Un any clau

Aquest tombant d’any donarà entrada a un 2019 que, en els nostres cicles polítics i públics, és un any clau. Un moment que passa cada quatre anys i en què es posa a examen la feina feta per cadascú i els projectes per al nou cicle. Segurament per això ja veiem els espectacles habituals en els mesos previs: els que es pengen medalles que no els toquen, fins i tot havent-se oposat a les coses de les quals després reclamen la medalla, la política en forma anònima, la barra amb tota la cara.... Res que sigui nou, per cert.

Tant jo com el meu equip encarem aquest moment raonablement contents i satisfets. Vam prometre que ens hi deixaríem la pell, i això no pot discutir-ho ningú. Fins i tot els que diuen que fem tantes i tantes coses malament, si més no ens reconeixen, sense voler és clar, que n’hem fet moltes.

Però una promesa encara més important és que canviaríem les coses que a Calafell mai no canviaven. I n’hem canviat unes quantes. I això que la manca de majories clares al ple municipal no ho ha facilitat gaire. Hauríem fet més coses i més ràpid si haguéssim pogut, i sovint hem acceptat els retards per assolir el consens i assegurar el millor resultat possible. Però el balanç no és dolent. En absolut.

Per fi ha estat l’hora de Segur, i el canvi ja ha arribat a les urbanitzacions. Vam començar el mandat amb uns 500 metres quadrats de biblioteques i l’acabarem amb gairebé 4.500. Teníem un centre cívic i en breu en tindrem tres de funcionant (Iris, Cal Bolavà i Port de Segur), un local social d’urbanització actiu (Segur de Dalt) i dos casals d’urbanització amb obres començades o a punt de començar (Valldemar i Mas Romeu).

Hem fet política mediambiental de debò, fins i tot quan ha pogut ser impopular, aconseguint remuntar unes xifres de reciclatge irrisòries. I renovant la pràctica totalitat de l’enllumenat públic, limitant la contaminació lumínica i aconseguint un estalvi econòmic més que remarcable. I la cura pels animals, que ens fa millors persones, no ha estat quelcom secundari, tot el contrari.

Hem invertit a grapats en voreres i hem començat a aplicar mesures de xoc contra les inundacions a les parts baixes del municipi. Hem ajudat a unes 500 persones a trobar feina i els serveis socials atenen moltíssima més gent (i no perquè hi hagi molta més necessitat, sinó perquè abans no s’atenia tothom). No hem deixat tirat ningú que necessités ajut, amb una promesa tan simple però bàsica, d’assegurar que tothom tindria garantit com a mínim un àpat al dia, tots els dies de l’any. I no hem oblidat en cap moment que la desigualtat també afecta les dones, els desnonats o les persones LGTBI. Així mateix, hem demostrat que un Ajuntament pot ajudar a reconduir les destrosses de les retallades invertint a les escoles més d’un milió i mig d’euros.

I que tot això pot fer-se amb la participació de tothom, i no tan sols una vegada cada quatre anys.

Podria continuar una bona estona, però permetin-me una petita disgressió personal. En un vídeo de la meva campanya electoral de 2015 mostrava la vorera que hi havia davant la casa on vaig néixer, al carrer Principal. Quan tenia 40 anys, dues filles i ja alguns cabells blancs, la vorera, que no arriba als dos pams, era la mateixa. Ara, en qüestió de setmanes, si no de dies, serà història. Amb les obres del Pla de Barris del nucli antic, que vam trobar al 30% i deixarem acabades, serà substituïda per un carrer de plataforma única, com els altres que ja estan remodelats.

És en moments així que se’t fa molt palès que has ajudat a fer que els teus conciutadans visquin una mica millor, que tinguin unes vies públiques, uns equipaments i uns serveis públics nous o de més qualitat que els que hi havia, i que el municipi, en el seu conjunt, val més la pena. Estic content d’haver-hi tingut un paper, perquè és el meu poble i ser-ne l’alcalde no és una forma de guanyar-me la vida. I em fa sentir orgullós de ser d’esquerres.

El vostre suport per a donar continuïtat a tot el que estem fent ja us el demanaré en els propers mesos. Ara només he volgut aprofitar aquestes dates, propícies a recapitular què hem fet i on hem arribat, per compartir amb tothom el que en penso.

Bones festes!