Les al·legacions que hem presentat referents a la modificació puntual del POUM que està tramitant l'equip de govern i que féiem esment en aquesta entrada, són les següents:
En Ramon Ferré Solé, en representació del Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Calafell,
EXPOSA
Que la modificació puntual del POUM, aprovada per l’equip de govern de l’Ajuntament de Calafell, acaba la seva exposició pública el 20 de novembre per tal de fer les al·legacions oportunes al respecte.
Que l’ esmentada modificació puntual suprimeix la clau OD5s i s’iguala tot el front marítim de L'Estany-Mas Mel amb el de Segur Platja sota la clau OD5. Fet que suposa, ni més ni menys, que doblar l’edificabilitat de Segur Platja que permet el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) recentment aprovat.
El nou POUM de Calafell reduïa considerablement l’edificabilitat de la zona, de la mateixa manera que ho feia en el nucli del Poble i de la Platja de Calafell. Pràcticament, la reducció en els tres casos fou del 40% de l’edificabilitat que permetia el pla anterior, aprovat el 1989. Així, es pretenia que tots aquells edificis de nova construcció que es fessin sota la nova normativa fossin d’inferior volum edificat. Amb això, s’ aconseguia frenar la massificació tant repudiada pels ciutadans que ja viuen en els tres nuclis que provocava barbaritats urbanístiques como les que es veien en els primers anys de la dècada 2000-2010.
Calafell i, especialment, Segur han viscut molts anys d’especulació urbanística desmesurada. Per això, amb el nou POUM es pretenia posar fi a aquesta pressió per part dels especuladors. Estem convençuts que va ser la millor proposta possible per a posar fre a la pressió urbanística que havia sofert el litoral de Calafell durant els anys bons de la construcció i el boom immobiliari.
Sota el concepte "volum disconforme" el moviment veïnal ha continuat viu fins l’actualitat. Aquest concepte segueix creant la confusió entre els veïns de Segur Platja. Però, la majoria, desconeix que els seus edificis ho han estat durant més de vint anys i no ha passat res en absolut. Han pogut vendre, hipotecar, llogar, reformar i rehabilitar tots els edificis que van ser construïts abans de 1989 i que són molts. Amb la falsa por de que, en cas de ser enderrocats, no es podrien reconstruir tal qual, han seguit pressionant el nou govern per a que modifiqués el POUM i tragués la "s" tan, aparentment, inofensiva.
Amb la mesura que han plantejat, en un solar on es podien fer 12 pisos, ara se’n podrien fer 18. I en un terreny on sortien 20 pisos, ara se’n permetran 30. Aquest és l’ urbanisme que ens proposa l’alcalde Olivella per a solucionar els problemes de Segur Platja. Però, el millor del cas és que, amb la nova proposta, els edificis que, amb el nou POUM estaven en "Volum disconforme", ho segueixen estant. No s’ha guanyat res al respecte. Per tant, ¿A qui beneficia la modificació del POUM aprovada? Als veïns que protesten segur que no!
Només cal veure aquesta imatge per a veure que no és el mateix L'Estany-Mas Mel (a l’esquerra) que Segur Platja (a la dreta). La zona de l'Estany-Mas Mel es va desenvolupar ja amb el Pla General de 1989, mentre que la Platja de Segur es va urbanitzar durant els anys cinquanta. Per aquest motiu, només els serveis ja resulten desfasats avui en dia i incompleixen les normatives vigents de qualitat i seguretat (enllumenat, clavegueram, xarxa d’aigua,...). Però, no només això, sinó que l’amplada dels carrers és major (quasi el doble) en la zona de l'Estany-Mas Mel que en la de Segur. Això provoca que només hi hagi un carril d’aparcament a la majoria dels carrers de Segur Platja, mentre a l'Estany-Mas Mel n’hi ha dos en tots els carrers. Així que, aquest problema es duplica en el nucli de Segur.
L’antiguitat dels serveis no és la única diferència entre ambdues zones, també ho és la qualitat i el dimensionat. Mentre Segur Platja es va planificar per a abastir i donar servei a una zona residencial de baixa densitat (xalets), la zona de l'Estany-Mas Mel ja es va planificar per a absorbir aquesta major densitat. Amb això, el clavegueram dels carrers de Segur no pot absorbir tal quantitat d’aigua residual amb un diàmetre de 30 centímetres en la majoria dels seus carrers. Aquest problema es veu aguditzat els dies de pluja, ja que existeixen, encara, molts pluvials dels edificis connectats al clavegueram i tal cabdal d’aigua fa saltar les tapes dels carrers quan plou.
La xarxa d’aigua està feta de tubs de fibrociment (conegut, popularment, com "Uralita"). Aquest material resulta cancerigen i es recomana la seva substitució. A més, es trenca amb facilitat, provocant fuites permanents a la xarxa d’aigua que, en la majoria de casos, són impossibles de detectar.
Si, en seixanta anys només s’ha reformat sencer el carrer Rhin, ¿quants anys faran falta per a reformar Segur Platja sencer? ¿Durant quant de temps haurem de mantenir els serveis deficitaris actuals? ¿Per què no s’atura la pressió urbanística mentre es reformen els carrers i es solucionen els dèficits d’infraestructures a la zona?
Tot això sense citar que, en cap dels planejaments anteriors es va deixar ni un metre quadrat de terreny per a equipament ni zona verda. Ha estat aquest POUM el que ha aconseguit terrenys per a construir aquells equipaments necessaris (CAP, biblioteca, centro cívic,...) per a absorbir tal número de població. També s’ha justificat l’habitatge de protecció pública en funció de les edificabilitats aprovades en el POUM, diferents de les que tenia l’anterior Pla General.
La modificació aprovada es basa en la recuperació del “criteri emprat en el document d’aprovació inicial del POUM per donar un únic tractament al front marítim de l’Estany-Mas Mel i Segur Platja amb una sola clau OD5”. No obstant, en aquesta aprovació inicial, l’edificabilitat en tota la zona era d’1,25 m2st/m2. Fruit de la participació ciutadana i les al·legacions, el CAU (Consell Assessor Urbanístic) i l’equip redactor van creure oportú mantindre “l’edificabilitat inicialment proposada en la zona del front de mar, compresa entre els carres de Tajo i Duero; en la resta de les zones prèviament qualificada es proposa un índex d’1,8 m2st/m2, amb un 10% mínim d’ocupació per a terrasses”. La diferència entre ambdues zones prové de l’acceptació d’algunes al·legacions provinents de propietaris de la zona de l’Estany-Mas Mel que no entenien la reducció d’edificabilitat que se’ls aplicava en el nou POUM quan la urbanització havia estat pensada per absorbir tal capacitat d’edificació, cosa que no passava a la zona de Segur Platja, amb uns dèficits en infraestructures i aparcament elevats, que havia estat pensada per seguir el model de ciutat jardí, originàriament.
Per tant, a la zona de Segur Platja, no es modifica l’edificabilitat de forma expressa i entra en els objectius de l’estratègia general que aplica el nou POUM al front marítim, el d’esponjar i reduir l’edificabilitat.
També es manifesta a la memòria que “pel que fa al segon aspecte, el POUM te delimitats diversos polígons d’actuació al llarg del front marítim que tenen com a finalitat obtenir espais lliures i dotacions publiques”. Aquests polígons s’equilibren en beneficis i càrregues, tenint en compte una edificabilitat d’1,25 i no d’1,8, com proposa la modificació puntual en tràmit.
No obstant, en la proposta de modificació puntual, “Tot i que no s’explicita a l’informe de l’Equip Redactor, es suposa que modificació de l’índex d’edificabilitat al sector de Mas Mel l’Estany, atenent les al·.legacions presentades, ve motivada fonamentalment per la voluntat d’evitar generar un gran nombre d’edificacions en volum disconforme donat l’alt grau de consolidació del sector”. Aquesta suposició no ve justificada per cap informe tècnic de l’equip redactor del pla, ja que seria contradictòria amb la de deixar l’edificabilitat d’1,25 m2st/m2s a la zona de Segur Platja. I, per tant, ens sembla una interpretació tendenciosa que fa l’actual equip de govern per justificar la modificació puntual, no fonamentada en criteris objectius. Precisament, no es pot acceptar tal raonament quan el nou POUM deixa la majoria dels nuclis consolidats en “volum disconforme” (poble, platja i bona part de Segur) de forma conscient i intencionada. La raó per acceptar les al·legacions a la zona de l’Estany-Mas Mel va ser el nombre tant baix de parcel·les que quedaven per edificar i la capacitat dels serveis per absorbir aquesta edificació, diferent a la zona de Segur (on encara hi ha el 21% de les parcel·les originals amb moltes possibilitats de construir i els serveis no poden absorbir tal massificació).
A més, la proposta de modificació planteja una edificabilitat d’1,8m2st/m2s que continua deixant en “volum disconforme” totes les edificacions construïdes amb els antics planejaments que no siguin xalets. Per tant, l’argument de no deixar en aquesta situació les edificacions no serveix i resulta una excusa per fer aquest increment d’edificabilitat de forma oculta.
Aquesta proposta suposa un greuge comparatiu amb la reducció de fondàries i, per tant, també d’edificabilitat que s’ha fet en altres zones del municipi (poble i platja), on el nombre de parcel·les per consolidar és molt similar al de Segur Platja. També suposa un clar tracte discriminatori pels PAU i PMU que hi ha al front marítim, amb l’objectiu d’aconseguir peces d’equipaments, vials i zones verdes, als que es dóna edificabilitat d’1,25 o inferiors a l’1,8 que proposa la modificació puntual aprovada.
L’augment d’edificabilitat que recollia el POUM, amb l’acceptació de les al·legacions va ser tingut en compte en el càlcul de les reserves d’equipaments, zones verdes i habitatge públic que justificava les propostes del POUM, cosa que no succeeix amb la modificació puntual proposada.
Per tots aquests motius, el Grup Municipal del PSC proposa les següents
AL·LEGACIONS
1. Si la voluntat de la modificació és la de no deixar en volum disconforme els edificis construïts fins l’actualitat, no entenem per què no es redacta una normativa en aquest sentit. És a dir, un redactat que permetés no deixar en volum disconforme els edificis existents, enlloc d’augmentar l’índex d’edificabilitat que continua deixant-los en volum disconforme, novament. Demanem que es canviï el redactat aprovat inicialment per un altre que garanteixi els propietaris dels edificis existents el fet de que no quedin en volum disconforme. D’altra manera, el què s’està proposant és un increment especulatiu i interessat de l’edificabilitat, cosa que ningú demana. Aquest increment només beneficia, doncs, als propietaris de xalets i solars que tenen voluntat de construir edificis de nova planta dins les seves propietats.
2. Si la justificació de la modificació puntual “ve motivada fonamentalment per la voluntat d’evitar generar un gran nombre d’edificacions en volum disconforme”, no s’entén que es canviï l’índex d’edificabilitat només d’aquesta zona del municipi i es creï un greuge comparatiu amb altres zones del municipi (Poble i Platja) que també patien una pressió urbanística semblant en els darrers anys i es deixen la major part dels seus edificis en la mateixa situació de volum disconforme, fet habitual, d’altra banda, en totes les revisions de planejament d’arreu.
3. A l’incrementar l’edificabilitat de la zona de Segur Platja respecte el POUM aprovat, no es compleixen els paràmetres de reserves d’equipaments, zones verdes i habitatge públic que defineix el nou planejament. Demanem que es justifiquin les reserves derivades de l’augment d’edificabilitat proposat en el global del POUM d’acord amb una modificació puntual de planejament feta en sòl urbà (article 100 de la llei d’urbanisme).
4. L’augment del 50% de l’índex d’edificabilitat a la zona de Segur Platja suposa un increment de la pressió urbanística en una zona amb serveis deficients, com el clavegueram, la xarxa d’aigua i augmenta la necessitat d’aparcament. La proposta no justifica si el dimensionat dels serveis existents pot suportar aquest augment de l’edificació futura que es preveu al sector. Tampoc justifica l’augment de la mobilitat que es generaria a la zona, ni el dimensionat de les infraestructures d’abastiment que estableix el POUM. Així mateix, no s’inclou a la modificació puntual la documentació que obliga l’article 99 de la llei d’Urbanisme (en els seus apartats a, b i c).
5. D’acord amb l’article 97 del TRLU, respecte la modificació del POUM proposada caldria fer una valoració negativa, ja que “l'ordenació proposada no és coherent amb el model d'ordenació establert pel planejament urbanístic general vigent o entra en contradicció amb els principis de desenvolupament urbanístic sostenible”. L’ordenació proposada en la modificació no segueix els objectius d’esponjar el front marítim, cosa que suposa entrar en contradicció amb els criteris establerts en el planejament, però, a més, l’ increment d’edificabilitat és del 50%, cosa que no resulta propi d’un desenvolupament urbanístic sostenible. El mal dimensionat dels serveis de la zona (aigua, clavegueram,...) fa que aquesta sostenibilitat sigui nul·la, a més.
6. Alhora, suposa un perjudici per la resta de PMU i PAU que hi ha al voltant, ja que tenen un índex d’edificabilitat inferior a l’1,8 proposat en aquesta modificació puntual.
7. Així mateix, la reducció de l’edificabilitat que proposava el POUM, aconseguida, gairebé, en tot el municipi, es veu clarament desestimada en la zona de Segur Platja. Per tant, es crea un greuge comparatiu amb el Poble i la Platja, on la majoria d’edificacions també resulten estar en volum disconforme. Per tant, era voluntat manifesta de l’equip redactor i del CAU (l’òrgan de participació ciutadana que es va emprar en el procés de revisió del POUM) rebaixar la pressió urbanística que havien suportat aquests nuclis del municipi, inclòs Segur Platja. I, per aquest motiu, no es pot justificar aquesta modificació puntual pel fet de deixar molts edificis en volum disconforme, ja que l’equip redactor i el CAU eren plenament conscients del què això suposava. A més, aquesta proposta va ser destacada com una aposta valenta i ferma en l’exposició que va fer el ponent a la CUT on s’aprovava definitivament el POUM de Calafell.
Demanem, per tant, que es tinguin en consideració les esmentades al·legacions i es modifiqui la proposta en la línia adient pel futur del municipi.
Calafell, 20 de novembre de 2012
A l’Il·lustríssim Senyor Alcalde de l’Ajuntament de Calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada