Posicionament del PSC davant l'ARSAL

El passat dia 15 de febrer de 2013 el Govern de l’Estat va donar llum verda a l’informe sobre l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL) que ha de modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local (LRBRL).

De l’anàlisi d’aquest text volem afirmar:

- Aquest avantprojecte suposa una laminació del principi d’autonomia local que la Carta Europea d’Autonomia Local, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia garanteixen a tots els ens locals de base territorial.

- Desconeix la realitat del món local en general i del català, en particular. L’ARSAL envaeix les competències de la Generalitat sobre l’organització territorial i el Règim Local previstes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 160).

- Treu competències i capacitats de gestió als Ajuntaments. Afecta directament el sistema democràtic, on els elegits tenen capacitats i, per tant, responsabilitats davant dels seus ciutadans. Per què la gent ha de seguir votant a regidors que no tindran responsabilitats?.

- El fil conductor que recorre tot el text del PP és la desconfiança cap el món local, de manera que el Govern central controli el seu funcionament. I ho fa sense haver buscat el consens amb les federacions municipalistes, ni l’espanyola ni les autonòmiques. Tampoc amb les diferents forces polítics, ni els sindicats.

- Per dur a terme aquesta reforma el Govern espanyol es fonamenta en l’aplicació de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària. Cal recordar que la contribució al dèficit públic i a l’endeutament públic dels ens locals va ser del 0’3% del PIB al 2012 i del 0% pel període 2013-2015. Les administracions locals no són ni molt menys les que tenen un pes més rellevant en el dèficit públic i suposen només el 14% de la despesa pública global i els hi és imputable el 4’1% del deute públic. Si l’objectiu de la reforma és reduir els costos caldria començar per la pròpia administració de l’Estat ja que aquesta representa el 53% del conjunt de la despesa pública global i el 65’9% del deute públic. mentre que les Comunitats Autònomes tenen el 33 % (bàsicament despeses en matèria de salut, educació i serveis socials que són els pilars de l’estat del benestar) i el 15’9 % del deute públic global. Les dades reflecteixen que l’únic fonament de la llei és inexistent i que la reforma de l’Administració Local no és la solució al problema estructural del sector, del dèficit i del deute públic. L’Administració de l’Estat és la principal responsable del deute i no ha afrontat cap reforma real de la seva estructura.

- Es tracta d’una reforma regressiva que prioritza la recentralització dels serveis i no garanteix el bon funcionament de l’administració ni uns serveis públics de qualitat que donin resposta a les necessitats reals de la ciutadania.

- Aquesta reforma té per objectiu la privatització dels serveis públics concentrant-los en mans de les Diputacions que en aquests moments no tenen els recursos i l’estructura per atendre les necessitats, obeint només a criteris econòmics i sense tenir en compte criteris socials ni de qualitat de vida. Canvia, en definitiva, la concepció del Govern local per reduir-ho a una instància merament administrativa.

- La reforma no serà eficient. Si només hi ha trasllat de competències no hi ha estalvi i si hi ha estalvi és perquè hi ha supressió de serveis. La proximitat significa eficiència i difícilment una corporació supramunicipal podrà substituir el coneixement de la problemàtica local i la sensibilitat d’un Ajuntament, tot i recordar que les Diputacions són administracions locals formades per electes locals.

- A més, tenint en compte la diversitat de cada territori i les peculiaritats de cada població la fixació d’uns costos estàndards per als serveis que presten les administracions locals amb l’objectiu d’avaluar la seva eficiència, comportarà, sense dubte, manca de rigor i situacions de tractament desigual.

- Els ens locals són els millors preparats per oferir serveis de proximitat en matèries socials, en educació i en salut. En plena crisi de l’estat del benestar, creiem que una de les línies d’actuació per aconseguir superar-la és treballar des de la proximitat, com es fa a Europa amb el reconeixement del principi de subsidiarietat. Tal com va passar als vuitanta, la musculació democràtica de la societat ha de venir de la feina que es faci a partir de les polítiques locals. Els alcaldes ho fan cada dia de manera natural i habitual. I saben què passa a la societat. El contacte amb la gent és imprescindible.

- Els i les socialistes defensem el municipalisme com element essencial per plantejar la regeneració democràtica del país, i per garantir això és necessària una nova estructura de l’administració local que simplifiqui l’administració, permeti l’estalvi sense pèrdua d’eficiència i estableixi quines són les competències municipals i en garanteixi el seu correcte finançament.

- Qualsevol reforma de l’administració local ha d’anar acompanyada d’una llei de les hisendes locals que resolgui d’una vegada la injustícia econòmica dels darrers trenta anys.

Per tot això, des del PSC manifestem:

1. El nostre rebuig a la reforma de l’administració local que planteja el Govern del PP ja que representa un atac sense precedents contra l’autonomia local i el camí cap a la privatització dels serveis públics. Instem al Govern de l’Estat a que retiri l’actual esborrany d’avantprojecte i que escolti les reivindicacions històriques de les entitats municipalistes.

2. Els Ajuntaments han de decidir lliurement si cedeixen competències obligatòries a un altre ens. Han de poder donar els serveis que presten amb un finançament just i suficient que garanteixi la qualitat de prestació dels mateixos. Reivindiquem el paper dels Ajuntaments com a govern i administració més propera als ciutadans i ciutadanes i prestadora de serveis públics de proximitat i de qualitat.

3. Apostem per una nova estructura de l’administració local que simplifiqui l’administració, amb competències compartides, permeti l’estalvi i garanteixi una prestació eficient dels serveis, establint quines són les competències municipals i garantint el seu correcte funcionament i finançament. Hem de treballar per tenir mecanismes de cooperació efectiva entre administracions que garanteixi la millor prestació dels serveis públics, que incideixen en el dia a dia de la ciutadania d’aquest país.

4. El paper de les Diputacions ha de seguir el Model Xarxa, desplegat històricament per la Diputació de Barcelona. Les Diputacions han de cooperar, assistir i donar suport als Ajuntaments i en cap cas treure’ls competències.

5. Defensem que es respecti en tota la seva integritat la Carta Municipal de Barcelona, en els termes en que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 1998 i pel Congrés dels Diputats al 2006. Una llei aprovada després d’una llarga lluita per aconseguir que Barcelona tingués la legislació adequada a la seva especifitat per a continuar desenvolupant la seva pròpia autoorganització i el model Barcelona, que ha estat un exemple en la qualitat dels serveis públics i atenció a la ciutadania.

6. Els Ajuntaments són Governs Locals, formen part de l’arquitectura institucional del país, exigim respecte institucional. Qualsevol reforma de l’Administració Local s’ha de fer amb consens i sense estigmatitzacions.

7. Reclamem al Govern de la Generalitat de Catalunya que defensi l’autonomia local dels municipis catalans, les seves competències exclusives en règim local i la prestació dels serveis públics bàsics pels ciutadans de Catalunya. Així mateix, que tramiti de manera urgent la nova Llei de Governs locals i Hisendes locals catalanes que blindin els municipis catalans contra aquest atac de la nostra autonomia que planteja l’avantprojecte del govern del PP, i en garanteixi el seu finançament, a més d’assumir el compromís de liquidar el deute pendent amb els Ajuntaments.

8. A partir de la fortalesa del món local hem de construir el futur, i proposem la creació d’un ampli bloc social i polític per defensar el municipalisme i la proximitat com a valor bàsic per afrontar problemes reals dels ciutadans.