Balanç econòmic

El Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Calafell ha volgut passar balanç, després d'un any de mandat de CiU-PP, del municipi. Per això hem organitzat les tres xerrades informatives on s'ha pogut informar de la situació econòmica i de les principals actuacions que s'estan fent en el nostre municipi. És per això que volem explicar-ho en el nostre bloc, després d'haver-ho fet a la població obertament i amb la possibilitat de participar-hi.

El Grup Municipal socialista està constituït pels set regidors que tenim com a representació a l'Ajuntament de Calafell. En funció del camp o especialitat que coneixen s'han distribuit en les següents comissions informatives que podeu veure en la imatge.

El primer que volem explicar és la situació real de l'Ajuntament a nivell econòmic. Per això ho hem fet en els tres actes informatius de manera precisa i amb dades reals comprovables. L'equip de govern no ha parat de dir que s'han trobat una situació econòmica desastrosa i que impedeix sortir endavant i fer coses. Amb aquest argument pretenen justificar les retallades socials i les laborals als treballadors de l'Ajuntament. Però, com veureu, difícilment són justificades.

Volem destacar que l'auditoria que va costar uns 40.000 euros, encarregada per l'actual govern (CiU-PP), no ha estat donada a l'oposició per tal de fer la seva tasca. No coneixem el seu contingut, tot i els tres actes públics que ha fet el govern per informar-ne. Simplement, en aquests actes no es van donar dades del tancament de l'exercici 2011, per exemple, ni altres xifres d'interès. Només van ser xerrades fetes per Joan Olivella, de forma partidista i totalment interessada, per criticar la gestió de l'anterior govern. Els suposats "projectes ruïnosos" els hem anat desgranant, un per un, en les tres sessions informatives que hem fet. Però, el pitjor de tot és que, mentres tant, l'Ajuntament i l'equip de govern no ha fet els deures. Som un dels seixanta municipis de Catalunya que no hem presentat els comptes a temps!

La situació econòmica de l'Ajuntament, després de la liquidació del pressupost 2011, es pot dir que no és tant dolenta com en altres municipis. És més, es pot afirmar que, donat el context de crisi, som dels ajuntaments que en sortim més ben parats. La liquidació de l'any 2011 és positiva, tres milions d'euros de romanent ho avalen. Aquests diners serviran, en el 2012, per fer front als compromisos adquirits i a les actuacions que pretén tirar endavant l'Ajuntament.

Pel que fa a l'endeutament, en aquest any 2012, ens hem situat per damunt dels 46 milions d'euros. No obstant, cal dir que hem passat de ser el primer ajuntament de la comarca en percentatge d'endeutament (l'any 2007) a ser el quart (l'any 2011).

L'endeutament municipal va incrementar-se en onze milions d'euros en el 2007, fruit dels compromisos adquirits en el mandat anterior (2003-2007) i que s'havien de pagar. Aquests diners van servir per pagar la piscina municipal, les expropiacions de la carretera de Segur C-31, la gespa dels camps de futbol i la plaça del port de Segur. També van utilitzar-se per pagar el deute amb l'empresa de la brossa i la jardineria.

La crisi anava en augment i l'Estat apostava per l'obra pública. Així, els ajuntaments es convertien en els únics que impulsaven la construcció d'equipaments i infraestructures, juntament amb la resta d'administracions públiques. Per tal de fer front a les inversions, l'Ajuntament de Calafell va recórrer, de nou, a l'endeutament fins arribar als 45 milions d'euros. Van ser moltes les inversions que es van finançar amb aquests préstecs, però cal dir que alguns d'ells eren préstecs de l'ICO (Institut de Crèdit Oficial) amb un interès del 0'5%.

Més endavant, l'Estat volia limitar l'endeutament dels ajuntaments i comunitats autònomes, per això vam afanyar-nos a demanar els préstecs necessaris per poder fer front a les inversions que necessita el municipi. Gràcies a això, ara, s'han acabat algunes de les obres que s'han fet al municipi, com els entorns del castell, els serveis de Valldemar, el carrer Rhin o les obres del Passatge Sant Antoni i del Passeig Marítim de la Platja. Els ajuntaments amb més d'un 75% d'endeutament no poden demanar nous préstecs, des del gener de l'any passat.

Després de demanar el préstec que l'Estat ha donat als ajuntaments per pagar els proveïdors, el pla d'ajust corresponent permetrà l'Ajuntament de Calafell arribar al 75% d'endeutament l'any 2016. Si es manté la legislació vigent, a partir d'aquell moment podrà tornar a endeutar-se, si cal!

Pel que fa al percentatge d'endeutament, mai ha estat per obre dels límits legals permesos. Sempre ha estat del 110%, excepte l'any 2009 que va estar en el 125%. L'Ajuntament de Calafell mai ha superat aquests percentatges en l'anterior mandat, excepte en el 2011 per un efecte comptable derivat del canvi de model en el contracte del servei d'aigua i clavegueram. Amb el contracte anterior, l'Ajuntament cobrava els rebuts als ciutadans, pagava el servei a SOREA i es quedava la diferència. Amb el nou contracte, SOREA és la que cobra els rebuts i paga la diferència a l'Ajuntament. Per tant, l'Ajuntament veu reduit el seu ingrés i, per això, es produeix un efecte comptable que fa augmentar el % d'endeutament. No obstant, la xifra del deute és la mateixa que els dos anys anteriors.

L'amortització del deute és l'any 2011 del 13% aproximadament. Això vol dir que de tot el pressupost municipal, només es destinava el 13% a pagar els crèdits demanats pels diferents consistoris. Segur que pocs ajuntament poden dir el mateix.

Pel què fa al deute amb els proveïdors, hi ha 85 ajuntaments de Catalunya que deuen més del 100% del seu pressupost als seus proveïdors. Per tant, ni tancant l'Ajuntament un any pagarien el deute que tenen amb aquelles persones i empreses que han treballat per ells.

En canvi, l'Ajuntament de Calafell deu 6'3 milions d'euros als seus proveïdors. Però, si tenim en compte que la Generalitat deu 2'7 milions a l'Ajuntament i que hi ha una sentència que obliga a pagar 1'5 milions d'euros a l'empresa Plana, per una adjudicació mal feta en el 2002 del transport urbà, el deute als proveïdors es situaria en el 6'2%, una xifra molt baixa, comparada amb aquests altres municipis, i que podríem considerar normal.

De fet, en els ajuntaments que hi ha problemes econòmics greus s'han hagut de pujar els impostos. En alguns d'ells, l'IBI ha augmentat més del 20%. A Calafell, en canvi, això no ha passat. S'ha augmentat l'IBI, però imposat per l'Estat, en un 10%. Si no hi hagués hagut aquesta obligació, l'IBI no s'hauria pujat.

Per tant, l'Ajuntament és capaç de suportar els seus deutes, crèdits i despeses sense haver de pujar els impostos. No obstant, l'any vinent es podria haver compensat l'increment proposat per l'Estat baixant el tipus, però el govern de l'Ajuntament diu que no ho farà.

Pel que fa al rebut de la brossa, s'ha incrementat un 14% aquest any 2012. L'equip de govern ha volgut donar com a justificació el contracte que va deixar l'anterior govern. Però els hem fet una proposta per tal de que això no fos així. Simplement es tractaca d'ajornar un temps el servei que s'ha d'implementar de nou de la recollida orgànica a Segur i a les urbanitzacions. No ens han fet cas! Aquest servei té un cost aproximat de tres-cents mil euros. Ajornant la seva implementació no caldria haver pujat tant el rebut.

Un altre pujada és la que ha patit el rebut de l'aigua, concretament un 7'63%, sumada a la del clavegueram, d'un 12%. El fet d'anar el rebut de la brossa diferenciat del de l'aigua ha fet imaginar a alguns ciutadans que s'havia reduït, però res més lluny de la realitat.

Com es veu, cap d'aquests conceptes ha pujat per la suposada "mala situació econòmica" que es va trobar aquest govern. No serveix l'excusa que donen! I, a més, la situació econòmica de l'Ajuntament és prou bona, donat els difícils moments de crisi.

El que sí que s'ha reduït molt són les subvencions, especialment per generar ocupació. Això és degut a les retallades de la Generalitat que ha fet reduïr les aportacions a les polítiques d'ocupació i a la creació de plans de treball, escoles taller, cases d'oficis,...

Com es veu a la gràfica, les aportacions de la Generalitat eren un ajuda inestimable per fer polítiques en aquest sentit i crear nous llocs de treball. La reducció de les mateixes fan que l'atur augmenti. La precarietat laboral implica un augment de la pobresa. Un de cada cinc catalans és pobre i, per això, s'hauria d'apostar per potenciar des de l'Ajuntament les partides de la regidoria de Treball.