuestión de simetría!

Hemos visto que, al otro lado del puerto de Segur, hay otra petanca que ya dispone de Poliklyn. Es cierto que ese lavabo no está en exclusividad para los petanqueros que usan las pistas. Sirve para la gente que va a la playa, también. ¡Sólo estamos pidiendo que se cumplan las leyes de la simetría! Y la solución no es poner un espejo en el puerto para crear el efecto óptico de que, al otro lado, hay también un lavabo. Ese ejercicio ya lo hemos hecho nosotros y ¡he aquí el resultado!

Sólo reclamamos que, al otro lado del puerto, donde están las otras pistas de petanca y, también, los columpios para los niños, se ponga un PoliKlyn, ¡que ya estaba! Un lavabo que está comprometido por el mismo alcalde en un pleno (hace ya más de un mes y medio) y que vale bien poco. El Ayuntamiento se ha gastado 130.000 euros en borrar el carril bici, 16.000 euros en contenedores para el Paseo de Calafell Playa, 35.000 euros (según han dicho que harán) para arreglar los ruidos del puente de Segur,… ¿Tanto vale un Poliklyn? Es cuestión de ¡sensibilidad!

Opinión sobre el manifiesto del 15M.

Para poder hacer un seguimiento del tema os adjunto la dirección donde encontraréis el documento íntegro de dicho manifiesto:

http://www.democraciarealya.es/manifiesto-comun/

Analicemos, pues, su contenido:

El movimiento se intenta identificar con los ciudadanos “indefensos” de a pie, “preocupados e indignados por el panorama político, económico y social que vemos a nuestro alrededor. Por la corrupción de los políticos, empresarios, banqueros… “, pretendiendo la unidad para cambiar la realidad.

Coincidimos en sus prioridades (la igualdad, el progreso, la solidaridad, el libre acceso a la cultura, la sostenibilidad ecológica y el desarrollo, el bienestar y la felicidad de las personas). También coincidimos en los derechos básicos (la vivienda, el trabajo, la cultura, la salud, la educación, la participación política, el libre desarrollo personal, y el consumo de los bienes necesarios para una vida sana y feliz). Según ellos, “el actual funcionamiento de nuestro sistema económico y gubernamental no atiende a estas prioridades y es un obstáculo para el progreso”. Hasta aquí podemos estar deacuerdo con ellos, aunque lo del “consumo de los bienes necesarios para una vida sana y feliz” deberíamos entenderlo con la austeridad necesaria, hoy en día.

Según ellos, “la mayor parte de la clase política ni siquiera nos escucha”. No creo que la mayoría de la “clase” política esté en esto con el fin de enriquecerse, ni tampoco creo que haya una “dictadura partitocrática”. Llevo tiempo en política y he visto gente así, pero no eran, ni mucho menos, la mayoría. Eran, precisamente, los que daban mala imagen a los políticos, pero han sido revalidados, una y otra vez, por sus propios ciudadanos y votantes. Eso no es, en todo caso, culpa de los demás políticos, sino de los propios votantes de estos señores. En política, hay gente honrada y honesta que están para trabajar por el bien común, de eso doy fe que son la mayoría. La obligación del político es escuchar a los ciudadanos, pero eso no significa que tenga siempre que hacerles caso. El político dispone, en muchos casos, de más información que ellos sobre muchos temas. Él es el elegido por la mayoría de los ciudadanos para tomar decisiones. Serán los propios ciudadanos los que decidan si acertó, o no, mediante las urnas.

Aunque cambiemos de sistema económico, siempre habrá ansia de poder por unos pocos. Eso es humano y no podemos extinguirlo, por desgracia. Critican las desigualdades económicas que genera este modelo de sociedad que premia a los más ricos y se muestra ineficaz para conseguir el bienestar del conjunto de la sociedad. Definen el modelo económico actual como “una máquina destinada a enriquecer a una minoría que no sabe ni de nuestras necesidades”. Su anonimato es su principal baza. “Es necesaria una Revolución Ética”. Hay que poner los valores humanos por encima de los valores materiales. “No soy sólo lo que compro, por qué lo compro y a quién se lo compro”. Ese modelo debería basarse, pues, en mi opinión, en la austeridad personal de consumir lo estrictamente necesario e indispensable.

Por tanto, podríamos reducir las conclusiones de dicho manifiesto a un cambio de modelo de sociedad (político y económico) con otros valores más éticos. En eso, sí estoy deacuerdo. Habrá que analizar sus propuestas concretas.

La Marxa Nòrdica de Calafell, a TV3

El passat dissabte 13 d'agost, el nom de Calafell va estar present a totes les llars que sintonitzaven els telenotícies del migdia i del vespre a TV3. I ho va ser de la millor manera possible, amb un reportatge que promocionava el municipi a través d'una de les apostes que els socialistes vàrem iniciar a l'anterior legislatura i que incorporàvem al programa electoral: el turisme actiu i esportiu.

Concretament, a la notícia es va destacar l'activitat de la Marxa Nòrdica, una iniciativa a la que està molt vinculat el nostre company i regidor Toni Duart des de fa temps, i que ha esdevingut un dels puntals d'atracció turística de Calafell en els darrers anys. Val a dir que, de la mateixa manera que critiquem qualsevol mesura de l'actual govern municipal que creiem que va en contra del progrés del municipi, aplaudim que la Marxa Nòrdica hagi continuat dins de les prioritats promocionals de Calafell. Estem segurs de què, dins d'aquest esperit, el Nordic Walking continuarà caminant i creixent al nostre poble de la mateixa manera en que ho ha fet fins ara.

¿El govern dels millors?

Molta gent es queixa de la capacitat i de la qualificació dels nostres polítics. Segurament, són aquells que mai han passat per la política, però, amb tota probabilitat, ho fan amb raó. És cert que no hi ha cap requisit, de moment, per accedir a la política. Només n'hi ha un per accedir a un càrrec públic: que la gent et voti i siguis "escollit". Això succeeix, molts cops, si ets conegut, tens bona premsa, tens bona imatge o molta família i molts amics! Tenint en compte això, ni les llistes obertes són garantia d'escollir un bon polític.

Tot això no garanteix, ni molt menys, que els nostres representants siguin persones formades en cada una de les matèries en què es divideix la gestió pública, ni la política a tots nivells. Però, també és cert, no cal tenir estudis per a exercir bé la política. Amb sentit comú, disponibilitat al diàleg i saber escoltar pot ser suficient. Una cosa és certa: els polítics són la millor representació que ha estat capaç de donar una societat de sí mateixa. Per tant, si millorem la capacitat, la formació i la qualificació de la societat, en un futur, tindrem millors representants.

No obstant, la societat, la ciutadania en general, reclama als polítics més formació i més preparació per afrontar les solucions als seus problemes quotidians i col·lectius. El president Mas, deia que faria un govern dels millors! No sé si ho ha aconseguit, però no va dir, segur, a criteri de qui, aquells, eren els millors. ¿Potser era el seu criteri? De fet, a tothom li agradaria tenir un govern format pels millors. Per això he posat la foto que encapçala l'entrada. ¿Us imagineu un govern així? Doncs, tampoc crec que fos garantia d'èxit. ¿Com els hauríem d'escollir?

De moment, només tenim dues coses: el sistema democràtic de partits i els propis partits polítics. Jo aposto per millorar les dues coses! Crec que, al sistema democràtic, es podrien introduir millores substancials en la llei electoral i, en els propis partits, es podrien introduir processos millors de democràcia interna.

La nova llei electoral hauria de millorar la representativitat i la proximitat de la ciutadania en la política. No sé quin és el millor sistema, alguns parlen del model Alemany (potser per què és un model federal i pot permetre un millor encaix de Catalunya a Espanya). Però el què també pot fer la llei electoral i, en el cas que correspongui, la pròpia llei de l'administració pública és introduir mecanismes per fer que la desafecció política disminueixi i l'abstencionisme es redueixi de forma important. Per exemple, podria limitar el nombre de mandats d'un càrrec públic, podria establir quins han de ser els sous d'aquests càrrecs públics (a tots nivells), podria establir els sous de càrrecs de confiança i dels propis funcionaris de l'administració pública, podria obligar a cobrir-ne les places de funcionari mitjançant oposicions de forma obligatòria (no per interinatge), podria obligar que les contractacions "a dit" fossin totes de confiança (eventuals), podria limitar-ne la quantitat de cada una d'elles,...

Si és obligatori tenir el nivell C de català per accedir a una plaça de funcionari o laboral, ¿per què a un polític no se li pot exigir el mateix? Això obre moltes possibilitats de debat. Però, tampoc, el nivell C de català ens garanteix que sigui el millor dels polítics i el nostre millor representant.

En quant als partits, alguns d'ells, fins i tot, donen potestat als alts dirigents de canviar els candidats que ha escollit l'assemblea local. No és el cas, per sort, del PSC. Però sí que, fins i tot el PSC, pot millorar els processos d'elecció i de democràcia interns. Sóc partidari de les primàries en qualsevol dels casos, fins i tot en les què només hi ha un sol candidat. Crec que tothom ha de ser escollit democràticament, mai per imposició de ningú, ni, molt menys, per designació a dit.

Per tant, tenim molta feina per fer, però tenim un bon objectiu traçat.

ODA AL PROGRESO

En estos momentos difíciles que vivimos en los que ser de izquierdas no sólo no está de moda sino que hay a quien le parece un tanto temerario y kamikaze, me gustaría romper una lanza a favor del progreso y de la democracia que durante tanto tiempo estuvieron tan perdidos.

Desde hace ya algunos años, nuestro país y el mundo entero viven sumidos en una situación de crisis generalizada resultado de la especulación urbanística y de la poca capacidad de empatía y la mucha ambición desmesurada de las entidades financieras del mundo entero. Se empezó con el golpe de una crisis económica y financiera, aunque en pocos meses ya se hablaba de una crisis de valores propia del sector de población más joven. Se puso en cuestión la calidad y la transparencia del sistema y de la clase política, desembocando todo en una verdadera crisis social generalizada.

A partir de aquí toca, pues, entrar en un período de reflexión y detenernos en pensar hacia dónde vamos, hacia donde debemos dirigir nuestro país. Muchos son de la opinión que valdría la pena dar un giro a la derecha, bajo el supuesto erróneo de que ésta se ha caracterizado siempre por saber estimular la economía en tiempos difíciles. Esta misma opinión sostiene que la izquierda ha sabido aplicar buenas políticas económicas únicamente en tiempos de bonanza económica, cuando de lo que se trataba era de fomentar las políticas distributivas y repartir entre las clases más desfavorecidas.

Estamos de acuerdo en que un viraje es de obligado cumplimento bajo las circunstancias actuales. Pero éste debe ser hacia la izquierda, buscando un mayor y mejor encaje para la igualdad de oportunidades y para el respeto. El nuestro ha sido siempre, y continúa siendo, un país de espíritu socialdemócrata y de convicción progresista. No hay más que apuntar que el partido socialista ha gobernado en España las dos terceras partes del período democrático con el apoyo mayoritario del pueblo catalán en todas las legislativas.

Aunque nuestra experiencia democrática es joven y poco amplia, nuestro ADN, nuestra idiosincrasia, siempre se han visto marcados por la voluntad de mirar hacia delante, la voluntad de trabajar para evolucionar y superar las dificultades que hayan ido apareciendo durante la difícil andadura. Hemos aceptado y encajado los retos más complejos. Somos un país que huye de la confrontación y del conservadurismo, y que busca la excelencia: por eso no podemos quedarnos en la mediocridad, no podemos dejar que en los próximos comicios legislativos la derecha se haga con el poder. Con la derecha, veremos debilitarse el estado del bienestar. La agudización de los recortes sociales hará mucho mayores las diferencias entre clases sociales, lo que irá de la mano de privatizaciones que no favorecerán a todos los ciudadanos de la misma manera. Es decir, que incluso aunque las grandes cifras económicas pudieran indicar lo contrario en el futuro, muchísimas familias con pocos recursos no llegarán a salir de la crisis por culpa de dichas políticas injustas e insolidarias. De la crisis debemos salir con diálogo, con mucho esfuerzo y con la implicación de toda la sociedad. Así es como la experiencia nos dice que debe ser.

Independientemente de cuando sea el momento en que se convoquen las elecciones generales, como ciudadanos, tenemos la obligación todos de recuperar la virtud de la paciencia y de devolver la confianza a la clase política, ya que son los que disponen de los mecanismos necesarios y legítimos para gobernar el barco en beneficio de la sociedad.

Y que quede muy claro: en el caso de que el Partido Popular se hiciese finalmente con el triunfo en las urnas en las próximas elecciones generales, habrá que interpretar dicho resultado más como la consecuencia de un castigo al actual ejecutivo por haber tenido sus horas más bajas al frente del país en una situación económica y social extraordinariamente compleja, que no por una convicción de los ciudadanos españoles en las políticas de corte más liberal.

QUANT VAL UN POLÍTIC (HONEST)?

Actualment, s’està parlant molt dels sous dels polítics. Baixades de major o menor entitat, manteniments, i fins i tot alguna més que improcedent pujada. Però, durant les properes línies, volem trencar un tòpic com és fer polèmica de les remuneracions dels responsables polítics.
Tots aquests anys de debats estèrils i amb intenció de desacreditar el rival polític ens han dut a un major descrèdit de la classe política. Ja vàrem dir, en el discurs de constitució del nou consistori, que canviaríem la forma i les formes de fer política.

La indignació que hi ha en un sector important de la societat reclama noves maneres de fer política, noves idees i canvis en les formes. El malestar de molta part de la població, el descrèdit de la política i la frustració per un model de societat esgotat, fan que els polítics hàgim d’interpretar aquest fenomen i proposar noves formes d’actuar per canviar tot això.

Per això, els socialistes de Calafell hem decidit no fer polèmica d’aquest tema. Ja hem patit prou el descrèdit i el desgast polític que suposa parlar d’això.

Lògicament, creiem que els polítics han de tenir, com tothom, un sou digne i d’acord amb la feina que fan. Per què, segurament, poca gent és conscient del què suposa ser polític i de la dedicació que implica.

No hi ha horari, ni vacances, ni festius. Un polític ho és les 24 hores dels 365 dies de l’any. Almenys, aquesta és la realitat en un poble com Calafell. Alguns hem de deixar la feina que fem habitualment, per un temps, per servir als demés. Això és un esforç personal important per servir a la col·lectivitat, i per això, creiem que els polítics mereixem ser valorats en la justa mesura.

Cada cop més, la gent reclama i exigeix millors solucions als problemes i hem d’estar més preparats. És a dir, que els responsables polítics hem de tenir un creixent coneixement i competència tècnica més enllà de la funció exclusivament política.

Com a contrapartida, entenem que hem d’estar també més valorats, perquè aquelles persones més preparades puguin exercir també la política i no es refugiïn només en l’empresa privada.

Ara bé, també som conscients del moment en què vivim. En aquest sentit, hem d’assumir i assumim el nostre grau de responsabilitat, i ho fem rebaixant les percepcions que rebrem per fer la nostra tasca.

Tant govern com oposició som imprescindibles per tirar endavant el municipi. Tots tenim molta feina i responsabilitat. I, això, ha de ser reconegut: l’esforç que hem de fer de dedicació constant i de proximitat al ciutadà, ha de ser valorat.

Podríem fer polèmica i combinacions numèriques diverses per justificar els possibles discursos, tant govern com oposició. Però en tots els casos sortiria perdent el poble.

Nosaltres no estem aquí per parlar de sous. Estem aquí per servir al poble i per treballar al màxim pel bé del poble. Per què els ciutadans no esperen dels polítics que discuteixin pel sou. Esperen i exigeixen solucions als seus problemes quotidians.

Recuperant l’elegància en les formes que havia tingut la política, de ben segur que recuperarem tot el crèdit dels ciutadans.

¿tema resuelto?

Desde la petanca de Segur, nos han dicho que tienen el tema encarrilado. Han encontrado una solución provisional hasta que alguien les devuelva el PoliKlyn que tenían...

¡Un compañero nos muestra su curioso funcionamiento! Creo que se intuye, ¿verdad?

Candidat al govern de Madrid?

Fins fa quatre dies, els calafellencs i les calafellenques vàrem poder veure com un cartell de CiU de les passades eleccions municipals encara hi era al seu fanal. Això, a més de contravenir l'ordre municipal de retirada de cartells, ens feia sospitar si Convergència no hauria triat al Sr. Olivella com a candidat a la Presidència del Govern espanyol el proper 20-N.

-----Mensaje original-----

De: Departament Secretaria [mailto:secretaria@calafell.org] Enviado el: viernes, 08 de julio de 2011 9:23

Para: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Asunto: CARTELLS PROPAGANDA ELECTORAL

Bon dia,

S'ha observat que a data d'avui encara resten alguns cartells de propaganda electoral de les passades Eleccions Locals del 22 de maig de 2011 i és per això que us agrairia que féssiu les accions oportunes per tal que siguin retirats. Moltes gràcies.

Atentament,

Departament de Secretaria

Ajuntament de Calafell

Com veieu, el mateix alcalde no compleix els requeriments de la Secretaria municipal. Ara ja no hi és el cartell. Suposem que, llavors, el Sr. Olivella seguirà sent alcalde uns quants dies més.

Resum de la sessió plenària d'avui.

Avui, dimecres, hem tingut sessió plenària a l'Ajuntament de Calafell. Els punts que es debatien eren una modificació de crèdit i la sol·licitut d'una línia ICO per pagar a proveïdors.

En el primer punt, l'equip de govern pretén fer una modificació de pressupost per cobrir les hores extres de la policia durant l'estiu, els salaris dels professors dels cursos de Cal Bolavà i conserges pels col·legis. Fins aquí, estem d'acord i, nosaltres, hauríem fet el mateix. On ja no estem tant d'acord és d'on es treuen els diners. S'han retirat de la partida destinada a implantar els contenidors soterrats a la Platja i a la C-31 al seu pas per Segur. Creiem que els diners havien de deixar-se, ja que la instal·lació dels contenidors estava prevista per passat l'estiu. Aquesta implantació de contenidors soterrats, venia del contracte que es va adjudicar a l'empresa comarcal ECOBP,S.L. al final de l'anterior mandat (mes d'abril), pel qual la recollida de residus passava a l'empresa citada i es mancomunava amb la resta de pobles de la comarca. Per tant, haurem d'esperar per a veure els contenidors soterrats, segons ha dit l'alcalde, "a l'any que ve".

En aquest mateix punt, s'ha debatut sobre la necessitat d'incorporar els compromisos adquirits, correctament i fent els procediments oportuns, l'any 2010 i que no tenen consignació econòmica, avui dia, per la baixada d'ingressos del 2010. Tal import, 1.085.044,47€, suposa el 3% del pressupost 2010. És a dir, hi ha una diferència entre els ingressos previstos i les despeses contractades, en el 2010, del 3%. La necessitat que té l'Ajuntament d'incorporar aquests compromisos al pressupost d'enguany (per pagar els proveïdors) i el fet de què es comprometin més diners d'enguany que poden evitar tal incorporació, ha fet que el grup municipal socialista votés en contra d'aquest punt.

En el segon punt, la sol·licitud del crèdit ICO per a pagar proveïdors, corresponent al Reial Decret llei 8/2011 impulsat per l'Estat, hem fet una abstenció en el vot. Aquest Decret facilita els Ajuntaments una línia de crèdit per a pagar els petits proveïdors, cosa amb la que estem a favor. Però hi ha altres fórmules per a pagar aquests proveïdors, que es podrien utilitzar sense necessitat de crèdit. Per això la nostra abstenció.

A més, en el ple, el grup municipal socialista ha destacat que som dels pocs ajuntaments que haviem pagat totes les factures conegudes anteriors al 31 de desembre del 2010. Les factures que es pagaran amb aquest crèdit ICO són anteriors al mes d'abril i, per problemes de disponibilitat econòmica de l'Ajuntament, s'havien retrassat en el seu pagament. L'import del crèdit es pagarà en tres anys, a un interès del 6'5%, a l'Estat.

30 militants de Calafell presents a Can Corbella.

Sembla que ens vàrem posar d'acord, 30 anys de sopars a Can Corbella i 30 representants de l'agrupació socialista de Calafell presents al mateix. El sopar tingué lloc el divendres passat, dia 5 d'agost. Aquesta xifra és la més alta en participació des de Calafell dels últims anys.

Alguns de nosaltres vàrem poder parlar amb l'expresident de la Generalitat i actual primer secretari del PSC, José Montilla. També ho vàrem fer amb altres noms ilustres del partit, com Josep Maria Sala, Joan Ruiz o Xavier Sabaté.

Cal agraïr, un cop més, a l'agrupació que organitza el sopar (la del Vendrell) i, també, als amfitrions (la familia Corbella) que, com cada any, ens ofereixen els millors peus de porc i la millor sípia amb patates que podem degustar a la comarca.

Us passo l'enllaç per a veure un resum del què es va dir al sopar. Vàren intervenir: Ernest Benito (Diputat al Congrés), Dolors Carreras (Primera Secretària Comarcal), Martí Carnicer (Cap de llista pel Vendrell) y José Montilla (Primer Secretari del PSC).

http://www.rtvelvendrell.cat/(08-08-2011)-el-sopar-socialista-de-can-corbella-compleix-30-anys.html

Por un carril bici en Calafell (y II)

Hoy, en el paseo, he podido hablar con un hotelero importante del municipio que se preguntaba ¿por qué sacaron el carril bici? No entiende cómo un pueblo como Calafell puede permitirse el "lujo de borrar una infraestructura turística como esa". Tampoco entendía "cómo se podía gastar dinero en eso cuando el Estany está sucio y lleno de porquería". Me dijo que "lo ideal hubiera sido dejarlo durante el verano y, en invierno, buscar una solución mejor y definitiva. Le di la razón. Le recordé que nosotros proponíamos estudiar una solución definitiva, consensuada y discutida.

Mirad el vídeo y veréis cómo, en una hora normal de un fin de semana, 29 ciclistas pasaban en una sola dirección durante 7 minutos. Contad cuántos pasarían en todo el día y os sorprenderéis con la cantidad. Si contais, además, los que pasaban sobre el paseo, por ignorancia o desconocimiento de la existencia del carril bici, os sorprenderéis aun más.

Hace tiempo que, en el Paseo Marítimo de Calafell, pasea mucha gente en bicicleta y a pie. Pero, cuando se construyó el Paseo entre Segur y la Playa, añadiéndose, después, el tramo de delante del Puerto, se consiguió hacer un paseo continuo de casi cinco kilómetros. Este tráfico de personas y ciclistas se vio incrementado, fruto de esta continuidad, permitiendo una mayor relación entre los ciudadanos y personas de segunda residencia de Segur y de la Playa.

La cantidad de viandantes y ciclistas aumenta de forma considerable los fines de semana y en las vacaciones de verano y Semana Santa. Hasta el punto en que son muy habituales, por desgracia, los choques entre ciclistas y peatones, o viceversa. Las demandas de responsabilidad civil de persones a ciclistas e, incluso, al Ayuntamiento aumentaron considerablemente. También hubo mucha gente que solicitaba un carril bici para evitar tales accidentes, hasta recogiendo firmas. Esto hizo que, el anterior gobierno, se planteara la construcción de un carril bici a lo largo de los cinco kilómetros, para evitar estos conflictos.

Primeras propuestas.

La primera propuesta que hubo sobre la mesa fue pintar el carril bici sobre el mismo pavimento del Paseo Marítimo, la parte por dónde van los peatones. A parte de la duda por donde era mejor hacerlo (si por el lado del muro, por el centro o por el lado de les palmeras), la reducción del espacio para la circulación de peatones era importante en cualquiera de los casos. Por ello se obvió, por unanimidad de los concejales del gobierno, su implantación. Por tanto, sólo quedaba estudiar posibles alternativas en la calzada.

Sorprendentemente, no existe ninguna normativa oficial sobre señalización de carriles bici. Por ello, adoptamos el Manual para el diseño de vías ciclistas en Cataluña (de la Generalitat de Catalunya, PTOP) como referencia para su definición. También tuvimos en cuenta el coste de ejecución del mismo. Si la intervención implicaba tener que hacer obras, el presupuesto aumentaba de forma importante.

El carril bici, compartiendo espacio con la circulación de vehículos tenía una anchura recomendada de 1’50 por cada sentido, haciendo un total de 3 metros. El manual también establecía que no se podía convertir el paseo marítimo en una calle de zona 30, ya que superaba los 1000 vehículos/día, y daba prioridad a peatones y bicicletas sobre los coches. Por otro lado, la anchura de la calzada en el tramo de Segur es de 9 metros, uno menos que en el Estany y Mas Mel. Esta anchura, fue diseñada, en su origen, para un carril de sentido único de circulación y aparcamientos a lado y lado. No obstante, la presión de algunas personas, provocó que se forzara una solución para convertirlo en dos carriles de circulación, ¡de 2’63 metros de anchura!

2 alternativas.

Por eso, se estudiaron 4 alternativas diferentes, todas ellas pintando y no haciendo obra civil que encareciese el proyecto. Todas ellas pasaban por la supresión de uno de los sentidos de circulación de vehículos del paseo marítimo y parte del aparcamiento. Básicamente, se resumen en dos propuestas:

1.- hacer el carril bici en el lado del paseo, con doble sentido de circulación para bicicletas (de 3 metros), un carril de circulación para vehículos (de 3’5 metros) y una tira de aparcamientos a tocar de los edificios (de 2’5 metros). Esta propuesta implicaba cambiar las paradas de bus y los contenedores al lado de las viviendas, puesto que al autobús se sube por la derecha y el camión de la basura recoge también por el mismo lado. Este cambio significaba que la circulación de vehículos debía hacerse dirección Tarragona. Tal propuesta significaba eliminar la tira de aparcamientos con mayor capacidad, la del lado del paseo marítimo, perdiendo casi el doble de plazas que con la otra solución.

2.- hacer el carril bici en el lado de las viviendas, con doble sentido de circulación para bicicletas, un carril de circulación para vehículos y una tira de aparcamientos en el lado del paseo. Esta propuesta implicaba no tocar las paradas de bus, dejar los contenedores en el lado del paseo (evitando posibles molestias por olores a los vecinos), dejar la circulación de vehículos en dirección Barcelona y suprimir la tira de menor capacidad de aparcamientos. Además, implicaba tener más visibilidad en la salida de vados y en los cruces de calle para los que se incorporaban al paseo, puesto que se eliminaban los “obstáculos” (vehículos, contenedores,…) que dificultaban tal visión.

La segunda, nos pareció más acertada en la visibilidad de los cruces, menos perjudicial en la pérdida de aparcamientos y la que tenía el sentido de circulación original y más aceptado por los vecinos y comerciantes, con toda probabilidad. Por eso, así lo hicimos.

Por un carril bici en Calafell (I)

Nos han hecho llegar un colectivo de ciclistas, ex-usuarios del carril bici que se instaló y, el nuevo gobierno, desinstaló, este manifiesto para buscar la implantación de un carril bici definitivo en el paseo marítimo de Calafell. Estan recogiendo firmas de soporte a este manifiesto, con el que estamos completamente de acuerdo. Es más, les propusimos ayudarles a recoger firmas y a hablar con otros partidos y associaciones vecinales para que se sumen a la propuesta. Es un manifiesto que, parece, se ha redactado con la voluntad integradora de sumar esfuerzos para evitar los problemas que hay en el paseo entre ciclistas y peatones. Iniciativas como esta son las que nos interesan para avanzar.

Os dejamos aquí el manifiesto y la hoja de recogida de firmas. Los que la llenéis, nos la podéis hacer llegar a nuestra sede (Calle Baix Llobregat, 15, de Segur) y se lo haremos llegar a dicho colectivo. Gracias por anticipado.

Encara no hi ha Poliklyn!

Ahir vàrem estar el company Toni Duart i jo mateix a les pistes de petanca de Segur, al costat sudoest del port. Hi havia un torneig de petanca que, com cada estiu, organitzen els mateixos jugadors del club.

A banda de passar una bona estona veient les diferents partides, vàrem poder comprovar que el lavabo que havíem demanat ja en el nostre segon post i en el darrer ple no s'havia posat, encara.

Tots ells ens demanaven el mateix. Però, per sort, havien trobat una solució provisional que els permetia poder jugar tranquils tota la tarda-nit: havien tallat algunes canyes i herbes de la riera del costat!

Aquest lavabo ja hi era quan governàvem nosaltres. Per tant, no estem demanant cap cosa que no existís. Potser és que han començat retallant per la cosa més insignificant, però, alhora, més necessària?

La mitjana d'edat dels jugadors feia pensar que les alternatives que ens van donar en el ple eren poc viables. El regidor de Medi Ambient, José Antonio Jiménez, va dir que havia aplanat la riera per què anéssin al lavabo que hi ha a l'altre accés de la platja (al costat de la Creu Roja). La regidora de Turisme, Olga Elvira, ens va donar una altra solució que era utilitzar els lavabos de la plaça del Port, deixant la clau a l'oficina de Turisme (que, a aquella hora, estava tancada).

Com cap de les dues solucions ens va convèncer, vam forçar que l'alcalde es comprometés, en el mateix ple, a posar tal lavabo. Així ho va fer! Però, ahir, vam comprovar que no havia complert amb la seva paraula. Fins i tot, un dels petanquers, assistent al ple, ho va reclamar.

I Taller de cuina d'estiu a la nostra Agrupació

Ahir a la tarda va tenir lloc la primera edició del Taller de cuina d'estiu organitzat per l'Agrupació Socialista de Calafell. A ell hi van assistir un total de 25 persones, entre les quals hi havien militants, simpatitzants i gent completament externa a l'Agrupació.

Al llarg de dues hores,la companya Maria Josepa Sans, assistida en ocasions per les companyes Yolanda Almagro i Birgit Salip, va realitzar davant de l'assistència fins a cinc plats freds diferents, propis de cuina mediterrània d'estiu. Aquests van ser després degustats al final de la sessió.

Aquesta activitat està emmarcada dins d'una sèrie d'activitats de dinamització de l'Agrupació proposades des de la mateixa militància, però obertes a la participació de qualsevol persona que vulgui assistir. L'objectiu és donar a conèixer el treball que fem a la nostra seu, no només de caràcter polític, sinó també lúdic i social.

Amanida de favetes baby amb ventresca de tonyina,

un dels plats preparats i degustats durant el taller.

Una altra manera de fer política

“Una altra manera de fer política........”

Fa mes de 2 mesos que el nou equip de govern de Calafell camina; però no governa.

Això sí, podem dir que compleix amb una de les intencions a la que ens varem comprometre tots els grups polítics, el dia de la constitució del nou consistori: “una altra manera de fer política”.

Sembla, però, que la interpretació que fan el Sr. Olivella i el seu equip de govern sobre aquesta intenció, si més no, es del tot curiosa.

Si considerem que bàsicament hi ha dos maneres de fer política:

Política d’acció o ACTIVA, que fomenta les ganes de fer coses, de millorar, d’innovar, d’anar endavant, d’aportar valor afegit, i també fomenta la iniciativa, la participació ciutadana, la democràcia etc.

Política de reacció o REACCIONÀRIA, on es fomenta l’ immobilisme, el populisme, la regressió, la discriminació, la mediocritat, la repressió, l’oligarquia, etc.

Podem comprovar com el nou govern s’ha instal·lat en la segona de les “maneres de fer polìtica”; el model reaccionari.

Jo pensava, que a les societats avançades aquest model estava caducat, però sembla que no es així. Una de les característiques principals d’aquest model, es reaccionar contra el que s’ha realitzat anteriorment, i això es el que està fent el Sr. Olivella, en els primers mesos de legislatura; actuar contra el que s’ha fet els darrers quatre anys.

A títol d’exemple podem veure que:

Ha fet una alcaldada (altrament dit “por que lo digo yo”), per esborrar el “carril bici”, saltant-se tots els procediments establerts, i sense aportar cap alternativa congruent.

Ha decidit modificar el projecte del nou mercat, pretenent enderrocar l’edifici on està ubicat actualment, sense valorar les conseqüències finals. Sort que el grup municipal del PSC va poder aturar aquesta intenció presentant una moció al Ple per aturar aquesta bogeria.

Ha descartat, amb arguments gens convincents, tirar endavant el projecte de construcció de la biblioteca municipal que tant necessita Calafell, adequada a les noves directrius del Departament d’Educació i Ensenyament de la Generalitat.

Ha donat permís perquè de forma indiscriminada, i sense control, es puguin treure expositors a la via pública; i tots sabem que hi ha certs comerços que s’extralimiten a l’hora de valorar el llindar d’autorització.

Ha autoritzat l’increment indiscriminat de “carpes-botiga” per tot el passeig marítim, sense importar on es col·loquen.

Ha fet retirar, “por que lo digo yo”, els bancs originals de la Plaça Catalunya, modificant sense cap criteri un projecte urbanístic i sense el consentiment exprés de l’autor d’aquest projecte, ni el consens amb els veïns del municipi.

Ha intentat utilitzar els recursos pressupostats per les obres de Valldemar per altres finalitats, que amb ell més li agradaven. Sort que els recursos eren finalistes i no els ha pogut canviar de destí.

Ha intentat canviar, sense molt èxit, la imatge corporativa de l’Ajuntament. També “por que lo digo yo”.

Està atorgant subvencions de forma discriminada i personalista a certes entitats del municipi; tirant enrere compromisos que l’Ajuntament ja tenia adquirits.

Etc, etc

Seguint amb aquesta “nova manera de fer política”, pot passar per exemple, que ens quedem sense passeig marítim al nucli de La Platja, sense passos de vianants a Segur, sense acabar el Pla de Barris al Poble, sense la remodelació de cap sector del municipi, sense acabar els serveis a les nostres urbanitzacions, sense centres cívics, etc.

Això sí, podem veure com a Calafell prolifera el populisme, donant satisfacció i prioritat a l’amiguisme per sobre dels interessos generals.

El senyor Olivella, i per extensió l’actual equip de govern, està ancorat en el passat, aplicant politiques antiquades, per que li dol el fet d’haver heretat molts projectes en marxa o planificats per l’anterior equip de govern (PSC).

I davant la manca d’iniciatives personals, creu que ara el que toca es REACCIONAR contra aquesta herència.

Senyor Olivella, com diria una gran polític (respectat per tothom), això ara no toca.

El nostre grup municipal, es va comprometre a col·laborar, des de l’oposició, en tot el que fes falta per ajudar-los a tirar endavant una legislatura que es presenta certament complicada, i així ho farem.

Però, Senyor Olivella, si vostè vol seguir sent antiquat i reaccionari, jo no. Jo vull continuar sent activista, i certament practicar “una altra manera de fer política”, que hores d’ara no coincideix amb la seva.

Joan Carles Robert Poyatos
Regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya
Ajuntament de Calafell

OD5s, toda la verdad.

En mi primera entrada en este bloc, me gustaría hablar de uno de los temas que han levantado más polémica en el anterior mandato y, por lo que parece, también formará parte del debate en el qué acabamos de iniciar. Seguramente, el anterior gobierno cometimos el error de no comunicar bien algunas cosas que hicimos. Este bloc nos da la oportunidad de enmendar esa falta de comunicación y también nos abre el camino para dar todas las explicaciones necesarias de aquello que hicimos y haremos en un futuro.

El tema en cuestión es la conocida clave OD5s, del nuevo POUM de Calafell. El urbanismo es una materia compleja para la gente que no son del oficio. Es por este motivo que intentaré ser muy claro i llano en mis explicaciones.

En primer lugar, el POUM no está publicado, aún. Por tanto, no es vigente hasta que se publique. Seguramente será pronto, pero aun no se ha producido este hecho.

En segundo lugar, la clave OD5s deja en "volumen disconforme" y NO "fuera de ordenación", como dicen algunos, algunas propiedades que tienen esta clave urbanística. Esto pasa con la mayoría de las nuevas claves del POUM, en todo el municipio. Se trata de un fenómeno habitual cuando se revisan los planeamientos. Por ejemplo, gran parte del Ensanche de Barcelona está en "volumen disconforme". Eso también sucederá, por ejemplo, en Tarragona, cuando se apruebe el nuevo POUM definitivamente.

¿Qué significa "volumen disconforme"? ¿mi casa está afectada? ¿es legal?

He leído muchas barbaridades sobre estas preguntas. Me gustaría aclarar que todas las edificaciones que, en su día, se hicieron bajo una licencia urbanística, son completamente legales.
La nueva clave urbanística OD5s deja en "volumen disconforme" a muchas edificaciones que se construyeron bajo otros parámetros urbanísticos (los anteriores, los del anterior Plan General), pero, no por ello, esas edificaciones están afectadas o son ilegales. Al contrario, en su día dispusieron de licencia para ser construidas y, por ello, son absolutamente legales.

La clave OD5s no supone ningún tipo de afectación para esas propiedades, al contrario de lo que se dice. Una afectación sobre una propiedad es cuando se la califica de zona verde, sistema viario o equipamientos, que NO es el caso. Ninguna propiedad con la OD5s, pues, está afectada.

¿Cómo puedo comprobar que esto es cierto?

Muy sencillo. El anterior Plan General, aprobado definitivamente en 1989, dejaba el 35% de las propiedades del municipio en "volumen disconforme". Por ejemplo, en Segur Playa, edificios como el Mescha, Los Ángeles, Paraíso, el del bazar Ricart,... son edificios que han estado 22 años en "volumen disconforme".
Ninguno de ellos ha perdido valor en el mercado durante este tiempo.
Ninguno de ellos no ha podido ser asegurado, como cualquier otro edificio.
Ninguno de ellos ha tenido problemas en la concesión de hipotecas.
Ninguno de ellos está afectado y todos son completamente legales.
Ninguno de ellos ha tenido problemas para realizar las reformas oportunas.
Ninguno de ellos no ha podido reparar una aluminosis, explosión de gas o incendio que se haya producido.

Por tanto, preguntad a los propietarios de dichos edificios si, durante estos 22 años, de "volumen disconforme" han tenido algún tipo de problema urbanístico.

Entonces, ¿a quién perjudica la OD5s?

En ningún caso a los que tienen un piso en un edificio consolidado.

A los propietarios de chalets, tampoco les impide mantener el chalet hasta que ellos quieran.
Cuando, éstos, se planteen derribar su chalet y edificar un bloque de pisos, eso sí, ahí se aplicarán los parámetros de la nueva OD5s.
También se aplicarán esos parámetros a los solares que estén, aun, vacíos.
Como los parámetros nuevos han reducido la edificabilidad en un 40% aproximadamente, los edificios nuevos serán más pequeños de lo que se permitía antes con el antiguo Plan general.

Esa reducción de la edificabilidad, supone que, a partir de ahora, con el nuevo POUM, en Segur Playa, se podrán construir la mitad, aproximadamente, de viviendas de las que permitía el antiguo Plan General. ¿Eso perjudica a los que ya tienen pisos? Creo que no, al contrario.
La reducción de edificabilidad supone que, en un futuro, no se masifique tanto el frente marítimo de Segur Playa, como permitía el antiguo Plan General. Así evitaremos, en parte, que los servicios sigan siendo insuficientes, hagan falta más equipamientos, las calles se llenen de coches y Segur Playa corra el riesgo de suburbialización.

La Comissió Executiva del PSC proposa canviar la data del Congrés als dies 16, 17 i 18 de desembre

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha explicat avui que la Comissió Executiva del PSC ha proposat canviar la data del Congrés als dies 16, 17 i 18 de desembre, i “serà el proper Consell Nacional del 17 de setembre qui ratifiqui la data”.

En tot cas, segons Iceta, el calendari queda inalterable: fins al 18 de setembre hi ha temps per presentar esmenes, que es condensaran en una memòria i es distribuirà a tots els organitzadors. Es podrà discutir fins al 14 d’octubre, data en què s’hauran de tenir triats delegats i delegades que representaran les diferents delegacions al Congrés del PSC.

Podeu llegir tota la notícia clicant al hipervincle següent:

  

La Comissió Executiva del PSC proposa canviar la data del Congrés