Calafell renova la flota de contenidors i impulsa la campanya "A CASA NOSTRA, FEM-HO BÉ"

(Font: ajuntament de Calafell)

La iniciativa combina un missatge positiu de corresponsabilitat ciutadana amb una crida clara a combatre l'incivisme i preservar la qualitat del servei de recollida de residus i de l'espai públic

L'Ajuntament de Calafell, a través de CEMSSA, ha iniciat la renovació progressiva de la flota de contenidors del municipi, una actuació que es desenvoluparà al llarg dels pròxims mesos amb l'objectiu de millorar el servei de recollida de residus, facilitar-ne l'ús i continuar avançant cap a un espai públic més net, accessible i de qualitat.  

Coincidint amb aquesta renovació, es posa en marxa la campanya "A CASA NOSTRA, FEM-HO BÉ", una iniciativa de sensibilització que vol reforçar el civisme, el respecte pels espais compartits i la implicació de tota la ciutadania en la conservació del municipi.  

La campanya transmet una idea molt clara: mantenir un municipi net no depèn només dels serveis municipals. També depèn del comportament i del compromís de totes les persones que hi viuen, hi treballen, hi desenvolupen la seva activitat o el visiten. Cada petit gest compta. Cuidar Calafell és una responsabilitat compartida.  

Els nous contenidors, més accessibles, còmodes i funcionals, s'aniran implantant progressivament. Calafell manté el seu model de contenidors oberts, una aposta basada en la confiança en la ciutadania i en la convicció que el millor sistema és aquell que facilita el servei i fomenta la corresponsabilitat.  

Dos missatges, un mateix objectiu  

La campanya es desplega mitjançant banderoles instal·lades en diferents punts del municipi amb dos missatges complementaris.  

Al nucli urbà, el lema "A CASA NOSTRA, FEM-HO BÉ" convida a cuidar Calafell a través dels petits gestos del dia a dia: utilitzar correctament els contenidors, separar adequadament els residus, respectar l'espai públic i contribuir, amb actituds cíviques, a mantenir un municipi net, agradable i ben cuidat. 

Als principals accessos al municipi, el missatge "EL TEU RESIDU, AL TEU MUNICIPI" posa el focus en una conducta incívica que perjudica el conjunt de la ciutadania. Els contenidors de Calafell són per als residus generats a Calafell.  Dipositar-hi residus procedents d'altres poblacions perjudica el servei de recollida, accelera la saturació dels contenidors, incrementa la pressió sobre el sistema i deteriora la qualitat de l'espai públic. Amb aquesta campanya, l'Ajuntament deixa clar que aquest comportament no té cabuda a Calafell i recorda que els residus s'han de dipositar al municipi on es generen.  

Reforçar el civisme

La renovació dels contenidors representa una millora molt important del servei, però el seu bon funcionament depèn també de l'ús que en fa la ciutadania. Per aquest motiu, la campanya vol anar més enllà de la renovació dels equipaments i consolidar una cultura de respecte, convivència i corresponsabilitat.  

Perquè cap contenidor, per nou que sigui, pot substituir el civisme. La suma dels petits gestos de cadascú és el que permet mantenir un municipi més net, més amable i amb uns serveis públics de qualitat.  

A CASA NOSTRA, FEM-HO BÉ.

A Calafell s’hi viu bé ...i això es nota!

(Font: ajuntament de Calafell)

La població de Calafell ha crescut en 833 habitants més, a 1 de gener del 2025; hi ha 101 nacionalitats diferents i prop del 23% de la població és d’origen estranger.

La població a 1 de gener del 2025 era de 32.624 habitants, el rècord històric del municipi. 16.255 eren homes i 16.393 eren dones, gairebé al 50%. L’any 2024 va començar amb 31.815 habitants. Per tant, l’any 2024 va augmentar la població empadronada en 833 habitants.

“Des del 2016, no parem de créixer en població. Aquell any, vam començar-lo amb 24.305 habitants.  Ara, tenim 8.343 habitants més, el què suposa una mitjana de 927 habitants més anualment”, Ramon Ferré. L’any que més s’ha crescut ha estat el 2022, amb 1.573 habitants més, a prop de les xifres del 2004 (1.628) i 2005 (1.616). “Està clar que, a Calafell s’hi viu bé ...i això es nota!”, ha afegit Ramon Ferré.

El municipi de Calafell pateix un moviment migratori important. Durant l’any 2024 hi van haver 4.115 altes de padró i 3.322 baixes. No obstant, analitzant millor aquest concepte, veiem que 2.706 van ser altes de persones nouvingudes al municipi i 2.166 van ser baixes de persones que van marxar a d’altres municipis. El creixement natural és negatiu, amb 189 naixements i 276 defuncions. La resta de moviments solen ser per canvi d’adreça dins el mateix municipi.

“Bàsicament, aquest fenomen s’explica pel preu de l’habitatge. La majoria de gent que ve a viure prové de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i ho fa perquè l’habitatge, a Calafell, és més econòmic. Però, la gent que marxa, també. Van a El Vendrell i a Cunit, majoritàriament, o a l’interior de la comarca o a d’altres municipis on l’habitatge és més barat”, ha matisat l’alcalde.

El creixement de la població ha anat acompanyat amb un creixement també de la població d’origen estranger. A 1 de gener del 2025, la població estrangera era de 7.451 habitants, assolint també el seu rècord històric. Per tant, el 22’82% dels habitants de Calafell és d’origen estranger. “El municipi s’ha convertit en un lloc ideal per a viure per a persones d’altres països, segurament de climes més freds o de països amb menys qualitat de vida”, ha remarcat Ferré.

La nacionalitat amb més persones, darrera de l’espanyola (25.197 habitants), és la marroquina (1.412 habitants). La segueixen les nacionalitats d’Itàlia (586), de Colòmbia (560), de Brasil (484), d’Ucraïna (323), d’Argentina (321) i de Rússia (314). A Calafell hi ha 101 nacionalitats diferents, entre els seus habitants.

De la població d’origen estranger veiem que el 38,42% són europeus, el 35,02% són americans, el 20,52% són africans i el 5,97% són asiàtics. El 0,07% restant prové d’Oceania. “En els últims anys, les tendències migratòries han canviat. Fa uns anys, dominaven les persones de Veneçuela, Equador o Bolívia, ara veiem com els països europeus agafen major protagonisme”, ha culminat l’alcalde de Calafell.

Canvi de fase en les obres de millora dels carrers de Segur Platja

(Font: ajuntament de Calafell)

Diversos carrers s’han obert al trànsit i d’altres s’han tallat per a iniciar les obres de reforma dels mateixos

Les obres de Segur Platja arriben al seu punt àlgid, ja que diversos carrers s’han obert a la circulació de vehicles i d’altres s’han tallat per a iniciar les obres de remodelació. Els carrers que es troben ja pavimentats i on s’ha obert el trànsit de vehicles són el carrer de Marta Moragas, el carrer de Maria Desvalls, el carrer del Sena, el carrer del Llobregat i el carrer d’Antoni Almazor, aquests dos últims oberts parcialment per a donar accés als guals d’aparcaments. Per contra, els carrers on s’han iniciat les obres i que s’han tancat al pas de vehicles són el carrer del Besós, el carrer del Consell, el carrer de David de Mas i segueix tancat el tram inicial del carrer del Loira.

En breu, s’iniciarà la renovació de la vorera del tram de l’avinguda de Lluís Companys, entre el carrer del Loira i el carrer del Rin, on s’aprofitarà per a soterrar l’últim tram de la línia de mitja tensió aèria que resta en aquesta avinguda. L’ajuntament ha aconseguit la col·laboració de la companyia FECSA-ENDESA per al soterrament d’aquest tram de línia. Aquest soterrament, no permetrà la col·locació d’arbrat en el tram de vorera per on es soterrarà el cablejat. No obstant, el soterrament suposa una gran millora paisatgística i de seguretat pel veïnat.

A més, cal dir que, en els propers dies, s’iniciaran els treballs relatius a les millores en les voreres de tots els carrers, entre el carrer del Loira i el carrer del Miño. En aquest tram, s’aixecaran totes les voreres actuals i es faran completament noves, deixant previsió per a la col·locació de nou arbrat i fent-les accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Aquestes millores tenen un valor d’1,6 milions d’euros i formen part de l’obra de remodelació integral dels carrers de Segur Platja entre el carrer del Rin i el carrer del Loira.

En una visita que ha fet l’equip de govern a les obres de Segur Platja, l’alcalde ha manifestat que “hem arribat a un punt on les obres fan un canvi de terç important, obrint alguns carrers al pas de vehicles, després de molts mesos d’obres, i tancant els altres que resten per a arranjar, per a poder acabar les obres al desembre”. L’alcalde ha continuat explicant que “en pocs dies s’inicien obres en d’altres carrers fora de l’àmbit d’aquestes obres, on es refaran les voreres completament, fent-les accessibles per a tothom i millorant el seu estat actual”.

“No hem pogut deixar previsió d’arbrat al carrer d’Antoni Almazor i en un tram del carrer de Maria Desvalls, ja que hi passen tubs de gas en servei o un tub d’aigua que abasteix el Port de Segur. Per aquest motiu, estem estudiant alternatives per a generar ombra en aquests carrers, ja que és prioritari per a nosaltres que els carrers siguin refugis climàtics per als vianants i que es pugui passejar sense patir l’impacte del fort assolellament que provoca el canvi climàtic. Quan obres carrers passen aquestes coses, apareixen tubs i instal·lacions on menys esperes i algunes són importants.”, ha explicat Ramon Ferré.

“Amb aquestes obres deixarem en molt bon estat els carrers de dos terços de Segur Platja, una actuació de renovació urbana mai vista al municipi, amb un valor de prop de dotze milions d’euros, una xifra rècord que demostra l’envergadura de l’obra que estem fent”, ha explicat el regidor de Planificació Urbana, Miguel Ángel Perín. “Al municipi, mai s’ha fet una renovació urbana tant important i de tant abast com aquesta. A aquesta intervenció cal afegir la que hem fet per damunt la via, recentment, on hem acabat el barri del carrer Emigdio Rodríguez Pita, entre la via del ferrocarril i la carretera C-31”, ha manifestat el regidor.

“Sabem que la gent de Segur vol que arreglem el seu carrer, però cal ser conscient del tamany que té el barri, amb més de noranta quilòmetres de carrers. És molt difícil fer-los tots. Al setembre, arreglarem les voreres i l’asfalt d’alguns trams de carrers importants de Segur muntanya, com l’avinguda d’Espanya, l’avinguda d’Alemanya, la Ronda de Sant Miquel o l’avinguda de Catalunya. El nostre full de ruta és renovar integralment els carrers més poblats i arranjar parcialment els carrers on hi viu menys gent. Aquesta és la filosofia amb la que estem actuant des de fa anys”, ha matisat l’alcalde de Calafell. “La renovació i la millora dels carrers de Segur és una de les nostres prioritats com a govern”, ha conclòs l’alcalde.

Calafell encarrega l’estudi pel desviament d’un tram de la C-31

(Font: ajuntament de Calafell)

El tram suposa la reubicació de la rotonda de la Creu Roja, per on passen 37.000 vehicles diaris

L’ajuntament de Calafell ha encarregat un estudi per a portar a terme el desviament de la C-31, en el tram de la rotonda de la Creu Roja. El cost dels treballs serà d’11.737 euros i els durà a terme l’empresa Sinob Mobilitat, especialitzada en estudis de trànsit. El motiu de l’encàrrec és proposar la millor solució viària per a resoldre el greu problema d’embussos que hi ha en aquest tram de la C-31.

Per la rotonda de la Creu Roja, segons un estudi recent de la Generalitat, hi passen més de 37.000 vehicles diaris. A més dels 25.000 que passen per la C-31, s’hi afegeixen els trànsits interns de carrers importants, com la Rambla Mossèn Jaume Tobella, la Carretera de l’estació o l’avinguda del Vilarenc. Es tracta, doncs, del punt amb més trànsit del municipi, la qual cosa provoca nombroses retencions diàries. “Fa uns anys, les retencions eren només durant quinze dies, a l’estiu. Ara, amb l’augment de població, les cues són diàries. És un problema important de la xarxa viària que cal resoldre”, ha manifestat l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

“La solució passa per desviar el traçat de la C-31, com preveu el POUM, fent una nova rotonda que connecti amb els carrers Priorat i Gironès”, ha afegit l’alcalde. “La solució del POUM és bona, però cal afinar-la més, per a que no sigui desplaçar el problema, simplement”, ha matisat Ramon Ferré. Per aquest motiu, l’estudi proposarà diverses alternatives, com un “by pass” de la rotonda, en direcció a l’autopista, que permeti major fluïdesa en sentit ascendent.

“La dificultat, però, està en direcció descendent. El trànsit que prové de l’accés a l’autopista, en direcció a Segur, és el què pot patir aquestes retencions, si no encertem en les solucions per a evitar que arribin tants vehicles a la nova rotonda”, ha manifestat l’alcalde. “L’estudi preveu fins a 6 escenaris diferents a analitzar, com la creació d’una segona rotonda o un gir a l’esquerra, amb semàfor o sense, que derivi part del trànsit de la C-31 cap a la Carretera del Sanatori, fent que molts vehicles ja no arribin a la nova rotonda proposada”, ha conclòs Ramon Ferré.

La proposta escollida es durà a la Generalitat, per a que encarregui el projecte definitiu del desviament de la C-31. L’ajuntament vol que les obres les assumeixi l’administració catalana, donat que hi ha un problema greu de trànsit i congestions en una carretera que és de la seva competència. La pròpia Generalitat és qui ha demanat a l’ajuntament la realització de l’estudi d’alternatives, per a trobar la millor solució possible.