No volem emular Churchill i el seu celebèrrim lema de guerra. Sobretot perquè de sang i llàgrimes no en volem. De suor, això sí, posarem la que faci falta perquè l’emergència sanitària acabi el més aviat possible. El que sí volem és destacar el sentit que hi havia darrera de l’històric discurs de 1940: que hem de mantenir la templança i la disciplina i que hem d’anar a per totes.
La immensa majoria de la ciutadania ha entès que de l’epidèmia ens en sortirem junts. Que a més de les mesures que prenguin les autoritats sanitàries, i que s’han de complir, nosaltres mateixos tenim una responsabilitat enorme. Confinar-nos a casa no és un caprici, sinó una necessitat imperiosa. Igual que limitar les sortides al mínim imprescindible i sempre dins de les excepcions previstes en l’estat d’alarma.
És dur restar tancats a casa. Però també és dur, encara més, emmalaltir o tenir familiars malalts, amb les incerteses que hi ha encara al voltant del coronavirus. En la nostra mà està, tanmateix, aturar la transmissió i els contagis.
Volem transmetre, per acabar, un missatge d’esperança i optimisme. Ens en sortirem, sense cap mena de dubte. Serà difícil i no en estalviarem moments complicadíssims ni moments de dolor. Però ens en sortirem. Haurem aprés moltes lliçons que podrem aplicar en el futur, en tots els ordres de la vida. Haurem descobert que podem passar amb menys i que el consumisme no és bo per ell mateix. Haurem vist que, fins i tot separats físicament, podem crear noves relacions entre les persones. Que podem treballar d’altres formes... I serem intel·ligents si ens apliquem les lliçons i fem canvis en moltes coses.
Mentre arribem a la derrota del virus, tres o quatre molt senzilles. Responsabilitat, solidaritat... no deixat “tirat” ningú... No és només qüestió d’eficàcia, sinó també de l’enteresa moral que tots plegats demostrem en hores tan difícils. Ho aconseguirem i ho farem entre tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada