(Entrevista publicada a l'InfoCalafell d'aquest mes de maig).
Ramon Ferré s’estrena com a candidat a
l’alcaldia de Calafell pel Partit dels Socialistes de Catalunya, però té una
trajectòria, de govern i d’oposició, a l’Ajuntament. Encapçala una llista
renovada completament i amb la participació ciutadana com a principal argument
electoral. També anuncia el compromís de baixar l’IBI el 10% i de fer que sigui
els ciutadans de cada nucli els que decideixin en que s’hi inverteix, a partir
d’una inversió mínima assegurada, en proporció al número d’habitants.
La
llista del PSC potser és la més renovada de totes. No continua cap dels
regidors del període 2011-2015, llevat de vostè. Perquè?
Aquesta no era la intenció inicial. Volíem una
renovació gradual. Però internament les coses han anat d’una altra forma i això
ha conduït a una renovació total, amb persones que no han ocupat mai un càrrec
de regidor. Això ens dóna molta força, ja que els candidats i candidates tenen
moltes ganes i il·lusió. I això s’encomana. Però és més, serà més fàcil aplicar
una nova política, més participativa, més transparent i més moderna amb
persones que no tenen vicis adquirits. I que no tinguin experiència com a
regidors no significa que no tinguin experiència política, ja que la majoria
porten temps militant i estan al dia dels debats polítics que hi ha a
l’Ajuntament. També són persones coneixedores de la realitat del municipi, de
forma general o en àmbits concrets, i amb molt bona formació. És un equip molt equilibrat. Que ningú
dubti que seran uns excel·lents regidors.
Continua vostè, que porta alguns mandats a
l’Ajuntament, però ara per primer cop com a cap de llista?
Efectivament. Vaig
entrar a la política molt jove (encara ho sóc) perquè volia canviar les coses
que a Calafell mai no canvien. Però
he vist la política per dins i no m’agrada. I ara tinc l’oportunitat, ja que
encapçalo un equip en comptes de ser-ne un membre més, de fer les coses d’una
altra forma. La política, tal com es
concebia fins ara, ja no serveix.
I en què consisteix aquest canvi?
En entendre que ja no pot
ser que la gent prengui una decisió genèrica cada quatre anys i després ja no
tinguin res a dir fins a les següents eleccions. I
lògicament, en actuar en conseqüència, obrint la presa de decisions a tota la
ciutadania i en tot moment. Nosaltres hem predicat amb l’exemple, impulsant des
de l’oposició un procés de participació ciutadana amb el qual hem traçat un
full de ruta pel Calafell dels propers deu anys, el Calafell25x25. El nostre
programa electoral s’hi basa. Però la participació no pot ser només una eina
electoral. Si no és també una forma de govern, és una ficció. Pensi que a
Calafell hi ha partits que han fet participació a menys d’un mes de les
eleccions, quan el programa electoral ja devia estar imprés i tot...
Com
es concretarà aquesta qüestió, si vostès governen?
En el fet, per exemple, que entre tots decidirem
on van els diners dels impostos. Cada nucli tindrà una assignació econòmica anual per inversions, proporcional
al seu número d’habitants. Nosaltres, com a govern, plantejarem propostes al
Consell Ciutadà, i viceversa. Però seran els
ciutadans de cada nucli els que decidiran en què s’inverteix i què es fa
primer. Puc afegir una cosa que és
importantíssima?
Digui.
Que aquesta fórmula no farà tan sols que tothom
senti que la democràcia torna a valdre la pena, sinó que ajudarà a relegar a la
història els greuges que sempre hi hagut entre els diferents nuclis de
Calafell. Amb una inversió mínima
garantida i una fórmula objectiva i clara, la qual cosa no ha passat mai, no hi
haurà motiu per al greuge. És més, pel que vam veure
mentre feiem el nostre procés de participació, tenint aquesta qüestió bàsica
resolta, els calafellencs mostraven una gran generositat i comprensió cap a les
problemàtiques dels barris que no eren el seu. És a dir, l’oportunitat és del
tot històrica.
Parla d’uns mínims d’inversió garantida, però com es
finançarà això?
És normal que em facin aquesta pregunta, quan, a
més, la principal proposta econòmica i social que fem és baixar l’IBI un 10%,
el 2016. Això significarà una reducció de dos milions d’euros a les arques
municipals, que no ens permetrà invertir amb recursos propis. Finançarem les
inversions amb préstecs, però sense augmentar l’endeutament. M’explico:
demanarem un crèdit anual, equivalent a la quantitat que s’amortitza dels
préstecs vigents. Aquesta quantitat és, aproximadament, d’uns cinc milions
d’euros anuals. Segons el criteri de número d’habitants, el nucli de Segur disposarà
de dos milions per any, el bloc del Poble i la Platja, de dos milions més, i
les urbanitzacions, d’un milió.
Aquestes
mesures funcionaran des del primer dia?
He de dir que des del primer dia és impossible.
La rebaixa de l’IBI no és aplicable fins al 2016, perquè aquest 2015 no es que
estigui aprovat, sinó que s’estarà cobrant quan es constitueixi el nou
Ajuntament. Per cert, aprofito per dir que el govern que hem tingut els darrers
quatre anys ha tingut la possibilitat de baixar aquest impost i no ha volgut
fer-ho.
Pel que fa a les
inversions, les del 2016 estan compromeses per les reformes i millores de les
instal·lacions esportives. Calafell
és subseu dels Jocs Mediterranis de Tarragona, el 2017, i ho tenim tot per fer.
Són millores, per cert, que quedaran, perquè les actuals instal·lacions estan
al límit de capacitat i de conservació des de fa molt. També començarem a
invertir un milió d’euros a les escoles, que tenen necessitats peremptòries, la
qual cosa ens ajudarà, a més, a combatre des del món local les retallades de la
dreta.
Mentre resolem aquestes
qüestions inajornables, crearem els mecanismes de participació perquè ja
estiguin operatius el 2017.
Vam llegir a un bloc , en una entrevista que li feien,
que si no podia complir les seves promeses electorals, era capaç de
deixar-ho...
Nosaltres volem guanyar
les eleccions, però no pel fet de guanyar-les, sinó com a instrument per
canviar el que mai no canvia a Calafell, passin els anys que passin. El nostre projecte està quantificat, és
realista i té un calendari. Per això vull complir les meves promeses i demano
als ciutadans que si volen canviar les coses, m’ajudin a canviar-les. Si cal un
pacte amb altres partits i hem de modificar algunes de les propostes, serem els
primers que ho explicarem. Però no deixaré de fer allò que és essencial. Si no
puc complir, ho deixaré, per descomptat. A mi no m’agrada no complir.
Un
tema molt controvertit a Calafell ha estat sempre el dels sous dels polítics.
També el dels càrrecs de confiança. Què pensa fer al respecte?
Sé que aquestes qüestions són molt impopulars, i
més en els temps que corren. Però els
polítics han d’estar ben pagats. Si no, a la política hi aniran els que ja s’ho
cobraran d’una altra forma i tots sortirem perdent. Sona a cosa antiga, però és
un risc més actual que mai.
Una altra cosa és que no exigim als polítics que
el sou se’l guanyin. I com determinar això no sempre és fàcil, em sembla
perfecte objectivar-ho a partir del que estipula la llei de racionalització de
l’administració local, amb uns topalls salarials segons les dimensions del
municipi. El meu punt de partida seria aquest, el que significaria cobrar una
mica menys que l’actual alcalde.
Per cert, em sembla molt pertinent la previsió
de la llei que he esmentat en el sentit que el sou de l’alcalde i els regidors
pugui ser rebaixat si, per exemple, l’Ajuntament no compleix els terminis de
pagament. No és que la penalització
sigui molt important, però compromet personalment amb la seva gestió a qui
governa, d’una forma molt pràctica i fins i tot didàctica.
I sobre els càrrecs de confiança?
En el mandat que ara acaba, el govern ha
preferit maquillar la realitat per fingir que no en tenia. Però hi ha un seguit
de persones que cobrar, han cobrat. Jo prefereixo les coses clares i no les
ficcions, més quan el cost és el mateix i la diferència, purament estètica. Els
socialistes entenem que tot govern ha de tenir persones i professionals que
executin les seves polítiques, siguin funcionaris o càrrecs de confiança. El
que cal fer és mesurar la despesa que això significa, i que no és més del que
és necessari per no deixar de fer coses, que, en definitiva, és per al que els
ciutadans han votat els governants.
Valori
el que ha tingut de bo i el que ha tingut de dolent el govern de CiU i PP.
Podríem dir que han fet una gestió econòmica
correcta i sense arriscar gaire. Han mantingut la pujada de l’IBI decretada pel
govern central, sense necessari. Els han sobrat diners cada any... Haurien pogut baixar l’IBI al 2013, 2014 i
2015, i no ho han fet. Això els permés invertir una mica i fer bastantes
reparacions.
D’altra banda, la
participació ciutadana ha estat escassa. S’ha limitat a dos temes: el carril
bici i un nou ús per al Mercat Vell. En
la meva opinió, molt pobre per als temps actuals. Hi havia més temes per buscar
la complicitat dels ciutadans. A més, no s’ha buscat mai el conses amb la resta
de forces polítiques en els projectes estratègics. El diàleg ha estat nul...
El més preocupant és que el govern sortint no ha
tingut projecte. Han anat improvisant accions i pressupostos, any a any, sense
un full de ruta ni un model de cap on havia d’anar Calafell. Poca valentia i força conformisme. En
molts aspectes, són quatre anys perduts i jo no hi donaria més voltes.
El
PSC també haurà comés errors, no?
Quan vam governar en vam
cometre alguns, i n’hem aprés. S’ha d’escoltar més a la ciutadania i buscar
consens en els temes prioritaris. També hem aprés que no sempre és bo encarar
qüestions que puguin generar rebuig social i crispació. I no és perquè et
costin vots. És que hi ha tantes coses per fer, que és millor començar sempre
per aquelles en les quals tothom, o la gran majoria, estan d’acord. Ara ens
tocarà demostrar-ho!
Creu que el PSC governarà? Que vostè serà alcalde?
Ho hem d’intentar. Quan
em vaig plantejar el relleu de Jordi Sánchez sabia que no seria fàcil. Jo fins
i tot creia que amb quatre anys no en tindríem prou per recomposar la nostra
situació interna i intentar aconseguir l’alcaldia. Però
sap què ha passat? Que CiU i PP ho han fet tan malament, i han afegit tan
malestar a la ciutadania, que pensem que un canvi no tan sols és desitjable,
sinó possible.
Els comerciants, els joves,
els aturats, la gent que ho està passant malament..., tots estan motivats
perquè hi hagi un canvi al capdavant de l’Ajuntament. La millor alternativa és la nostra, per projecte, per
joventut, per il·lusió, per preparació... La
feina que caldrà és immensa, però nosaltres ens hi deixarem la pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada