Una bona temporada turística i una bona expectativa de recuperació

La temporada turística d’aquest estiu hem de reconèixer que ha estat rara. Però això no vol dir que hagi estat negativa. No ha estat com els estius anteriors a la pandèmia, però ha estat molt millor que l’estiu de 2020. Potser enguany teníem unes expectatives alimentades per la marxa de la vacunació i la possibilitat que s’aixequessin la major part de restriccions. I no ha estat exactament així, però malgrat tot, i malgrat un juliol fluix, el global de l’estiu ha acabat sent bo.

Només cal escoltar el que comenten els empresaris del sector turístic, molt singularment els restauradors i els hotelers. Entenem perfectament que els empresaris del lleure nocturn no ho vegin així, però les restriccions que els aplica la Generalitat no estan en les nostres mans. Si de cas, els hem donat el màxim suport possible mitjançant una campanya com el “Pica-tapa” al carrer Monturiol, que ha tingut un gran resultat.

És el mateix que podem dir d’altres iniciatives i campanyes que hem impulsat, sempre de la mà dels sectors econòmics, per dinamitzar econòmicament el municipi en temps complicats com els presents. I no és estrany que una bona feina, desenvolupada d’acord amb els sectors afectats per la pandèmia, tingui un bon resultat. És com aquella campanya de bons per aconseguir descomptes al comerç local, que va ser un èxit sense precedents, per l’acollida de la ciutadania i pel salvavides que va representar per a tants i tants establiments.

Però no podem oblidar les diverses campanyes de promoció de la gastronomia local, altres iniciatives en pro del comerç. o el suport via tributària a equipaments culturals i de lleure privats. Hem fet tantes coses que segurament ens en deixem alguna. La pandèmia ha estat una hora greu, sobretot en municipis que tenen en el turisme i els serveis la base de la seva economia. Però hem abocat tots els esforços possibles, econòmics i no econòmics. Perquè no era només salvar empreses, sinó milers de llocs de treball...

En el curt termini, si podem completar uns bons setembre i octubre la temporada serà encara millor. Per això hem activat campanyes que poden reforçar-ho, com la Calafell Wellness i d’altres que vindran a continuació.

Si tot va bé, i les nostres vides continuen la normalització que sembla que tindran. haurem d’encarar projectes a mig i llarg termini. Alguna d’aquestes idees, com convertir l’illa de vianants de la Platja en un centre comercial a l’aire lliure, té ja un estudi bastant concret i ha passat ja un primer filtre de participació ciutadana. No serà l’única cosa que haurem de fer, però ja hi estem a sobre, pensant en un futur tan immediat com a uns anys vista.

Obrim una nova etapa. Declaració del PSC per la Diada del 2021

 La Diada d’enguany ens ofereix l’oportunitat de repensar i de posar en comú les prioritats de la ciutadania de Catalunya.

L’economia catalana es va refent dels efectes de la pandèmia, ajudada pels estímuls i ajudes proporcionats per les diferents administracions i governs, i comencen a arribar els fons europeus, que han de contribuir a la transformació i modernització del nostre model productiu. La societat catalana també va superant de mica en mica els efectes socials del dur cop que ha suposat el combat contra la pandèmia de la covid-19, ajudada per les mesures protectores i de mitigació de l’anomenat escut social. Tot i això, caldrà més esforços per capgirar la tendència a l’augment de les desigualtats que es manifesta en les situacions crítiques des del punt de vista econòmic.

La política catalana també té l’oportunitat de deixar enrere una etapa nefasta, no sense resistències dels qui, incapaços i incapaces de bastir res, proven de bloquejar- ho tot i neguen una oportunitat al diàleg. Un diàleg que s’ha encetat entre governs, però que és més important encara que es produeixi Catalunya endins, entre els seus agents polítics i socials, i entre la mateixa ciutadania, per tal de fer front amb el màxim consens possible als importants reptes que Catalunya té plantejats.

És hora, doncs, d’obrir una nova etapa.

Els socialistes i les socialistes de Catalunya, primera força política del país en les darreres eleccions al Parlament, proposem mobilitzar totes les energies al voltant de les següents propostes:

1. L’impuls de la reactivació econòmica, a partir del lideratge públic i de l’establiment d’amplis consensos sobre prioritats i estratègies, aprofitant els fons europeus. Catalunya necessita desenvolupar projectes tractors que serveixin per modernitzar i transformar la nostra economia i el teixit productiu.

2. L’impuls de la reconstrucció social, a través de l’enfortiment dels serveis públics, les inversions, l’aposta per l’enfortiment del teixit industrial i productiu, i també les polítiques de garantia de rendes, amb la prioritat de posar el focus en les causes de les desigualtats i trencar el cicle de la seva reproducció social.

3. El reforçament de l’educació i la sanitat públiques, com a pilars bàsics per assolir l’equitat entre ciutadans, amb la posada a la seva disposició dels mitjans materials i personals necessaris per acomplir amb la seva funció.

4. L’impuls de la transició ecològica, amb els canvis en la mobilitat, en els usos del territori o en la producció de béns i serveis que implica, i assegurant el seu caràcter socialment just.

5. El suport a la gent jove, colpejada ja per dues crisis, amb un compromís del conjunt de les administracions públiques posant a disposició totes les eines per a la seva formació, inserció laboral i accés a l’habitatge.

6. L’impuls de mesures efectives per combatre les desigualtats encara existents entre homes i dones en tots els àmbits socials, inclòs el laboral.

7. La preservació i enfortiment del caràcter obert, plural i divers de la nostra societat, enfront de la creixent desinhibició dels discursos de l’odi i la seva traducció en tota mena de violències.

8. La garantia del caràcter plural i divers dels mitjans de comunicació públics.

9. La transformació federal de les institucions d’Espanya i d’Europa, no tan sols des de la perspectiva de la millora de l’autogovern o del reconeixement, sinó com a eina imprescindible per tal de fer front de manera coordinada, cooperativa i solidària als reptes que la nostra societat ha d’afrontar.

10. L’impuls del diàleg polític i social per trobar, en aquest marc, els consensos necessaris per dur a terme aquestes transformacions.

És hora de tornar a tenir horitzons col·lectius, de donar forma política als anhels, afanys i esperances que podem i volem compartir. És hora d’obrir una nova etapa per a Catalunya i per a la seva ciutadania.

Els i les socialistes de Catalunya, afermats en les idees del socialisme democràtic, l’internacionalisme, el federalisme, el catalanisme, l’ecologisme, el feminisme i la pau, entossudits en sumar i construir, ens oferim a aquesta tasca.

 

Ens hem abocat a la pandèmia, però no ens poden demanar miracles

 

 

Tots pensàvem que la vacunació estava dominant ja la pandèmia i va i resulta que ha començat una cinquena onada. Hi ha perills gravíssims en tot plegat i que no siguin evidents no vol dir que no siguin reals. Sense entrar en qüestions epidemiològiques molt tècniques, que seria molta presumpció per part nostra, sí que volem dir algunes altres coses.

 

–El govern català va pecar potser d’un excés d’optimisme aprovant una “desescalada” de cara a l’estiu, animada per unes bones dades de vacunació. Ells mateixos ho han reconegut i poc més podem afegir-hi.

 

–Com a partit de govern a Calafell, no podem tenir més clara la idea de lleialtat institucional. I més en una època tan complicada com la present. Però hi ha coses que tampoc no poden ser.

 

–Els ajuntaments ens hem trobat venuts per enèsima vegada des que va esclatar la pandèmia. La Generalitat ens traspassa la patata calenta del que li correspon i que no vol o no sap atendre.

 

–Ens demanaven que tanquéssim platges i altres espais públics... I amb quins mitjans? A Calafell tenim 60 agents de policia local i amb un cost econòmic important. Amb els mateixos quilòmetres de platja, la guàrdia urbana de Barcelona disposa de més de 3.000 agents.

 

–Però no volem criticar l’Ajuntament de Barcelona, sinó posar de relleu que l’efecte equilibrador de país que, en matèria de seguretat ciutadana, haurien de representar els Mossos d’Esquadra, està en realitat descompensat.

 

–A la nostra comarca, la ràtio d’agents per habitants dels Mossos vigent arreu no s’ha complert mai. Tenim els mateixos policies i patrulles operatives que l’any 2008, quan es va fer el desplegament al Baix Penedès. I si llavors ja era insuficient, imagineu-vos ara que hem duplicat la població empadronada. Imagineu-vos també com va la cosa a l’estiu.

 

–Els ajuntaments que ens podem permetre tenir una policia local, encara que sigui petita, fem no d’ara, sinó des de sempre, una tasca substitutòria que supleix la responsabilitat de qui li pertoca. I des que va començar la pandèmia ens hi hem abocat, posant-hi els recursos que teníem i els que no teníem. Hem complert amb escreix. El que no està escrit i més. Però no ens poden demanar miracles.

 

–I és més, i finalment, la lluita contra la pandèmia no és únicament qüestió de policia i seguretat. Les conseqüècies socials i econòmiques de la Covid-19 piquen també contra l’escullera dels ajuntaments. Tenim els serveis socials desbordats i hem hagut de multiplicar l’esforç de promoció econòmica, per pal·liar el desastre, fins on hem pogut i una mica més. O molt més. No demanem que ens ho reconeguin, sinó que no continuïn demanant més i més, pràcticament sense cap límit, mentre ells no hi posen res.

 

Una reflexió final... Estem en un moment molt difícil. Sabem que tothom està molt cansat, i més quan això es fa llarg. Però malgrat tots els errors oficials que s’hagin produït, tots i totes tenim una responsabilitat individual. La d’ajudar a superar aquest malson, que estaria molt més ben encarat si no haguéssim defallit. Ni  com a persones, ni com a col·lectivitat.

 

A un municipi turístic, on l’economia i els llocs de treball depenen d’una certa normalitat, encara més. No podem posar en risc la forma de guanyar-se la vida de tanta gent, per coses que si no són enguany, seran l’any vinent o el següent, i amb menys costs. És una qüestió d’empatia cap als que més pateixen, potser difícil d’entendre pels que pateixen menys aquesta situació.

Un estiu proper a la normalitat

Comença un estiu que s’assemblarà més als estius d’abans de la pandèmia que al de l’any passat. La progressió de la vacunació dibuixa un panorama sanitari optimista: ara sí que de debò hi ha llum al final del túnel i anem recuperant parcel·les de vida que la Covid-19 ens havia pres. Poder dir que al nostre municipi hi recuperem les festes majors n’és un símptoma clar, fins i tot esperançador. 

Evidentment, encara amb restriccions i mesures de seguretat. I no és tan sols la festa major, sinó el conjunt de l’activitat cultural i social. No és menys significatiu que Calafell no hagi perdut la capacitat d’atreure grans esdeveniments i inversions en aquells sectors econòmics vitals per al municipi. I confiem que l’estiu, clau per a la nostra economia i l’ocupació, serà bo. 

 És possible que no arribi a ser com l’estiu de 2019 i els anteriors, però sense cap mena de dubte serà millor que el de 2020. Tot això continuarà progressant bé i sent cada cop més “normal” si entenem que encara hem d’actuar amb precació i seguretat.

Que hi ha determinades restriccions que encara són imprescindibles, com les de la festa major, com esmentàvem fa dos paràgrafs. Perquè la feina de posar-li el peu al coll a la pandèmia està molt ben encarrilada, però no acabada. Anem bé, molt bé, només cal una mica més de constància i responsabilitat. Aprofitem per dir que ens sentim orgullosos del centre de vacunació massiva del pavelló Joan Ortoll. 

Milers de persones d’arreu de Catalunya, no tan sols del municipi, ja s’han immunitzat en les seves instal·lacions. Calafell està en primera línia de la solució. L’organització és modèlica i digna d’elogi. Entenem que tots tenim pressa i ganes de deixar enrere aquest malson, i esperar uns dies se’ns fa costa amunt. Tanmateix, recordem d’on venim i pensem en el prodigi que la ciència ha aconseguit en poc temps i la resposta organitzativa de les nostres societats.

... i la Casa Barral

 

 

Escrivim aquestes línies amb la Casa Barral encara fent unes jornades de portes per la seva reobertura, amb la nova museïtzació: un èxit de públic i de ressó. I tenint recent a la memòria la prova pilot de funcionament del remodelat Teatre Joan Colet, que va superar amb nota alta. 

 La cultura són els projectes que es desenvolupen en uns determinats equipaments. Però permeteu-nos afegir que sense equipaments, o amb equipaments antiquats o insuficients, no hi ha projectes culturals possibles. O aquests no es poden gaudir com mereixen. Un exemple perquè ho entengui tothom... És importantíssim que la Ciutadella Ibèrica continuï fent les seves activitats científiques i divulgatives, però també que tingui per fi accessos decents i compti amb un centre d’interpretació que la complementi. I és clau conservar el Castell i dotar-lo d’una nova museïtzació, però també haver-lo il·luminat de forma que ha esdevingut un nou referent local i fins i tot comarcal. 

Per això és tan important la inversió cultural que en el darrer mandat i mig està fent el govern municipal liderat pel PSC. I són tant els equipaments que s’han posat al dia, com els que estan projectant-se, com les adquisicions de terrenys que anunciàvem el mes passat, l’ús dels quals serà cultural, a més de cívic i social. I amb els equipaments nous o renovats, vindran els projectes i les programacions. Ja s’ha informat de les línies mestres i, en les properes setmanes, parlarem ja de programacions concretes. I que no perdin els nervis, ni tinguin tanta pressa, els qui, durant les dècades que van manar, no van tenir esma de posar al dia els equipaments, ni de fer el que ara reclamen des d’abans del minut 1 i tot. Que la seva “política cultural” no era exemple de res.

Molts metres quadrats per a equipaments públics

 

El govern municipal del PSC ha tancat dos acords que aconsegueixen milers de metres quadrats per a equipaments públics. El primer ha estat el relatiu a l’antic Tennis Sant Miquel de Segur, on s’aconsegueixen 7.000 metres quadrats. I el segon, és l’adquisició de l’antiga discoteca Louie Vega i els terrenys annexos, que sumen 23.000 metres quadrats. En total, 30.000 metres quadrats que passen a l’Ajuntament per dedicar-los a equipaments.

A les respectives operacions els queda encara una llarga i feixuga tramitació. Les coses no són tan automàtiques com ens agradaria, però el botó d’arrencada ja està premut. És més, les primeres idees per usar aquests espais ja estan sobre la taula. Al Tennis Sant Miquel reobrir les instal·lacions, ni que sigui parcialment, tan aviat com sigui possible. A la Louie Vega, fer-hi un centre d’interpretació del món dels ibers.

Tanmateix, més enllà de projectes concrets, el més decisiu és que estem revertint un dels dèficits més importants del municipi: la manca d’espais per a equipaments, que és el mateix que dir per a escoles, centres de salut, centres culturals, aparcament públic, habitatge social...

 

Cert és que, en l’última mitja dotzena d’anys, hem aconseguit millorar la situació reaprofitant uns quants edificis manifestament infrautilitzats. La qual cosa ens ha permés aconseguir dues bibilioteques noves, un segon centre empresarial, un centre cívic més... I tot plegat amb un important estalvi econòmic, perquè l’edifici ja estava fet. Serà el cas també, i només per posar un exemple, de la futura escola municipal de música i arts.

Però la manca de terrenys públics continua sent un problema, que s’incrementarà en la mateixa mesura que ho està fent la població del municipi, que torna a créixer a ritmes de fa una quinzena d’anys... Sense anar més lluny haurem d’encabir a algun lloc un nou centre educatiu a l’àmbit del nucli de la Platja, amb unes alternatives limitadíssimes.

Per tant, caldrà persistir en aquesta línia de treball. El que no pot negar-se és que en els darrers dos mesos hem tingut dues notícies molt bones en aquest àmbit. Dues passes en la direcció correcta.

S'ha fet justícia

Manuel González Ruíz ja té una plaça a Calafell. Aquesta fita, més enllà de reconèixer una "bellíssima persona", com a dit l'alcalde de Calafell del Manuel, suposa un reconeixement a un dels impulsors de la lluita pels drets dels treballadors/es del nostre municipi, un homenatge a aquells calafellencs d'orígen andalús que van decidir arrelar al nostre municipi i que tant han lluitat per a fer-lo créixer i avançar, un símbol pel sector de la construcció que tant ha aportat al nostre municipi,... però, també, un record per a una persona que va impulsar els moviments d'esquerres al municipi, en el postfranquisme, on aquestes opcions polítiques estaven mal vistes i, fins i tot, anys abans, eren perseguides.

 

A l'acte hi han assistit la Diputada al Parlament de Catalunya i Alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras; la Diputada a la Diputació de Tarragona i regidora de l'ajuntament del Montmell, Imma Costa; i el President del Consell Comarcal i Alcalde de l'Arboç, Joan Sans. També, hi ha hagut regidores/s dels diversos grups polítics amb representació al Consistori. Finalment, la família al complert de Manuel González i amics.

Després de descobrir la placa, per part de la seva vídua, Montserrat Papiol, el seu fill, Jaume González, ha destacat el paper del seu pare en la lluita pels drets col·lectius i dels treballadors/es. També, molt emocionat, ha descrit al seu pare com a persona i com a pare. La vídua ha rebut un ram de flors, en nom de l'ajuntament de Calafell, i un llibre de la Història de Calafell, recentment editat.

La Plaça de Manuel González està, pràcticament, llesta. Només resta col·locar el mobiliari urbà (bancs i jocs infantils) per a ser completada. Les obres del gimnàs, a punt d'acabar, han impedit la seva col·locació. Fa pocs dies, es va procedir a la plantació de la vegetació que completarà la imatge de plaça verda, enmig del nucli històric. La Plaça Manuel González ha estat una de les últimes obres que ha comptat amb el finançament del Pla de Barris del Nucli Antic del Poble de Calafell.

L'alcalde de Calafell, Ramon Ferré, ha destacat tots els aspectes que representava Manuel González i el greuge històric de Calafell amb les persones que no havien nascut al municipi, però que havien decidit viure-hi, fent-lo millor. Manuel González era una d'aquelles persones que no volien reconeixements, ni privilegis, ni fer-se veure. Era una de les moltes persones anónimes que han treballat pel municipi, amb humilitat i discreció. Però que, amb aquest homenatge, s'ha fet justícia, després de molts anys sense reconeixements a persones amb ideals d'esquerres i lluitadores que han fet molt per Calafell.

Manuel González ja té la seva plaça

L'ajuntament de Calafell estrenarà la Plaça de Manuel González, situada al nucli antic del Poble, just davant la llar d'infants dels Terrossets, el proper 1 de maig, a les 13:30 hores, en un acte d'homenatge a un dels històrics fundadors del PSC de Calafell. 

Manuel González va ser l'impulsor de la lluita obrera al municipi, un dels pilars dels moviments d'esquerres de Calafell. Va ser regidor de l'ajuntament de Calafell i va dur la cartera d'Obres. Immigrant andalús, va arrelar al municipi, on va crear la seva pròpia família i va tenir dues filles i un fill. Constructor de professió, Manuel González va construir, restaurar i reformar molts dels edificis actuals de Calafell. Però, va ser, per damunt de tot, una persona molt respectada pel seu caràcter senzill, lleial, lluitador i humil, propi d'una gran persona.

És per tot això que, l'homenatge a Manuel González és un reconeixement a totes aquelles persones anònimes que han treballat pel municipi, a la immigració andalusa que va assumir tasques dures i, en molts casos, mal pagades. Manuel González representa aquests valors i el reconeixement municipal és més que merescut. No hi falteu!