Ramon Ferré (alcalde de Calafell): «Actuarem de manera contundent on hi hagi ocupacions conflictives»

Fotografies d'Àngel Ullate

Tarragona Digital entrevista l'alcalde de Calafell, un cop complerts els 100 primers dies del nou mandat

26/09/2019 06:00

Ramon Ferré (1975, Calafell) ja ha començat el seu segon mandat com alcalde de Calafell, que d’entrada es preveu menys crispat que l’anterior. El fort augment del PSC a les municipals, on va passar de cinc a nou regidors, ha donat una força més gran als socialistes, que s’han vist amb cor de governar en solitari, amb el suport extern del PP i Podem. Complerts els primers 100 dies del nou govern, Tarragona Digital ha parlat amb Ferré d’alguns dels aspectes més importants del municipi, com la neteja viària, el problema de les ocupacions incíviques o l’estat de les escoles.

—Calafell ha celebrat recentment la Diada de Catalunya amb polèmica. Per què l’Ajuntament va decidir fer un acte únic el dia 10, i no dos com els altres anys, el dia 10 i l’11?

—Vam decidir fer-ho perquè a l’acte del dia 10 no hi venia pràcticament ningú, ni tan sols els que s’han queixat ara, i vam pensar a ajuntar els dos actes. Com que ja teníem el concert contractat pel dia 10, vam pensar fer-ho aquell dia i deixar el dia 11 lliure, perquè la gent pogués anar on volgués anar. Molts municipis ho fan el dia 10 però, de fet. Però bé, l’any que ve ja ho parlarem i, si s’ha de fer el dia 11, ja ho farem, perquè l’important és que fem un sol acte potent, i no dos minoritaris com aquest any, que és una cosa que divideix el públic i els esforços.

—També hi va haver controvèrsia amb una bandera espanyola que va aparèixer fugaçment al costat de l’Ajuntament. Manteniu la decisió de no posar banderes oficials?

—Sí, perquè preveiem que amb les eleccions i la sentència del procés tornarem a tenir el tema sobre la taula. El motiu era molt clar, en un any vam gastar més de 4.000 euros en banderes, i això no pot ser. Ens treien totes les banderes, fins i tot la de Calafell i l’europea.

—A què atribueix els espectaculars resultats del PSC a les municipals de Calafell, passant de cinc a nou regidors?

—Nosaltres teníem uns càlculs optimistes en què preveiem arribar a aquests regidors, però amb menys vots. Vam doblar els vots que havíem tret el 2015, però no hem arribat a doblar els regidors, perquè han entrat grups nous. Abans eren set partits a l’Ajuntament i ara són vuit. Però sí que, en vots, va ser un resultat inesperat, que va demostrar que la ciutat està contenta amb la nostra gestió i amb la proximitat que hem tingut a través de canals com el ‘sofà al carrer’ i estant en contacte constant amb els veïns. Hem constatat que votants sobiranistes que a les europees van votar una altra cosa, a les municipals ens van votar a nosaltres. El PSC a Calafell va treure mil vots més a les municipals que a les europees, i 400 més que a les generals del 28 d’abril.

—Per què els acords de govern s’han fet de forma externa aquest cop?

—L’últim mandat ja vam intentar sumar onze regidors i tenir una majoria estable pel mandat, però no ho vam aconseguir. Ara també hem buscat tenir una estabilitat, per poder aprovar els punts al ple, i hem fet aquests pactes. Ho hem fet així perquè buscàvem tenir el màxim de poder possible dins el govern, i els resultats obtinguts ens permetien fins i tot poder governar sols. Al final hem arribat a acords amb dues forces, però estem oberts a incorporar-ne d’altres.

Col·lapse a les escoles del municipi

—Un heu queixat que les escoles del municipi estan al límit de capacitat. Calen nous centres?

—Això és un problema greu i amb el qual últimament hem tingut alguna conversa amb la Generalitat que no ens ha agradat massa. Ja hem vist recentment que sembla que la Generalitat vol passar la responsabilitat de les escoles bressol a les Diputacions, i això coincideix amb les reunions que hem tingut on gairebé ens volen fer responsables als ajuntaments de l’estat de les escoles. És un tema que estem parlant els alcaldes del Vendrell, Calafell i Cunit amb el director d’Ensenyament. Bàsicament ens han demanat que ens posem a fer escoles i deixem de fer carrers, una cosa que em sembla una manca de responsabilitat total i un intent polític molt desafortunat.

Ara mateix no es compleixen les ràtios. Centres d’especial protecció com el Mossèn Cinto de Segur tenen ràtios similars als altres centres, i això no ho podem tolerar. Ens preocupa molt. La Generalitat fa tres anys que està amb pressupostos prorrogats i això fa que no hi hagi inversions a escoles i a instituts, amb el qual els edificis es van degradant de mica en mica i no es fan les ampliacions que pertoca. I ara passen el mort als ajuntaments, quan nosaltres no tenim competències en això. Estem preocupats i indignats. Fins aquí podíem arribar.

—Hi ha obres pendents?

—Sí, aquest estiu s’havia d’arreglar la coberta de l’Institut Camí de Mar —ja estava pressupostat i tot— i no s’ha fet, per una suposada manca de pressupost. També tenim problemes greus a l’escola Santa Creu, perquè ens entra aigua contínuament a les aules quan plou fort, i s’hauria d’arreglar també la coberta. Estem disposats a cofinançar-ho, però no a pagar-ho tot. Després hi ha el col·legi Vilamar, que es troba amb mòduls prefabricats des de fa més de deu anys. S’ha de consolidar l’edifici i fer-li els espais que falten, com ara la cuina o el gimnàs.

—Passem a l’apartat de pobresa energètica. Endesa reclama un pagament de 55.000 euros abans de l’1-O. Els consistoris heu acordat no fer el pagament. Hi ha novetats?

—La reunió que es va fer l’agost va ser impulsada per la Diputació de Barcelona i pels municipis de Barcelona. El Vendrell i nosaltres ens vam assabentar per proximitat i hi vam anar, però la Diputació de Tarragona no s’ha mogut en aquest aspecte. Hauria estat bé que les altres diputacions s’haguessin sumat a la iniciativa. Allà va quedar ben clar que la responsabilitat recau en la Generalitat i no en els municipis, tal com marca la llei. El contracte programa no diu que ho hagin d’assumir els ajuntaments, és la Generalitat que ha de negociar amb Endesa com s’assumeix aquest deute.

—Com es planteja la renovació dels contractes de la neteja viària, l’aigua o el clavegueram?

—En aquest mandat ens hem proposat que la neteja viària sigui el tema estrella. Per això volem fer canvis a la policia local, perquè hi hagi més presència al carrer. També ens hem plantejat incorporar agents cívics, que assumeixin les tasques de més proximitat, i alliberin agents de la policia. Bàsicament volem tenir més ulls al carrer. Per altra banda, hem començat a remodelar l’àrea de medi ambient, amb una nova unitat d’inspecció centralitzada que ens ha de permetre tenir un control més gran. Aquests contractes, que ara s’acaben, hem d’aprofitar per redimensionar-los i pensar quina ha de ser la nova estructura. És una prioritat d’aquest mandat.

—El de recollida de residus amb EcoBP es mantindrà?

—El d’EcoBP s’acaba a principis del 2021 i no pot tenir continuïtat amb la mateixa fórmula, segons les lleis actuals. El Consell Comarcal està estudiant altres vies i com es pot millorar aquest servei. Però a nivell local també estem estudiant si ens interessa mantenir el servei mancomunat o recuperar el servei i vincular-lo amb la neteja viària. Estem mirant quina podria ser la millor fórmula, encara no tenim res decidit.

Actuacions contra les ocupacions conflictives

—Heu anunciat que tallareu l’aigua a les ocupacions delictives. És aquesta l’única mesura que podeu fer els ajuntaments?

—Sí, la llei no ens afavoreix gens en aquests casos, està pensada per una altra mena de situacions, i una sèrie de gent ho està aprofitant per introduir una altra cultura diferent a la que sempre hi hagut aquí, la de l’esforç i el progrés. Aquestes ocupacions fomenten el passotisme, el conflicte, el no treball i la manca de respecte pels demès. Ens trobem que aquestes ocupacions estan derivant en conflictes de diferent mena. Necessitem un nou marc legal que permeti actuar a la policia i que no posi tota la responsabilitat en els propietaris. A finals de mes tindrem el llistat d’ocupacions al municipi i establirem un calendari per actuar segons les prioritats. Ja hi estan treballant la companyia de l’aigua, la policia local i els Serveis Socials. Volem actuar allà on hi ha més conflictes, i ho farem de manera contundent i sense complexes. Aprofitarem també el buit legal que hi ha.

—En què consisteix aquesta nova campanya que voleu fer per promocionar l’empadronament?

—Nosaltres tenim 25.000 empadronats i rebem uns cinc milions d’euros que l’estat ens dona pels empadronats que hi ha. Tenim un càlcul estimatiu, elaborat a través del consum d’aigua i les tones de brossa que es generen, que ens indica una població real d’entre 40.000 i 50.000 persones. Farem una campanya forta d’empadronament, destacant que si aquestes 25.000 persones de més s’empadronessin, es podria baixar l’IBI un 25% fins i tot. Crec que seria un bon atractiu per tots. Molts no fan el pas perquè es pensen que perdrien els metges que tenen a Barcelona, i això no és així.

—I no es podrien col·lapsar alguns serveis, com les escoles que parlàveu abans?

—No, perquè es tracta majoritàriament de gent gran.

—Aquest any s’han tret els animals del Mercat medieval. Es podria fer també en esdeveniments com els Tres Tombs?

—El concepte és el mateix, evitar sotmetre els animals a un estrés que no és habitual. En aquesta mateixa línia ens fa pensar com hem de tractar el tema en altres festes, i per això ho sotmetrem als consells de participació ciutadana. Hem de pensar què fem perquè, per altra banda, els Tres Tombs són una festa atractiva i molt arrelada al nucli del poble.

—Els últims anys s’ha posat el focus en controlar l’excés de velocitat dels vehicles dins la trama urbana. Un dels punts negres és la C-31 al pas per Segur. S’hi planteja fer alguna actuació?

—Sí, tenim una projecte sobre la taula de la Generalitat que és molt similar al que s’està acabant de licitar a Cunit, però no ens acaba de convèncer, perquè el veiem molt poc ambiciós. Per això hem fet una contra proposta més contundent, perquè aquesta via es converteixi realment en una travessera urbana, amb un carril bici, més espais verds, més passos de vianants, i que en definitiva no sigui una barrera, sinó una travessera.. Es mantindrien els dos carrils per direcció, però desapareixerien els carrils centrals de gir. Estem esperant la resposta de Carreteres des del mes de juliol.