Pacte per Calafell

Article d'opinió publicat a l'InfoCalafell d'aquest mes de juny.

Després de les eleccions municipals, el panorama polític a Calafell ha quedat molt fragmentat i hi ha molta pluralitat. Per aquest motiu, caldrà parlar molt entre totes les forces polítiques. Els ciutadans de Calafell han volgut un ajuntament que estigui obligat al diàleg i a l’entesa. Per tant, no podíem continuar amb el model que hem tingut fins ara de “rodillo”, on la prepotència i la supèrbia predominessin en les relacions entre govern i oposició.

El partit socialista ha estat l’únic que ha estat capaç de seure a la taula amb totes les forces representades en el nou Consistori i intentar arribar a acords. Per aquest motiu, hem pogut sumar per a aconseguir l’alcaldia i un govern estable, tot i estar en minoria, que ens permetrà portar a terme la major part del nostre programa electoral.

Això ha estat possible gràcies al projecte participatiu que vam desenvolupar durant un any sencer, el Calafell 25x25. Aquest full de ruta ens ha permès conèixer de primera mà les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Calafell, facilitant propostes i idees que altres partits també han portat en els seus programes electorals. Aquest fet ha facilitat els acords assolits amb UAM, PP i C’s. Però, també ha permès explorar possibles acords puntuals, en temes de municipi, amb ERC i la CUP. Només CiU no ha volgut seure a parlar de programa i propostes.

Si bé el primer intent d’acord va ser amb CiU, on vam proposar compartir alcaldia dos anys cadascú i formar un govern més ampli amb altres forces del Consistori, no va ser possible per la nul·la voluntat de Convergència i Unió. Conscients de què els socialistes havíem de sumar onze per a aconseguir l’alcaldia i que ser la llista més votada els donava l’avantatge de no necessitar pactes amb ningú, els convergents van excedir-se en la seva posició predominant. Per això, van tancar-se al pacte sociovergent, la primera setmana de negociacions. Una setmana i mitja sense parlar amb nosaltres, intentant tancar un acord amb ERC i UAM d’amagat, CiU va despertar un cop vam anunciar el pacte. Olivella em va trucar, després d’haver escampat als quatre vents per les xarxes socials, les “maldats” de la meva persona. A la desesperada, em va oferir fer un punt zero que, per altra banda, no hauria ofert mai si ell hagués tancat un pacte. Per tant, tot i les pressions de les altes instàncies dels partits respectius, un cop signat el pacte amb UAM, PP i C’s, només podem que respectar-ho. Tot i això, tenim quatre anys per a que aquest punt zero sigui real i podem dialogar i posar-nos d’acord en allò que realment és important per Calafell, si volen.

Olivella no pot demanar respecte per la llista més votada quan ell va ser alcalde, per primera vegada, sent el segon de la tercera força més votada. Un ha de ser conseqüent amb la seva trajectòria. Tampoc es pot dir que el pacte al què hem arribat amb UAM, PP i C’s és “antinatura” quan ells venien d’un pacte de quatre anys amb el Partit Popular. Tampoc entenc la promesa del càrrec de regidor que van fer al més pur estil independentista quan, en un dels plens de l’anterior mandat, responent una pregunta del públic, Olivella va dir que no era independentista i que no hi creia en això de la Independència. També va afegir que no volia declarar Calafell com a municipi de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència). Ara, sí!

Crec, sincerament, que el pacte signat abans de les eleccions per la CUP, ERC i CiU, promogut per l’AMI i l’ANC ha condicionat molt la formació del govern de Calafell. Les forces nacionalistes s’han tancat al diàleg amb altres forces i això els ha deixat exclosos de formar govern. Aquest pacte, segurament promogut per CiU arreu del territori català, pretenia assegurar alcaldies amb l’acord amb ERC i CUP, les forces emergents del panorama polític català. A Calafell, han aconseguit l’efecte contrari. Aquelles forces que no el van signar formen el govern municipal, a dia d’avui. Espero que, en el futur, aquesta mena de pactes no els condicioni tant a l’hora d’arribar a acords i prevalguin, en l’àmbit municipal, el programa i les propostes per Calafell.

Sóc conscient que han titllat el pacte de Calafell com “antisobiranista”. Però, puc dir que el pacte subscrit no és contra ningú, sinó amb els què han volgut parlar de Calafell. Respectar la normalització lingüística vigent i la neutralitat de l’espai públic són dos dels acords que entren dins de la legalitat actual. Per tant, no suposen cap alteració de la normalitat del municipi, on el butlletí municipal ja era bilingüe, la web s’ofereix en tres idiomes diferents i molts documents ja es tradueixen al castellà per a aquelles persones que tenen una segona residència a Calafell i viuen fora. Potser, si aquest pacte ho hagués signat CiU, ningú ho criticaria.

Encoratjo a tots els ciutadans i ciutadanes, a totes les forces polítiques del Consistori a deixar-se de debats supramunicipals i centrar-se en Calafell. Això és el què realment importa!