El país viu uns moments certament complicats. El PSC de Calafell ho ha entés perfectament i, per això, ha comdemnat les actuacions policials de l’1 d’octubre i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Però també un declaració unilateral d’independència que era una carcassa buida i que no era compartida per tothom, ni molt menys. Diàleg, diàleg i més diàleg ha estat la nostra premissa. I així ho hem intentat traslladar a la vida política al nostre municipi. On, per cert, la normalitat ha estat la tònica, malgrat els intents d’embolicar la troca d’uns i altres. La nostra resposta ha estat sempre el sentit comú: no gastar milers d’euros en banderes per a que uns continuïn sostreient-les i per a que altres vulguin fer un Fort Apache de cada màstil. Ja les tornarem a posar quan els ànims es calmin.
És el mateix diàleg que venim impulsant tota la legislatura a l’Ajuntament, i que, malgrat la fragmentació partidista de la corporació, ha permés tirar endavant pressupostos municipals amb importants inversions i la rebaixa del 10% de l’IBI. Ha permés també posar en marxa nous mecanismes de participació, fer un canvi radical a la transparència municipal... I asserenar una vida municipal que va començar amb una convulsa sessió d’inici de mandat.
Queda un any i mig de mandat i estem a punt d’emprendre noves i necessàries inversions i de culminar la creació dels organismes de participació. Està justificat carregar-s’ho per una situació general bàsicament emocional, tot i que important per a molta gent, fins i tot en part per a nosaltres? És més, tots coneixem els canvis de govern que hi ha hagut a Calafell i el traumàtics que han arribat a ser. Volem tornar a allò? O seguim parlant, tots els que volguem fer-ho, per trobar uns mínims acords?
Per nosaltres, està clar. Ara més que mai, cal seguir prioritzant el bon govern, la normalitat, la transparència i la participació.
Article publicat al Calafell Info de desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada