La Generalitat ens deixa penjats als ajuntaments una vegada més

 És un clàssic que la Generalitat deixi penjats els ajuntaments. Amb el cul a l’aire en sanitat, seguretat ciutadana, inversió pública... També ens va deixar absolutament sols en els moments més durs del principi de la pandèmia: només els municipis sabem les mans i mànigues que vam haver de fer per evitar que el desastre es convertís en catàstrofe.

Però el problema ve de lluny i és de fons. De forma molt acusada a la nostra comarca. Per això, ara fa unes setmanes els alcaldes i alcaldesses dels 14 municipis del Baix Penedès ens vam plantar davant del Palau de la Generalitat i davant del Parlament per cantar la canya per l’abandonament que patim. Ens van rebre amb bones paraules, però no van passar d’aquí. Ni passaran. I això no és cosa de la Providència ni de l’Esperit Sant, sinó d’un govern català que està per a que està i el país li és igual.

Fa uns dies, el nostre alcalde va entrevistar-se amb el delegat del govern al Penedès i li va fer dos reclamacions molt concretes. I les respostes són molt il·lustratives d’això que estem explicant.

Una, més mossos d’esquadra, ja que la ràtio agent-habitants no es compleix des del primer dia, quan érem la meitat d’habitants. Resposta: s’enviaran alguns dels agents acabats de sortir de l’Escola de policia... Farem sort si podem tenir una patrulla més al dia per a tota la comarca i amb això no n’hi ha ni per a començar.

L’altra, fer que el CAP de Segur funcioni realment com un CAP i no com un consultori. Perquè allí s’hi va fer una gran inversió (també l’Ajuntament, que va posar els terrenys) per tenir un servei de CAP, no l’inferior servei de consultori. Resposta? Ens van fer un Rajoy: “ya, tal”.

Però tot això arriba al súmmum amb la política d’habitatge públic amb què la Generalitat porta anys marejant la perdiu. No han fet res, fora de canviar d’opinió contínuament, ni han deixat fer. Han volgut centralitzar aquestes polítiques, però quan la situació els ha superat i no han sabut mobilitzar ni un pis buit dels bancs, han volgut passar la patata calenta als ajuntaments. Fa vergonya aliena llegir, de boca de la mateixa Generalitat o dels partits que formen el govern, com ens fan culpables als que ens han tingut amb les mans lligades.

Per això, a Calafell hem decidit tirar pel dret i hem anunciat que treurem a concurs una promoció d’habitatge públic, que en dues fases significarà la creació d’un centenar d’habitatges. Tenim el terreny i la fórmula econòmica per a tirar-ho endavant. I sobretot no estem per la feina d’esperar eternament que la Generalitat decideixi què vol ser quan sigui gran. En aquesta i en tantes altres matèries.