¿El govern dels millors?

Molta gent es queixa de la capacitat i de la qualificació dels nostres polítics. Segurament, són aquells que mai han passat per la política, però, amb tota probabilitat, ho fan amb raó. És cert que no hi ha cap requisit, de moment, per accedir a la política. Només n'hi ha un per accedir a un càrrec públic: que la gent et voti i siguis "escollit". Això succeeix, molts cops, si ets conegut, tens bona premsa, tens bona imatge o molta família i molts amics! Tenint en compte això, ni les llistes obertes són garantia d'escollir un bon polític.

Tot això no garanteix, ni molt menys, que els nostres representants siguin persones formades en cada una de les matèries en què es divideix la gestió pública, ni la política a tots nivells. Però, també és cert, no cal tenir estudis per a exercir bé la política. Amb sentit comú, disponibilitat al diàleg i saber escoltar pot ser suficient. Una cosa és certa: els polítics són la millor representació que ha estat capaç de donar una societat de sí mateixa. Per tant, si millorem la capacitat, la formació i la qualificació de la societat, en un futur, tindrem millors representants.

No obstant, la societat, la ciutadania en general, reclama als polítics més formació i més preparació per afrontar les solucions als seus problemes quotidians i col·lectius. El president Mas, deia que faria un govern dels millors! No sé si ho ha aconseguit, però no va dir, segur, a criteri de qui, aquells, eren els millors. ¿Potser era el seu criteri? De fet, a tothom li agradaria tenir un govern format pels millors. Per això he posat la foto que encapçala l'entrada. ¿Us imagineu un govern així? Doncs, tampoc crec que fos garantia d'èxit. ¿Com els hauríem d'escollir?

De moment, només tenim dues coses: el sistema democràtic de partits i els propis partits polítics. Jo aposto per millorar les dues coses! Crec que, al sistema democràtic, es podrien introduir millores substancials en la llei electoral i, en els propis partits, es podrien introduir processos millors de democràcia interna.

La nova llei electoral hauria de millorar la representativitat i la proximitat de la ciutadania en la política. No sé quin és el millor sistema, alguns parlen del model Alemany (potser per què és un model federal i pot permetre un millor encaix de Catalunya a Espanya). Però el què també pot fer la llei electoral i, en el cas que correspongui, la pròpia llei de l'administració pública és introduir mecanismes per fer que la desafecció política disminueixi i l'abstencionisme es redueixi de forma important. Per exemple, podria limitar el nombre de mandats d'un càrrec públic, podria establir quins han de ser els sous d'aquests càrrecs públics (a tots nivells), podria establir els sous de càrrecs de confiança i dels propis funcionaris de l'administració pública, podria obligar a cobrir-ne les places de funcionari mitjançant oposicions de forma obligatòria (no per interinatge), podria obligar que les contractacions "a dit" fossin totes de confiança (eventuals), podria limitar-ne la quantitat de cada una d'elles,...

Si és obligatori tenir el nivell C de català per accedir a una plaça de funcionari o laboral, ¿per què a un polític no se li pot exigir el mateix? Això obre moltes possibilitats de debat. Però, tampoc, el nivell C de català ens garanteix que sigui el millor dels polítics i el nostre millor representant.

En quant als partits, alguns d'ells, fins i tot, donen potestat als alts dirigents de canviar els candidats que ha escollit l'assemblea local. No és el cas, per sort, del PSC. Però sí que, fins i tot el PSC, pot millorar els processos d'elecció i de democràcia interns. Sóc partidari de les primàries en qualsevol dels casos, fins i tot en les què només hi ha un sol candidat. Crec que tothom ha de ser escollit democràticament, mai per imposició de ningú, ni, molt menys, per designació a dit.

Per tant, tenim molta feina per fer, però tenim un bon objectiu traçat.